diumenge, 15 de maig de 2011

El vídeo del diumenge: l'amitié


Em trasllado a un diumenge a la tarda, al cinema, ja fa alguns anys. Final de pel·lícula amb llàgrimes inacabables i sanglots difícils de dissimular. I com a cop final, abans dels títols de crèdit, una cançó preciosa sobre l'amistat interpretada per Françoise Hardy, segurament una de les més belles que s'han escrit mai sobre el tema.

El títol de la cançó és L’Amitié. Va ser escrita l'any 1965 per Jean-Max Rivière (lletra) i Gérard Bourgeois (música). El títol de la cançó ha acabat identificant un dels àlbums de Françoise Hardy, que habitualment només porten el seu nom a la portada.



He estat molt temptada de posar-vos, per tant, aquesta escena final de la pel·lícula, suposant que la immensa majoria dels lectors i les lectores dominicals d'aquest bloc ja la coneixeu. Però m'he contingut, no fos cas que fes un spoiler.

Les invasions bàrbares de Denys Arcand (Canadà, 2002) - Tràiler subtitulat



L'amitié (1965)

Text: Jean-Max Rivière
Música: Gérard Bourgeois

Traducció: una servidora, amb la col·laboració desinteressada del Google Traductor.

Beaucoup de mes amis sont venus des nuages
Molts dels meus amics han vingut dels núvols
Avec soleil et pluie comme simples bagages
amb el sol i la pluja com a únic equipatge
Ils ont fait la saison des amitiés sincères
i han fet de l'estació de les amistats sinceres
La plus belle saison des quatre de la terre
la més bella estació de les quatre de la terra

Ils ont cette douceur des plus beaux paysages
Tenen aquesta dolçor dels més bells paisatges
Et la fidélité des oiseaux de passage
i la fidelitat de les aus migratòries
Dans leur coeur est gravée une infinie tendresse
als seus cors tenen gravada una tendresa infinita
Mais parfois dans leurs yeux se glisse la tristesse
però de vegades als seus ulls s'hi reflecteix la tristesa

Alors, ils viennent se chauffer chez moi
Aleshores, vénen a escalfar-se a casa meva
Et toi aussi tu viendras
i tu també hi acabaràs venint

Tu pourras repartir au fin fond des nuages
Podràs tornar al fons més profund dels núvols
Et de nouveau sourire à bien d'autres visages
i de nou somriure als altres rostres
Donner autour de toi un peu de ta tendresse
donar al teu voltant una mica de tendresa
Lorsqu'un un autre voudra te cacher sa tristesse
quan un altre vulgui ocultar-te la seva tristesa

Comme l'on ne sait pas ce que la vie nous donne
Com que no sabem allò que la vida ens depara
Il se peut qu'à mon tour je ne sois plus personne
pot ser que al meu torn jo no sigui mai més algú
S'il me reste un ami qui vraiment me comprenne
però si em queda un amic que realment em comprengui
J'oublierai à la fois mes larmes et mes peines
oblidaré a la vegada les meves llàgrimes i penes

Alors, peut-être je viendrai chez toi
Aleshores, potser vindré a casa teva
Chauffer mon coeur à ton bois
i m'escalfaràs el cor amb la teva llenya


L'amitié - Françoise Hardy



  • Françoise Hardy al catàleg de les biblioteques públiques: Argus i Aladí.
  • Les invasions barbares a IMDB i al catàleg de les biblioteques públiques: Argus i Aladí.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quant l'amistat i l'amor són la mateixa cosa.

Moltes gràcies :-) aquest post és preciós ...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...