Seguint el principi dels vasos comunicants, presentem un nou episodi de la sèrie mensual d'intercanvis entre el Jura i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al blog de l'altre en el mateix moment.
El transvàs d'aquest mes abasta no dos, sinó tres àmbits culturals europeus diferents. Un article que neix a Hangtarnok , el blog de les nostres amigues musictecàries hongareses i que, a continuació apareix amplificat al blog dels nostres amics musictecaris del Franc-Comtat . Finalment, arriba a Catalunya gràcies als vasos comunicants ;-) Cedim la paraula als nostres col·legues Nicolas Blondeau i Marianna Zsoldos.
* * *
La chanson française al panteó de la cultura
La destacable desaparició de Jean Ferrat l'any passat, i un any 2011 amb nombroses celebracions : Georges Brassens (1921-1981), Serge Gainsbourg (1928-1991), Gilbert Bécaud (1927-2001), Charles Trénet (1913-2001), Yves Montand (1921-1991) permeten mesurar fins a quin punt la cançó, els seus autors, compositors i ientérprets formen un component essencial de la cultura francesa.
... i la cançó europea ?
Es pot suposar que la cançó popular sigui també un element cultural important en els altres països d'Europa. Però en aquest moment en el que ens trobem reunits sota la mateixa bandera blava amb un cercle d'estrelles, que coneiixem avui del patrimoni de la cançó dels 26 altres països amb els quals formem l'Unió Europea?
Ben poc ... el Concurs d'Eurovisió !
Ben poc ... el Concurs d'Eurovisió !
No podem aspirar a una altra escena cultural per als músics i els artistes de la cançó a Europa? Una de les raons d'aquest desconeixement, és a dir d'aquesta ignorància, és certament la barrera de la llengüa : 27 països amb 23 llengües oficials, sense comptar nombroses altres llengües i dialectes regionals.
Diversitat és riquesa
En aquest context, les biblioteques, com a agents de la diversitat cultural, han de contribuir més que mai a trobar, fora de la "música de consum corrent" els artistes les obres dels quals han marcat una època, una generació, la història d'un país.
Llegint Hangtárnok, l'excel lent bloc de la biblioteca de música de Eger (Hongria), descobrim el cantant Cseh Tamás (1943-2009). Un vídeo que el mostra quan era jove, als anys 70, interpretant "József Attila". En consultar l'article de la Viquipèdia en llengua magiar (gràcies a la valuosa encara que imperfecta ajuda de Google Traductor) es pot apreciar la importància de l'artista i la gran estima que gaudeix encara avui a Hongria. Li demanem a Trinity, l'editora del blog, que tingui l'amabilitat de presentar una cançó de Cseh Tamás. I va escollir "Amikor Désiré munkásszálláson lakott". Mediamus : Ens podries comentar perquè la cançó "Amikor Désiré munkásszálláson lakott" es important per a tu?. Quina història explica? Quin és el tema d'aquesta cançó?
Trinity (resposta traduïda de l'anglès) : No és gaire fàcil. Aquesta cançó forma part de l'àlbum conceptual Antoine és Désiré (1978) (Antoine i Désiré). Aquesta és la meva cançó favorita del l'àlbum perque és irònica i divertida.
Cseh Tamás és un cantant i músic que va escriure cançons amb Géza Bereményi durant els anys 70. Géza Bereményi (1946-) és un realitzador de cinema hongarès, escriptor i gran lletrista. Els noms de Cseh Tamás i Géza Bereményi van estretament lligats a la cultura de l'època dels anys 70. Els dos artistes dins les seves activitats professionals van patir el pes del sistema socialista sota el règim de János Kádár. Les seves cançons són com un diari de l'ambient de la vida quotidiana de l'època.
La seva primera cançó va ser “Az ócska cipő” (La vella sabata), una melodia francesa on Bereményi va trobar els noms d’Antoine i de Désiré. Antoine i Désiré són dos amics, la metàfora d'una generació davant una elecció determinant : la integració social o la dissidència i la marginalitat. A propòsit d'aquests personatges, el fullet interior del disc aporta indicacions biogràfiques precises que ens permeten conéixer -los millor : Désiré (un sobrenom) és en realitat Dezső Balogh, nascut a Chemnitz el1944 (dins l'actual República democratica alemana, anomenada llavors Karl Marx Stadt entre 1953 et 1990). El 1946 la seva familia retorna al país. El curs escolar ja havia començat a Budapest, així que éll vivia aquí i allà. En la cançó, Desiré viu en una llar de treballadors, i troba Antoine ...
"Amikor Désiré munkásszálláson lakott" (Antoine et Désiré, treballadors residents)
Varga Miklós - Munkásszállás
Amikor Désiré a munkásszálláson lakott
Néhány lepedőt összekötve
Leeresztettünk a földszintre
És egy Ica nevű nőt így húztunk fel
Felhúztuk Icát a negyedikre
Én, a Feri meg a Bíró Imre
A rendészek így nem láthatták meg
Örvendezett a munkásszállás
Megszűnt a nők utáni rohangálás
Végre szereztünk egy állandó nőt
Mondta is nekünk a Bíró Imre
Bátor nő, mert a negyedikre
Gyáva nő nem is merészkedne fel
És igaza lett az Imrének
Mert egy hét múlva a rendészek
Mikor lebuktunk,
megdicsérték Icát
Az még csak hagyján, hogy kibírta
Hogy egy emelet birtokolja
És az is hagyján,
hogy szekrényben élt
Ám az mégiscsak meghökkentő
Hogyan mászhatott fel egy
szegény nő
A munkásszállás legtetejére
[Nahát erre aztán tényleg
mondtuk nekik, hogy]
Néhány lepedőt összekötve
Leeresztettünk a földszintre
És szegény Icát mi így húztuk fel
[Huh!]
Így húztuk Icát a negyedikre
Én, a Feri meg a Bíró Imre
És egy szekrényben rejtegettük őt
Elvitték Icát a rendészek
Kit az emelet így becézett
Te vagy a legelső állandó nő itt
Szomorkodott a munkásszállás
Jöhet a nők utáni rohangálás
Elment az egyetlen nő, ki állandó
Article original a Mediamus: Cseh Tamás : "Amikor Désiré munkásszálláson lakott" : chanson de la semaine #54
* * *
... i a Mediamus ens publiquen : La musique, première pratique culturelle en Catalogne. Les bibliothèques doivent-elles en tenir compte? : Vases communicants #6
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada