Els habitants del súper-regne Eukaryota són la família Amoebidae. L'embrancament gironí d'aquest gènere, l'Ameba Associació Cultural amb simbiosi amb L'Espai Marfà convida a tota mena d'èssers pluricel·lulars al taller "La improvisació en la música i en altres pràctiques artístiques, lúdiques i formatives". No cal experiència prèvia perquè s'aprèn a improvisar jugant. Aprofitant la visita de Víctor Nubla hem parlat amb ell d'improvisació, de música, de llibres i de l'abans i de l'ara. (Text: Lídia Noguerol)
Art i cultura multidisciplinar a Girona
Com neix la idea de fer tallers de soundpainting amb la Núria Martínez-Vernís? De què coneixíeu a l’associació Ameba de Girona?
- El taller és sobre la improvisació, no tracta solament sobre la improvisació dirigida. Però aquesta és una pràctica molt atractiva per a grups de persones sense experiència en la improvisació. En qualsevol cas, va ser Ameba qui em va proposar un taller d’improvisació i vaig pensar immediatament en la Núria perquè ella ja du uns quants anys treballant la improvisació en l’àmbit de la poesia. Es tractava d’explicar la improvisació amb una visió ampliada a altres disciplines, no solament a la música. Però també farem soundpainting.
Víctor Nubla i Núria Martínez-Vernís
LLIBRES DE NÚRIA MARTÍNEZ-VERNÍS
Núria Martínez-Vernís
Tu ets un pioner de la música experimental a Barcelona amb Macromassa (que comptava també amb Juan Crek i els artefactes sonors de Duyos) i el segell que vas fundar al seu voltant, UMYU. Vas conèixer el soundpainting abans o després de començar a tocar el clarinet?
Vaig conéixer Walter Thompson al seu primer concert al LEM, el juliol de 1999. En algun moment anterior vaig conéixer la improvisació dirigida amb el mètode de Butch Morris. Vaig assistir a Cobra, també. Però he fet sempre improvisació col·lectiva, sense director.
Víctor Nubla
Logo de l'edició del 2018
- Em sembla que en aquest paràgraf la primera frase és de Juan Crek, la segona és meva i la tercera és de l’autor del llibre.
Acompanyen al llibre tres CD
Com va ser participar en el llibre de Jaime Gonzalo?
- El Jaime va estar ben bé dos anys amb el llibre, sé que va contactar amb molta gent i que va fer un treball molt seriós. Recordo que em va fer una entrevista molt agradable. També li vaig passar material fotogràfic i gràfic i alguns contactes que necessitava. Afortunadament, tenim l’arxiu bastant ordenat i vaig poder ser-li útil.
Macromassa va ser el primer grup de la península en autoeditar-vos. I després vau crear el petit segell UMYU per seguir editant. Actualment hi ha nombroses plataformes on els músics poden “penjar” la seva música. Tu mateix tens a la xarxa els discos de Macromassa i tots els altres que has fet sota el teu nom. El problema pels músics d’avui és aconseguir visibilitat a la xarxa per donar-se a conèixer?
- Sí, oi? La xarxa va més atapeïda que el mercat discogràfic. Però jo diria que, proporcionalment, el resultat ve a ser el mateix: depén essencialment del que ofereixes. Hem pogut comprovar com, a la xarxa, un artista desconegut passa ràpidament a ser universalment conegut però això no significa que quelcom minoritari passi a ser majoritari gràcies a internet.
Logo del grup
Macromassa (d'esquerra a dreta: Anton Ignorant, Juan Crek, Víctor Nubla)
Tornant al llibre de Jaime Gonzalo, dius: ¿Qué iba a hacer una generación como la nuestra, especializada en radios piratas, fanzines hechos a mano y ediciones de casettes autoproducidas? Pues vagar por el desierto o exiliarse interiormente. Había una tercera opción, que era mantenerse en la red internacional. Eso hicimos en los 80, durante los cuáles la tecnología nos hizo libres". Avui sembla que la tecnologia ens porta cap al “1984” d’Orwell. D’altra banda, també podria ser que calgués el desenvolupament d’una nova tecnologia que fes possible crear música nova. Com ho veus tu?
- Aquest final de frase té un punt d’ironia, però és cert, els músics vam deixar d’estar subjectes a un munt de coses: es podia enregistrar a casa, fer edicions a casa i distribuir-les des de casa i ja no depeníem de llogar un estudi, trobar una discogràfica, fabricar discos... va ser el moment de la cassette autoproduïda i distribuïda a tot el planeta per la xarxa postal, els intercanvis i la internacionalització d’altres maneres de fer música. En aquest sentit, la tecnologia ho va fer possible.
La similitud entre aquella xarxa i la situació actual, amb la possibilitat encara més immediata de fer arribar la teva música arreu, és molt forta. L’únic problema és que, mentre als 80 les “majors” no jugaven en el món de les cassettes autoproduïdes, actualment totes juguen a internet, així que et toca competir amb la seva música horrible i l’única forma de fer-ho és produint també música horrible homologada.
Vas ser un dels fundadors de “Gràcia Territori Sonor”, que volia reivindicar les diferents expressions musicals de la Vila i fomentar la projecció de Gràcia com a territori experimental europeu. Gràcies a l’associació i a la Unió Europea, vau aconseguir una subvenció que us va permetre engegar el LEM, el festival internacional de música experimental. Quins canvis destacaries del LEM en els últims anys?
- Molts canvis, Gràcia Territori Sonor és una entitat viva i va canviant, perquè les persones que l’integren canvien, perquè canvia el context, el paisatge, el món plegat. Des del 1996, quan es va fundar l’entitat i es va crear el LEM ha passat de tot: la implantació d’internet, la crisi econòmica, la crisi política, la crisi de la crisi, i també han passat molts governs en totes les institucions. Nosaltres també hem encetat i tancat molts projectes a mesura que s’acomplien els objectius. Pel camí s’ha arribat a crear una escena, molt precària (per causa de la crisi de la crisi de la crisi) i aquí estem, lluitant per que se sostingui i sigui visible internacionalment.
Logo de l'Associació
Experimentació sonora amb pinzellades de literatura
Com escolliu els músics que participen al LEM?
De cinc maneres: Hi ha una part de la programació que surt d’una tria entre les propostes que rebem, una altra part són els artistes i projectes locals que durant l’any han estat en residència o en seguiment per part de GTS, una altra part prové dels intercanvis amb altres festivals europeus amb els quals tenim programes per a la circulació de músics. També ens arriben consells d’una xarxa de persones properes al LEM que en diem “antenes” i que ens recomanen artistes que han descobert. Finalment, hi ha alguns artistes, especialment d’important trajectòria històrica, que decidim programar precisament per contextualitzar tota aquesta part “emergent” del festival.
Carter Tutti (Membres de Throbbing Whistle) van passar pel LEM
Per commemorar els 10 anys del LEM es va fer un puzzle on les peces encaixen de manera diferent
Instruccions
Llibret commemoratiu dels deu anys del LEM
El teu segell discogràfic, Hrönir també fa referència a “Tlön, Uqbar, Orbis,Terbius” relat de “Ficciones” de Borges. Per tu els Hrönir (Bandcamp) també són els sons que et trobes quan treballes amb el Mètode de Composició Objectiva (MCO), que es basa en el rastreig de la radiofreqüència per mitjà de l’atzar. Per la manera com tens ordenada la teva música i la teva facilitat per classificar i etiquetar, pot sobtar que l’atzar tingui tanta importància en la teva obra.
- Penso que s’ha de mantenir el caos ben controlat quan es manifesta l’atzar, sinó no es poden distingir les sincronicitats.
Polar disc en solitari de Nubla vol ser una novel·la negra (Hrönir, 2013)
Empúries és l'últim disc de la sèrie MCO (Hrönir,2002)
- No ho sé. Com a mínim hi ha un exemplar a la biblioteca de l’Institut de Patafísica de Londres.
La ciència de la curiositat
Exemplars de la biblioteca per a misantrops
Contraportada
També has publicat a Les Males Herbes, “El regal de Gliese”, on es veu el teu amor pels gossos. El llibre també és un retrat de la gent del teu entorn i com no, passa a Gràcia. A més fa un díptic amb “Emet” (La Magrana) de Sebastià Jovani. Tots dos llibres comparteixen un personatge, Víctor Neige. Com va néixer “El regal de Gliese”?
- Exactament per això. En Sebastià va escriure “Emulsió de Ferro”, que inicia la sèrie, per tant estaríem parlant d’un tríptic. En aquesta novel·la neix el personatge de Víctor Neige. En Sebastià no m’havia dit absolutament res fins que no em va regalar un exemplar de la novel·la. Em va fer molta gràcia. Li vaig dir que faltava un personatge, el seu, i que faria una novel·la, i així va néixer el personatge de Sebastià Janowski i “El regal de Gliese”. Després el Sebastià va treure “Emet” i aquí va acabar l’estranya nissaga. Vaig escriure cent pàgines més d’un següent text que reprenia post-“Emet”, però ara ho tinc aturat.
Tòniques i calendaris (Surfin' Sirles)
Gràcia novembre de 1976
Vallcarca, Erasmus i filosofia
A la mateixa editorial vas publicar “Les investigacions del Cap Pendergast”. Lucius Pendergast s’encarrega de casos sobrenaturals que aparentment no tenen solució. I més que un home d’acció Pendergast es dedica a l’observació del seu voltant, un món on es barreja allò estrany amb la quotidianitat i la gastronomia local, que també es una de les teves passions. En què (o en qui) pensaves quan et vas decidir a crear Pendergast?
- Em vaig inventar el cap Pendergast fortament inspirat en el cap Pendergast de l’aventura de Lucky Luke, “Els Dalton a Canadà”. La resta és una transposició de les experiències dels meus viatges. I la part fantàstica és... la part fantàstica.
Gastronomia local i fenòmens paranormals
Més ràpid amb la pistola que la seva pròpia ombra
BONUS TRACKS
Sense Prefix. El disc.
La biblioteca Vapor Vell va publicar un recopilatori del fons de la seva maquetoteca. Entre les cançons seleccionades hi ha "Piedra Nombre VII" de Víctor Nubla i "Asma" de Macromassa.
