dimecres, 28 de setembre de 2011

John Cage: més enllà del silenci

John Cage és conegut per una de les obres més singulars de la història de la música. Tant, que ja queda fora de la música. És 4:33, de la que ja us vam parlar aquí. Aquesta peça és la composició més famosa de John Cage. Com és sabut, l’obra consisteix en un silenci en tres moviments. El títol fa referència a la durada de la composició: 4 minuts i 33 segons.


4:33 serà només una curiositat al món de l’art o de la música? Serà només un repte pels legisladors responsables dels drets d’autor (qui pot registrar el silenci al seu nom)? Que no (ens) tremoli la mà. Això, efectivament, no és música. És una aventura de la sensibilitat a partir de la música, és l’intent de provar què passa quan el que s’ha de sentir és el propi marc d’escolta (com si una pel·lícula fos allò que passa a un cinema quan la gent està esperant que una pel·lícula comenci): la pròpia respiració, la crepitació de les fustes de la sala, la tos, els moviments de les cadires, els aires acondicionats. Aquí ja estan trencades definitivament les fronteres entre música, só en general i fenòmens extramusicals. Potser 4:33 ja ens acompanya fora d'una sala de concert, amb durades elàstiques, com una banda sonora impossible d’eludir, en cada minut de la nostra intimitat. Així la idea de John Cage va acabar fins i tot al nostre llit, quan sembla que no el silenci ens comença a envair.

La descomunal polèmica ha generat tanta tinta que ha fet ensordir un fet palmari: John Cage és, a més d'un experimentador conceptual, un genial compositor. En aquest post intentem posar so a la seva fama.




Per superar aquest prejudici (literalment, un judici previ) farem cala en dos obres extraordinàries que revel·len la seva sensibilitat i la seva saviesa compositiva. La primera serà el seu Quartet de cordes en 4 parts (1950).

Aquesta peça, escrita al Paris de finals dels 40, està vagament inspirada en les 4 estacions, començant per l'estiu. La partitura és plena de cànons, de contrapunts, a la manera clàssica, però la incrustació d'acords especials, de blocs fixos, li confereix un aire més profund, més calmat, més contemplatiu.

Els vídeos que us passem us ofereixen la partitura dinàmica mentre la peça sona. Una lliçó d'escriptura, perquè passa per ser el compositor de la partitura en blanc. Aquí va el primer moviment, Quietly flowing alone (estiu):




A continuació, el segon moviment, Slowly rocking (tardor):



El tercer moviment, Nearly Stationary (hivern):



I per últim, el remat d'aquesta peça plena de màgica inspiració, és Quodlibet (primavera):




Per acabar, us oferim una segona mostra del seu increïble talent com a compositor i creador de tècniques compositives innovadores (de l'I Ching a fòrmules estocàstiques, tot passant per les apertures que les noves possibilitats tècniques li oferien). Aquesta segona cala es centra en els seus Sonets i Interludis per piano preparat (1946-1948).

El piano preparat és un piano al qual se li van afegint elements al seu cordatge, per matissar les seves vibracions. Els objectes poden ser pinses, claus, forquilles, petxines.



Aquest conjunt compositiu consta de 16 sonates i 4 interludis. El seu estil és meditatiu. Aquí us els oferim íntegrament, en cinc vídeos que segueixen també aquestes increïbles partitures:

1er:



2on:



3er:




4rt:



5è:




John Cage, l'últim gran sensible de la música d'avantguarda, l'últim tità clàssic, un mestre zen més enllà, molt més enllà, del silenci.

1 comentari:

Fonti ha dit...

Rendit a vostres plantes. Cada vegada més qualitat. Em pregunto si hi ha una millor manera d'exercir com a bibliotecari musical.

Moltes moltes gràcies :-)

JLL

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...