diumenge, 18 de setembre de 2011

La discoteca d'AMPLI, LXIV: Al cantar a Manuel, de Mayte Martín




"El flamenco es mi origen. No mi yugo. Lo digo yo." Mayte Martín


Cada cançó que interpreta, sigui cante flamenc o siguin boleros ... amb aquesta veu avellutada, sovint trencada i sempre afinada a l'emoció dels versos ... ho confesso ara i aquí: em trasbalsa fins a l'ànima. Amb tot, aquí faré referència al seu últim disc: Al cantar a Manuel (Nuevos Medios, 2009).

Es tracta d'un disc íntegrament dedicat a musicar els poemes de Manuel Alcántara (Màlaga, 1928), encàrrec que va rebre Mayte Martín per l'homenatge que li van dedicar a aquest poeta andalús a la bienal de flamenc de Màlaga el 2007. El resultat és aquest disc esplèndid des de la primera cançó fins a l'última. Les composicions i els arranjaments flamencs -o aflamencats- de Mayte Martín per cada vers i cada paraula em semblen simplement perfectes. Vámonos!

[Al Spotify podeu escoltar el disc sencer. El Grooveshark només me n'ha deixat insertar algunes, com el Youtube. De totes maneres, també el podeu trobar a les biblioteques públiques ... i a les botigues de discos!!!]

Por la mar chica del puerto són versos de mar que expliquen un naufragi íntim:

... se le ha borrado a la arena
la huella del pie descalzo
pero le queda la pena.




Un grandíssim poema dedicat al també poeta, a Miguel Hernández:

... a aquellos montes de Málaga
tiraron todos sus versos
y sus penas y sus cabras.



La minimalista Le gustaban pocas cosas ... que no és poca cosa:

... el olor de los jazmines
los libros de madrugada (...)
las noches y los amigos
el verano y tus pestañas.

La sinceritat d'Excusas a Lola:

... siempre tuve un pequeño presupuesto
para el amor. En la melancolía
se me fue lo demás. Si todavía
quedaba algo lo eché en vivir.

El mar bressola tots els poemes, però en especial aquest que diu No sabe el mar que es domingo:

No sabe el mar que es domingo
(...)
Mientras va y viene en la orilla

no sabe el mar que lo miro.




La inquietant Al sur de los limones:

Un haz de manos quietas es la muerte
yacimiento de manos es el tiempo
debajo de la tierra no hay saludos

los muertos no conocen a los muertos.

Referències a la guerra civil amb els ulls d'un nen, com la del Niño del 40:

... No se estaba ya en guerra aquel verano
mi padre me llevaba de la mano
yo estudiaba segundo de jazmines.

I acaba el disc amb la melodia que l'ha començat, acompanyant ara uns versos que impressionen per l'emoció que transmeten, tot i la senzillesa de les paraules i les imatges que evoquen. Més enllà de les paraules, la veu de la cantaora i el violí sempre encertat d'Olvido Lanza culminen un disc únic, No pensar nunca en la muerte:

No pensar nunca en la muerte
y dejar irse las tardes
mirando como atardece.

Ver toda la mar de frente
y no estar triste por nada
mientras el sol se arrepiente.

Y morirme de repente
el día menos pensado
ése en el que pienso siempre.


Han fet aquest disc:

Cante: Mayte Martín
Toque (o sigui, guitarres): Mayte Martín i José Luis Montón
Contrabaix: Guillem Prats
Percussió: Chico Fargas
Violí: Olvido Lanza i Biel Graells


Per si no en teniu prou, en aquest youtube-vídeo la mateixa autora ens parla del disc.
  • Mayte Martín a les biblioteques públiques: Argus i Aladí.
  • Manuel Alcántara a les biblioteques públiques: Argus.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...