dimecres, 31 d’agost de 2011

La Discoteca d'AMPLI, LXIII: Perucho's, Zero de conducta

Perucho's



Barcelona, anys '70, sota l'underground de l'underground laietà, al marge del paraigües protector del circuit Zelestial, cruixia una música que pocs van tenir l'oportunitat d'escoltar. Alguns (molt pocs) músics proposaven anar bastant més lluny, i Perucho's van ser un d'ells. Segurament animats per la fúria del free jazz més radical, el geni de Messiaen, la creativitat experimental del pop i de l'avant-guarda europea i americana (Fluxus), els viatges sonors més crus de Velvet Underground ... (per anomenar simplement algunes referències) i una imaginació completament lliure al servei de la música, Jordi Graells, Oriol Pons de Vall, Albert Subirats i Oriol Perucho , el quartet original i clàssic, van apostar per llençar-se a volar, sense por, arriscadament sense xarxa, improvisant o composant meticulosament, fora de tota convenció estètica o mediàtica. Llibertat creativa, música lliure, lliure > Free : la música de Perucho's.

Probablement, poca gent va saber que l'any 1979, amb el grup a punt de desaparèixer definitivament, després de 6 anys de compacta però difícil existència, finalment van enregistrar i publicar un LP , amb la col·laboració d'una dotzena d'altres músics, que trencava radicalment amb qualsevol de les altres propostes d'aquella època en la música produïda a Barcelona.


Perucho's
(LP, Umyu, 1979)


Per sort, aquest any 2011, el segell barceloní La Olla Express , dirigit per Eli Gras , no només ha reeditat la música, sinó que també ha rescatat exhaustivament la història del grup i els seus membres gràcies a testimonis directes i preciosos documents originals d'aquells anys rebels i trencadors, en un magnífic box set.

Podeu escoltar 2/3 parts del disc, en streaming, en el seu bandcamp :


Simplement clicant a la imatge, o bé al següent enllaç: http://bit.ly/jWnAWO


Sota el pseudònim Jack Torrance, s'amaga Germán Lázaro, un dels millors cronistes de la música experimental barcelonina. Germán recull pràcticament tot el que cal saber sobre ells en un extraordinari text aparegut en el llibret del box set.

Tant és així que, per una vegada, en lloc d'explicar la meva relació personal amb aquesta música, aquests músics i aquells anys, m'estimo més adreçar-vos a ell. És un relat mereixedor d'una lectura atenta per entendre agunes claus d'una Barcelona creativa, realment original i -injustament- molt poc coneguda, que lluitava fugint de la grisor i els convencionalismes.
Sisplau, endavant Germán ;-)

http://www.laollaexpress.org/peruchos/press/libreto_cd-perucho%27s_la-garantia-es-el-nombre.pdf


En el seu blog Overlook Hotel , Jack Torrance també ha anat publicant de forma diferent, amb sucosos documents àudiovisuals, la història dels Perucho's. Aquest és l'enllaç als 5 capítols de la història (de més nou a més antic), més el post amb els vídeos de la presentació d'aquest CD, objecte, reportatge, LP que va tenir lloc el passat mes de maig al bar Almirall de Barcelona, a càrrec dels membres supervivents:
http://jacktorrance-overlookhotel.blogspot.com/search/label/Perucho%27s

També us recomano visitar aquests articles sobre el grup, publicats a La Web Sense Nom.
Un excel·lent espai web del qual us vam parlar ja fa temps en aquest altre article aquí, al bloc AMPLI.

* * *


Per a mi, l'element més valuós de la música actual el constitueixen les formes lliures. Els més profunds sentiments i les millors idees musicals poden deixar d'expressar-se, si existeix un limit de temps per fer-ho. No existeix cap forma musical que obligui a un música a tocar malament. El límit de la forma musical pròpia és el que situa a un músic al davant en un escenari.

Aquesta és per a mi la Música Nova, la que a un li agrada escoltar i interpretar. He de dir a tots aquells éssers humans que no estan d'acord amb les meves idees musicals, que estic segur de que si aprenem a captar la forma artística de la vida tindrem menys preocupacions, la nostra vida es perfeccionarà i podrem viure millor.
Ornette Coleman, 1969


* * *


El box set Perucho's està disponible a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona: http://bit.ly/qtdNec

.

2 comentaris:

Director Wilkins ha dit...

Yeah! Perucho, Torrance i Ornette d'una sola tacada. Extraordinari billar musical, Fonti. La última frase de Coleman és un emblema. Zenks!

Jack Torrance... ha dit...

ep, què maco el post. mil gràcies Fonti. aprofito per felicitar-vos públicament per la tasca que feu a l'AMPLI. ah, i estic ompletament d'acord amb en Wilkins i amb tu mateix, la reflexió de l'Ornette és fabulosa.
una darrera cosa: el proper 15 d'octubre tornaran a tocar els tres Perucho's supervivents a l'Heliogàbal. està plenament confirmat.
salut i gràcies de nou!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...