dijous, 1 d’agost de 2013

Bebop i Lula, Estiu'13: jazz, blues i altres fílies

El 5è número del Bebop i Lula ja ha vist la llum. Un recull de novetats de jazz, blues, soul, country i rock and roll exclusiu per a oïdes exquisides i paladars musicals degustadors de vintage. Un compendi dels millors sons made in America que, periòdicament, treu el cap per la Biblioteca Vallcarca i els Penitents. I, ara també, amb enllaços a Spotify per tal que pugis escoltar els discos. Mmmmmmmm...Exciting!

Però com no només de música viuen els homes, aquest fanzine també et nodreix d'alguns llibres, d'algunes pel·lícules i d'algunes activitats que hem programat. Altres fílies que no entenen de gèneres, ni d'espai ni de temps, lliurement seleccionades per la nostra Lula.


Del Bebop i Lula d'aquest estiu destaquem una novetat per gènere:

* JAZZ: 


BENNY GOLSON. Benny Golson's New York Scene (1957)
Benny Golson és una de les llegendes vives de l'època daurada del jazz i, també, el saxofonista del qual Tom Hanks buscava un autògraf a la pel·lícula La Terminal. Aquest disc va ser el seu debut com a líder de la seva formació. Valoració Allmusic: 4,5* sobre 5.






Escolta Whisper Not, un tema que s'inclou a l'àlbum i que es va convertir en un estàndard.



* BLUES, BLUES-ROCK: 

DELTA SAINTS. Death letter jubilee (2013) 
Segon disc d'una de les bandes que, darrerament, millor ha connectat amb el públic barceloní. Cada concert dels de Nashville és una explosió d'autèntic blues-rock salvatgement fusionat amb gospel i soul.







El cotó no enganya:  ballaràs al voltant de la foguera amb Death letter jubilee, el tema que dóna títol a l'àlbum.



COUNTRY: 


EMMYLOU HARRIS. Pieces of the sky (1975). 
Tres són els discos d'Emmylou Harris que millor transmeten l'herència de Gram Parsons, mort l'any 1973: Pieces of the sky (1975), Elite Hotel (1975) i Luxury Liner (1977). Els tres són una lliçó del millor country, arrelats a la tradició però amb una empremta personal que fan de l'Emmylou una de les millors intèrprets d'aquest gènere.
Valoració Allmusic: 5* sobre 5.





Boulder to Birminghan, un dels temes de l'àlbum on la cantant dóna compte dels seus sentiments després de la mort del seu company, Gram Parsons.




SOUL, RHYTHM AND BLUES: 
MARY WELLS. Something new: Motown lost & found (comp. 2012)
Una aproximació als primers anys en el món de la música de la primera superestrella de la Motown, que recull 47 cançons, 23 de les quals són inèdites, enregistrades entre els anys 1961 a 1964. Sibarita compilació.









La màgia de les composicions d'Smokey Robinson, interpretades per l'encisadora veu de Mary Wells, és un exemple deliciós del power of soul: ens referim a My heart is like a clock, inclosa a l'àlbum. 

Mary Wells / My Heart Is Like A Clock by Oldies on Grooveshark





** Ei! encara no marxem: si vols rastrejar l'edició primaveral del Bebop i Lula, aquí la tens:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...