Guies de música lliure

El món de la música lliure és ampli. Dins el concepte música lliure podem trobar diferents possibilitats d'escoltar o descarregar música de forma legal sota el paraigua del domini públic (recordem que una obra literària o artística passa al domini públic 50 anys després de la mort de l'autor, segons el Conveni de Berna) o el copyleft i les llicències lliures.

Les emissores de ràdio i els serveis d'streaming (reproducció en temps real segons el TERMCAT), els netlabels o les plataformes de promoció com Dogmazic, Jamendo, Reload, musicalibre.es, MusicaLliure.cat o musicleft.net. Tots aquests serveis conformen el panorama de la música lliure, un exemple més de com aprofitar al màxim les possibilitats d'Internet.

Fins i tot el Govern de l'Estat s'ocupa de la música lliure atès que, pressionat per la indústria i els autors (SGAE) en defensa dels seus legítims interessos, ha decidit posar en marxa diferents campanyes de conscienciació i informació per combatre el problema de la pirateria intel·lectual. A banda d'establir el famós cànon digital que grava tota mena de dispositius i suports digitals. Cànon que pretén compensar -amb escreix- les còpies privades que ens reconeix la Llei de Propietat Intel·lectual però que hem de pagar encara que, per exemple, només hi enregistrem arxius de so amb nosaltres mateixos recitant poemes de Shakespeare -de domini públic- o bé si hi posem música lliure, per la qual sembla injust haver de pagar un impost indirecte que ingressaran altres que no hi tenen res a veure. És evident que la present aplicació del cànon digital també es podria considerar una forma de pirateria. En aquest cas, això sí, institucional i d'aparença perfectament legal.

Així les coses, la campanya actual havia de portar per nom l'original Si eres legal, eres legal. D'aquesta campanya, a la qual hi hem accedit des de la web de Promusicae -l'associació de la indústria musical espanyola- el més interessant, a banda dels consells legals Las 10 mentiras, m'ha semblat aquest petit directori de llocs des dels quals podem descarregar música de forma legal i, en alguns casos, de franc. Tota una mostra d'honestedat per part de la indústria. 

El que ja no em sembla tan honest són les mitges veritats i el tuf a estratègia de la por que podem trobar en aquesta guia Jóvenes, música e Internet. Mitges veritats com: "También puedes acceder gratis a música que algunos artistas ponen a disposición en sus páginas". Perquè la realitat és que la música lliure cada cop menys és una qüestió minoritària. 

Sense interessos creats pel mig, des de les biblioteques públiques també es comença a tenir en compte aquest àmbit. Es tracta d'una altra manera d'escoltar música a l'abast de tothom. Per tant, per fer arribar als usuaris aquest enorme univers de noves propostes musicals situades fora dels conductes habituals algunes biblioteques han elaborat guies en paper i en línia.

Em refereixo en concret a dues experiències. En primer lloc, des de les Biblioteques Municipals de Girona han publicat aquest recull de netlabels aprofitant la recent celebració del 3r Festival de Cultura Digital i Electrònica Coop Corp. La segona: des de la Biblioteca Josep Janés de l'Hospitalet de Llobregat s'ha preparat una guia sobre música lliure que aplega netlabels, llocs d'streaming i ràdios web.

Sobre l'àmbit de la música lliure -del qual poden sorgir i sorgeixen propostes que poden resultar ben interessants per a molts dels nostres usuaris- és segur que les biblioteques faran la seva feina de sempre: seleccionar amb coneixement i criteri, crear interès i expectatives i fer de brúixola en l'immens i canviant escenari de la música lliure a Internet.

Si la vostra biblioteca ha publicat algun recull o contempla alguna mena d'iniciativa en aquest sentit, no dubteu ni un moment a fer-nos-la arribar. Aquí a l'AMPLI segur que ens en farem ressò, la compartirem i ajudarem a donar-la a conèixer més enllà del vostre radi d'acció.