dijous, 4 de desembre del 2025

Selecció de novetats discogràfiques, desembre 2025



Jonathan Blake - My Life Matters


Resum de les darreres novetats discogràfiques en CD seleccionades per la Unitat de Gestió de la Col.lecció de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Una proposta bimensual de música de qualitat que abasta diferents estils i pretén ser un punt de partida per descobrir artistes i tendències allunyades dels circuits més comercials. Un servei que es manté actiu sense interrupcions des del 1988 i que ha anat conformant l'estructura bàsica dels fons musicals de les biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques Municipals.



Músiques del món

  • Sanam. Sametou Sawtan. El sextet de Beirut ens ofereix un àlbum de fusió on la poesia àrab conviu amb els instruments tradicionals i el rock experimental. 
  • Hawa & Kassé Mady Diabaté. Toumaro. Recuperació d’una gravació  del mític cantant, amb el sobrenom de “La veu daurada de Mali”. La cançó Toumaro (Fins aviat) està escrita per la seva filla Hawa. Una herència de la música griot ben conservada.  
  • Tania Saleh. Fragile. El nou àlbum de la cantant libanesa és un diari del seu exili. Una reflexió personal sobre la pèrdua de la identitat i el desconcert de la vida.
  • Maria del Mar Bonet. A l’Olympia. Reedició remasteritzada en CD del concert a l’Olympia de París, el 27 d’abril de 1975. Inclou temes inèdits que no es van incloure en la publicació original degut a la censura. 
  • Rigodon Sauvage. France. Alpes du Sud. El grup folk recerca i recupera la tradició oral i musical francesa, concretament la zona dels Alps del sud, situats entre Provença i la frontera italiana. 
  • Théo Ould. Piazzolla. Balada para un loco. L’acordionista francès de música clàssica interpreta el repertori d’Astor Piazzolla. El disc compta amb la col·laboració de Quator Bilitis, del contrabaix Blanche Stromboni i la mezzosoprano Marina Viotti. 
  • Pipo Romero. Alborada. El guitarrista ens ofereix un treball ple de virtuosisme, excel·lència i un estil propi capaç de renovar el flamenc. 
  • Alosa. El primer cant del matí. Tradició i modernitat. Aquesta és la combinació del duet barceloní Alosa. Primer disc amb nou cançons que combina la música tradicional catalana i composicions pròpies. 


Jazz, blues i soul

  • Mulatu Astatke. Mulatu plays Mulatu. Després de deu anys de silenci torna el pare de l’Ethio-jazz amb un repertori del seu llegat musical. L’àlbum conté arranjaments magistrals dels temes més coneguts d’aquest músic etíop. 
  • Curtis Harding. Departures & arrivals: adventures of captain Curt. El soulman de Michigan es converteix en el capità Curt, en un àlbum conceptual que explora la condició humana. El soul de Curtis evidencia que aquest gènere està en plena renovació. 
  • Kenny Dorham. Blue bossa in the brox: live from the blue morocco. Àlbum d’un dels trompetistes més importants de la història del jazz. Aquesta gravació del 1967 correspon a la darrera època de l’autor, que estava en plena recerca de nous sons. Dorham està acompanyat de Sonny Red, Cedar Walton, Paul Chambers i Denis Charles.  
  • Jonathan Blake. My life matters. El bateria presenta una suite musical per reivindicar la importància de plantar cara davant les injustícies. Ho fa acompanyat de Dayna Stephens, el pianista Fabian Almazan, el vibrafonista Jalen Baker i el baix Dezron Douglas, amb col·laboracions de DJ Jahi Sundance i el vocalista Bilal.
  • Ledisi. For Dinah. Guanyadora d’un Grammy, Ledisi dedica el seu treball a la cantant i pianista Dinah Washington, la llegendària reina del blues. Una combinació extraordinària del swing de Washington i la veu personal de Ledisi.
  • Dino Saluzzi. El viejo caminante. El bandeonista transita entre el jazz i el tango i el folklore argentí acompanyat del seu fill José María Saluzzi a la guitarra clàssica i de Jacob Young a la guitarra elèctrica. Un àlbum subtil i evocador. 
  • Nils Peter Molvaer. Khmer: live in Bergen. El trompetista noruec, creador d’un estil propi, presenta un àlbum amb tocs de nu-jazz, trip-hop, drum’n’bass i música ambient. Gravat en el festival de Natjazz l’any 2024. Molvaer reinventa el seu icònic debut Khmer, considerat una de les fites del jazz contemporani. 


Pop i rock

  • Bar italià. Some like it hot. El nou treball del trio londinenc deixa darrera el seu costat més shoegaze per aconseguir un so més pop-rock. Tres compositors que  triomfen en els festivals de música 
  • Geese. Getting killed.  El tercer àlbum del grup de Brooklyn és imprevisible. Han fugit de l’estil post-punk i aconsegueixen desconcertar a qualsevol que intenti etiquetar-los. La crítica, però els ha considerat un creuament entre Talking Heads, Vampire Weekend i Radiohead. 
  • Halima. Sweet tooth. El debut de la cantant és un híbrid exuberant que integra diferents estils: afro-pop, R&B i balades. Un àlbum que reivindica els plaers i dolors de l’experiència humana. 
  • Cate Le Bon. Michelangelo Dying. Àlbum dedicat a la ruptura sentimental. La cantant gal·lesa deixa patent la seva evolució musical cap a un estil més dream-pop. La seva veu profunda està acompanyada pel saxòfon d’Euan Hinshelwood.
  • La M.O.D.A. San felices. La Maravillosa Orquesta Del Alcohol presenta el seu sisè treball amb lletres extretes de la vida quotidiana. Un disc vitalista que reivindica la música de carrer i el barri del seu natal Burgos. 
  • Buckingham Nicks. Buckingham Nicks. Àlbum llegendari del icònic duet format per Stevie Nicks i Lindsey Buckingham, publicat dos anys abans que la parella s’unís al grup Fleetwood Mac. Es la primera vegad en 50 anys que s’edita en format CD. Imprescindible.
  • Shame. Cutthroat. El disc tracta “sobre los cobardes, los cabrones, los hipócritas” segons el seu vocalista, Charlie Steen. El seu estil post-punk, incisiu i polític, tendeix a l’indie-pop sense deixar de banda la seva essència reivindicativa. 
  • Taylor Swift. The life of a showgirl. El fenomen musical del moment presenta el seu 12è treball. Pur estil pop on la cantant parla de la fama, de traïcions i rivalitats. Compta amb l’única col·laboració de Sabrina Carpenter. 
  • Triquell. Paco Deluxe. Segon treball del barceloní que fa referència a dos àlbums que admira: Cupid Deluxe de Blood Orange i Love Deluxe de Sade. Àlbum inclassificable i eclèctic que combina textures gòtiques, post-punk i sintetitzadors amb mescla de Chad Blake.
  • Jeff Tweedy. Twilight Override. El que va ser vocalista i guitarrista de Wilco presenta nou, i extens, treball sorgit d’un viatge de carretera amb els seus fills, que també col·laboren en l’àlbum. 30 cançons i dues hores de música intimista per degustar sense presa. 
  • Wednesday. Bleeds. Gravada just abans de la separació d’ Hartzman i Lenderman. Un disc que evidencia el potencial de la banda malgrat que, possiblement, s’enfronta a la seva dissolució. Hardcore i calma tensa. Un àlbum de contrastos. 


Música clàssica

  • Bach. Golberg variations.  Els guitarristas Thibaut Garcia i Antoine Molinière presenten el seu arranjament per a dues guitarres d’aquesta obra de Bach que recentment hem pogut veure al Palau de la Música. Un clàssic revisat. 
  • Stravinsky/Ravel. Le sacré du printemps, Ma mèr l'Oye. Dos excel·lents pianistes davant de dues peces enfrontades. D’una banda Stravinsky i el renaixement de la terra; de l’altra la fantasia dels relats infantils de Perrault. Una versió “en blanc i negre” en paraules dels intèrprets.
  • Laura Farré. Araspel. El títol de l’àlbum significa “llegenda” en armeni. La prestigiosa pianista ha culminat 10 anys de recerca musical amb un treball dedicat als compositors armenis,  amb Vardapet Komitas com a epicentre espiritual i estètic.
  • Tenebrae. A prayer for deliverance. Nigel Short i el cor Tenebrae ens porten obres poc conegudes d’autors de renom com The Evening-Watch  de Holst, Rest de Vaughan Williams o Song for Athene de Tavener i les combinen amb obres d’autors emergents. Una delícia del cant coral.


Música clàssica contemporània

  • Paul Ben-Haim. Music for violoncello. Un dels principals compositors jueus de la seva generació. El violoncel ocupa una part molt important de la seva obra, impregnada de connotacions de l’Orient Mitjà i influència d'Ernest Bloch.
  • Steve Reich. Jacob's ladder. El músic agafa com a pretext el relat del Gènesi per demostrar que la peça mítica del minimalisme segueix vigent. La segona obra, Traveler’s Prayer, està basada en una oració hebrea i evoca anímicament el trànsit cap a la mort. Les versions estan dirigides per Van Zweden i Currie. 


Bandes sonores

  • Kurt Weill. Love life. Musical conceptual estrenat l’any 1948, amb musica i lletra de Kurt Weill i Alan Jay Lerner i llibret d’Alan Jay Lerner. Narra la història d’una parella al llarg del temps. Un musical que va marcar, entre d’altres a Stephen Sondheim que la va qualificar de "una influència útil per a la meva pròpia obra". Aquest CD ofereix, per primera vegada, la gravació completa del musical. 
  • Alejandro Amenábar. El Cautivo. El director de cinema composa també la música de la seva darrera pel·lícula dedicada a Miguel de Cervantes i protagonitzada per Julio Peña. 
  • After the Hunt. Música del thriller dramàtic Caza de brujas de Luca Guadagnino. La música és de Trent Reznor i Atticus Ross. També inclou obres d’Ambitious Lovers, Julius Eastman, Ryuichi Sakamoto, Everythig but the girls, entre d’altres. 


Música infantil

  • Jabier Muguruza. Inuita. Àlbum dedicat al poble inuit, amb lletres en basc de Juan Kruz Igerabide i música de Jabier Muguruza. 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...