Les biblioteques catalanes van integrar els enregistraments sonors en les seves col·leccions, ara ja fa més de 20 anys.
El compact disc, el CD, va ser el format que ho va permetre: molt més sofert i resistent a les inclemències del préstec que no pas els tradicionals discos de vinil, es va convertir en l'autèntica estrella de les nostres biblioteques.
En poc temps, els préstecs de documents van arribar a xifres mai abans conegudes, la qual cosa va ajudar a fer entendre als nostres responsables públics que les biblioteques eren, efectivament, un equipament molt valorat pels ciutadans i, en conseqüència, era rentable políticament invertir seriosament en aquest tipus de servei. En aquests moments en que aquest suport documental experimenta una caiguda en desús a tots nivells, val la pena recordar que, fins fa ben poc, aquestes "galetes" sonores van contribuïr en molt a que, ara, tinguem una xarxa molt destacable per la seva quantitat i la seva qualitat. El ciutadà s'en beneficia, però també els bibliotecaris: un col·lectiu professional que s'ha incrementat de forma espectacular.
Però als inicis de la segona década del S.XXI, en realitat, no és simplement el format CD el que està en qüestió, sinó ben bé tot el model de biblioteca pública ... quins són ara els models a seguir? n'hi ha algún? ... Tal vegada sigui un bon moment per recordar que ja ens hem trobat així en altres èpoques en que, com bibliotecaris, hem volgut fer passos endavant buscant adaptar-nos als canvis que esdevenen continuament dins la societat.
Incorporar les gravacions sonores a la biblioteca va plantejar interrogants nous que calia respondre i es van buscar models de referència. La resposta la vam trobar no gaire lluny, a França, un país amb notables semblances amb el nostre en tants aspectes. Tant la política de col·lecció, la catalogació i l'especial sistema de classificació, la concepció d'espais en bucs de consulta lliure, com la pròpia idea del préstec de discos es va importar directament i total dels nostres veïns del nord.
Els bibliotecaris musicals catalans pensem -de forma bastant consensuada- que, ara per ara, les millors respostes (i en molts aspectes, les úniques) als interrogants d'avui al voltant del paper de la música en la biblioteca pública es troben, una vegada més, a França. De fet, no és estrany que sigui així tractant-se del país amb més tradició i més professionals centrats en aquest àmbit de treball bibliotecari especialitzat en música. És per aquest motiu que comencem avui una sèrie d'aproximacions a algunes de les millors pràctiques que estan portant a terme en aquests moments els nostres col·legues del nord i volem començar per una biblioteca que, des del naixement d'aquest bloc, ens aporta llum en el nostre esdevenir professional quotidià: la
Médiathèque de Dole, a la Franche-Compté, molt a prop de Suissa.
Dole, al bell mig de l'Europa de l'Oest
Des de fa uns 2 mesos, es pot navegar per les pestanyes d'un extraordinari portal estructurat sobre l'aplicació netvibes centrada, en aquest cas, en una distribució amigable de tot un seguit de serveis innovadors per sí mateixos, oferts des de fa ja alguns anys, pel Departament Arts d'aquesta mediateca municipal. Des d'ell, s'ens obren les portes a un enorme món de possibilitats, totes elles seleccionades en funció del seu interès i qualitat. Vegem-ne algunes:
La
pestanya d'acolliment porta a un vestíbul que dona accés als diversos serveis del Departament on, en primer lloc, s'ens informa de l'espai que ocupa aquesta àrea i el contingut dels prestatges: CD, DVD, VHS, CD-ROM, partitures, monografies i revistes així com l'avís de que existeix un personal especialitzat per atendre qualsevol consulta específica i/o guiar l'usuari en la seva cerca.
Però a continuació comencem a trobar propostes no tan habituals. Per exemple, descobrim que existeix un
bloc, un veritable tresor d'informació editat per l'equip del Departament "...
destinat a presentar a poc a poc les col·leccions, les animacions musicals proposades per la mediateca, així com els serveis vinculats a la informació digital en línia. Donarà igualment, de forma regular, informació sobre l'actualitat musical de Dole i de la seva regió. Retrats de músics locals, cròniques de concerts, novetats de discos, llocs web web a descobrir, cròniques de CD i DVD musicals, playlists... Els temes no haurien de faltar ! Esperem els vostres comentaris..."
i segueix amb la descripció dels diferents serveis i propostes des d'una perspectiva suggerent:
* Atenció a totes les músiques* Veure i tornar a veure el cinema en vídeo* Informar-se i cultivar-se: un fons documental multimèdia consagrat a les Arts * Aprendre música i practicar un instrument* Trobar-se amb artistes i assistir a manifestacions culturals
(un exemple: el Mes de l'Instrument és un cicle d'animacions que es desenvolupa cada any entre maig i juny per tal de destacar un instrument de música en la riquesa i la diversitat del seu repertori popular i clàssic. És l'oportunitat de convidar músics locals o nacionals a actuar en concert dins els murs de l'Hôtel-Dieu, on està ubicada la Médiathèque)
* Descobrir els artistes locals: una revalorització de la producció musical i audiovisual local* Visionar a la mediateca : llocs de consulta audiovisuals* Descarregar-se fitxers al walkman: un accés als recursos multimèdia disponibles a Internet * Trobar la informació pertinent en línia
Al final d'aquest apartat, aquest vestíbul d'entrada, trobem un servei a l'usuari que poc a poc es va imposant en molts
web-opacs de diferents biblioteques publiques d'arreu: recomanacions de documents destacats per la biblioteca ...
... que remeten al catàleg (alguns registres bibliogràfics inclouen un resum del contingut del document), així com a altres documents, amb possibilitat de comentar, valorar i recomanar per par de l'usuari
*******
Destaquem a continuació algunes de les altres "portes" temàtiques d'aquest
univers netvibes de la mediateca.
La segona pestanya resalta un servei que la Médiathèque de Dole proposa, en realitat de forma bastant avançada des de fa més de dos anys, i dóna accés a 10 llocs web des d'on escoltar música en
streaming. El musictecari apareix per primera vegada com a mediador, com a guia, entre la immensitat de la xarxa i l'usuari en cerca de música digital.
En aquest apartat es dóna visibilitat immediata a l'activitat recent del bloc
Mediamus, el bloc de l'equip del Departament Arts, un veritable model i escola per a tot bibliotecari musical del nostre temps. També trobem la porta d'accés a
Naxos l'enorme bases de dades musical en
streaming, un servei que permet escoltar un catàleg de més de 36.000 CDs (mig milio de pistes d'àudio), amb el simple requisit d'abonament a la mediateca. A continuació, l'accés a la llista del catàleg 2.0 amb més de 200 registres bibliogràfics de CDs d'artistes locals, presents a la biblioteca. La pestanya es tanca amb un calaix on trobem l'accés als diversos i darrers recursos web seleccionats per l'equip en el popular
Delicious.
Un exemple dels apartats dedicats als diferents estils musicals. Des d'aquest punt, la biblioteca proposa i facilita l'accés a una selecció dels 10 millors recursos web sobre la música del gènere concret que s'especifica en la pestanya.
Acabem aquest passeig per aquest
univers netvibes amb la selecció dels 8 millors llocs on l'usuari pot escoltar i
baixar-se música de forma legal i gratuïta.
*******
No cal dir que recomanem una visita a fons de les
36 pestanyes d'aquest portal, de les quals només hem presentat
5. Al nostre entendre, un treball admirable i modèlic, perfectament importable a casa nostra.
S'enten que, en aquest moment de desconcert, la tan comentada caiguda de préstecs de CDs porta a molts companys i responsables de les biblioteques a pensar de forma alarmista o dràstica per adaptar-se als nous temps. Però si reflexionem una mica, també podem entendre que la veritable evolució es basa en petits canvis constants i estratègies intel·ligents a un entorn molt condicionat per internet i la tecnologia domèstica, abans que no pas en espectaculars decisions de cara a la notícia fàcil però poc enfocades a l'utilitat real per part dels ciutadans ... o dels treballadors que l'han de possibilitar dia a dia.
Acabem el post amb un exemple concret d'aquesta
òptica evolutiva al nostre país:
Mediateca de Banyoles és un bloc, senzill i pràctic, que dóna un bon servei als usuaris de la seva biblioteca i els amplia una mica més enllà dels tradicionals. Una prova de que amb pocs medis, mentalitat de servei públic i una mica d'imaginació i ganes, es pot anar caminant cap al futur des del present immediat. Al cap i a la fi, es tracta d'escollir bé les estratègies: si ens adaptem bé als canvis, sobreviurem, si no, desapareixerem.
En el següent capítol d'aquesta mini-sèrie dedicada a les Bones Pràctiques musictecàries a França, Calice68, un
catàleg col·lectiu enriquit: les biblioteques de l'Haut-Rhin.
.
