Love of lesbian fins ara, tenen 5 àlbums editats: Micorscòpic movies (Pussycats, 1999), It is ficction? (Rock K 2002), Ungravity (Naïve, 2003), Maniobras de escapismo (Naïve, 2005) i Cuentos chinos para niños del Japón (Naïve, 2007).
10 anys i 5 àlbums, els tres darrers amb Naïve, els dos darrers en castellà, que els han portat des de l’anonimat indie de Barcelona al reconeixement nacional.
Els 5 discs han anat pujant a l’escala del reconeixement, especialment els dos darrers i, a l’espera del nou disc (segons la seva web, en fase d’enregistrament) Cuentos chinos para niños del Japón és la seva obra mestra, consolidats ja en el so i el to que els caracteritza.
Fa anys, una amiga que podríem considerar musictecària electrònica (fa poquet vaig veure que s’havia fet amiga del Sónar al Facebook), va inventar-se l’adjectiu “fotent” (que fins aleshores només era el gerundi del verb fotre), aplicable a tot aquell que se’n fot de tot, que te una actitud irònica, humorística, gairebé cínic.
Si escoltés els primers discos de Love of lesbian, estic segur, que li aplicaria a ells també aquest adjectiu...
La ironia, la burla, el riure’s de tot de bon rollo dels seus anteriors discos, però, gairebé només es poden trobar a Cuentos chinos... en un parell de cançons.
Villancico para mi cuñado Fernando n’és una:
Me amo n’és l’altra.
La resta de les cançons són com les que a mi m’agraden: més “serioses”... vull dir que parlen de coses serioses (!!!), que no es ballen, que s’escolten. Les que parlen d’amor (bé o malament), les que parlen que per fi ja està, que per fi ja se l’ha tret del cap o que com pot ser que doni les voltes que doni sempre tornis al meu cap i coses xorres per l’estil. Cançons més sensibles que et fan sentir petit...
Universos infinitos
Aquest és el tipus de cançons que a mi m’agraden. I si es cantes amb aquesta veu, encara més.
I aquí un altre exemple, no tan melòdic, no tan trist:
La niña imantada, que va ser el primer single de l’album.
I ara per què us parlo de Love of lesbian... quan fa anys que veiem els cartells dels seus concerts penjats per tota la ciutat? Serà que acabo de descobrir-los? Nooooo... és nomes per pur interés publicitari: en Santi Balmes (cantant i guitarra del grup) és el proper convidat al Music Spy Club (divendres 30 de gener) de Vapor Vell: ja sabeu el cicle per a amants de la música moderna que cada mes convida a algú que hi entén per a que ens seleccioni, comenti i ens faci escoltar 10 novetats dels darrers 12 mesos.
I aprofitant que ja hi sóm... si busqueu al catàleg de la biblioteca veureu que tenim la majoria dels discs del grup... però també algunes maquetes: algunes són maquetes dels àlbums editats, d'altres enregistraments inèdits dels principi de la formació. Consulteu la maquetoteca de Vapor Vell, o passeus-vos per la biblioteca si les voleu escoltar.
Deixeu-me repassar: Cuentos chinos para niños del Japón, Music Spy Club, maquetoteca... Jo diria que per ara no us haig de recomanar res més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada