Avui divendres us volem presentar un parell de coses. Toca Discoteca però també hi ha una novetat molt important.En primer lloc informar-vos que des d'ara és possible accedir a l'AMPLI directament des de qualsevol de les URL següents:
http://musictecaris.net/
http://musictecaris.info/
http://musictecaris.com/
És molt més còmode, ja no cal que introduïu tota l'adreça sencera musictecaris.blogspot.com!
L'altra és una figura de la qual encara no havíem parlat mai a l'Ampli: Larry Levan, el DJ nascut a Brooklyn, de nom autèntic Lawrence Philpot, el 20 de juliol de 1954.
Levan fou una de les figures més importants de la música disco i, per extensió, de la posterior cultura de club. De 1976 a 1987 fou el DJ de la discoteca Paradise Garage, una mena d'alternativa a la famosa Studio 54, i amb les seves multitudinàries i apoteòsiques sessions Saturday Mass va trencar tots els esquemes del que havia estat fins aleshores la música de ball.
Les seves produccions, estil, atreviment i bon gust -tot i que no era cap prodigi tècnicament parlant- deixaren empremta. Podríem dir que Levan fou l'home clau en el moment i el lloc claus: membre qualificat de l'efervescència de la música disco i un dels progenitors del house com a seqüel·la lògica de la disco music quan aquesta va caure en desgràcia espremuda com una vulgar llimona per tota mena de vampirs de dins i fora de la indústria discogràfica.
El certificat oficial de defunció de la disco music podria ser aquesta foto de la Disco Demolition Night (Chicago, 12 de juliol de 1979) una cerimònia massiva d'execució en què es va pretendre incinerar públicament milers de discos durant el descans d'un partit de beisbol. Una moda, un gènere que havia devastat les discoteques i la cultura popular durant bona part dels anys 70 es veia de cop i volta ultratjat i defenestrat. Targeta vermella directa, vaja. De fet, la Disco Demolition Night també ha estat interpretada com una reacció primària dels EUA redneck contra l'alliberament homosexual i l'orgull negre. I potser és d'aquesta manera com s'entén millor. El cert és que -coincidència o no- a partir de la Disco Demolition Night la música de ball pren definitivament un nou rumb, per bé i/o per mal.
Entre els deixebles més destacats que seguiren Levan hi ha noms com Frankie Knuckles o François Kevorkian.
És ressenyable també el seu paper com a militant homosexual quan encara era costum i norma la discriminació per raons com l'orientació sexual.
El 8 de novembre de 1992, poc després d'un exitós retorn a l'escena musical amb una gira pel Japó, morí als 38 anys d'una afecció cardíaca molt probablement provocada per l'abús de substàncies al llarg dels anys.
En algunes biblioteques podeu trobar la fantàstica -i molt ben documentada- sessió en doble CD Larry Levan live at the Paradise Garage.
I tanquem la Discoteca d'aquesta setmana amb aquest fragment del magnífic documental Maestro sobre Larry Levan i la seva època.
2 comentaris:
Molt bo, Gambi!! em pillaré el cd ipso facto. Qui hagués pogut estar a NY als 80's [i als 70's i als 60's i al 2009]...?
I, paral·lelament, el Manchester dels 80's. :)
jo també me'l pillaré.. merci!
Publica un comentari a l'entrada