Jo soc un d'aquells que pensen que el nostre país és una mica més interessant amb Pau Riba que sense. D'alguna forma sempre m'ha anat acompanyant. Des dels primers temps fins ara. És una mica com de casa. L'he vist passar per moments de tots colors així que, de vegades, li he fet molt cas i d'altres, ni gens ni mica.
Hi ha un munt de coses interessants en la trajectòria d'en Pau, suficients per dedicar-li un llarg article, però no pas avui; també soc un d'aquells que pensen que en Pau encara ens ha de sorprendre...
Si estaves al cap i casal diumenge passat, a La Mercè, potser ho vas viure o veure, o escoltar de fons mentre passejaves amunt i avall enmig de la festa per la Plaça Catalunya.
Els medis s'en han fet ressò i els nostres benvolguts amics de Vilaweb, una vegada més, estaven al cas i ho van ben enregistrar per a la posteritat: en Pau Riba i l'Orquestra Dic Emsembla van aconseguir que una sardana i un castell fessin un monumental acte de 'copulacció'... estem assistint al naixement del pornofolk conceptual? és una simple parida?, és art? és la festa popular de la Barcelona més tòpica? ...
és en Pau, el de sempre, el nostre estimat Pau Riba
- veieu la filmació completa d'11 min. clicant aquí -
web de l'artista: http://www.pauriba.com/
.
2 comentaris:
ai en Pau Riba, què gran!!
i jo que me'l vaig perdre ...
Certament, millora molt quan a l'escenari està moooolt acompanyat!
L'últim concert seu a les Festes de Gràcia del 2008 va ser memorable (també anava moooolt acompanyat). En canvi, el seu últim intent de concert al meu poble va ser més aviat per oblidar, segons m'ha dit ...
... visca en Pau i el Virolai!
Publica un comentari a l'entrada