Amb una vegada no n'hi ha prou
El cloqueig de les gallines i el motor d'un generador, juntament amb altres sons estridents, contribueixen a fer més sufocant l'ambient demencial de la Matanza de Texas. El mateix director de la pel·li, Tobe Hooper es va encarregar de la seva inquietant banda sonora, amb la col·laboració de Wayne Bell. Explica com la va fer al llibre de Rubén Lardín Las diez caras del miedo (Midons, 1996): "Desde siempre me ha gustado mucho la música, e incluso de pequeño llegué a recibir clases de violín. El presupuesto de la banda sonora era de 400 dólares, así que creamos toda la música en una minúscula habitación a base de métodos muy caseros, como magnetófonos portátiles y cosas así. Mezclé toda clase de sonidos, por ejemplo de violines -que grabábamos con sencillos micrófonos de contacto-, banjos y todo tipo de instrumentos antiguos y raros que yo tenía por casa, como tubas, banjos asiáticos...También metimos ecos con varias grabadoras de forma muy rudimentaria, grabando los sonidos de un magnetófono a otro, y en definitiva, todo aquello que se nos iba pasando por la cabeza."
Zombie Walk: De Girona a la granja
La seva música és com les seves pel·lis: gens pretenciosa, però terriblement eficaç. A John Carpenter mai l'han espantat les limitacions tècniques i ecònomiques i ha fet sempre més amb menys. Carpenter ha composat la música de totes les seves pel·lis, excepte la banda sonora de La Cosa, que la va signar Ennio Morricone. Per composar la melodia minimal i els angoixosos cops de teclat que es poden sentir a la banda sonora de La noche de Halloween, Carpenter explica a Las diez caras del miedo, que es va inspirar en els exercicis de ritme 5x4 que el seu pare l'imposava perquè practiqués amb els bongos.
Profondo Rosso
Encara que ell digués que sí, Dario Argento no va participar en la creació de la banda sonora de la seva peli Suspiria. La música la va composar el grup de rock progressiu italià Goblin, que també va firmar la de Rosso Profondo i la de Zombi, de George A. Romero.
En canvi Vampyros Lesbos de Jess Franco, una pel·li de "tetillas", és infumable, però la banda sonora és tremenda! Podeu escoltar els millors moments de les bandes sonores comentades anteriorment, en aquesta playlist, que també inclou altres cançons poblades de càntics, crits i esgarips.
Exemplar trobat a casa de David Cronenberg
També hi ha bandes sonores que han esdevingut de culte. És el cas de la música de la pel·li The Wicker Man, un hilarant musical religiós amb pit i cuixa marca de la Hammer, protagonitzat per Cristopher Lee. La banda sonora va anar a càrrec de Paul Giovanni, que va recrear el folk celta de temps prèterits. També va musicar poemes de Robert Burns i rescatà alguna cançó original de l'època. La música de The Wicker Man va esdevenir una peça de culte, perquè durant molts anys no va tenir edició en disc. I quan finalment, el 1998, el segell Trunk, la va publicar, no va fer servir els màsters originals i el resultat va ser decebedor. La banda sonora de The Wicker Man, està bé, però no mata.
El ball de la civada
En canvi Vampyros Lesbos de Jess Franco, una pel·li de "tetillas", és infumable, però la banda sonora és tremenda! Podeu escoltar els millors moments de les bandes sonores comentades anteriorment, en aquesta playlist, que també inclou altres cançons poblades de càntics, crits i esgarips.
Les Biblioteques Municipals de Girona també han aprofitat la celebració de l'Acocollona't per sembrar el terror i oferir-vos una selecció de llibres, relats, pel·lícules i música perquè us ho passeu de por.
Biblioteques Municipals de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada