Una òpera atòmica

He volgut transmetre el terror existencial innat a la bomba atòmica, un dels temes recurrents de la meva infantesa. Oppenheimer no va fer un pacte faustià, perquè creia que estava salvant la civilització, quan en realitat estava ficat dins d'una torre d'ívori.

John Adams, compositor de l'òpera Doctor Atomic (2005)

Fa uns mesos es va estrenar a l'English National Opera (ENO) de Londres una de les obres mestres de l'òpera contemporània: Doctor Atomic del compositor nord-americà John Adams. Després de Nixon in China (1987), sobre l'històric viatge del president nord-americà Richard Nixon al gegant asiàtic, i The Death of Klinghoffer (1991), al voltant del segrest del creuer Achille Lauro per part de terroristes palestins, John Adams es va prometre no tornar a compondre cap òpera més ja que li resultava una feina massa estressant. Però la proposta que li va formular la directora de l’Òpera de San Francisco, Pamela Rosenberg, de posar música a un fets tan decisius i dramàtics de la història de la humanitat, com són la creació i explosió de la bomba atòmica, va resultar una temptació impossible de rebutjar.


Doctor Atomic trailer courtesy of the Metropolitan Opera, New York (at the London Coliseum 25th Feb - 20th Mar 2009 in co-production with English National Opera)

Doctor Atomic narra el dilema moral de Julius Robert Oppenheimer i l'equip de brillants científics al seu càrrec (Richard Feynman, John Von Neumann , Enrico Fermi i Edward Teller, entre d’altres il·lustres cervells) que van treballar en el Projecte Manhattan amb l'objectiu de desenvolupar l'arma que aturés el feixisme i guanyés la partida als alemanys: la bomba nuclear. Bona part d'aquests investigadors, Oppenheimer entre ells, eren d'origen jueu, pacifistes i amb idees més aviat d'esquerres. Sembla una macabra broma del destí que aquesta elit d’intel·lectuals, alguns dels quals rebrien posteriorment el Premi Nobel per les seves contribucions a l'avenç científic, esdevinguessin els responsables d'una tragèdia humana sense precedents.

Veieu aquí un vídeo que reconstrueix l'impacte de la bomba sobre Hiroshima. Colpidor, terrible...

Tornant a l'obra de John Adams, el títol de Doctor Atomic fa al·lusió a Doctor Faustus, la novel·la de Thomas Mann, versió moderna del vell mite de Faust. Certament, un pacte amb el diable el d’Oppneheimer que, no va calibrar les repercussions de la seva decisió. Després que veiés els efectes devastadors de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, Oppenheimer va viure la resta dels seus dies aclaparat pel pes de la culpa.

Per a la realització del llibret, el seu autor Peter Sellars (que ja havia col·laborat amb John Adams en altres projectes del músic) va utilitzar abundant material de primera mà com biografies o entrevistes als seus protagonistes i, també, va consultar documents militars d’accés públic sobre el Projecte Manhattan. Però no només la història vertebra el text, la poesia també té una important presència en aquesta obra. Robert Oppenheimer era un home erudit i sofisticat, amant de les arts, la filosofia oriental i la poesia, gran admirador de Baudelaire i John Donne. En el llibret de l’òpera trobem fragments de poemes d’aquests dos escriptors, de Muriel Rukeyser i trams del Bhagavad-Gita (part del poema èpic hindú Mahabharata).



L’òpera consta de dos actes:
Primer acte: transcorre durant les setmanes precedents a la primera prova amb la bomba atòmica a Alamogordo, New Mexico, en una operació anomenada Trinity (16 de juliol, de 1945).
Segon acte: transcorre durant les angoixants hores de la nit prèvia a l’assaig, quan científics i militars es pregunten si la tempesta elèctrica que s’està desenvolupant en el cel de New Mexico pot avortar la prova i, en el cas que es portés a terme, quines conseqüències podria tenir l’explosió en unes condicions atmosfèriques tan desfavorables. Al final, Trinity és detonada i neix així una nova Era.



Durant el transcurs de l’obra, l’espectador és testimoni de les tribulacions morals del director del projecte. Oppenheimer, al començament, es mostra segur i confiat en la seva missió però a mesura que avança la història, els dubtes i l’angoixa sobre els efectes que tindria el llançament de la bomba sobre la població civil s’apoderen de la seva ànima. Una ànima que viuria torturada per sempre i que el seu propietari identificaria amb el passatge del Bhagavad-Gita quan el déu hindú Vishnu declara: “Ara, m’he convertit en la Mort, el destructor de mons”.


Intensa i commovedora la interpretació de Gerald Finley (J.R. Opphenheimer) en l'ària final del Primer Acte, recitant un poema de John Donne: Batter My Heart (The Metropolitan Opera, New York - October 2008, conductor: Alan Gilbert). Aquesta ària parla d’un “Déu de les tres persones”, metàfora de la idea que Oppenheimer tenia de la bomba: una força destructora, però creativa, que podria salvar la humanitat, netejant el món antic i obrint pas a un món nou.

I l'Oppenheimer de carn i ossos en un vídeo que podríem titular com "La consciència de Robert Oppenheimer":

Traducció:
Intro: En el mortal silenci de la matinada, a les 5h 29min 45 segons, hora de Mountain War, el dia de la Mort va ser banyat per un intens destell de llum que l'home només havia vist en les estrelles, fins aquell moment.
Robert Oppenheimer: Sabíem que el món mai no tornaria a ser el mateix. Molt poques persones van riure. Molt poques persones van plorar. La major part estaven callades. Recordo aquella línia de l'escriptura hindú, la Bhagavad-Gita. Vishnu està intentant convèncer el Príncep que ha der fer el que li correspon i per a impressionar-lo adopta una forma amb múltiples braços i diu: "Ara m'he convertit en la Mort, el destructor de mons". Suposo que tots vam pensar això d'alguna o altra manera.



El DVD de l'òpera Doctor Atomic, un dels guanyadors del Midem Classical Awards 2009:
Compositor: John Adams
Llibretista / director: Peter Sellars
J. Robert Oppenheimer – Gerald Finley (baríton)
Kitty Oppenheimer – Jessica Rivera (mezzo-soprano)
General Leslie Groves – Eric Owens (baríton)
Edward Teller – Richard Paul Fink (baríton)
Jack Hubbard – James Maddalena (baríton)
Robert Wilson – Thomas Glenn (tenor)
Captain James Nolan – Jay Hunter Morris (baríton)
Pasqualita – Ellen Rabiner (contralt)
Cors de la Nederlandse Opera
Netherlands Philharmonic Orchestra
Registrada el juny del 2007 en el Het Muziektheater d'Amsterdam
CD Number OPUS ARTE OA 0998D (2 DVDs)
Durada: 3 hores i 50 minuts [inclosos els extres i una entrevista amb Peter Sellars]

Extensa informació (en castellà) sobre Doctor Atomic a la web de la Metropolitan Opera, aquí.



Però no només a l'òpera tenen un lloc la figura d'Oppenheimer i la bomba nuclear. El grup PAL no dubta en qualificar al científic de Déu en una cançó d'un àlbum excel·lent, un dels millors discos de rock fets a la Península en els darrers anys:

PAL. Dios Oppenheimer de l'àlbum Canciones hacia el fin de una especie (Limbo Starr, 2005).












La bomba nuclear també ha inspirat altres cançons, sobretot a la dècada dels 80, quan el terror atòmic estava més arrelat que mai en l'inconscient col·lectiu. Recordeu el post aparegut a l'AMPLI fa un any? Nuclear sí, per suposat.