Aquell dia s’ha vingut a dir així perquè Buddy Holly, Ritchie Valens i The Big Bopper van morir en un accident aeri, anant cap a un dels concerts de la seva gira conjunta pel midwest americà.
Buddy Holly (Lubbock, Texas, 7 de setembre de 1936 – Mason City, Iowa, 3 de febrer de 1959), de teloner d’Elvis Presley, Carl Perkins, Johnny Cash i Bill Haley and His Comets a fundador de The Crickets, autor d’èxits com ara Peggy Sue, Not fade away, Maybe baby, That’ll be the day o Oh boy! A finals de 1958 deixa The Crickets per fer carrers en solitari… Per problemes legals i econòmics i acabat de casar, s’embarca a la seva darrera gira amb d’altres intèrprets a principis de 1959…
Buddy Holly - PeggySue
Jiles Perry Richardson, més conegut com a The Big Bopper (Sabine Pass, Texas, 24 d’octubre de 1930 – Mason City, Iowa, 3 de febrer de 1959). Era un dj de ràdio, amb record mundial al 1957 per estar punxant 1821 cançons seguides Durant 6 dies!) que es va fer popular quan va començar a interpreter algunes de les seves cançons, la més coneguda va ser Chantilly Lane. Areel d'aquest èxit li proposen partiocipar a la gira...
The Big Bopper – Chantilly Lance
Ritchie Valens (Los Angeles, 13 de maig de 1941 – Mason City, Iowa, 3 de febrer de 1959). Amb 17 anys i una carrera fugaç va popularitzar un dels exits del chicano-rock més coneguts: La Bamba.
Ritchie Valens – La Bamba
La gira es deia Winter Dance Party i tenia previst actuar a 24 ciutats en 3 setmanes. El transport entre bolo i bolo es feia en autocar. Al final, extenuats per l’anar amunt i avall, Buddy Holly va llogat una avioneta per ell i els seus músics. Un seguit de casualitats fatals (veure Wikipedia per saber detalls) van fer que els músics de Buddy Holly es quedessin a terra i que Ritchie Valens i The Big Bopper ocupessin el seu lloc. El pilot era jove, inexpert i el temporal de neu extremadament fort… I ja sabeu com va acabar el viatge.
Després d’un fracassat primer disc, Don MacLean va editar al 1971 American Pie, el hit del disc es titulava també American Pie: una cançó en memòria dels tres rockers morts el 3 de febrer d’uns quants anys abans.
Aquí teniu el vídeo...
Per cada un de nosaltres la música es va morir un dia diferent: el 4 d’octubre de 1970, el 16 d’agost de 1977, el 8 de desembre de 1980, el 24 de novembre de 1991, el 6 d’abril de 1994, el 14 de maig de 1998, el 25 de juny de 2009...
Ja veieu que la biblioteca està plena d'efemèrides a recordar... demà, quan tanqueu, feu sonar algun dels cds de Buddy Holly.
4 comentaris:
6 d'octubre del 1999 ...
Amàlia Rodriguez...
Jo recordo el 4 de desembre de 1993. Anava a classe d'anglès. Tenia la clàssica exposició de 10 minuts per utilitzar els verbs en passat. Vaig estar 10 minuts parlant del que havia representat per mi...
[caram en McLean, si porta una Martin D-28 ! com l'Elvis, el Hank Williams o el McCartney!]
nois, no tinc ni idea de que va passar enles dates que dieu :-(
jo recordo les morts de Louis Armstrong (de petit, a la sala d'espera del dentista), de l'Elvis (de vacances, a punt d'anar a banyar-me al riu amb els amics) i la del John Lennon ... aquesta em va impactar molt (tancat dins un cuartel de militars espanyols a Lorca, poc després Tejero & co van fer la performance al parlament)
també vaig sentir molt la mort de l'Ovidi Montllor, o el Tete Montoliu, el Frank Zappa ... gent que encara tenia moltes coses a dir ...
Molt bona Lórien i Wilkins: heu triat les morts que millor us representen!
Fonti una de les dates que he posat al post és de la mort d'Elvis, i una altra és la de Lennon. N'hi ha massa per escollir...
He trobat aquesta web on en podem mirar unes quantes i triar: http://www.taringa.net/posts/musica/4405901/Muertes-de-la-M%C3%BAsica.html
Publica un comentari a l'entrada