dimecres, 10 d’abril del 2013

Dos anys fent el Saltamarges

Aquest dissabte 13 d'abril, el segell gironí Saltamarges farà dos anys que transita pels díficils i abruptes camins de la indepèndencia musical, al marge de la indústria discogràfica. Ho celebra al Centre Social Apaga la Tele (ATV) de Sarrià de Ter (Girona), amb els concerts de Syberia (Bcn), l'últim fitxatge del segell, que recentment ha passejat el seu intens post-rock per la pell de brau en companyia dels també instrumentals La tumba de Nicolas Cage, que han editat amb Saltamarges un split amb els Tempano (post-hardcore). Completen el cartell el post-hardcore dels prometedors ganxons Please Wait, el metal fosc d'Assot des del Montseny i l'indie-punk dels barcelonins Zephyr Lake



Saltamarges és el projecte de sis amics, que comparteixen a parts iguals la seva passió per la música i l'underground. Creuen que per tirar endavant el segell és indispensable la il·lusió, la diversió i l'absoluta llibertat creativa. El nom del segell i el segell mateix, van sorgir d'una conversa que es va anar allargant fins ara. 





Segons el DIEC, un saltamarges és una persona avesada a esquivar els obstacles d'indrets abruptes i díficils i un lladre de camps. Oskar García, Xavi Carreras, André Tauber, Marcel Tauber, Gerard Serrano i Albert Riera, s'identifiquen amb les dues primeres definicions perquè: "Des d'un segell independent recolzem la música i les bandes underground editant discos, un camí gens fàcil...També ens sentim outsiders del que seria la indústria discogràfica. A diferència d'aquesta, nosaltres no patim una crisi autoprovocada per la mateixa indústria, que va creure que fabricant CD's a baix cost i venent-los a uns preus desorbitats, continuaria forrant-se fins l'infinit. Al final, qui compra discos és qui aprecia de veritat la música, qui se sent atret pel valor afegit i sentimental del disc com a objecte; i el vinil és un gran format en aquest sentit. Nosaltres mai no patirem cap crisi, perquè l'underground té valors molt més sòlids, duraders i substancials que els purament econòmics, per això sempre continuarà existint". 



Un altre punt d'unió entre els sis Saltamarges és que "tots som d'aquí, de poble o de Girona capital. I per tant ens sentim part de l'escena musical independent d'aquí. Tots hem passat estius d'adolescència acampant al Sant Feliu Fest (Atzavara Club), tots hem anat moltes vegades a L'ATV de Sarrià de Ter, hem sintonitzat per internet El Frenopàtic Radioshow, hem agafat el cotxe per anar als concerts de Soroll a Vidreres i tots hem vist nèixer l'H-titud Fest. Tenim clar d'on venim. Demà no sabem on serem, però sí que continuarem vinculats emocionalment a aquest espai". 



Fins el moment, Saltamarges ha editat quatre referències i està preparant les següents. Al seu catàleg trobem les bandes Hurricäde, post-hardcore i screamo fosc i intens; veure'ls en directe et deixa exhaust; Tröpical Ice Land, screamo asfixiant, ferotge i desassossegat; Syberia, post-rock amb regust de metal, d'alt voltatge emocional; Tempano, screamo melòdic i fosc; i La tumba de Nicolas Cage; rock instrumental de melodies precises i crescendos constants. A més, el segell també monta concerts i fa de distribuïdora.



La paraula "saltamarges" també té una altra accepció: és un home que cerca les ocasions d'obtenir il·lícitament els favors de les dones. Amb el catàleg que tenen i amb el que mimen les seves referències, que són acurades edicions DIY, els Saltamarges Crew, no necessiten recòrrer a l'engany per guanyar-se els favors de les fèmines. 

Bonus Track

Programa del Frenopàtic Radioshow dedicat al 2n Aniversari del segell.








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...