La Discoteca d'AMPLI, LIV: miRthkon

A les llistes tipus "El millor del 2009" no ens va estranyar l'absència del disc Vehicle, de miRthkon. A qui no el coneix, per raons obvies. A qui els coneix, per altres raons també obvies. Certes músiques estan fora d'òrbites mediàtiques. No disposen de revistes que les difonguin, ni de fotògrafs ni de càmeres. Ni, sovint, de públic. No és per lamentar-se, tot té el seu espai i el seu encant. Les ombres són conseqüència natural de les llums. Però aquí venen els fars de Vehicle!


miRthkon es va fundar l'any 1990, a California. Però aquest és el seu segon disc llarg després de 6 anys de silenci discogràfic. Ens trobem davant d'una banda que observa llargs processos de maduració de les seves idees. El cert és que Vehicle (2009), és un dels discos amb més suggestions sonores que hem sentit en anys i per això s'ha colat ràpidament a la nostra discoteca. Els responsables de la seva creació, composició, interpretació, enregistrament i difusió directa són íntegrament aquests músics que veureu a la següent foto. Gent obstinada, la majoria d'ells són d'origen italià i operen principalment a Nord-Amèrica:



Vehicle és interessant per motius subjectius, clar. I justament també per això: perquè el seu poliedre compositiu accepta un gran ventall de subjectivitats, de curiositats, d'imaginacions. Però també ho és per altres motius poc subjectius que intentarem que serveixin de guia per a la seva escolta:

- és un disc que proposa un viatge, un recorregut auditiu al llarg de més d'na hora. Ja és una aposta: la desconcentració contemporània és un fet i no sabem si permet atendre més de 30 minuts de forma sostinguda. Qui ha sentit un disc sencer de 60 minuts amb atenció els últims anys? miRthkon semblen saber-ho, i es posicionen al respecte, dient que sí, que es clar que sí, i per això comença així la seva proposta. Poseu-vos els cinturons: heu guanyat un vehicle! Congratulations!

- els temes del disc són contemporanis: els viatges sensorials, el surrealisme freak, la pluralitat de referències culturals, el calidoscopi internacional i casual que conforma el nostre bagatge. No es tracta d'un disc conceptual en el sentit clàssic, sinò que proposa una fragmentació de temes i estímuls a partir de certs tòpics culturals no sempre comuns. És principalment instrumental però també hi ha espais perquè es colin les veus de Wally Scharold -el fundador de la banda- i Jamison Smeltz fugint dels clitxés musicals. Aquelarre de coyotes... Coven of coyotes!

- el treball melòdic que inclou és meticulós, arborescent, energètic. És un plaer comprovar que, en plena desmaterialització física i conceptual del disc i dels desenvolupaments d'idees musicals, un grup de compositors intenti seguir una melodia llargament, tirant del seu fil, instrumentant-la fins a mostrar el que pot donar de sí. Flashbulb of Orgasm!

- low-cost / high work. Ja que ells no poden fer-se vídeos,promocionals, els seguidors organitzen els seus senzills muntatges. Una de les modes actuals que pot donar moltes alegries: proposar muntatges audiovisuals diferents a partir d'un mateix estímul musical. Atenció a Bananas, un tema amb tal imaginació melòdica que serviria per fer 10 discos. El sentit lúdic i sorprenent de la seva música s'imposa per sobre de qualsevol consideració. És un cant a la imaginació i a la llibertat artística en sí mateixa.

- inclou desenvolupaments lliures, improvisats, que desfan la divisió de gèneres: rock, punk, pop, metal, free, progressiu, jazz. Certs caps ja són un caleidoscopi., una constel·lació. La navegació entre les bases és impressionant, especialment si -com recomanem- es tanca els ulls. Us posem com a mostra l'últim tema del disc, anomenat Camelopardalis, que és el nom d'una constel·lació de l'hemisferi nord, molt poc visible, també coneguda com "la jirafa". Són 9 minuts, el final del viatge, i és un viatge en sí mateix. S i mires el cel una estona apareixen curioses connexions astronòmiques. Si escoltes aquesta peça amb atenció apareixen miracles sensorials. Camelopardalis!

- la seva música no és individualista, no canta el desarrelament o l'èxit, ni l'amor o el desamor. No ofereix un model icònic per als joves o els que recorden la seva juventut. No hi ha una icona al darrera ni al davant: només música i traducció musical d'experiències.

És probable que no els puguem veure mai en directe perquè és difícil que un promotor es prengui la molèstia o accepti el risc econòmic. El món és encara una cosa física i els salts intercontinentals no estan a l'abast de tots els projectes. El món virtual, en aquest cas, es mostra impotent. Cap dels seus vídeos a Internet té la capacitat de traslladar-nos a una intensitat de directe.

Vehicle ja és part de la Discoteca d'AMPLI, on sona cada vegada que es vol que l'ambient mostri les seves cares més imprevistes, que els colors triïn altres regles cromàtiques, que els idiomes es combinin, que imperi la laboriositat sensible, que els ulls es tanquin, que la imaginació sigui abonada amb la secreta llum de La Jirafa.

-----------------
----------------------------
---------------------------------------

En acabar de llegir aquest post, el Doktor que viu a la dreta d'aquest bloc va girar el seu cap en direcció a la pantalla i va dir, amb una veu que semblava sortir del centre de la terra, el següent: "Venturosament, és acabat el nostre temps per allò que ja és a la superfície. Venturosament, ocupar-se del subsòl". El seu cap tornà a la seva hieràtica posició original. Els misteriosos altaveus generaren una confusa reverberació. Es féu un silenci crepitant.

----------------------------------------
--------------------------------
--------------------------