Peça clau de la música afrocubana i, per extensió, universal del passat segle va haver d'estar-se molts anys tocant en orquestres de ball per a casaments, però de fa uns deu anys la seva figura ha estat restablerta en el panteó dels grans entre els grans de la música de sempre. Tornant a triomfar, actuant arreu amb grans reverències i participant en ocasions tan memorables com la primera vegada que enregistrà al costat d'un altre gegant cubà, Bebo Valdés, l'any 2000 a Calle 54 de Fernando Trueba. Gràcies en part a Andy García, Emilio Estefan i els seus admiradors arreu del món.
De fet, un altre prohom de les quatre cordes anomenat Jaco Pastorius, reconfortà Cachao amb la seva més exclusiva devoció en confessar-li, en l'única ocasió que es trobaren a Miami, que era el seu baixista preferit. Ni Jimmy Blanton, ni James Jamerson, ni Charles Mingus, ni Paul Chambers, ni Ray Brown, ni Bootsy Collins, ni John Entwistle, ni Jack Bruce, ni Larry Graham, ni Scott LaFaro: Cachao era "l'essencial i indubtable" per a ell.
Vaig tenir el privilegi de veure'l en directe fa pocs anys a la sala Luz de Gas de Barcelona, acompanyat per la seva Orquesta i l'excel·lent violinista uruguaià Federico Britos. Tinc gravada aquella nit com una de les més màgiques actuacions que han vist mai els meus ulls. Dos moments: primer, el calfred que em va recórrer l'espinada quan vaig veure clar -potser als cinc minuts de concert- que aquell venerable home gran que gairebé no podia caminar sense un ajudant, polsava les notes del contrabaix amb l'ànima. I després, la sensació a la sortida, un cop fora de la sala... quasibé d'estupefacció. Ens vam preguntar més d'una vegada amb incredulitat meravellada si és que tots dos havíem vist el mateix...
El diario oficial Granma dedicó a Cachao una breve nota en una columna, en la que llamó al músico “una de las figuras más importantes del jazz latino durante el siglo pasado y animador de famosas descargas cubanas”, creador con Orestes del “llamado danzón de nuevo ritmo que derivó en el mambo”.
El darrer que hi ha arribat és la magnífica reedició de Descargas: The Havana Sessions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada