Llegint tot això, és just assenyalar un gran mèrit dels organitzadors donada la quantitat, varietat i renom dels participants. El congrés es divideix en tres grans blocs: educació, indústria i mitjans de comunicació i usos socials de la música.
Seré sincer.
Com a melòman, mai he sentit interès per aquest tipus d'esdeveniments.
En canvi, com a professional de la biblioteca pública sí ... i la sensació que m'ha produït aquest anunci és ben estranya.
Valoro molt i respecto tant la iniciativa com l'esforç que suposa, en tant que valoro i respecto qualsevol iniciativa que pugui millorar el nivell cultural de la nostra societat i en especial el nivell musical.
D'altra banda m'entristeix, a l'hora que em posa de mal humor, que tota l'aportació del món bibliotecari, integrada en el bloc "usos socials de la musica", comença i acaba en un punt anomenat "patrimoni musical" que es divideix en dos grups:
a/ fons documentals, sonors i instrumentals de la música a Catalunya; on participen responsables del Museu de la Música a Barcelona, la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi, la Biblioteca Nacional de Catalunya i el Centre de Musique Baroque de Versailles.
foto: Centre de Musique Barroque de Versailles
b/ diferents models de descripció i catalogació dels fons musicals; on participen responsables de l'Arxiu de la Musica Basca, el Departament de Musicologia del CSIC, la Biblioteca Nacional Braidense de Milà i un membre del Grup de Música del COBDC que exposarà el Tractament documental dels fons musicals a Catalunya.
foto: Biblioteca Braidense
És a dir, els bibliotecaris que treballem les col·leccions de música a les biblioteques públiques, altrament dits musictecaris, no tenim res a dir en un forum d'aquesta magnitud o bé, a ulls del II Congrés Internacional de Música a Catalunya, senzillament no existim.
foto: Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona
M'ha fet reflexionar perquè passa i si significa alguna cosa:
... és normal?, és mala senyal? és indiferent? estem en un altre planeta? realment la música te importància dins la biblioteca pública?, que som de veritat: una mena de cdclub gratuït?, és cert que els bibliotecaris de la "pública" finalment no tenim cap incidència en els "usos socials" de la música?, acàs ens movem dins el lumpen dels actors de la cultura musical?
no ens ha de sorprendre el fet que no hi hagi ni un sol representant d'aquest sector en un macro-congrés on costa trobar-ne a faltar algún?
Ara mateix, encara no ho sé, però d'entrada he pensat en l'Ovidi Montllor quan cantava això:
1 comentari:
Potser és que no existim... i la nostra vida a la pública és pura il·lusió...
Publica un comentari a l'entrada