dilluns, 8 de febrer de 2010

Música i Evolució

El passat any 2009 es van complir 200 del naixement de Charles Darwin i 150 de la publicació de L'orígen de les espècies. A l'AMPLI ho vam cel·lebrar amb la difusió d'una interessant conferència del biòleg Armand Marie Leroi. Ara, passat ja l'any Darwin, volem seguir cel·lebrant-ho amb la difusió d'altres treballs que ens acosten a la música des del seu vessant més natural: el seu valor adaptatiu.
Tenim el plaer de presentar als lectors d'aquest bloc la traducció i adaptació de Música y Evolución , un estimulant article del biòleg, compositor i investigador en acústica, José Luis Carles publicat al número 243 de la revista musical Scherzo.


La teoria de l'evolució aporta elements fonamentals per aprofundir en el coneixement de la relació de l'home amb el medi. Ens mostra com l'home, en el procès d'adaptació al medi, ha anat adquirint unes característiques pròpies tant anatòmiques com fisiològiques, com de comportament. En el curs de l'evolució, les reaccions davant els estímuls del medi es van fent més refinades i complexes. En els éssers superiors aquestes pautes evolutives es caracteritzen per ser menys rígides i estereotipades que en els éssers inferiors, adquirint una major flexibilitat. En el cas de l'home, l'adaptació al medi es caracteritza per la seva versatilitat; mentre la conducta de molts animals depén d'unes accions instintives especialitzades marcades per endavant, l'home està poc condicionat per mecanismes innats específics, podent adaptar-se, en virtut de la seva capacitat d'exploració i aprenentatge, a tots els ambients, sent capaç de "crear" i transformar activament el seu propi medi adequant-lo a les seves necessitats i objectius
1.

L'home, que va evolucionar en un món biocèntric (no en un món tecnificat com l'actual), passant més del 99% de la seva història, en l'època de de caçador-recol·lector, total i íntimament envoltat d'altres organismes, ha depès d'un coneixement après i exacte d'aspectes crucials del món natural, entre els quals un de fonamental és el so. En aquest procès d'adaptació al medi s'han moldejat per tant una diversitat d'emocions i sentiments que poden anar de l'atracció a la repulsió, de l'admiració a l'indiferència, de la pau a l'ansietat, etc. lligams de resposta emocional teixits en en sí.mbols que composen gran part de la nostra cultura 2.
Amb l'abandonament del medi natural i el desenvolupament del medi urbanitzat, aquests aprenentatges i aquests sentiments no van seer substituïts per altres de més moderns, sinó que persisteien de generació en generació, deformats, atrofiats o manifestats capritxosament en els nous ambients artificials en els que les tecnologies han submergit la humanitat 3. En efecte, encara que les respostes instintives en l'home estan reduïdes al mínim, coexisteixen estructures i funcions cerebrals de diferents èpoques evolutives, persistint unes predisposicions o inclinacions innates que es manifesten en forma de sentiments, emocions o afectes. Aquests afectes i emocions, positives i negatives, que l'entorn suscita en l'home estan fortament relacionades amb els sentiments que van orientar l'home en les seves relacions amb la natura en el passat, en la seva resposta adaptativa al medi, la qual cosa explicaria la importancia del nostre contacte directe amb la natura 4.


En un treball anterior 5 assenyalàvem com alguns pensadors troben en la música la capacitat per expressar la quinta essència de les coses, de revelar el fons misteriòs de la nostar ànima. Coneixem la capacitat de la música per influir-nos per crear estats d'ànim. Tots hem experimentat com diferents músiques creen diferents atmosferes, estats d'ànim... Una successió peculiar de notes té el poder de commoure'ns, d'exaltar-nos, de fer-nos reflexionar, de relaxar-nos i distreure'ns. La vibració d'una corda polsada, de l'aire en l'interior d'un tub, de la membrana d'un tambor, es transmet en l'atmosfera a través de les mol·lécules de l'aire i arriba fins a nosaltres on el timpà, una membrana especialitzada d'un òrgan enormement especialitzat com és l'oïda, recull aquestes vibracions, les transmet, amplificant les senyals més lleus i esmorteint les més intenses, a través de l'oïda mitja. Les vibracions arriben a la còclea, òrgan epecialitzat amb forma de cargol on se situen unes cél·lules especialitzades, les cél·lules filiars, que vibren en funció de la freqüència del so; les cél·lules més llargues vibren amb les freqüències baixes i les curtes amb els components d'alta freqüència, realitzant-se la descomposició en freqüències del so. Aquestes senyals són transmeses pel nervi auditiu fins el cervell en forma d'impulsos nerviosos elèctrics que seran processats en diferents àrees cerebrals: el tàlam, el còrtex auditiu que processarà en diversos nivells els diferents paràmetres del so (freqüències, intensitats, combinacions d'altures, la relació temporal de les altures, els patrons rítmics...).

En aquest vídeo de 3 minuts s'explica el funcionament de l'oïda i perquè podem escoltar una gamma tan àmplia de sons:


La informació és interpretada i organitzada de manera global per les parts més evolucionades del còrtex cerebral . Descriure el so en termes de les seves característiques físiques medibles és una coosa; entendre els detalls de la nostra sensació auditiva, que té bastant de subjectiu, n'és una altra molt diferent. La percepció, en general, és una col·laboració entre l'òrgan que capta l'estímul i el cervell, que l'interpreta. El so està ple d'informacions sobre el context entenent context en un sentit àmpli (espacial, cultural, social...). Aquesta informació, però, no és interpretada de forma passiva pel nostre sistema perceptiu sinó que és processada de manera complexa de forma que aquests estímuls són processats , com hem assenyalat, en diferents parts del nostre cervell on tenen lloc aquests processos de reconeixement i valoració.
Aquestes combinacions de sons ordenades en el temps resulten necessàries per amilions de persones en el món. Amb l'aparició dels sistemes d'enregistrament (Edison crea el fonògraf el 1877) la música es fa accessible a tothom multiplicant-se el consum de la mateixa. Però, per què aquesta necessitat de música? ; podem entendre algunes necessitats de l'home com el menjar, però pot semblar més complicat explicar aquesta necessitat de música. El que és evident és que en totes les cultures del món existeix una tradició musical i el descobriment d'instruments musicals des de l'època dels Neandertal deixa les coses clares sobre el valor ancestral de la música. Quin sentit, quines funcions té aquest complex sistema de generar informacions, sensacions i emocions? Quin és l'origen de la música? Podria l'espècie humana seguir el seu actual estil de vida sense la música? Per què ens agrada la música? En què rau la capacitat dels sons per emocionar-nos, per transportar-nos, fins i tot per guarir-nos?

Darwin al sofà
Partint d'aquestes preguntes tractarem de reflexionar en les bases sobre les quals s'assenta l'evident capacitat i habilitat humana vers l'art dels sons i, per a això, les teories de Darwin poden ser un punt de partida que ajudi a aquesta reflexió, que ajudi a respondre aquestes preguntes. Per a Charles Darwin aquesta capacitat humana per produïr i gaudir de la música resulta el més misteriós dels seus atributs. El propi Darwin, que no semblava tenir un sentit de l'oïda molt desenvolupat però que demostrava interès i plaer per escoltar música, es refereix a aquesta qüestió en diversos moments i treballs. Sabem que apreciava particularment la música de Haendel, Mozart i Beethoven. Estava habituat a escoltar música, ja que la seva dona Emma, era pianista (i alumna del mateix Chopin) i per les tardes li agradava asseure's al sofà per escoltar-la tocar el piano.

Charles Darwin i Emma Wedgwood a Down House
imatge: brightcecilia.com

Tal vegada Darwin, escoltant la seva dona tocar les seves peces favorites al piano, reflexionés sobre per què aquests sons susciten en nosaltres emocions profundes i diverses; tal vegada es preguntés per la complexa mescla de sensacions i d'idees que la música suscita, de vegades de caràcter abstracte, en altres generadores d'imatges, records i nostàlgies. Tal vegada divagués, acomodat en el seu sofà, sobre la inutilitat de la música en el que respecta a les causes i els efectes biològics. No sembla que estigui dissenyada per assolir un objectiu biològic concret com seria la longevitat, o a proporcionar una percepció precisa del món. La música sembla ser quelcom adreçat al pur plaer per mitjà de l'oïda.
Reflexionant mentre escoltava música tal vegada es preguntés quelcom que ja va tractar d'expressar el 1871, en el seu tractat sobre l'orígen de l'home 7: "Ja que ni la capacitat de gaudir ni la de produïr notes musicals tenen la menor utilitat per a l'home en els seus hàbits quotidians, cal classificar-les entre les facultats més misteerioses de les que està dotat". Darwin tracta de trobar una explicació a aquest enigma en les seves teories de l'evolució; parteix per a això dels suposats avantatges que podrien suposar les facultats musicals en el joc de la supervivència. Podem imaginar alguns dels seus raonaments: quins avantatges pot tenir el fet de posseir facultats musicals: per defensar-nos de les feres? per caçar? per entrar en calor? per trobar aigua? per millorar els cultius... ? No sé, tal vegada cal buscar l'explicació en algunes funcios més complexes: com generador de determinats ritus, com experiència espiritual, com estratègia per atraure la famella... Des del punt de vista evolutiu l'orígen de la música és un misteri. En aquesta recerca d'una explicació al valor de la música, Darwin va començar a considerar que la música tenia un valor adaptatiu com un medi de trobar parella. Tal vegada, escriu Darwin, abans fins i tot de parlar, els humans tractaven de seduir-se amb melodies i ritmes. Per als nostres avantpassats, la música podia servir com a tècnica de festeig, la qual cosa fins i tot podria estar relacionada amb el desenvolupamemt del llenguatge parlat.
Des de Darwin són molts els investigadors que busquen una explicació a l'orígen de les habilitats musicals. Hi ha algunes evidències que es poden observar en aquest sentit i unes quantes suposicions. Per un costat, tenim l'evidència de que en totes les cultures i societats conegudes fins avui existeix la música. Una altra evidència és que les habilitats musicals les podem trobar en els infants des de fases primerenques en el seu desenvolupament. Un nadó d'amb prou feines dos mesos és capaç de reconéixer , recordar i apreciar o rebutjar determinats sons. Podem, per tant, considerar la música com quelcom innat que apreciem de manera natural i instintiva.

Flautes i xiulets prehistòrics trobats a Califòrnia

Música i adaptació

En aquest punt podem recórrer a algunes de les idees relacionades amb les teories de Darwin sobre l'adaptació al medi 8, i suposar que que aquestes qualitats musicals innates podrien estar aportant avantatges adaptatius als individus que les poseeixin en major grau; és a dir, aquestes qualitats musicals proporcionarien unes majors probabilitats per procrear i amb el pas de les generacions aquestes capacitats es van sel·lecionant i establint en les poblacions. Segons Darwin aquests avantatges estarien rel·lacionats amb l'aparellament, és a dir, la música tindria utilitat en el festeig, quelcom similar a la funció del cant de les aus. Però com passa amb el propi cant de les aus, encara que en molta major mesura en el cas de la música, podriem preguntar-nos perquè aquest malbaratament d'energia?; per què la música té tantes aplicacions, funcions i formes de presentar-se en l'home?
Darwin reflexiona, al fil d'aquesta recerca dels possibles avantatges adaptatius de la música, sobre la importància del que ell anomena caràcters sexuals secundaris. En aquest sentit, les seves teories sobre la sel·lecció sexual suggereixen que petites variacions en determinades característiques poden tenir un valor adaptatiu, lleugers graus de variabilitat poseeixen un avantatge, per lleu que sigui, en el procés de sel·lecció sexual. El mateix procés pel qual l'home aconsegueix millorar aspectes estètics dels seus animals domèstics pot ser el que es dóna en la naturalesa quan les famelles de determinades espècies (per exemple, les aus) trien sempre els mascles més atractius sel·leccionant-se així la bellesa i altres qualitats com el cant d'aquests darrers 9. Sabem que l'home pot millorar les races dels seus animals domèstics i des del toro de lluita al gall de baralla ha sel·leccionat aquells que poseeixen unes característiques determinades (força, vigor, aparença...). Per aquesta mateixa raó podriem pensar que els individus amb certes qualitats han predominat en la naturalesa, el que comporta una millora de l'espècie. La teoria de Darwin estableix com la sel·lecció sexual se superposa a la sel·lecció natural en el sentit de la millora de l'espècie mitjançant la transmissió del que Darwin anomena caràcters sexuals secundaris avantatjosos del mascle, segons la qual els mascles millor dotats s'emparellen amb les famelles més sanes que escolliran precisament els mascles més atractius, la qual cosa comportaria aquesta millora de les característiques físiques de la descendència. Darwin assenyala enels seus treballs que una preponderància numèrica dels mascles sobre les famelles constitueix una condició favorable per a la rivalitat entre mascles i per tant al desenvolupament en aquests de caràcters sexuals secundaris més o menys marcats segons els individus, caràcters que podrien ser determinants en la competició reproductiva.
De manera general podem assenyalar que en gairebé tots el animals amb separació de sexes es dóna una competició periòdica i constant entre els mascles per la posessió de les famelles, competició en el si de la qual juga un paper fonamental tant la força i la bellesa física dels mascles, com la capacitat d'elecció exercida per les famelles.

Podem deduir de tot això que el sentit de la música hagi evolucionat per un motiu concret? Hi ha altres factors que podem considerar ja que pot dependre de diversos factors a la vegada o fins i tot resultar un subproducte d'una altra cosa. Així, les investigacions en neurociència sobre les respostes cerebrals que produeix la música indiquen l'existència d'efectes, a més de al còrtex auditiu, en l'àrea del llenguatge , així com del sistema motor. L'orígen de la música podria estar en per tant relacionat amb altres factors com el propi desenvolupament del llenguatge (que té molts punts en comú amb la música), amb els aspectes emocionals de la conciència social de l'home, amb els aspectes psicomotors... . Un exemple d'això seria la capacitat de la música per relaxar, per eliminar tensions, per coordinar activitats i accions motores etc... . Si tenim en compte que el llenguatge és també un factor comú universal en l'home, podriem suposar que l'activitat musical podria estar relacionada per tant amb la comunicació entre humans. La música, igual que altres formes d'activitat humana integrades dins la denominació d'art són totes antigues i universals, no variant en les seves manifestacions fonamentals de manera similar al que passa amb el llenguatge. El fet a més de que l'adaptació al medi i la supervivència de l'espècie humana en la naturalesa està determinada pel seu desenvolupament cognitiu de l'entorn podriem pensar que la música i l'art en general signifiquen uns avantatges cognitius afegits. La música pot ser per tant a més d'un factor funcional important lligat a la reproducció, tal com assenyala Darwin, un element d'importància en el desenvolupament cognitiu i en les funcions de cohesió social i cultural en l'home.

This Song Dynasty (960–1279) painting, entitled the "Night Revels of Han Xizai", shows Chinese musicians entertaining guests at a party in a 10th century household. (Wikipedia)


Assenyalàvem en l'inici com la percepció dels sons no és un acte passiu i automàtic del nostre sistema perceptiu sinó que es dóna una constitució organitzada i complexa del fenòmen sonor en el que conflueixen aspectes emocionals , abstractes, espacials, mímics i motors, aspectes relacionats amb la memòria ... la qual cosa demostra la seva importància en el conjunt de tot el nostre sistema nerviós.
Per a l'home, la necessitat d'una experiència diversa i estructurada és eviden tant en l'adult com com en l'infant i això durant tota la vida... Una experiència sensorial variada és per tant indispensable. Els elements de l'experiència sensorial , és a dir, les diverses sensacions visuals, auditives, tàctils i sinestèsies són transmeses al cervell pel sistema nerviós a partir d'òrgans receptots. D'aquesta manera una gran part del flux variat dels esdeveniments externs és transmès al cervell en forma de sensacions. S'ha comprovat el poder de la música per organitzar coses.
La Teoria de la Gestalt assenyala: "La percepció humana no és la suma de les dades sensorials sinó que passa per un procés de reestructuració que a partir d'aquesta informació configura una forma, una gestalt, que es destrueix quan s'intenta analitzar, i aquesta experiència és el problema central de la psicologia".
La percepció dels sons és quelcom complex. Tant els sons naturals: aigua (mar, cascades, pluja...) vent, ocells universalment preferits i associats amb sentiments de tranquilitat i bellesa, com alguns sons lligats al passat (el so de les campanes, el de les sirenes del port, els sons de la caça...) adquireixen per a qualsevol subjecte, independentment de la seva cultura, un valor simbòlic que va més enllà de les propietats físiques, significant tranquilitat, bellesa, seguretat, benestar...
A diferència dels sons "arquetípics" la major part dels sons no tenen per als subjectes una única connotació, un únic significat i, per tant, una mateixa valoració. Un mateix so pot adquirir judicis de valor diferents en funció de la relació emocional i afectiva establerta pel subjecte amb la font productora del so.
Un mateix so pot produir àmplies i variades classes de reaccions, en funció de les característiques personals del subjecte que el percep: antecedents culturals, experiències prèvies en relació al mateix, context en el que és percebut , etc.
El debat de l'orígen evolutiu de la música mereix noves investigacions i reflexions que permetin conèixer millor els possibles avantatges adaptatius de la música. És necessari continuar per aquest camí que permeti discernir amb major claredat si la música, a més de constituir una de les principals fonts de plaer per a l'home, va tenir realment un significat adaptatiu important per als nostres avantpassats o si es tracta d'un efecte secundari. Un millor coneixement d'aquests temes serà, de qualsevol manera, una oportunitat per conèixer-nos millor, per conèixer el propi funcionament del nostre cervell i de les nostres maneres de percebre.

Notes
1 Konrad Lorentz La acción de la naturaleza y el destino del hombre Alianza, 1988
2 José Luis Carles La dimensión sonora del medio ambiente UAM, 1995
3 Edward O. Wilson "Biophilia and the Conservation Ethic" dins The Biophilia Hypothesis Island Press, 1993
4 Fernando González Bernáldez Invitación a la ecología humana. Adaptación afectiva al entorno Tecnos, 1985
5 JL Carles y Antonio Alcázar Música:Emoción y percepción, Scherzo XXI núm. 207, 2006
6 Ch. Darwin Autobiografia Alianza, 1993
7 Ch. Darwin La filiation de l'homme et la sélection liée au sexe Syllepse, 1999
8 Ch. Darwin El orígen de las especies Akal, 1995
9 Ch. Darwin El orígen del hombre y la selección en relación al sexo Bergua, 1933


Traducció de Josep Lluís Villanueva Fontanella


Els Podcasts de La casa del sonido, el programa de José Luis Carles a Radio Clásica RNE:
http://www.rtve.es/podcast/radio-clasica/la-casa-del-sonido/

Website de la revista Scherzo: http://www.scherzo.es/principal.htm

Més sobre l'anatomia i la fisiologia de l'oïda a MEDIAMUS: http://mediamus.blogspot.com/2010/03/laurent-vergnon-complexite-du-son.html

.
.

2 comentaris:

Director Wilkins ha dit...

"La música es todo, menos el mundo" E. M. Cioran

Lórien ha dit...

Molt guapo ;-D

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...