Música i biblioteca: definitivament incompatibles?

Creiem molt oportuna la publicació, en la nostra llengua, del darrer article publicat recentment al seu recomanable bloc pel nostre col·lega francès Xavier Galaup, un dels professionals de referència sobre aquest i altres temes relacionats amb l'impacte de les noves tecnologies a la biblioteca pública.

No cal dir que els membres del col·lectiu AMPLI compartim al cent per cent el seu punt de vista i, tal com ell planteja, voldríem també promoure entre els nostres companys de professió un debat seriós sobre aquest tema.

A França el lloc de la música a les biblioteques mai no ha tingut gaire importància. Em remeto al lobby incansable de l'associació Discothèques de France. Malgrat la seva dissolució el 1997, que significava la fi del seu combat, les seccions discoteques eren lluny de ser prou difoses i les àrees musicals existents feien pinta de "reserves d'indis".

L'actual desenvolupament de la música a internet, considerada com hiperdisponible, obliga a plantejar la pregunta del títol. Resumint un cert discurs que es respira a l'ambient: "tot es troba a internet, la gent ja no necessita les biblioteques per trobar i escoltar música, la baixada dels préstecs de CDs n'és ben bé la prova". Aquests punts de vista són etzibats com una evidència per col·legues que ni tan sols no senten la necessitat d'argumentar i de verificar la seva validesa. Aquestes idees circulen de manera informal en converses o fins i tot a l'atzar en articles de revistes professionals serioses on es diu això com de passada.

Recordant aquí breument els meus arguments desenvolupats en altres articles contra aquestes dreceres intel·lectuals, desitjo l'obertura d'un debat clar i franc sobre el lloc de la música a la biblioteca:

* Els estudis sociològics ensenyen bé que les pràctiques culturals són acumulatives. Abandonar la música em sembla perjudicial a terminis quant a la varietat dels usuaris presents a les biblioteques i quant a la varietat dels serveis oferts als usuaris.

* "Es troba tota la música a internet" és bastant ingenu, per no parar-s'hi massa. N'hi ha prou amb mirar l'oferta legal de música clàssica disponible en descàrrega per comprendre que aquesta afirmació és falsa. L'amplada, és a dir la capacitat per oferir un panorama important en un gènere, i la profunditat, és a dir la capacitat per reflectir la carrera d'un artista o d'un gènere des d'un punt de vista històric, són encara molt insuficients respecte al que poden oferir grans mediateques. S'han fet progressos però som encara molt lluny de la realitat. No es diu que les grans cases de discos tinguin interès econòmic representant la diversitat musical. Tampoc es diu que ho facin de manera perenne.

* Si la professió continua estant lligada a la biblioteca com a espai simbòlic que serveix per materialitzar la cultura, llavors per què abandonar la música?. Les col·leccions musicals de les biblioteques tal com existeixen són els últims llocs generalistes d'accés a la música. Gràcies als fons en diferents suports, estem en condicions de documentar la música: és a dir d'oferir la possibilitat de contextualitzar la música des d'un punt de vista històric i crític, i també d'enllaçar les estètiques musicals entre elles. De la mateixa manera que amb la literatura, devem presentar i promoure el gust per les obres musicals de qualitat sobretot les dels segells independents poc difosos i mediatitzats. Si les biblioteques musicals no ho fan, quina institució cultural de proximitat ho farà?

* "La gent ja no necessita les biblioteques per trobar i escoltar música". No crec que les biblioteques hagin jugat un paper tan important en la socialització al voltant de la música. El préstec entre amics, la ràdio, la televisió, els venedors de discos i els concerts tenen probablement un paper més important que les biblioteques musicals. La còpia sobre cassets analògics de vinils o a partir de CDs prestats per amics han existit abans del P2P i el gravat a partir de CDs prestats per les biblioteques. Com per al llibre, les biblioteques són una malla petita entre altres pràctiques culturals.

* "La baixada del préstec dels CD" s'afegeix com a prova indiscutible del desinterès del públic per a la música en biblioteca. Per ara el paisatge francès és més contrastat que el que fan pensar aquestes paraules lapidàries, d'una part diverses mediateques obertes recentment amb un fons de CD troben un públic nombrós que ve a manllevar-lo, d'altra banda certes mediateques experimenten un augment del seu préstec com la mediateca del País de Thann (Alçària-Rin). Si s'aplica aquest argument a les col·leccions impreses, que fan encara els llibres de poesia a la biblioteca? Calen encara llibres pràctics? Quin passat de moda llegeix encara un llibre de cuina en lloc de buscar una recepta a la web?

* Les biblioteques musicals s'han beneficiat potser, com l'edició fonogràfica, d'una edat d'or del préstec vinculat a pràctiques molt importants d'apropiació via el gravat o la senzilla gravació de fitxers digitals. A conseqüència d'altres fonts de proveïment via internet, el volum de préstec torna potser simplement a un ús més normal de les col·leccions.

Les verdaderes dificultats han de venir de la baixada del nombre de CDs produïts per les cases de discos així com existeix la baixada del nombre de llibres editats en certs àmbits.

Afegeixo que aquesta visió pessimista del lloc de la música a la biblioteca sembla bastant francesa ja que durant un viatge a Finlàndia o consultant a internet les webs de biblioteques estrangeres, no sembla gens preocupant la possibilitat de desaparició dels sectors musicals.

Les preguntes que un no s'haurà formulat sobre la música tornaran com un bumerang cada vegada que internet rosegui l'edició física dels documents.

Que els col·legues que pensen que la música (no limito voluntàriament la pregunta al CD) no té el seu lloc a la biblioteca ens faci saber els seus arguments perquè es pugui finalment discutir de manera seriosa i francament aquesta pregunta. Si hi ha evidències que ignorem, que es diguin, tothom es pot extraviar, els bibliotecaris musicals podran llavors reflexionar sobre la seva reconversió...

Traducció de Josep Lluís Villanueva Fontanella

XG_Blognotes : http://www.xaviergalaup.fr/blog/
.