El playlist de Jan Martí (MENDETZ)

Divendres passat es va fer el Music Spy Club amb Jan Martí.

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. 

Mendetz és una banda que aporta felicitat a les orelles i a tot el cos. El seu pop cantable, fresc, estimulant ja ha cuallat en 3 llargues durades i centenars de concerts. El panorama musical nacional no seria el mateix sense ells. Jan és també l’artífex de Blackie Books, una de les editorials més sorprenents i excitants de l’actualitat. Una personalitat estètica múltiple que ha valgut la pena sondejar.  Aquí teniu la plantilla gràfica.

I aquí el seu playlist, via Spotify. Us hi podeu suscriure!

Al playlist només hi falta un single, d'un disc que encara no s'ha editat. Us el posem via youtube. Els increïbles Vampire Weekend i el seu estrany invent: el afropop frenètic. Aquí en un curiós mig temps. Una balada alegre, aquesta raresa:

Les futures dates del Music per aquest trimestre:

16 de maig: Esbudellant el Primavera Sound, amb Joan S. Luna i Xavi Sanchez Pons

7 de juny: Esbudellant el Sónar, amb Nando Cruz

Tres pinzellades de Wagner

Parlar de Richard Wagner (Leipzig, 1813 – Venècia, 1883) és com fer-ho de tot un continent.  Però és el bicentari del seu naixement i els números rodons, malgrat que sovint exageren l'encant del sistema decimal, propicien que recordem les seves partitures. L’obra d’aquest tità compositiu abasta una producció de desenes d’escrits i obres de teatre i centenars d’hores de música. Malgrat aquesta immensitat, la seva obra té algunes línies centrals, troncals, que permeten orientar-se per ella o, si més no, conèixer els trets més característics de la seva estètica. Intentarem mostrar-les amb tres exemples:

1) Tannhäuser (1845): Wagner tenia una inclinació natural per la òpera, gènere al que considerava ideal per transmetre la passió de la mitologia alemanya. Les nissagues històriques, els grans amors, les batalles, les heroïcitats. Un món on l’èpica impregna cada un dels moviments. ElTannhäuser és una mostra vibrant del seu primer art: complex, dens i apassionat. Enorme a la manera de Beethoven, amorós i llegendari a la manera romàntica. La lluita entre l’amor carnal i l’amor espiritual s’obren pas entre passatges musicals que semblen temples.

2) L’anell dels nibelungs (1874). La culminació de les seves passions estètiques i nacionals es podrueix amb aquest projecte immens. Wagner estudià meticulosament la sonoritat de l’orquestra, ampliant-la fins a límits megalòmans, per arribar a disposar del màxim de recursos possibles. Això va fer que construís un teatre ad hoc per aquestes necessitats: la famosa òpera de Bayreuth on cada any es continuen executant les seves obres. Posseïdor d’una cultura envejable, escriptor i tradicionalista, va emprendre el projecte de musicar tota la mitologia alemanya en una obra gegantina: l’Anell dels Nibelungs, al voltant de 18 hores de música. Aquest drama musical (denominació que el mateix Wagner emprava per les seves òperes) està escrit per ell fins l’última coma: la músic, el llibret i l’escenografia són decisió d’aquest home que considerava l’òpera com l’art total. Va trigar més de 25 anys en escriure-la. Nosaltres la podem sentir en un dia. 

3) Parsifal (1882). Ja malalt, amb la mort rondant la seva ànima, i havent culminat la seva empresa operística principal (l’Anell dels nibelungs), Wagner es va encarar amb una vella idea: l’òpera Parsifal, que va culminar i estrenar un any abans de morir. En aquesta obra es mostra tota la saviesa contrapuntística que havia assolit al llarg dels anys i l’ús dels leivmotivs (petits temes lligats a certs personatges o moments de la trama). Es tracta d’un poema èpic medieval, o sigui una altra peça del monumental trencaclosques de tradicions germàniques que van marcar la seva estètica. L’obra té més de 4 hores de música, amb una orquestra i un cor de dimensiones, cal dir-ho. wagnerianes.  Aquí teniu les primeres dues hores. 

Però aquesta obra, ja s’ha dit, és pràcticament insondable, plena de pàgines als que val la pena tornar per conèixer-los en la seva fecunda profunditat. Tristan i Isolda, Els Mestres Cantors de Nüremberg... fites de l’orquestració que la nostra sensibilitat agrairà encantada. Sempre hi ha melodies soterrades, harmonies sorprenents, el testimoni d’un temps i d’una Europa que vetllava per una excel·lència artística arrelada en la universalitat dels mites autòctons. 

Hi ha més de 450 entrades de Wagner a la Xarxa! Tot en aquest compositor resulta immens, i les nostres aproximacions són meres pinzellades. Aquí teniu a Wagner a la Xarxa: Wagner.  

El surrealisme musical - AMPLI Sessions

"...

"El surrealismo se ocupa y se ocupará constantemente, ante todo, de reproducir artificialmente este momento ideal en que el hombre, presa de una emoción particular, queda súbitamente a la merced de algo «más fuerte que él» que le lanza, pese a las protestas de su realidad física, hacia los ámbitos de lo inmortal. Lúcido y alerta, sale, después, aterrorizado, de este mal paso." 2on manifest surrealista.

L'expressió "música surrealista" és quasi un absurd. Com dir que el número 3 és groc. Però estimem el surrealisme i la música i flexionem dos vegades (reflexionem) per veure què en surt. El surrealisme és un desatascador, una mirada sempre lúdica, entremaliada. Un forma de mirar que ha trastocat la nostra percepció del món i de l'art. 

Però és possible la música surrealista? Un peix soluble?

Aquesta és la prova A, partir d'una imatge surrealista i intentar traduir-la a música.

El resultat és fructífer i sempre tens. La definició prèvia del tema de la inspiració (encara que aquest sigui surrealista) acaba transformant la música en una auxiliar programàtica. La banda sonora sonora d'un surrealisme no té perquè ser-ho. Així, per exemple, The Nose, de Shostakovich.

La prova B, oblidar formes, patrons, continguts, temes i composar a la manera del "Deseo de ser Piel Roja" de Kafka: "Si uno pudiera ser un piel roja siempre alerta, cabalgando sobre un caballo veloz, a través del viento, constantemente sacudido sobre la tierra estremecida, hasta arrojar las espuelas porque no hacen falta espuelas, hasta arrojar las riendas porque no hacen falta riendas, y apenas viera ante sí que el campo era una pradera rasa, habrían desaparecido las crines y la cabeza del caballo." El resultat d'aquesta segona prova és raríssim, sovint intransferible. Aquí va un dels seus difícils intents, amb l'única guia de John Cage, o sigui del no-res.

Passades amb un interrogant mai esvaït aquestes proves, ens llancem a l'acció teòrica, si tal cosa és possible.

El surrealisme va ser una onada de frescor i imaginació sense precedents a la història de l'art. La literatura i el cinema en són una mostra palmària. No aixì la música, sense flotant entre l'abstracció instrumental i la submissió a temes i formes estàndars. Intentarem sondejar aquest bagul que, malgrat ser desconegut, està ple. Aquest post és la traducció d'una AMPLI Session, feta al Vapor Vell el 20 d'abril a les 16 h.  [Pels que encara no les conegueu, sessions de música punxada a la biblioteca a càrrec dels propis musictecaris. Una apostolat ple de fortuna. Les ganes de compartir música: el vici, mai curat, de fer recopilacions temàtiques, de pensar en algú i disapar una tambor senser de bales musicals. No en un sentit creatiu, com a DJ's manipuladors de só, sinó com a selectors d'un àmbit específic de la música. Són sessions temàtiques, especialitzades, de descoberta i aprofundiment musical, i especialment de plaer pels sentits.]

Qualsevol intent de caracteritzar el surrealisme ha de passar, en algun moment, per això:

Evidentment, si hi ha surrealisme és perquè hi ha realisme. Si podem posar alguna cosa sobre la realitat (aquesta és la definició: sur realisme, sobre reailsme) és perquè hi ha un realisme. Hi ha un surrealisme musical desenvolupat al món de la música contemporània, paral·lel al neorrealisme. Amb tres grans noms: Satie, Poulenc, Schaffer. Només farem un apunt sobre Erik Satie que és potser el més il·luminat (en el sentit de menys fosc) de tots ells. Aquesta mostra inoblidable, és del seus Embyons Desséches.

Però com frenar el dada, la lalia, la multitud d'obres que se'ns tiren a sobre. Com no disparar el Ballet Mecànic, el film de Fernand Leger, amb partitura del George Antheil. És el 1924, i encara no s'han assimilat molts dels seus estímuls.

Podríem sumar més noms: Stravinsky, un Dalí seriós (oh impossible) o l'arpista Anne LeBaron, contemporània i excèntrica, i ens atreviríem a dir que necessària. Aquí la teniu, si us animeu a veure el món de la música amb altres ulls (oïdes). Sortim de la música contemporània i anem al piano. Una gravació de 1922 que és anterior i també posterior al jazz. Erwin Schulhoff saltant per sobre del temps i del rag-time:

Quan se sent aquest piano, d'inspiració raríssima, el cap salta, en una sinapsi àgil, cap al gran Monk, Thelonious Monk. Calia ser, no freudià, sinó Freud per entrar en els motius d'inspiració d'aquest pianista que sempre buscava l'altra costat de la música. Un tema, per exemple, "Brilliant Corners", genera imatges que s'escapen al bon punt de generar-se.

Així hem arribat a la música popular. On el surrealisme (i l'experimentació) es dilueix i passa de la música a la lletra. Si encara queda algú a la sala, pensarem en els referents del surrealisme que tenim més a prop. Com no pensar en Space Oddity de David Bowie, un viatge que és un jaque mate: si és literal és una bojeria estelar, si és metafòric entra en terrenys lisèrgics on el surrealisme ha clavat la seva pèrtiga. No ens quedarem aquí. Doble o res. William Shatner, el capità Kirk, d'Star Trek es va atrevir a separar encara més de la realitat aquesta joia:

I tant a prop que quasi els podem tocar, trobem un grup que incorpora una de les mirades més surrealistes i precioses de la realitat. Tant, que la realitat sembla haver d'adaptar-se a les seves històries i no a l'inrevés. Antònia Font. Podríem posar mitja discogràfia, on es grata la nuca d'un pingüí i surt el segle XVII. Però aquesta petita peça, per exemple, és d'una bellesa que faria penedir-se a André Breton del seu judici fatal sobre la música:

Aquesta lletra inoblidable, dita en dos minuts que perforen el temps:

Es sol ixent com un fil de caliu crema un full de paper,
i escampa una taca de llum
que filtra es paisatge en color lentament,
verd, gris, groc de fulles pansides,
de camps amb espigues i blau de muntanyes.

Abraham Lincoln amb teles d'aranyes tirant a grapades cavalls,
darrere un exèrcit d'infants l'acompanya
i ordena amb un gest en silenci
que posin el cel, es desert i es turons,
mini napoleons amb tambors, guspires,
siluetes de dunes en trànsit.

Això no té fi, arribo al final del post exhaust. Com si participés en dos bàndols d'una batalla. Només puc deixar aquest últim detall del surrealisme local pel seu valor (en tots els sentits de la paraula): la primera formació del surrealisme, ajuntar paraules, jugar amb elles, quedar-se mirant les combinacions. Toreros muertos, toros immortals. No hi ha una manera d'entrar al surrealisme si no es creu (o s'accepta) que el món és una rara màgia i que es pot jugar amb ella:

Doncs aquí va el playlist complet. L'experiència de sentir-lo complet és bèlica, us ho podem assegurar. La ment necessita aferrar-se, la vida exigeix un sentit i aquí no hi ha bàlsams. Però por sobre d'aquesta sensació inicial sura una fosca meravella: el moll de l'òs estètic d'uns animals que s'han separat del món salvatge i tracten, no només de conèixer el món que els rodeja, sinó de transgredir-lo.

L'escolta es pot acompanyar d'aquesta senzilla presentació. A la manera del tarot (un joc de surrealisme psicològic) hi ha 22 elements, un d'ells sense nom, un altre sense número. 

El surrealisme, però, se'ns escapa de les mans tan bon punt el volem comprendre. Igual que l'immortal Chiquito de la Calzada, davant la pregunta "¿Es usted un freak?" va respondre: "Yo soy el Conde Montecristo", també Dalí va donar la única resposta possible a la pregunta "¿Qué es el surrealismo?". "El surrealismo soy yo." 

És a dir, tu.

O sigui, nosaltres.



---------------------------------------------------------------------------------------------------------


Més sobre el surrealisme:

- La improvisació com a surrealisme, aquí.
- Els manifestos surrealistes, aquí i aquí.

Meeting Boulevard # 2 : Carme Fenoll

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de l'entrevista amb l'Anna Bröll, continuem la sèrie amb la Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Carme Fenoll

De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?

Sí, ho vaig tenir clar des dels 12 anys més o menys. Oficialment, diria que ho sóc des de que em vaig diplomar en Biblioteconomia i Documentació, el 1998.

Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?

La possibilitat d’ajudar a la gent és el que més m’ha agradat i m’agrada de la nostra professió. L’ajuda es concreta facilitant l’accés a la informació a la població i amb aquest fet, augmentant les possibilitats de triar, criticar i renovar la nostra societat. A la pràctica i en la meva trajectòria professional, el que més m’ha agradat de treballar en una biblioteca pública són les relacions que s’estableixen amb els ciutadans que, en el meu cas, han sigut els meus veïns : créixer amb ells, compartir punts de vista, recomanar propostes culturals, ser còmplice.

Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?

La nit que vaig passar a la biblioteca dormint amb una cinquantena d’usuaris: va ser una nit màgica. M’anava trobant a nens amagats als racons i llegint amb una llanterna. També m’ho he passat bomba disfressada de pirata fent formació d’usuaris als alumnes de les escoles. Parlant de música, he rigut molt “picant-me” amb el meu company de la Biblioteca de Palafrugell, en David Figarola, a l’hora de triar la música per ambientar la Biblioteca.

A banda, he de reconèixer que a Palafrugell teníem una llibreta vermella amagada on apuntàvem totes les preguntes divertides o sortides dels usuaris. La que més em va fer riure va ser quan un adolescent em va preguntar si estàvem abans o després de Crist.

Ara fa un any que estàs al front del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya en una època on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys que estan al front de les nostres biblioteques públiques?

En tots els col·lectius, hi ha persones amb tendències molt diferents, però la veritat és que l’actitud del personal és exemplar: m’expliquen i em comparteixen les seves problemàtiques però sempre aportant possibles solucions. Estic convençuda que tenim el millor col·lectiu professional: els sobren idees, estan motivats, saben que el primer és el ciutadà i s’arremanguen del tot. Són gent valenta i ho hauríem de saber comunicar millor. Cada setmana procuro trobar-me amb dos o tres professionals en actiu de primera línia i de diferents parts del territori. La situació pressupostària és molt complicada però les trobades sempre solen acabar amb la balança plena de bons projectes i amb ganes de tirar endavant.

Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem prou preparats per aquest repte?

Em sembla que el paper de guia i de transmissor –o mediador- l’hem fet sempre i l’haurem de reforçar encara més en el futur. Veig com el món del comerç evoluciona cap a promoure el petit comerç i el tracte proper. Així penso les biblioteques cada vegada més: el centre cultural de referència i de proximitat; la zona neutral on trobar professionals que t’orientin i amb qui pots confiar. Veig els bibliotecaris com a prescriptors culturals (no només literaris), una persona de referència que et por orientar en el teu consum cultural.

Seguint aquest fil, la prescripció apareix com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, sembla ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?

Al Servei de Biblioteques estem recopilant les especialitzacions de les biblioteques públiques del nostre país. Encara són poques, però sí que penso que la cooperació està en l’ADN dels professionals de les biblioteques. La tecnologia ajuda en aquest sentit i espero que l’unificació del catàleg de lectura pública també sigui de gran ajuda. Des dels serveis centrals les nostres polítiques han d’anar a procurar oferir serveis més eficients i transparents. Una de les eines que m’agradaria molt tenir és un únic espai d’informació i comunicació interna dels professionals de totes les biblioteques públiques del país.

El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció fisica de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?

Sí, clarament. No podem renunciar al potencial de les nostres col·leccions físiques però hem de jugar més fort en les possibilitats de la música en línia. El préstec de música física devalla i hem de buscar un lloc més destacat en l’àmbit de la música en línia. El primer pas és una major formació i un major ús per part dels professionals de les eines i tendències musicals.

Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant la plataforma Spotify, Youtube o Grooveshark, tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus  que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? com? amb quina funció?

Clarament crec que hem de ser molt més actius en totes les plataformes socials perquè hi tenim un paper de neutralitat i solidesa que pocs altres agents tenen. Encara som poc presents en xarxes socials molt exteses com Facebook i Twitter i encara menys a les plataformes com Spotify. Si som prescriptors, també ho hem de ser a la xarxa: donant una ullada al blog Ampli tenim mil idees per on començar: des de la col·lecció local (tots els grups musicals del nostre territori detectats i destacats) passant per les nostres celebracions o actes que programem amb la llista musical que hi escau.

Escoltes música regularment? Quin és el darrer disc que t'ha emocionat?

Sí, molta, quan condueixo, quan treballo i sempre que puc. Sóc usuària de l’Spotify Premium i encara compro CD’s. El darrer disc que m’ha ecomocionat és el que estic escoltant mentre escric aquestes línies, Live from Mars, d’en Ben Harper.

Moltes gràcies Carme per la teva participació

* * * 

MENDETZ al Music Spy Club (via Jan Martí)

Torna el MUSIC SPY CLUB, com un Halley amistòs i freqüent!


El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. Aquest proper 26 d'abril, a les 19 h., comptarem amb la complicitat de Jan Martí, de MENDETZ. 

Mendetz és una banda que aporta felicitat a les orelles i a tot el cos. El seu pop cantable, fresc, estimulant ja ha cuallat en 3 llargues durades i centenars de concerts. El panorama musical nacional no seria el mateix sense ells. Jan és també l’artífex de Blackie Books, una de les editorials més sorprenents i excitants de l’actualitat. Una personalitat estètica múltiple que val la pena sondejar.  

Mentre esperem que el Jan desplegui el seu playlist, us deixem amb un parell de detalls de la seva projecció musical. Primer, un dels seus singles discotequeros, detonador d'èxtasis en directe. 

L'altre, un playlist del seu últim disc fins ara, Silly Symphonies:

Us hi esperem!

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Les futures dates del Music per aquest trimestre:

16 de maig: Esbudellant el Primavera Sound, amb Joan S. Luna i Xavi Sanchez Pons

7 de juny: Esbudellant el Sónar, amb Nando Cruz

AMPLI Sessions al Vapor Vell

El proper 20 d'abril, amb motiu del cicle d'Sketching Musical que es farà a 3 biblioteques de la ciutat de Barcelona, tindrà lloc el retorn de les AMPLI Sessions! Podeu consultar les anteriors edicions aquí.

Les AMPLI Sessions, pels que encara no les conegueu, sessions de música punxada a la biblioteca a càrrec dels propis musictecaris. Una apostolat ple de fortuna. Les ganes de compartir música: el vici, mai curat, de fer recopilacions temàtiques, de pensar en algú i disapar una tambor senser de bales musicals. No en un sentit creatiu, com a DJ's manipuladors de só, sinó com a selectors d'un àmbit específic de la música. Són sessions temàtiques, especialitzades, de descoberta i aprofundiment musical, i especialment de plaer pels sentits.

Seran tres hores de música, disparada en tres direccions molt diferents:

De 16 a 16:30h. DJ Wilkins – Surrealisme musical: el surrealisme va ser una onada de frescor i imaginació sense precedents a la història de l'art. La literatura i el cinema en són una mostra palmària. No aixì la música, sense flotant entre l'abstracció instrumental i la submissió a temes i formes estàndars. Intentarem sondejar aquest bagul que, malgrat ser desconegut, està ple.

De 16:30 a 17 h. DJ Capatàs - Música i Humor: Inalienables!:
 Sense humor no som res. Per sort venim de sèrie amb altes capacitats per a riure, malgrat que la societat i els seus poders obscurs les van minvant. Poques coses hi han en aquest mon més sinceres que el riure d'un nen. Pot la música fer riure a nens? i a adults? i als polítics? la música es capaç de tot i de molt més. Un passeig suggerent per melodies, ritmes, efectes, i alguns contexts que ens faran riure i posar-nos ben tous i de bon humor. Recordeu que l'humor ens fa lliures! Manà manà, du du durúru...

De 17 a 18h. DJ Fonti – Pont Istanbul: la mediterània és un la conca cultural més bullent de l'antiguitat. La seva música tradicional (tradicional ara, senzillament popular i espontània en la seva gènesi) mostra sense amagar-los uns tresors que abasten des de la bellesa dels instruments, la sensibilitat de la seva lírica i la naturalitat de les seves formes. A Istanbul, port de meravelles, conflueixen unes músiques i uns artistes que són patrimoni, no ja turc, sinó de tota la humanitat. 

De 18 a 19h. DJ Goldfoot - Kingston a Rio. Miss Goldfoot és, en si mateixa, una enciclopèdia ambulant de referències festives musicals. El seu punt de mira, per aquesta sessió, s'ha fixat en el món insondable (pel cos i l'ànima) de la música jamaicana, una creuament de camins entre àfrica, el tròpic i la música negra americana amb uns resultats que eliminen qualsevol esclerosi artística.

No us ho perdeu. Són tres sessions fraternes, un viatge de la raresa a la festa, passant pel mar. Finalment, es tracta d'això:

Dos anys fent el Saltamarges

Aquest dissabte 13 d'abril, el segell gironí Saltamarges farà dos anys que transita pels díficils i abruptes camins de la indepèndencia musical, al marge de la indústria discogràfica. Ho celebra al Centre Social Apaga la Tele (ATV) de Sarrià de Ter (Girona), amb els concerts de Syberia (Bcn), l'últim fitxatge del segell, que recentment ha passejat el seu intens post-rock per la pell de brau en companyia dels també instrumentals La tumba de Nicolas Cage, que han editat amb Saltamarges un split amb els Tempano (post-hardcore). Completen el cartell el post-hardcore dels prometedors ganxons Please Wait, el metal fosc d'Assot des del Montseny i l'indie-punk dels barcelonins Zephyr Lake. 

Saltamarges és el projecte de sis amics, que comparteixen a parts iguals la seva passió per la música i l'underground. Creuen que per tirar endavant el segell és indispensable la il·lusió, la diversió i l'absoluta llibertat creativa. El nom del segell i el segell mateix, van sorgir d'una conversa que es va anar allargant fins ara. 

Segons el DIEC, un saltamarges és una persona avesada a esquivar els obstacles d'indrets abruptes i díficils i un lladre de camps. Oskar García, Xavi Carreras, André Tauber, Marcel Tauber, Gerard Serrano i Albert Riera, s'identifiquen amb les dues primeres definicions perquè: "Des d'un segell independent recolzem la música i les bandes underground editant discos, un camí gens fàcil...També ens sentim outsiders del que seria la indústria discogràfica. A diferència d'aquesta, nosaltres no patim una crisi autoprovocada per la mateixa indústria, que va creure que fabricant CD's a baix cost i venent-los a uns preus desorbitats, continuaria forrant-se fins l'infinit. Al final, qui compra discos és qui aprecia de veritat la música, qui se sent atret pel valor afegit i sentimental del disc com a objecte; i el vinil és un gran format en aquest sentit. Nosaltres mai no patirem cap crisi, perquè l'underground té valors molt més sòlids, duraders i substancials que els purament econòmics, per això sempre continuarà existint". 

Un altre punt d'unió entre els sis Saltamarges és que "tots som d'aquí, de poble o de Girona capital. I per tant ens sentim part de l'escena musical independent d'aquí. Tots hem passat estius d'adolescència acampant al Sant Feliu Fest (Atzavara Club), tots hem anat moltes vegades a L'ATV de Sarrià de Ter, hem sintonitzat per internet El Frenopàtic Radioshow, hem agafat el cotxe per anar als concerts de Soroll a Vidreres i tots hem vist nèixer l'H-titud Fest. Tenim clar d'on venim. Demà no sabem on serem, però sí que continuarem vinculats emocionalment a aquest espai". 

Fins el moment, Saltamarges ha editat quatre referències i està preparant les següents. Al seu catàleg trobem les bandes Hurricäde, post-hardcore i screamo fosc i intens; veure'ls en directe et deixa exhaust; Tröpical Ice Land, screamo asfixiant, ferotge i desassossegat; Syberia, post-rock amb regust de metal, d'alt voltatge emocional; Tempano, screamo melòdic i fosc; i La tumba de Nicolas Cage; rock instrumental de melodies precises i crescendos constants. A més, el segell també monta concerts i fa de distribuïdora.

La paraula "saltamarges" també té una altra accepció: és un home que cerca les ocasions d'obtenir il·lícitament els favors de les dones. Amb el catàleg que tenen i amb el que mimen les seves referències, que són acurades edicions DIY, els Saltamarges Crew, no necessiten recòrrer a l'engany per guanyar-se els favors de les fèmines. 

Bonus Track

Programa del Frenopàtic Radioshow dedicat al 2n Aniversari del segell.

Sketching Musical a les Biblioteques de Barcelona

L’Urban Sketching és una forma de dibuix urbà, espontani i sobre el terreny. Amb l’ajuda d’una llibreta el dibuixant esbossa cantonades, persones, fragments d’edificis: la novel•la urbana. Les biblioteques us proposen un seguit de tallers per aprendre i mostrar una faceta concreta d’aquest art aparentment casual: l’sketching amb motius musicals. Músics al carrer, guitarristes al metro, DJ’s i bandes es converteixen en objectes artístics per aquestes polaroids de manufactura humana.

Aquest mes d'abril el dibuixant francés Emdé, visitarà Barcelona i realitzarà tallers a tres biblioteques de la ciutat i sessions de dibuix amb música en directe. Aquest és el programa:

1) Biblioteca Can Fabra
Dijous, 18 d’abril,  de 19 a 21 h.: Taller d’aprenentatge.
Divendres, 19 d’abril, a les 19 h.: Sessió pràctica amb l’actuació Funktasmas Group
alumnes del Taller de Músics - ESEM

2) Biblioteca Vapor Vell
Dissabte, 20 d’abril.
10:30-13:30 Taller d’aprenentatge
16-19 h. Sessió d’sketching en directe amb DJ’s Les Ampli Sessions!
        16 h. DJ Wilkins – Surrealisme musical
        17 h. DJ Fonti – Pont Istanbul
        18 h. DJ Goldfoot - Sons jamaicans i brasilers

3) Biblioteca Trinitat Vella
Dilluns, 22 d’abril,

18 h: Taller d’aprenentatge

19:30: Sessió pràctica amb el Club de la Escucha, de hip-hop (a la sala d’actes).

Els tallers tenen un aforament limitat a 15 persones.
Les activitats són gratuïtes.

Ja ho veieu. Una llibreta i un motiu qualsevol. Periodisme gràfic espontani. No us perdeu aquesta curiosa connexió entre la música i la seva aparença.

Música i mitjans socials a la biblioteca pública

Vasos comunicants. Temporada 2, episodi 4

Vasos Comunicants és una sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al bloc de l'altre en el mateix moment.  El plaer de treballar compartint la mútua experiència musictecària i la passió per la música amb els nostres amics i col·legues de la Médiathèque du Grand Dole, Nicolas i Marc.   El capítol d'aquest mes és la continuació de les reflexions al voltant de la música social en el moment actual iniciades en l'episodi 3 d'aquesta sèrie.

Introducció al taller : "Música social : quines interaccions en l'època dels mitjans socials?" celebrat dins el congrès "Rencontres Nationales des Bibliothécaires Musicaux" organitzat per l'ACIM a Mérignac i Bordeaux, els dies 25 i 26 de març del  2013

Els nous mitjans de comunicació social afavoreixen avui la creació de continguts així com la interacció, la col · laboració i el comentari. Tothom comparteix la seva música a plataformes de streaming (Spotify, Deezer, YouTube) i les xarxes socials (Facebook, Twitter).

Els amants de la música cataloguen la seva discoteca en línia i es beneficien de les recomanacions d'altres membres (Metacritic, Rate Your Music). Els artistes i els músics interactuen directament amb els seus seguidors i descobreixen altres músics (Bandcamp, Soundcloud, Mupiz).

El taller es pren un temps per reflexionar sobre les noves pràctiques de la música en l'era dels mitjans socials. Si la música és una part important de les nostres identitats digitals, què n'és sobre el fet de compartir-la, intercanviar-la i del debat a les xarxes?
Afavoreixen aquestes eines la recomanació, la construcció d'una cultura musical?

I la biblioteca?  ...
Té la biblioteca els mitjans i la voluntat de participar en aquest moviment?
El bibliotecari musical ha de ser un administrador de comunitat per continuar amb la seva missió de barquer , de transmissor  de la música?


Gràcies a Antoine Cirou fundador de la website Mupiz, per la seva intervenció (presentació a Youtube), a Sophie Cornière per la co-animació del taller, i al conjunt dels participants.






1. Programa dels 'rencontres nationales des bibliothécaires musicaux'


2. Per aprofondir: Ecosytème numérique et médiation culturelle : des publics, un projet, des outils http://footnotes.fr/2013/03/ecosyteme-numerique-et-mediation-culturelle-des-publics-un-projet-des-outils/ et Animer les communautés en bibliothèque http://hortensi.us/2013/03/14/animer-les-communautes-en-bibliotheque/


3. La pàgina facebook de la Médiathèque musicale de Paris http://www.facebook.com/mediatheque.musicaledeparis?fref=ts


4. El compte Twitter de la Bibliothèque musicale Arlette Sweetman du Conservatoire de Rungis https://twitter.com/___BmAS___


5. La pàgina MySpace de la Médiathèque de la CDC du Pays d'Argentan http://www.myspace.com/mediathequeargentan


6. Zikarennes, el bloc dels bibliotecaris (de Rennes) http://blogs.leschampslibres.fr/zikarennes/


7. Tumblr Les Musicales, Médiathèque d'Yvetot http://lesmusicales.tumblr.com/


8. El Pinterest del blog Mediamus http://pinterest.com/mediamuslibrary/


9. El compte Diigo de la Bibliothèque musicale Arlette Sweetman del conservatoire de Rungis http://www.diigo.com/user/b_m_a_s


10. Pearltrees, Bibliothèques de Cergy-Pontoise http://www.pearltrees.com/#/N-u=1_251304&N-p=18527295&N-s=1_2556203&N-f=1_2556203&N-fa=2556165


11. Scoop.it "Chanson française" de Mediamus http://www.scoop.it/t/chanson-francaise et Médiathèque de Guebwiller, La scène musicale alsacienne http://www.scoop.it/t/la-scene-musicale-haut-rhinoise


12. Compte Discogs de l'Espace Multimédia Gantner de Bourogne (Conseil Général du Territoire de Belfort) http://www.discogs.com/user/Espace_gantner


13. Pàgina 'SensCritique' de la Médiathèque Intercommunale Région d' Yvetot http://www.senscritique.com/mediayvetot


14. Pàgina 'Rate Your Music' de la médiathèque de Canet-en-Roussillon http://rateyourmusic.com/~BiblioCanet66


15. Compte Spotify de la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona http://open.spotify.com/user/vaporvell


16. Les radios de Calice68 (Médiathèque départementale du Haut-Rhin) a la plataforma MusicMe : http://calice68.mt.musicme.com/


17. Soundcloud Bibliothèques Médiathèques de Metz : Miss Média http://soundcloud.com/miss-media i Soundcloud du Discoflux de BDP de la Manche http://soundcloud.com/karaboul


18. Canal Youtube de la Médiathèque de Rillieux-la-Pape http://www.youtube.com/user/espacecinemusique


19. Canals Dailymotion de la BM de Grenoble http://www.dailymotion.com/bibliothequegrenoble i de la Bibliothèque de Toulouse http://www.dailymotion.com/BibToulouse


20. Mediamus, el blog dels bibliotecaris musicals de la Médiathèque du Grand Dole http://mediamus.blogspot.fr/ i L'e-music box, musique en Limousin - Bfm de Limoges http://www.lemusicbox.bm-limoges.fr/


21.Les xarxes socials : Explicació http://blog.artenet.fr/2011/08/11/les-reseaux-sociaux-explication/


23. France Culture : Place de la Toile : "Grand entretien avec danah boyd " http://www.franceculture.fr/emission-place-de-la-toile-grand-entretien-avec-danah-boyd-2013-03-16


24. Babelthèque a la bibliothèque de Toulouse : observacions sobre les OPAC 2.0, par Eymeric Manzinali http://leo.hypotheses.org/9022


25. Partir dels usos per analitzar els sistemes sociotècnics de recomanació http://fr.slideshare.net/AlexandreCoutant/moteurs-recommandations-domengetcoutant


27. Ecrans.fr, el podcast fiscal - entrevista amb  Nicolas Colin, co-autor de l'informe sobre la fiscalitat de l'economia digital http://www.liberation.fr/ecrans/2013/02/28/ecransfr-le-podcast-fiscal_885029


28. La música és una adaptació biològica? http://www.techno-science.net/?onglet=news&news=11385


29. Google, Twitter, Amazon... perquè tots s'aboquen a l'streaming ? http://www.telerama.fr/medias/google-twitter-amazon-pourquoi-se-lancent-ils-tous-dans-le-streaming,95017.php


30. Spotify https://www.spotify.com/fr/


31. Les aplicacions Spotify : 1ère partie, 2ème partie, 3ème partie


32. La diferència entre liking et loving : La diferència enre aimer i aimer  http://donnetamusique.com/la-difference-entre-aimer-et-aimer/ . 12. Escoltar la música amb una moneda virtual basada en el social http://www.commentcamarche.net/news/5862156-ecouter-de-la-musique-avec-une-monnaie-virtuelle-basee-sur-le-social


33. Musicmetric Research Charts Music Discovery & Consumption http://www.hypebot.com/hypebot/2012/09/key-takeaways-from-musicmetrics-digital-music-index.html


34. Tweet de DissoGirl https://twitter.com/DissoGirl, blog Derrière La Fenêtre http://derrierelafenetre.com/


35. Enquesta Xarxes socials i pràctiques culturals http://fr.calameo.com/read/001103638178dc7fdd66c

40. El bibliotecari com DJ http://zeroseconde.blogspot.ca/2013/02/le-bibliothecaire-comme-dj.html.
- Bibliotecari convertit en DJ, si! Però amb quina música?
http://cheminsverslinconnu.blogspot.fr/2013/02/bibliothecaire-en-dj-oui-mais-avec.html

Meeting Boulevard # 1 : Anna Bröll

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Comencem la sèrie amb Anna Bröll, actual Directora tècnica de Coordinació i Serveis
de Biblioteques de Barcelona i responsable de la coordinació i difusió de Bibarnabloc.cat , un bloc col·laboratiu nascut l'any 2011, on els treballadors de les biblioteques de la ciutat recomanen diàriament una selecció de llibres, música, pel·lícules, activitats, pàgines web i videojocs.

Anna Bröll 

• De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?

Quan ets petit vols ser moltes coses i suposo que vaig passar per la fase de voler ser metgessa, actriu i ballarina, o alguna cosa semblant. Però vaig conèixer a la Mercè Colomer, bibliotecària de la Biblioteca Popular de Rubí i ja no vaig desitjar res més que ser com ella: de gran volia ser bibliotecària.

Els meus pares tenien un bar a Rubí just davant de la Biblioteca Popular , i jo em passava les tardes a la biblioteca llegint llibres i ajudant a la Mercè a creuar els préstecs i a col·locar els llibres als prestatges. La Mercè era una dona amb mentalitat molt oberta, que tenia amistat amb l’Enric Majó (jo llavors no tenia ni idea de qui era ni de qui arribaria a ser) i amb altres joves de Rubí del sector “progre”. A mi aquesta dona em va enlluernar.

Així que quan vaig acabar COU em vaig matricular a l’Escola de Bibliotecàries. L’any 1984 em vaig diplomar i vaig començar a treballar a la Biblioteca Vicente Aleixandre de Ciutat Badia (ara, Badia del Vallès)

• Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió? 

El fet de que és una professió canviant, en contínua evolució i que és necessària una gran capacitat d’ adaptació per donar donar resposta a les necessitats de les persones. A mi m’ha donat la oportunitat de treballar en entorns i amb responsabilitats molt diferents i això m’ha fet créixer personal i professionalment.

Però el que més valoro és la nostra aportació en la millora de la qualitat de vida de les persones i en la generació d’oportunitats.  L’accés a la cultura és un dret que hem aconseguit i que hem de lluitar per mantenir, i sobretot en aquests moments de crisi que alguns volen aprofitar per retallar.

• Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca? 

Hi ha moltes anècdotes, però en recordo una especialment de quan treballava a la Biblioteca Vicente Aleixandre. Potser no es pot catalogar precisament de divertida però el personatge que la protagonitza es feia estimar per tots nosaltres.

Hi havia un noi que es feia dir “el poeta” i que anava a l’estil de Gustavo Adolfo Bécquer . És a dir amb camisa blanca, vestit de negre i perilla. Venia pràcticament cada tarda a la biblioteca, s’asseia al mateix lloc i molt solemne  treia un bloc de paper blanc i una ploma que deixava sobre la taula. Al cap de pocs minuts feia un esternut impressionant i es treia un mocador blanc amb el que es mocava de forma sonora per tal de cridar l’atenció de tothom. Un cop aconseguit el seu objectiu: que totes les mirades es concentressin en ell, plegava el mocador, recollia el bloc i la ploma i venia al taulell per dir-me més o menys “Disculpe señorita, es que los poetas pasamos tanta hambre y frío que he pillado un resfriado,  mejor salgo de la biblioteca para no molestar a los estudiantes con mis estornudos” No va agafar mai un llibre en préstec, ni el vam veure escriure cap poema però per Sant Jordi sempre ens portava una rosa perquè les roses eren, segons les seves paraules “pura poesía”.

• Bibarnabloc és un espai col·laboratiu de recomanacions i promoció dels fons i activitats de les Biblioteques de Barcelona. Com i quan va sorgir la idea d'obrir-lo? 

La idea va sorgir a finals de l’any 2010, quan un grup de professionals vam pensar que seria una bona idea compartir les nostres recomanacions de lectura, musicals, cinematogràfiques i sèries televisives amb els nostres usuaris. Els objectius eren donar més visibilitat a les nostres col·leccions, facilitar la participació dels usuaris i fer aflorar el coneixement de la organització a partir de la participació dels professionals de Biblioteques de Barcelona. Volíem un projecte transversal, a on tots els professionals interessats en participar hi tinguessin cabuda i que cadascú hi pogués aportar en funció dels seus gustos i disponibilitat.

Ens va semblar que el format blog era el més adequat per complir els nostres objectius, i a més comptàvem amb un professional, en Pau Frechiné, amb coneixements avançats de disseny, manteniment i desenvolupament de blogs en entorn WordPress. 

• Els articles del blog són tan variats com els propis fons documentals de les biblioteques. Teniu establerta una política de continguts temàtics o depèn dels temes escollits pels col·laboradors? 

Vam establir els continguts temàtics a partir dels temes escollits prèviament pels col·laboradors. De manera natural ja es van cobrir moltes àrees del que tenim categoritzat com a “llibres de ficció” i pràcticament s’hi poden trobar recomanacions per tot tipus de gèneres. En la categoria de “llibres  de no ficció” ja és més complicat trobar representades totes les matèries i vam decidir que només tractaríem alguns temes vinculats a les especialitzacions o centres d’interès de les biblioteques com ara el cinema, el disseny, la gastronomia, l’educació, l’economia, la psicologia, la sociologia, els viatges, etc.

• Es tracta d'un bloc molt actiu, amb una recomanació pràcticament diària. Quanta gent hi col·labora regularment? (són tots bibliotecaris?) 

Vam començar publicant dos articles diaris de dilluns a divendres i un en cap de setmana, més que res per aconseguir un cert volum d’articles durant el primer any. Ara publiquem un article diari de dilluns a dissabte.

Estem al voltant de vuitanta persones que han escrit almenys una vegada al Bibarnabloc http://bibarnabloc.cat/qui-som-2/ , però els que participen d’una manera més regular estan al voltant de quaranta. Y després tenim els TOP que són aquests http://bibarnabloc.cat/qui-som/

Les categories professionals són diverses i de fet tenim des de directors i bibliotecaris fins a tècnics auxiliars i personal de suport. Per a nosaltres la categoria laboral no aporta cap valor en aquest cas, l’important és el professional que hi ha al darrere, que té ganes d’escriure i compartir amb els altres. La motivació és essencial.

• Amb la perspectiva que dóna el que heu fet fins ara, esteu contents amb els resultats obtinguts (tant pel que fa la participació dels bibliotecaris com pel que fa a la resposta dels usuaris)

De moment la participació dels professionals és molt alta, ja que un 30% d'ells ha publicat al menys un posta al Bibarnabloc. El primer any va ser molt actiu en quant a la participació dels autors, amb 549 posts publicats.Però cal reconèixer que l’any passat els ritmes de participació i el fet de reduir en un 36% el nombre de posts publicats, se’n van publicar 393, van minorar substancialment la participació dels professionals.

Després de l’eufòria inicial i les ganes de publicar, ara entrem en un període més estable, amb una periodicitat de publicacions més raonable i amb un funcionament més sostingut.

Pel que fa a la participació dels usuaris l’any 2011 vam rebre 63.416 visites,  es van fer 1.840 comentaris i 986 participants  als nostres concursos. L’any 2012 vam rebre 49.686 visites, es van fer 2.008 comentaris i 1.167 participants als nostres concursos.

El fet publicar menys posts durant l’any 2012 ens ha fet baixar en un 20% el nombre de visites respecte a l’any 2011. En canvi la participació als concursos ha augmentat en un 15% i el nombre de comentaris en un 8%.

Això vol dir que els nostres usuaris són cada cop més actius i participen més al blog fent-nos arribar els seus comentaris i participant als nostres concursos. Per tant estem molt satisfets amb els resultats obtinguts fins ara tant des de la perspectiva professional com des de la perspectiva de participació i resposta dels usuaris.

• Bibarnabloc publica també recomanacions musicals. Apart dels posts, hi trobem una pestanya de connexió a Spotify amb playlists de la Biblioteca Vapor Vell. Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant aquesta plataforma, tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauriem de participar activament en les plataformes de música social? amb quina funció? 

Totalment, penso que els professionals de la biblioteca pública tenim en aquestes plataformes unes possibilitats de prescripció i difusió molt potents. Penso que si som capaços de fer bones seleccions, que estic segura que ho som, i en fem una bona difusió podem aconseguir fidelitzar un bon nombre de públic a través d’aquestes xarxes.

A Biblioteques de Barcelona estem iniciant un projecte pilot amb la participació de 10 biblioteques que utilitzaran Spotify per difondre les seves especialitzacions musicals. Així la B.Ramón d’Alòs farà difusió de flamenc, la B.Vallcarca i els Penitents-M.A. Cot ho farà de jazz i blues, La B. Xavier Benguerel de bandes sonores i la B.Poblenou-Manuel Arranz de música popular, per citar-ne alguns exemples. I la Biblioteca Vapor Vell com a pol de difusió de tota la feina que es faci en les diferents biblioteques al voltant de la música online.

• Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem prou preparats per aquest repte?

A mi m’agrada més parlar de “prescripció” i del paper dels professionals com a “prescriptors”.  Aquest terme té connotacions més actives que el de simple guia i transmissor. El prescriptor és algú reconegut i amb capacitat d’influència sobre les decisions dels altres. Si aconseguim aquest reconeixement com a prescriptors tenim garantida la supervivència.

Penso que sí que ho estem de preparats, el que passa és que sovint som un col·lectiu discret i a vegades insegurs amb les nostres capacitats i potencialitats. Si nosaltres ens ho creiem, ho podrem fer, això segur. Hi ha molt capital intel·lectual “ocult” a les nostres organitzacions i es tracta de donar eines i recursos i crear l’ambient propici per fer-lo emergir.

• Escoltes música regularment? Quin és el darrer disc que t'ha emocionat?

Sí, però menys del que voldria. Igual em passa amb la lectura i amb el cinema.

Vaig descobrir la cançó Ósez Josephine, i de passada a l’Alain Bashung a partir de la lectura del llibre Res s’oposa a la nit de la Delphine De Vigan. I quina seria la meva sorpresa quan vaig descobrir que l’Alain Bashung havia participat en l’àlbum  la Mécanique  du coeur del grup Dyonisos del qual l’autor del llibre la Mecànica del cor (la Mécanique du coeur), Mathias Malzieu és també cantant del grup.  I jo resulta que sóc fan de Mathias Malzieu i m’he llegit tots els seus llibres. Genial, no?

O sigui que la literatura em porta a la música i la música a la literatura. Bona lectura i bona música!

Moltes gràcies Anna per la teva participació 

* * *