Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i, més concretament, la música a la biblioteca pública.
Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado, Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas, Maite Pinteño i Neus Castellano, continuem la sèrie amb la Carme Ortiz, bibliotecària de l'equip responsable del Catàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.
De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
Noooo, és clar que no!! Jo volia ser antropòloga, però una profe em va enredar i em va convèncer de que jo faria bé aquesta feina i em va assegurar que hi havia llocs de treball disponibles (cosa que en aquell moment era molt certa!). Jo volia ser independent, així que ho vaig estudiar només acabar COU, vaig acabar de seguida i vaig començar a treballar a mitja carrera. Al final també vaig estudiar Antropologia, que m’ha servit per entendre el món, i Joieria que va bé per fer anar la part més creativa.
Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
Les novetats, m’agrada molt estar envoltada de novetats: saber que es publica... nova música, nous llibres. M’agradava atendre al públic i ara que estic a serveis centrals ho trobo molt a faltar, però ho compenso pensant que la meva feina ajuda a fer més fàcil la vida dels companys bibliotecaris i també als usuaris. Intento que les matèries que posem a la música siguin el més ajustades possible i ser coherent. Però de vegades és difícil perquè la informació musical està poc treballada a nivell de biblioteques: falta una classificació més completa, matèries útils que estiguin relacionades amb la realitat musical o amb com els usuaris i especialistes etiqueten la música. Quan es va començar amb la secció de música a les biblioteques hi havia poc i no calia una classificació massa específica, però ara hi ha tanta música que es fa difícil pensar com es cercarà, com es recuperarà.
Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
Més que situacions, recordo històries amb frikis...com aquell que va venir a la biblioteca a fer una donació de la seva obra autopublicada: una demostració matemática de l’existència de Déu. Es veu que la repartia per totes les biblioteques de Barcelona...Al cap d’un any jo treballava a una altre lloc...va venir el mateix paio a veure si ja l’haviem catalogat i quina matèria li havíem posat (!??!). Per sort, a aquella biblio jo feia préstec i no catalogava! O aquell que quan apagaves els llums per tancar, agafava els llibres i anava cap a la finestra... ja ja...un dia quasi el deixo tancat.
Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Jo els veig una mica més animats que els amics mestres o sanitaris. Potser hauria de dir una mica menys desanimats. Vull dir, que tothom és conscient de que la situació és difícil i tenim menys recursos, però l’ús de les biblioteques creix, i els companys cada dia s’empesquen nous maneres de difondre el fons... Em trec el barret davant dels companys que treballen de cara al públic!
Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte?
Crec que els bibliotecaris som gestors d’informació independentment del format en que vingui embolicada i adaptables per definició. Quan es van crear els estudis bibliotecaris ja existia aquest concepte de que el bibliotecari havia de ser un guia i ja veieu, segles després seguim amb la idea. Roda el món i torna al born! No sé si els bibliotecaris estan prou preparats, però sí estan prou disposats a encarar el repte, això segur. El problema amb les Tecnologies de la Informació és més la manca de pressupostos i la manca d’una legislació que faciliti les coses.
Seguint aquest fil, últimament ha aparegut la paraula ‘prescripció’ com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Penso que queda moltíssim per fer a nivell de cooperació i que no es fa prou. Hi ha d’haver un sistema de préstec interbibliotecari de tota mena de documents a nivell de Catalunya. No serveix de gaire saber que el document que busco des de Barcelona el tenen a la biblioteca d’un poble de Tarragona si no el puc demanar en préstec interbibliotecari. Això val tant per llibres com per CDs o DVDs. Perquè no poden entrar en el préstec interbibliotecari CDs que fa un any o més que no surten en préstec? O perquè un usuari no pot demanar un documental d’una altra biblioteca? I també cal un lloc que permeti saber quins fons especials tenen a cada biblioteca pública de Catalunya, per no duplicar fons i per orientar els usuaris. No crec que s’estigui treballant prou en aquest sentit, lamentablement, perquè un bon sistema de préstec interbibliotecari i una bona coordinació dels fons especials permetria rendibilitzar molt més els recursos de que disposen les biblioteques.
Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?
Estem en un moment de la història en que s’escolta més música que mai però hi ha poca formació musical...i en conseqüència, manca de criteris musicals. No parlo de saber música, de llegir música o de saber tocar un instrument. La gent sap poc d’història de la música, tradicional, clàssica o moderna. Sí, és possible fer un paper pedagògic actiu! És possible i necessari perquè la gent vol saber sobre música més que mai. Penso que la biblioteca pot ajudar a introduir a la gent en la història de l’estil musical que més li agradi escoltar. Hem de recordar que la música és part essencial de la cultura de qualsevol societat....però també part essencial de les vides individuals. Hi ha fam de música. Com es pot fer aquest rol? Podem valorar l’entorn musical : hi ha un festival de música al teu poble? Qui toca? Tenim Cds seus? Podem fer una playlist a l’Spotify? Quins músics fan bolos al barri, al pobles del voltant? Els esmenten els diaris? Què diuen d’ells? Quins són els seus ídols? Tenim alguna cosa dels seus ídols? Quina música toquen? Qui toca música similar? Quin estil és aquest? Quins músics hi ha al poble, al barri? Els tenim a la col·lecció local? Voldrien col·laborar amb la biblioteca? O tenim algun especialista en música que vulgui fer una xerrada? O una escola de música propera? El més difícil crec que és apropar a la biblioteca els aficionats a la música perquè ara hi ha tantes opcions per escoltar tot sense passar pel préstec... Probablement hem de valorar més la música en viu, que és la que cap gravació pot substituir.
El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
Crec que són totalment complementàries. Les recomanacions de música en línia són una eina poderosa que hem de fer servir. Però sense oblidar els formats físics: poder tocar un CD (o un LP) llegir les lletres, veure “l’artwork”. Ja sabeu el que diuen els venedors: el que no es toca no es ven. I la qualitat del so: no és el mateix sentir en un equip bo una gravació DDD o un CD en format WAV que un comprimit en MP3 o complimit en FLAC. Perquè tothom vol tenir una tele en HD i veure un Blue-ray i es conforma en sentir un MP3? Hem de fer menys cas de la publicitat i obrir-nos d’orelles.
Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció?
Una mostra més de que s’escolta la música més que mai...peeerò la indústria musical no ha sabut adaptar-se als temps, i a més, és indústria amb criteris industrials. La gent ho sap i busca afinitats passant de la indústria, per descobrir altra música que li agradi. I sí que hem de participar, per promocionar el fons musical de la biblioteca, la música i els músics.
En alguns casos, no sempre, la recomanació automàtica de l'opció 'crear emissora a partir de...' a la plataforma Spotify sembla arribar a nivells de pertinència realment sorprenents. El fil musical perfecte sense pràcticament mediació 'humana' sembla doncs qüestió de -poc- temps. Aquest és només un exemple a nivell musical del canvi profund que afecta de ple a la biblioteca pública i la nostra professió. Podem ser optimistes?
Sí, Spotify gairebé és el fil musical perfecte...però a mi també m’agrada molt escoltar àlbums especials en moments especials, m’agrada triar l’àlbum. L’àlbum és un conjunt que l’artista ha compost, o triat, o interpretat com un tot musical: és una obra completa, en molts casos una obra rodona. Les playlists són seleccions d’una mica d’aquí, una mica d’allà: com a música de fons va bé, per escoltar prefereixo un àlbum sencer. Suposo que hi ha molta gent com jo perquè com més música escoltes, més valores la que t’agrada. Hem de ser optimistes, és clar que si. El que passa que venim d’un moment en que la música gratis passava per agafar els cds en préstec a la biblioteca i ara Spotify (i les descàrregues il·legals) fan aquesta funció...les estadístiques de préstec de Cds van cap avall, però les estadístiques només són números als quals nosaltres hem de donar valor. Hem de recordar que tenim col·leccions de música a les biblioteques molt be triades, hem de fer valdre això i saber donar-li visibilitat i atraure a la biblioteca els amants de la música.
Escoltes música habitualment? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat?
Escolto música tot el dia, per feina (catalogant CDs), però també a casa... Veig programes musicals a la tele, vaig sovint a concerts. M’agraden molts tipus de música. Sóc fan dels Beatles des de ben petita, com la Mafalda, sempre m’ha agradat el jazz i el blues...darrerament escolto molt flamenc, però també sóc molt rockera i fan d’alguns música africans. Molt eclèctica, ja veieu...però suposo que per catalogar música ja va bé. Els que m’ha emocionat darrerament: el documental “D’una manera silenciosa” del Toti Soler (sempre he pensat que no se’l valorava prou) i “Life is people” de Bill Fay...un músic anglès al que la indústria va deixar de banda i s’ha guanyat la vida en mil oficis. És una mica com el Rodríguez anglès i una mostra de que si la indústria musical s’enfonsa ho fa merescudament per casos com aquests.
Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado, Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas, Maite Pinteño i Neus Castellano, continuem la sèrie amb la Carme Ortiz, bibliotecària de l'equip responsable del Catàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.
Carme Ortiz
De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
Noooo, és clar que no!! Jo volia ser antropòloga, però una profe em va enredar i em va convèncer de que jo faria bé aquesta feina i em va assegurar que hi havia llocs de treball disponibles (cosa que en aquell moment era molt certa!). Jo volia ser independent, així que ho vaig estudiar només acabar COU, vaig acabar de seguida i vaig començar a treballar a mitja carrera. Al final també vaig estudiar Antropologia, que m’ha servit per entendre el món, i Joieria que va bé per fer anar la part més creativa.
Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
Les novetats, m’agrada molt estar envoltada de novetats: saber que es publica... nova música, nous llibres. M’agradava atendre al públic i ara que estic a serveis centrals ho trobo molt a faltar, però ho compenso pensant que la meva feina ajuda a fer més fàcil la vida dels companys bibliotecaris i també als usuaris. Intento que les matèries que posem a la música siguin el més ajustades possible i ser coherent. Però de vegades és difícil perquè la informació musical està poc treballada a nivell de biblioteques: falta una classificació més completa, matèries útils que estiguin relacionades amb la realitat musical o amb com els usuaris i especialistes etiqueten la música. Quan es va començar amb la secció de música a les biblioteques hi havia poc i no calia una classificació massa específica, però ara hi ha tanta música que es fa difícil pensar com es cercarà, com es recuperarà.
Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
Més que situacions, recordo històries amb frikis...com aquell que va venir a la biblioteca a fer una donació de la seva obra autopublicada: una demostració matemática de l’existència de Déu. Es veu que la repartia per totes les biblioteques de Barcelona...Al cap d’un any jo treballava a una altre lloc...va venir el mateix paio a veure si ja l’haviem catalogat i quina matèria li havíem posat (!??!). Per sort, a aquella biblio jo feia préstec i no catalogava! O aquell que quan apagaves els llums per tancar, agafava els llibres i anava cap a la finestra... ja ja...un dia quasi el deixo tancat.
Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Jo els veig una mica més animats que els amics mestres o sanitaris. Potser hauria de dir una mica menys desanimats. Vull dir, que tothom és conscient de que la situació és difícil i tenim menys recursos, però l’ús de les biblioteques creix, i els companys cada dia s’empesquen nous maneres de difondre el fons... Em trec el barret davant dels companys que treballen de cara al públic!
Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte?
Crec que els bibliotecaris som gestors d’informació independentment del format en que vingui embolicada i adaptables per definició. Quan es van crear els estudis bibliotecaris ja existia aquest concepte de que el bibliotecari havia de ser un guia i ja veieu, segles després seguim amb la idea. Roda el món i torna al born! No sé si els bibliotecaris estan prou preparats, però sí estan prou disposats a encarar el repte, això segur. El problema amb les Tecnologies de la Informació és més la manca de pressupostos i la manca d’una legislació que faciliti les coses.
Seguint aquest fil, últimament ha aparegut la paraula ‘prescripció’ com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Penso que queda moltíssim per fer a nivell de cooperació i que no es fa prou. Hi ha d’haver un sistema de préstec interbibliotecari de tota mena de documents a nivell de Catalunya. No serveix de gaire saber que el document que busco des de Barcelona el tenen a la biblioteca d’un poble de Tarragona si no el puc demanar en préstec interbibliotecari. Això val tant per llibres com per CDs o DVDs. Perquè no poden entrar en el préstec interbibliotecari CDs que fa un any o més que no surten en préstec? O perquè un usuari no pot demanar un documental d’una altra biblioteca? I també cal un lloc que permeti saber quins fons especials tenen a cada biblioteca pública de Catalunya, per no duplicar fons i per orientar els usuaris. No crec que s’estigui treballant prou en aquest sentit, lamentablement, perquè un bon sistema de préstec interbibliotecari i una bona coordinació dels fons especials permetria rendibilitzar molt més els recursos de que disposen les biblioteques.
Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?
Estem en un moment de la història en que s’escolta més música que mai però hi ha poca formació musical...i en conseqüència, manca de criteris musicals. No parlo de saber música, de llegir música o de saber tocar un instrument. La gent sap poc d’història de la música, tradicional, clàssica o moderna. Sí, és possible fer un paper pedagògic actiu! És possible i necessari perquè la gent vol saber sobre música més que mai. Penso que la biblioteca pot ajudar a introduir a la gent en la història de l’estil musical que més li agradi escoltar. Hem de recordar que la música és part essencial de la cultura de qualsevol societat....però també part essencial de les vides individuals. Hi ha fam de música. Com es pot fer aquest rol? Podem valorar l’entorn musical : hi ha un festival de música al teu poble? Qui toca? Tenim Cds seus? Podem fer una playlist a l’Spotify? Quins músics fan bolos al barri, al pobles del voltant? Els esmenten els diaris? Què diuen d’ells? Quins són els seus ídols? Tenim alguna cosa dels seus ídols? Quina música toquen? Qui toca música similar? Quin estil és aquest? Quins músics hi ha al poble, al barri? Els tenim a la col·lecció local? Voldrien col·laborar amb la biblioteca? O tenim algun especialista en música que vulgui fer una xerrada? O una escola de música propera? El més difícil crec que és apropar a la biblioteca els aficionats a la música perquè ara hi ha tantes opcions per escoltar tot sense passar pel préstec... Probablement hem de valorar més la música en viu, que és la que cap gravació pot substituir.
El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
Crec que són totalment complementàries. Les recomanacions de música en línia són una eina poderosa que hem de fer servir. Però sense oblidar els formats físics: poder tocar un CD (o un LP) llegir les lletres, veure “l’artwork”. Ja sabeu el que diuen els venedors: el que no es toca no es ven. I la qualitat del so: no és el mateix sentir en un equip bo una gravació DDD o un CD en format WAV que un comprimit en MP3 o complimit en FLAC. Perquè tothom vol tenir una tele en HD i veure un Blue-ray i es conforma en sentir un MP3? Hem de fer menys cas de la publicitat i obrir-nos d’orelles.
Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció?
Una mostra més de que s’escolta la música més que mai...peeerò la indústria musical no ha sabut adaptar-se als temps, i a més, és indústria amb criteris industrials. La gent ho sap i busca afinitats passant de la indústria, per descobrir altra música que li agradi. I sí que hem de participar, per promocionar el fons musical de la biblioteca, la música i els músics.
En alguns casos, no sempre, la recomanació automàtica de l'opció 'crear emissora a partir de...' a la plataforma Spotify sembla arribar a nivells de pertinència realment sorprenents. El fil musical perfecte sense pràcticament mediació 'humana' sembla doncs qüestió de -poc- temps. Aquest és només un exemple a nivell musical del canvi profund que afecta de ple a la biblioteca pública i la nostra professió. Podem ser optimistes?
Sí, Spotify gairebé és el fil musical perfecte...però a mi també m’agrada molt escoltar àlbums especials en moments especials, m’agrada triar l’àlbum. L’àlbum és un conjunt que l’artista ha compost, o triat, o interpretat com un tot musical: és una obra completa, en molts casos una obra rodona. Les playlists són seleccions d’una mica d’aquí, una mica d’allà: com a música de fons va bé, per escoltar prefereixo un àlbum sencer. Suposo que hi ha molta gent com jo perquè com més música escoltes, més valores la que t’agrada. Hem de ser optimistes, és clar que si. El que passa que venim d’un moment en que la música gratis passava per agafar els cds en préstec a la biblioteca i ara Spotify (i les descàrregues il·legals) fan aquesta funció...les estadístiques de préstec de Cds van cap avall, però les estadístiques només són números als quals nosaltres hem de donar valor. Hem de recordar que tenim col·leccions de música a les biblioteques molt be triades, hem de fer valdre això i saber donar-li visibilitat i atraure a la biblioteca els amants de la música.
Escoltes música habitualment? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat?
Escolto música tot el dia, per feina (catalogant CDs), però també a casa... Veig programes musicals a la tele, vaig sovint a concerts. M’agraden molts tipus de música. Sóc fan dels Beatles des de ben petita, com la Mafalda, sempre m’ha agradat el jazz i el blues...darrerament escolto molt flamenc, però també sóc molt rockera i fan d’alguns música africans. Molt eclèctica, ja veieu...però suposo que per catalogar música ja va bé. Els que m’ha emocionat darrerament: el documental “D’una manera silenciosa” del Toti Soler (sempre he pensat que no se’l valorava prou) i “Life is people” de Bill Fay...un músic anglès al que la indústria va deixar de banda i s’ha guanyat la vida en mil oficis. És una mica com el Rodríguez anglès i una mostra de que si la indústria musical s’enfonsa ho fa merescudament per casos com aquests.
Moltes gràcies Carme per la teva participació
