Armand Marie Leroi"Les cançons poden sobreviure a centenars d'anys de separació geogràfica i cultural."
En col·laboració amb Brian Eno i la Fundació Alan Lomax de Nova York, el professor Armand Marie Leroi esta utilitzant algoritmes evolutius per localitzar la història dels estils de cançó. Està analitzant milers de cançons al voltant del món per tal d'esbrinar com es relacionen l'una a l'altre. "Potser", diu, "podem fins i tot identificar alguns dels trets de la primera cançó cantada per humans."
En un article escrit al diari Sunday Times el 2005 al començament de la seva investigació manifestava creure que la primera cançó cantada alguna vegada per un ésser humà va ser una mena de yodel, una manera de cantar a la tirolesa. O millor dit, alguns yodels, perquè el primer ésser humà no estava sol: ha d'haver tingut amics i quan cantava han d'haver participat.
El seu punt de partida van ser els cants polirítmics de pagesos de Xhosa; el gruny gutural dels pastors siberians; els crits nasals dels fadistes de Lisboa. Creu que contenen informació, la informació que diu com emigraven els humans fora de l'Àfrica fa més de seixanta mil anys, s'expandia a través del globus i construïa el món cultural, divers de manera insondable, que avui veiem. Ben aviat, pensa que les cançons siguin els productes de la història, una història que es pot recuperar si hom les escolta, però, de manera adeqüada.
Ha estat utilitzant mètodes d'anàlisi similars als utilitzats pels genetistes -per localitzar els moviments i entrecreuaments de gent- i pels lingüistes -per al llenguatge-. El professor Leroi planteja la pregunta, "si aquests atributs humans tan diferents estan regulats per la dinàmica Darwiniana, perquè no també la música?"
El professor Leroi és un consumat escriptor i cineasta. Va escriure i presentar What Darwin Didn't Know, un documental per a la BBC. Durant uns 90 fascinants i estimulants minuts la pel·lícula comença amb la teoria de Darwin, criticada en el seu temps per ser "curta en evidències i llarga en afirmacions". Darwin, essent el científic sincer que era, ho reconeixia. Sabia que la seva teoria estava plena de "dificultats", però confiava en que les generacions futures completarien el seu treball demostrant la veritat essencial de la seva visió. El professor Leroi presenta en aquest documental la manera com els científics han continuat reforçant i demostrant la teoria durant aquests darrers 150 anys.
La pel·lícula sosté que amb la nova ciència de la biologia evolutiva del desenvolupament (evo devo), pot ser possible prendre aquesta teoria a un nivell nou: fer alguna cosa més que explicar el que ha evolucionat en el passat, i començar a pronosticar què podria evolucionar en el futur.
En el vídeo que us presentem seguidament, Leroi informa de la seva conversa i col·laboració sobre art i ciència amb el músic Brian Eno que va començar quan van seure l'un prop de l'altre en un sopar organitzat per la Fundació Edge a Londres. La discussió d'aquest sopar va començar amb l'evolució i la música, passant per l'evolució de la música, i conduïa a la pregunta següent: algú ha intentat reconstruir la història de la cançó humana?. La gent d'arreu del món canta de maneres diferents. Tots els humans canten, però habitualment no només fan les cançons, també les aprenen d'altra gent. Això fa que els estils de cançons evolucionin força, tal com ho fan les llengües.
És possible recuperar aquella història. Podem fer per les cançons el que hem fet pels gens i pels llenguatge?
En un article escrit al diari Sunday Times el 2005 al començament de la seva investigació manifestava creure que la primera cançó cantada alguna vegada per un ésser humà va ser una mena de yodel, una manera de cantar a la tirolesa. O millor dit, alguns yodels, perquè el primer ésser humà no estava sol: ha d'haver tingut amics i quan cantava han d'haver participat.
El seu punt de partida van ser els cants polirítmics de pagesos de Xhosa; el gruny gutural dels pastors siberians; els crits nasals dels fadistes de Lisboa. Creu que contenen informació, la informació que diu com emigraven els humans fora de l'Àfrica fa més de seixanta mil anys, s'expandia a través del globus i construïa el món cultural, divers de manera insondable, que avui veiem. Ben aviat, pensa que les cançons siguin els productes de la història, una història que es pot recuperar si hom les escolta, però, de manera adeqüada.
Ha estat utilitzant mètodes d'anàlisi similars als utilitzats pels genetistes -per localitzar els moviments i entrecreuaments de gent- i pels lingüistes -per al llenguatge-. El professor Leroi planteja la pregunta, "si aquests atributs humans tan diferents estan regulats per la dinàmica Darwiniana, perquè no també la música?"
El professor Leroi és un consumat escriptor i cineasta. Va escriure i presentar What Darwin Didn't Know, un documental per a la BBC. Durant uns 90 fascinants i estimulants minuts la pel·lícula comença amb la teoria de Darwin, criticada en el seu temps per ser "curta en evidències i llarga en afirmacions". Darwin, essent el científic sincer que era, ho reconeixia. Sabia que la seva teoria estava plena de "dificultats", però confiava en que les generacions futures completarien el seu treball demostrant la veritat essencial de la seva visió. El professor Leroi presenta en aquest documental la manera com els científics han continuat reforçant i demostrant la teoria durant aquests darrers 150 anys.
La pel·lícula sosté que amb la nova ciència de la biologia evolutiva del desenvolupament (evo devo), pot ser possible prendre aquesta teoria a un nivell nou: fer alguna cosa més que explicar el que ha evolucionat en el passat, i començar a pronosticar què podria evolucionar en el futur.
En el vídeo que us presentem seguidament, Leroi informa de la seva conversa i col·laboració sobre art i ciència amb el músic Brian Eno que va començar quan van seure l'un prop de l'altre en un sopar organitzat per la Fundació Edge a Londres. La discussió d'aquest sopar va començar amb l'evolució i la música, passant per l'evolució de la música, i conduïa a la pregunta següent: algú ha intentat reconstruir la història de la cançó humana?. La gent d'arreu del món canta de maneres diferents. Tots els humans canten, però habitualment no només fan les cançons, també les aprenen d'altra gent. Això fa que els estils de cançons evolucionin força, tal com ho fan les llengües.
És possible recuperar aquella història. Podem fer per les cançons el que hem fet pels gens i pels llenguatge?
The Song of Songs30 de gener de 2009
conferència en anglès
Aquest treball d'investigació i la seva presentació en un esdeveniment organitzat per la Fundació Edge i la Serpentine Gallery de Londres suposa una continuació d'un moviment que va començar als anys 60 a la Costa Est Americana. El compositor John Cage reunia joves artistes i científics en simposis i seminaris per veure quins fruits podia donar la interacció entre grans pensadors de diferents camps. El diàleg resultant, que en l'època semblava abstracte i esotèric, avui es pot considerar com el precursor de la ciència interdisciplinària i la cultura digital.
Armand Marie Leroi és professor de Biologia Evolutiva del Desenvolupament a l'Imperial College de Londres. És l'autor de l'assaig Mutants (disponible a les biblioteques publiques catalanes la versió en espanyol publicada per Anagrama) i On Genetic Variety and the Human Body.
El proper dia 30 d'abril de 2009, donarà la conferència La primera tonada - l'evolució de la música a l'Imperial College de Londres.
Aquest post vol ser un petit homenatge al llibre més rellevant per al coneixement que mai ha estat escrit. En els 150 anys de la seva publicació i el bicentenari del naixement del seu autor: L'origen de les espècies per selecció natural de Charles Darwin.
Armand Marie Leroi és professor de Biologia Evolutiva del Desenvolupament a l'Imperial College de Londres. És l'autor de l'assaig Mutants (disponible a les biblioteques publiques catalanes la versió en espanyol publicada per Anagrama) i On Genetic Variety and the Human Body.
El proper dia 30 d'abril de 2009, donarà la conferència La primera tonada - l'evolució de la música a l'Imperial College de Londres.
Aquest post vol ser un petit homenatge al llibre més rellevant per al coneixement que mai ha estat escrit. En els 150 anys de la seva publicació i el bicentenari del naixement del seu autor: L'origen de les espècies per selecció natural de Charles Darwin.
Dedicat carinyosament a Ricardo García Mataix i tots els altres companys de viatge.
.
4 comentaris:
L'estructura (psicotècnica/genètica) de la música és un pou de coneixement. Un amic ha aconseguit demostrar matemàticament perquè certes cadències d'acords provoquen més benestar que d'altres (ergo, perquè es repeteixen tant). L'harmonia també busca la supervivència i l'adaptació a la jungla sonora.
¡Gràcies, carinyet!
I en un nivell no tan científic a mi sempre m'ha agradat relacionar músiques: els cants dels vikings amb els cants dels indis nordamericans ... els cants perses amb el cante flamenco ... Gràcies pel vídeo!
Hi Josep
Thanks for this great post.
Another video with Armand Leroi (about evolution of music) is available here :
http://www.youtube.com/watch?v=GBJvO5Gu2II
:-)
Nicolas
Publica un comentari a l'entrada