I també els lieder de Beethoven i Strauss. Aquest diumenge 7 de febrer a les 18h, el Sona Amer ens ofereix el concert "De Beethoven a Strauss, de Barcelona a París", en el qual el baríton Ferran Albrich i la pianista Carmen Santamaria interpretran els lieder d'aquests compositors. (Text i selecció: Lídia Noguerol)
Beethoven i Strauss són força coneguts per tothom, en canvi Eduard Toldrà i Robert Gerhard, tot i sé catalans, no ho són tant. Per això en aquest modest post parlarem més d'ells. Comencem pel principi: lied (cançó en alemany) és una composició breu per a veu i piano. En català s'anomena cançó per a concert i es considera Eduard Toldrà (1895 - 1962) com el seu creador.
Eduard Toldrà a més de violinista i compositor, era considerat un diletant, un mestre en humanitats, un apassionat de tots els aspectes de la cultura (dibuixava, actuava, escrivia i feia pedagogia). Va estudiar violí a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb només setze anys va fundar el Quartet Renaixement. Musicalment va viure el període que va de la presa de consciència nacional moderna - a mitjans del anys vuitanta del s.XIX - fins l'esclat de la Guerra Civil, durant el qual els compositors de tots els corrents artístics (modernistes, noucentistes, tradicionalistes, avantguardistes,etc) coincidient a les mateixes tertúlies amb la gent del teatre i els escriptors. La proximitat entre els diferents llenguatges i corrents es nota en la cançó per a piano i veu. Els compositors com Toldrà s'interessaren per les obres de poetes contemporanis com Garcès, Carner i Sagarra. La cançó francesa d'autors com Ravel i Poulenc també va ser una influència per als compositors de l'època. El Quartet de corda Renaixement va tocar al domicili de Ravel i durant deu anys, fins al 1921, va donar a conéixer la música de cambra tant d'autors clàssics com contemporanis. La Guerra Civil va arruinar els seus plans de crear una Orquestra Simfònica que havia dissenyat amb la Generalitat. Però el 1944 li van oferir la direcció de l'Orquestra Municipal de Barcelona, que acabaria esdevenint l'Orquestra Nacional de Catalunya.
Quartet Renaixement amb Eduard Toldrà al centre
Eduard Toldrà va compondre també sardanes i una òpera còmica noucentista amb llibret del poeta Josep Carner: "El giravolt de maig" (1928) Un bon disc per a introduir-se als lieder de Toldrà és:
Eduard Toldrà. Integral de cant i piano. Columna Música. 2010
Eduard Toldrà. Impressions Líriques. Centre Robert Gerhard. 2012 (Llibre-disc)
LLIBRES SOBRE TOLDRÀ
Eduard Toldrà. Impressions incoherents de la meva vida frívola a Barcelona (Total, res!)
Eduard Toldrà va nèixer a Vilanova i la Geltrú i d'adolescent es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Les Impressions incoherents són el diari personal d’un jove Eduard Toldrà, iniciat quan el músic tenia catorze anys, moment en què va decidir fer de la música el centre de la seva vida.
Manuel Capdevila i Font amic i biògraf de Toldrà ha transcrit els documents que durant anys van guardar amb zel les dues famílies, i Joaquim Rabaseda ha fet l'edició crítica i les notes introductòries d'aquest epistolari que, entre d'altres aspectes interessants, permet reconstruir part del procés creatiu de Toldrà.
Coberta
Si us hi heu fixat, el segell que ha editat les Impressions Líriques de Toldrà, és el Centre Robert Gerhard. Robert Gerhard Ottewalder (Valls 1896 - Cambridge 1970) va ser un dels compositors més rellevants del s.XX. Era fill d'una alsaciana i d'un suís que s'havien establert a Valls per dedicar-se al negoci del vi. L'any passat es van celebrar els cinquanta anys de la seva mort. La Fàbrica del Lied (Barcelona) li va dedicar un homenatge, on va participar Ferran Albrich.
Robert Gerhard va estudiar piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell. Quan Pedrell va morir va tenir molta relació amb Manuel de Falla i tenia pensat viatjar a París per conéixer de prop Ravel i Debussy. Però passa dos anys recluït a Valls on treballada disciplinadament i s'allunya de l'impressionisme francès, acostant-se a l'austeritat de Schönberg. El creador del dodecafonisme el va acceptar com a alumne i Gerhard va ser l'introductor del mètode dodecafònic a Catalunya. Però Gerhard sempre va fer un ús molt personal del dodecafonisme, barrejant-lo amb la tradició mediterrània que havia après de Pedrell. Gerhard també s'implicà en la recol·lecció de temes populars. Un cop va tornar a Barcelona, les seves composicions van enriquir les avantguardes de l'època, però la música de Gerhard sovint era incompresa i poc popular. Després de la Guerra Civil va exiliar-se a Cambrige.
Robert Gerhard. Joaquim Homs i Oller. Editorial Labor, Barcelona 1992
Coberta
Coberta
Robert Gerhard i Arnold Schönberg : correspondència / edició crítica de Paloma Ortiz-de-Urbina.[Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura : Biblioteca de Catalunya, març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada