divendres, 29 de gener del 2010

La Discoteca d'AMPLI, XLIX: Roleguita & Boquerón



Roleguita & Boquerón. No deixis de ser mai un nen quan siguis gran (Discmedi, 2008)

Èxit assegurat a qualsevol biblioteca entre els més petits i els no tan petits!

Un disc dirigit als més petits de les cases, amb músiques molt intel·ligents i molt fresques. Combina les cançons i els contes infantils més populars com -El Gegant del pi, el Cargol treu banya, La Rateta que escombrava l'escaleta ...-, amb ritmes moderns de hip hop, blues, funky, reagge, rock o ritmes orientals. El resultat és un disc ple de sentit de l'humor i bona música. Com diu la mateixa banda "un espectacle pensat per als nens del segle XXI".

Roleguita & Boquerón són: Susanna Clos "Roleguita", veu; Ermengol Mayol "Boquerón" veu i guitarra; Albert Miguez, baix i teclats; i Amós Escrich, percussions.

Us deixo amb la banda en plena acció:




dilluns, 25 de gener del 2010

Bibliotecaris musicals a França: les Bones Pràctiques. Capítol 1: Dole

Les biblioteques catalanes van integrar els enregistraments sonors en les seves col·leccions, ara ja fa més de 20 anys.

El compact disc, el CD, va ser el format que ho va permetre: molt més sofert i resistent a les inclemències del préstec que no pas els tradicionals discos de vinil, es va convertir en l'autèntica estrella de les nostres biblioteques.
En poc temps, els préstecs de documents van arribar a xifres mai abans conegudes, la qual cosa va ajudar a fer entendre als nostres responsables públics que les biblioteques eren, efectivament, un equipament molt valorat pels ciutadans i, en conseqüència, era rentable políticament invertir seriosament en aquest tipus de servei. En aquests moments en que aquest suport documental experimenta una caiguda en desús a tots nivells, val la pena recordar que, fins fa ben poc, aquestes "galetes" sonores van contribuïr en molt a que, ara, tinguem una xarxa molt destacable per la seva quantitat i la seva qualitat. El ciutadà s'en beneficia, però també els bibliotecaris: un col·lectiu professional que s'ha incrementat de forma espectacular.

Però als inicis de la segona década del S.XXI, en realitat, no és simplement el format CD el que està en qüestió, sinó ben bé tot el model de biblioteca pública ... quins són ara els models a seguir? n'hi ha algún? ... Tal vegada sigui un bon moment per recordar que ja ens hem trobat així en altres èpoques en que, com bibliotecaris, hem volgut fer passos endavant buscant adaptar-nos als canvis que esdevenen continuament dins la societat.

Incorporar les gravacions sonores a la biblioteca va plantejar interrogants nous que calia respondre i es van buscar models de referència. La resposta la vam trobar no gaire lluny, a França, un país amb notables semblances amb el nostre en tants aspectes. Tant la política de col·lecció, la catalogació i l'especial sistema de classificació, la concepció d'espais en bucs de consulta lliure, com la pròpia idea del préstec de discos es va importar directament i total dels nostres veïns del nord.

Els bibliotecaris musicals catalans pensem -de forma bastant consensuada- que, ara per ara, les millors respostes (i en molts aspectes, les úniques) als interrogants d'avui al voltant del paper de la música en la biblioteca pública es troben, una vegada més, a França. De fet, no és estrany que sigui així tractant-se del país amb més tradició i més professionals centrats en aquest àmbit de treball bibliotecari especialitzat en música. És per aquest motiu que comencem avui una sèrie d'aproximacions a algunes de les millors pràctiques que estan portant a terme en aquests moments els nostres col·legues del nord i volem començar per una biblioteca que, des del naixement d'aquest bloc, ens aporta llum en el nostre esdevenir professional quotidià: la Médiathèque de Dole, a la Franche-Compté, molt a prop de Suissa.

Dole, al bell mig de l'Europa de l'Oest




Des de fa uns 2 mesos, es pot navegar per les pestanyes d'un extraordinari portal estructurat sobre l'aplicació netvibes centrada, en aquest cas, en una distribució amigable de tot un seguit de serveis innovadors per sí mateixos, oferts des de fa ja alguns anys, pel Departament Arts d'aquesta mediateca municipal. Des d'ell, s'ens obren les portes a un enorme món de possibilitats, totes elles seleccionades en funció del seu interès i qualitat. Vegem-ne algunes:

La pestanya d'acolliment porta a un vestíbul que dona accés als diversos serveis del Departament on, en primer lloc, s'ens informa de l'espai que ocupa aquesta àrea i el contingut dels prestatges: CD, DVD, VHS, CD-ROM, partitures, monografies i revistes així com l'avís de que existeix un personal especialitzat per atendre qualsevol consulta específica i/o guiar l'usuari en la seva cerca.

Però a continuació comencem a trobar propostes no tan habituals. Per exemple, descobrim que existeix un bloc, un veritable tresor d'informació editat per l'equip del Departament "... destinat a presentar a poc a poc les col·leccions, les animacions musicals proposades per la mediateca, així com els serveis vinculats a la informació digital en línia. Donarà igualment, de forma regular, informació sobre l'actualitat musical de Dole i de la seva regió. Retrats de músics locals, cròniques de concerts, novetats de discos, llocs web web a descobrir, cròniques de CD i DVD musicals, playlists... Els temes no haurien de faltar ! Esperem els vostres comentaris..."


i segueix amb la descripció dels diferents serveis i propostes des d'una perspectiva suggerent:

* Atenció a totes les músiques
* Veure i tornar a veure el cinema en vídeo
* Informar-se i cultivar-se: un fons documental multimèdia consagrat a les Arts
* Aprendre música i practicar un instrument
* Trobar-se amb artistes i assistir a manifestacions culturals
(un exemple: el Mes de l'Instrument és un cicle d'animacions que es desenvolupa cada any entre maig i juny per tal de destacar un instrument de música en la riquesa i la diversitat del seu repertori popular i clàssic. És l'oportunitat de convidar músics locals o nacionals a actuar en concert dins els murs de l'Hôtel-Dieu, on està ubicada la Médiathèque)

* Descobrir els artistes locals: una revalorització de la producció musical i audiovisual local
* Visionar a la mediateca : llocs de consulta audiovisuals
* Descarregar-se fitxers al walkman: un accés als recursos multimèdia disponibles a Internet
* Trobar la informació pertinent en línia

Al final d'aquest apartat, aquest vestíbul d'entrada, trobem un servei a l'usuari que poc a poc es va imposant en molts web-opacs de diferents biblioteques publiques d'arreu: recomanacions de documents destacats per la biblioteca ...
... que remeten al catàleg (alguns registres bibliogràfics inclouen un resum del contingut del document), així com a altres documents, amb possibilitat de comentar, valorar i recomanar per par de l'usuari


*******

Destaquem a continuació algunes de les altres "portes" temàtiques d'aquest univers netvibes de la mediateca.

La segona pestanya resalta un servei que la Médiathèque de Dole proposa, en realitat de forma bastant avançada des de fa més de dos anys, i dóna accés a 10 llocs web des d'on escoltar música en streaming. El musictecari apareix per primera vegada com a mediador, com a guia, entre la immensitat de la xarxa i l'usuari en cerca de música digital.



En aquest apartat es dóna visibilitat immediata a l'activitat recent del bloc Mediamus, el bloc de l'equip del Departament Arts, un veritable model i escola per a tot bibliotecari musical del nostre temps. També trobem la porta d'accés a Naxos l'enorme bases de dades musical en streaming, un servei que permet escoltar un catàleg de més de 36.000 CDs (mig milio de pistes d'àudio), amb el simple requisit d'abonament a la mediateca. A continuació, l'accés a la llista del catàleg 2.0 amb més de 200 registres bibliogràfics de CDs d'artistes locals, presents a la biblioteca. La pestanya es tanca amb un calaix on trobem l'accés als diversos i darrers recursos web seleccionats per l'equip en el popular Delicious.


Un exemple dels apartats dedicats als diferents estils musicals. Des d'aquest punt, la biblioteca proposa i facilita l'accés a una selecció dels 10 millors recursos web sobre la música del gènere concret que s'especifica en la pestanya.


Acabem aquest passeig per aquest univers netvibes amb la selecció dels 8 millors llocs on l'usuari pot escoltar i baixar-se música de forma legal i gratuïta.

*******


No cal dir que recomanem una visita a fons de les 36 pestanyes d'aquest portal, de les quals només hem presentat 5. Al nostre entendre, un treball admirable i modèlic, perfectament importable a casa nostra.

S'enten que, en aquest moment de desconcert, la tan comentada caiguda de préstecs de CDs porta a molts companys i responsables de les biblioteques a pensar de forma alarmista o dràstica per adaptar-se als nous temps. Però si reflexionem una mica, també podem entendre que la veritable evolució es basa en petits canvis constants i estratègies intel·ligents a un entorn molt condicionat per internet i la tecnologia domèstica, abans que no pas en espectaculars decisions de cara a la notícia fàcil però poc enfocades a l'utilitat real per part dels ciutadans ... o dels treballadors que l'han de possibilitar dia a dia.

Acabem el post amb un exemple concret d'aquesta òptica evolutiva al nostre país: Mediateca de Banyoles és un bloc, senzill i pràctic, que dóna un bon servei als usuaris de la seva biblioteca i els amplia una mica més enllà dels tradicionals. Una prova de que amb pocs medis, mentalitat de servei públic i una mica d'imaginació i ganes, es pot anar caminant cap al futur des del present immediat. Al cap i a la fi, es tracta d'escollir bé les estratègies: si ens adaptem bé als canvis, sobreviurem, si no, desapareixerem.


En el següent capítol d'aquesta mini-sèrie dedicada a les Bones Pràctiques musictecàries a França, Calice68, un catàleg col·lectiu enriquit: les biblioteques de l'Haut-Rhin.

.

dissabte, 23 de gener del 2010

Novetats musicals de la biblioteca Francesc Candel, gener 2010.

La biblioteca Francesc Candel edita el seu primer butlletí de novetats musicals de 2010.Aquesta biblioteca barcelonina té la intenció de continuar oferint, mensualment, un bon grapat de noves adquisicions musicals als seus usuaris.En aquesta ocasió, el butlletí ens presenta 42 títols de diferents estils.



divendres, 22 de gener del 2010

Cançó infantil a les biblioteques de Girona

El Servei Municipal de Biblioteques de la ciutat de Girona ha dedicat el número d’hivern de Carabàs, el butlletí infantil i familiar de la biblioteca, a la cançó infantil.

Des de
Carabàs hem volgut retrobar l’origen de les nostres cançons infantils, del cançoner català i popular, de la cançó folklòrica, i retre homenatge a aquelles persones que, amb el seu treball i la seva dedicació, van iniciar aquesta tasca. És per això que una part important del número que presentem se centra en la figura de Xesco Boix, considerat un pioner de l’animació infantil i lluitador enervant per a la recuperació de la cançoner popular i folklòric. Volem recordar el seu missatge sobre el valor pedagògic de les cançons, les danses i els contes adreçats als infants, i posar-lo a l’abast de les famílies i els mestres com una gran eina educativa que es pot mantenir al llarg dels anys. Al mateix temps, hem volgut fer un pas més i mostrar l’evolució musical fins avui, amb diverses propostes de música adreçada al públic infantil i familiar.

Com en els anteriors butlletins del Carabàs hi trobareu l'article, ressenyes adreçades a un públic familiar i una secció de ressenyes i altres recursos adreçada al públic adult. Esperem que aquest quart butlletí sigui del vostre interès.




.

dimecres, 20 de gener del 2010

Els fills de l'Spotify

Fa unes setmanes vaig trobar un article que parlava sobre els 10 fills grans de l'Spotify, tota una sèrie d'aplicacions desenvolupades al caliu d'aquest exitós programari que encara ha de conquerir Amèrica.

En el món de la Web 2.0 no és incompatible el negoci amb la gratuïtat, i en un moment com l'actual, en què sembla que tot allò gratuït de la xarxa ha d'extingir-se per decrets legislatius o àvids i accelerats afanys de lucre, Spotify és un nou exemple de les quasi infinites possibilitats i sinergies favorables que representa facilitar l'accés a l'API de la teva aplicació.

M'explico: una API (Application Programming Interface) és un conjunt de funcions i procediments d'una aplicació que permeten l'intercanvi d'informació amb una altra aplicació (o més d'una). A Internet això vol dir que un programador o usuari ben documentat pot extreure informació en temps real d'Spotify i processar-la de manera que alimenti noves aplicacions.

Programmable Web és un recurs de primer ordre per conèixer el món de la Web 2.0 des del vessant de la programació. Per exemple, permet saber quantes i quines API s'han estat fent servir per generar noves aplicacions la darrera setmana...

D'això van aquests reculls d'aplicacions que complementen Spotify amb diverses utilitats. En qualsevol cas, si us agrada Spotify i en feu ús, trobareu útils i/o interessants aquestes aplicacions que beuen directament de l'original: col·leccions virtuals de música, llistes d'èxits, compartir llistes de reproducció, etc.



Per què no pensar que des de les nostres biblioteques també podríem oferir aquests innovadors serveis 2.0 combinats amb alguna mena de valor afegit com podria ser la pròpia col·lecció de CD?

dimarts, 19 de gener del 2010

Adéu a Nativa



Fa uns dies, a través d'un correu electrònic enviat a la llista de subscriptors, vaig saber que l'edició de la revista musical Nativa ha quedat aturada.

Els seus responsables, el col·lectiu Indigestió, exposen els motius que els han portat a prendre aquesta decisió. El primer, i segurament més important, és la manca de suport institucional, ja que "el suport econòmic i el reconeixement a la nostra feina, per part dels responsables de la política cultural a la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, ha disminuït i estat confús, particularment en el cas del Departament de Cultura de la Generalitat, i en els dos darrers anys. La viabilitat econòmica del projecte en el plantejament actual depèn molt d'ells. El mèrit del que hem pogut fer fins ara també ha estat seu. Però els precedents recents no ens inspiren confiança per continuar ". Com ja ve éssent habitual, el reconeixement i el suport per part de les administracions d'algunes iniciatives relacionades amb el món de la música és escàs o nul. Una llàstima.

El segon motiu és la insuficient implicació ciutadana. El seu crit de "fes-nos més independents" no ha aconseguit captar el número de subscripcions necessàries, ni per part de persones ni tampoc de col·lectius. I per últim, segurament conseqüència dels anteriors, el col·lectiu expressa que no pot o no vol assumir l'esforç necessari per continuar. Una llàstima també. Afirmen que tot i que el projecte és viu i té sentit, cal que el marc millori per fer viable un projecte cultural des de la societat civil com el que proposem. Per altra banda, Indigestió continuarà la seva activitat, però de forma més reduïda. Diuen que, tot i que la revista queda aturada, hi haurà nous projectes. Una sort!


Què era, o millor dit que és Nativa? La revista Nativa, a la qual estava subscrita alguna biblioteca pública de la ciutat de Barcelona, és una publicació musical mensual, de distribució gratuïta, editada per Indigestió i dedicada a la cultura musical de la capital catalana.

Nativa, com podem llegir a la pàgina web i expressen els seus responsables, "parla de la música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global, on totes les informacions i opinions estan extremadament instrumentalitzades per tot el que emeten els grans centres de informació".

Nativa opta, doncs, per la informació local "perquè és la que realment podem conèixer i divulgar de primera mà, no per un afany localista, sinó perquè pensem que només centrant-nos en la nostra realitat immediata podrem trobar un posicionament raonable davant de les músiques de tot el món"

El seu contingut se centra doncs en tot tipus de música produïda en l'entorn metropolità de la ciutat de Barcelona, en els músics d'aquí o que resideixen aquí. Però Nativa parla també de la indústria musical: "les discogràfiques que treballen aquí, les sales que programen, les tendes de discos... També de les accions portades a terme des de les administracions públiques. Tots aquests elements també defineixen i condicionen la nostra cultura musical i volem explicar-ho al lector interessat en la música"

Potser no era una cosa fàcil seguir treient número rere número per a uns gestors de, com hi diu a la web, músiques difícils. Potser es dirigien a un públic i àmbit minoritari. En qualsevol cas, amb aquest post només vull felicitar-los pels seus complets reportatges de reflexió, les seves editorials suggeridores i els seus articles i opinions crítiques, expressades tal qual. És una pena que iniciatives com aquestes desapareguin després de tanta energia posada en marxa i tanta feina feta.

Per sort, tots els números de Nativa es poden consultar a internet, aquí teniu el darrer número, el 52. Podem consolar-nos llegint alguna bona notícia com la que explica que la sala del barri d'Horta Louise Se Va incorpora a la seva programació de 2010 música en directe per a tots els divendres a mitja nit. Sí senyors i senyores, gran notícia.

Donant les gràcies a Nativa pel que ens ha donat fins avui i esperant que arribin millors èpoques per a l'organització, us deixo amb la música de Nueva Vulcano, banda barcelonina que segur han ocupat o haguéssin ocupat un espai en les següents edicions de la revista! qui sap, si el día de mañana..




Enviat per Mont

.

dilluns, 18 de gener del 2010

Conferència sobre tecnologies musicals a la Biblioteca Roca Umbert


La Biblioteca Roca Umbert de Granollers realitzarà una conferència sobre tecnologies musicals actuals que tindrà lloc a la mateixa biblioteca el proper divendres 22 de gener a les 19 h., en el marc de les activitats de Setmana Tecnològica de la ciutat (www.cdigital.cat).

La conferència porta el següent títol

"Les tecnologies musicals actuals com a eines per viure la música"

Xavier Serra, director del Grup de Recerca en Tecnología Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, explicarà com les noves tecnologies (telèfon mòbil, iPod, Internet) ens poden ajudar a viure i gaudir millor de la música canviant les formes de crear, escoltar i, en general, d’interactuar amb els sons i la música.

En un moment clau per les àrees musicals de les biblioteques públiques, val la pena atendre a aquells professionals que estan apuntant i creant els camins contemporanis.


Divendres 22 de gener, a les 19 h

Més informació a la

BIBLIOTECA ROCA UMBERT
C. Enric Prat de la Riba, 77

08401 - Granollers
93 860 44 50
b.granollers.ru@diba.cat
www.rocaumbert.cat
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...