Music Spy Club... especial Festival de Jazz de Barcelona!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 6 d'octubre, a les 12 h, farem un especial Festival de Jazz de Barcelona... 

JOAN ANTON CARARACH / FESTIVAL DE JAZZ DE BCN – 6 d’octubre, 12 h.

Joan Anton Cararach va tenir un dia de l’any 2003 molta sort: els propietaris de l’empresa TheProject, propietària del Festival Internacional de Jazz de Barcelona des del 1989, li van oferir ser director artístic del festival. Des d’aleshores ha produït centenars de concerts. Toca el saxo alt, però amb tan poca traça que fa temps que el té aparcat a l’espera d’algun moment més fèrtil pel que fa a les seves aptituds com a artista.

Properes dates...

IGNACIO JULIÀ (Ruta66) – 19 d’octubre, 19 h.

Periodista apassionat del cine underground i de la música rock, el 1985 funda la ja històrica Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloent-hi les biografies autoritzades de Velvet Underground i Sonic Youth. És autor de l’antologia, "Pulp-Rock: Artículos y entrevistas, 1982-2004", i  l'emocionant  "Estragos de una juventud sónica", sobre Sonic Youth i l’evocació discogràfica “Catálogo irracional” al voltant de Lou Reed.

BEGUN  – 16 de novembre, 19 h.

Ens trobem davant d’un dels projectes de música electrònica més eclèctics i internacionals del nostre panorama. Considerat com un dels millors representats de la New Wave Barcelona, Gunsal, el cervell darrera beGun, ha creat una música oberta, visual, coherent, que es presta al ball, a la meditació i al gaudi a tots els nivells.

SEWARD – 14 de desembre, 19 h.

Que la música és un art infinit ho recorden bandes com Seward, inclús amb una formació aparentment convencional: veu, baix, sintetitzadors, bateria... El resultat és una música d’estructura imprevisible, artesanal, amb ànima i sorpresa, amb gràcia i experimentació.

ZA! Taller d'improvisació conduïda a l'Espai Marfà: "Qualsevol ésser humà pot participar-hi aplicant els seus recursos" (Entrevista)

La diversió s'encomana i si vas a un concert de ZA! també se t'encomana la bogeria i les seves ganes d'experimentar. A més de concerts, el duo també fa tallers d'improvisació conduïda on el col·lectiu de músics i el públic prenen el protagonisme al virtuosisme i les sorpreses estan assegurades. Han fet aquest taller a escoles i amb adults. I aquest divendres 28/09/2018 a les 18.30h els ZA! porten el seu taller i el seu flow a l'Espai Marfà, on s'ajuntaran amb la Black Music Big Band i la resta de participants. Parlem amb ells perquè ens expliquin una mica millor de què va el taller. (Text: Lídia Noguerol) 

                                                        Portada del nou disc de ZA! 

Teniu un disc que es diu “Pachinko Plex”, que també és el nom de la màquina escurabutxaques japonesa. El joc és l’element sobre el que s’articula ZA! i també La Orquesta del Caballo Ganador, que és una orquestra d’improvisació dirigida. Com explicaríeu a la gent que vindrà al taller de l’Espai Marfà que és la improvisació conduïda?

“Improvisació conduïda” pot semblar una idea contradictòria d'entrada... i ho és! Com es pot improvisar en llibertat i alhora deixar-se “conduir” per algú? Hi ha una contradicció interna, i és el que fa especial aquesta pràctica.

ZA! Foto: Mar Merino 

Per nosaltres, la improvisació conduïda és un llenguatge a partir del qual un dels músics dona indicacions a la resta de l'orquestra perquè tots plegats composin a temps real. Aquestes indicacions poden ser més concretes o més abstractes. Aquest diàleg triangular entre la idea del conductor, la proposta de cadascun dels músics i el resultat final col·lectiu és fascinant, i mai deixa de sorprendre'ns.

                                                                      Foto: Mar Merino 

La improvisació conduïda et fa sortir de la teva zona de confort, et fa reaccionar de forma gairebé intuïtiva; és un exercici molt útil i divertit per tota mena de músics, ja siguin amateurs o virtuosos.

Hi ha molts llenguatges d'improvisació dirigida i moltes maneres d'entendre-la. Per nosaltres, l'humor, la sorpresa, el canvi constant i la iconoclàstia són vitals. També ens agrada que tots els músics siguin directors i que el públic dels concerts participi de forma activa, aprenent alguns dels senyals.

Col·laborarà amb vosaltres la Black Music Big Band. Us farà d’orquestra? Qui serà el director o la directora? Amb ZA! Teniu el costum d’adaptar els vostres directes a la sala, al públic i al vostre estat d’ànim. Feu el mateix amb els tallers d’improvisació conduïda?

El llenguatge de l'improvisació conduïda que treballem és un argot producte de la barreja del Soundpainting de Walter Thompson, la Conduction de Butch Morris, el Cobra de John Zorn i molta collita pròpia, generada per tothom qui ha participat en els concerts o tallers. És un llenguatge que té la capacitat d'adaptar-se a qualsevol tipus d' “orquestra”: hem fet tallers i concerts amb persones que no havien agafat mai cap instrument musical, amb virtuosos, amb ballarins, amb actors, amb nens, amb persones amb discapacitat intel·lectual... Que el resultat sigui bo no depèn gens de la tècnica dels assistents, depèn de la voluntat de ser un conjunt, un col·lectiu, d'escoltar-se i anar junts cap a algun lloc, sigui quin sigui.

                                                     La unió fa la força

En el cas de la Black Music Big Band, el nostre objectiu és que ens acceptin com a membres temporals de la seva orquestra i que tots busquem aquesta sensació de col·lectiu, dirigeixi qui dirigeixi: un cop mostrem el codi per improvisar, qualsevol dels músics pot ser el director.

Heu dit que als tallers d’improvisació conduïda hi ha molt de vosaltres. S’inspiren en la manera de compondre de ZA!? El Megaflow (títol també d’un altre disco vostre) deu ser el fil conductor del taller. En els vostres directes com a ZA! feu servir trucs que us serveixen per improvisar. Els explicareu al taller?


Sempre diem que en aquestes improvisacions no importa tant la tècnica com el FLOW. Entenem el flow com la sensació d'estar immers en el present i només en el present. El flow és deixar-te portar pel que està passant en aquell moment, és ser permeable al que proposa el teu company i tenir la capacitat de proposar tu també, sense aixafar, sumant. No hi ha gaires “trucs” per agafar el flow, però sí que hi ha exercicis d'interplay i alguns jocs que ajuden a trobar-nos com a grup.

                                                Za! Ha participat a l'Escola de Rock

Per què vau decidir fer els tallers d’improvisació?

Formem part d'un col·lectiu d'improvisació conduïda anomenat El Caballo Ganador. Vam començar sent 5 músics i ara, entre els concerts i els tallers, deu haver-hi un centenar de persones que coneixen el llenguatge del Caballo. Amb aquest grup com a nucli hem fet concerts de tota mena, des de festivals a locals íntims, passant per auditoris i teatres.

El primer taller el vam fer a l'Hangar de Barcelona fa 6 anys: vam rodar un videoclip de ZA! a les seves instal·lacions i en lloc de pagar-los un lloguer, vam fer un retorn en forma de taller. L'experiència va ser tan gratificant que no hem parat de fer-ne des de llavors!

Heu explicat que als tallers barregeu diferents tècniques. Com heu arribat a crear aquest llenguatge gestual?

Els germans Fernando Junquera (Negro, Estrategia Lo Capto) i Marcos Junquera (Betunizer, Dorian Wood) van assistir a un curs de Conduction impartit per Agustí Fernández. La idea d'en Fernando era crear una orquestra d'impro conduïda amb esperit punk i amateur, fugint de la clàssica contemporània o del virtuosisme abstracte. Vam fer un primer concert amb ells l'any 2008 i a partir de llavors, cada assaig del Caballo Ganador o cada taller és un camp de proves pel llenguatge, que es va renovant cada dia. Hi ha senyals que se les ha inventat algú que va assistir a un taller, d'altres han sorgit per necessitat durant un concert... És un llenguatge viu, obert i que no pertany a ningú.

                                                En acció Foto: Bram Petraeus

Encara que hi hagi una orquestra, el vostre taller d’improvisació conduïda està obert a tothom ja siguin músics o públic. Com sumeu els altres músics?

Tothom pot participar i tothom participa de la mateixa manera. Si s'apunta algú que no sap tocar cap instrument i el conductor li fa un senyal de “loop/repetició”, doncs haurà de fer una repetició amb el que vulgui: amb la veu, amb el cos, cantant una melodia, dient una frase, arrossegant els peus, etc. Qualsevol ésser humà pot participar aportant els seus recursos. L'únic imprescindible és estar atent, escoltar i respectar el grup. Sobre aquest acord de mínims, cadascú pot afegir-hi talent, groove, virtuosisme, humor, sorpresa, enginy... cada músic aportarà el que vulgui!

Una manera d’integrar la gent que no té formació musical deu seu a través del “loloismo”, nom d’una cançó vostra que fa referència als càntics que es poden sentir als camps de futbol. I de fet, més bé o malament, tots els humans tenim la capacitat de cantar.

La idea del Loloismo va per aquí: sempre ens ha interessat més la creació col·lectiva i fresca, amb les seves imperfeccions, que no pas la creació individual i narcisista. Ens agrada fer tallers, concerts, ens agrada fer música en general perquè és una forma genial que tenim els humans d'aplegar-nos, de treballar, de divertir-nos, d'aprendre, d'integrar, de pair... L'etnomusicòleg John Blacking defensava a “How Musical is Man?”*que a Occident hem oblidat que la música és un medi i no només una finalitat. A nosaltres ens encanta quan veiem que, a través dels tallers, han passat coses més enllà del resultat final: s'han teixit noves relacions entre participants que no es coneixien, algú s'ha reconciliat amb el seu instrument, un altre ha tret una cara que no s'atrevia a treure mai, etc.

                                                             
                                                              Portada del disc "Loloismo"

* D'aquest llibre hi ha traducció en català i en castellà: 

Fins a quin punt l'home és músic? John Blacking. Eumo, 1999. Vic

Hay música en el hombre? John Blacking. Alinaza Editorial, 2006. Madrid

Miquel Sospedra a l'Espai Marfà: "El que realment m'agrada són les cançons" (Entrevista)

El dijous 27/09 de 19h a 21h a l'Espai Marfà, el baixista Miquel Sospedra oferirà un taller on repassarà tots els elements que configuren el so del baix. Sospedra ha tocat amb Mazoni, The New Raemon i Xarim Aresté, entre d'altres. També ha tocat en diferents biblioteques, on ha fet d'acompanyant i també de frontman. Parlem amb ell de com és l'ofici de baixista. (Text: Lídia Noguerol) 

Miquel Sospedra a les quatre cordes 

Comencem pel principi. Per què vas triar el baix i no un altre instrument? Quines van ser les primeres bandes on vas tocar? 

No ho sé ben bé, el meu pare també tocava (i toca) el baix [el seu pare és en Sebastià Sospedra, que va ser baixista de Lone Star i Los Salvajes], sempre hi ha hagut instruments i música a casa. Però ell mateix m’ho va desaconsellar…. ja ja ja!! Suposo que d’alguna manera, des de petit , vaig connectar amb aquest instrument. La meva primera banda es deia Bluestock (després ens vam Nadir), i òbviament fèiem blues i rotllo 70's. 

                                                                        Entre ombres 

A l’estiu vas tocar a la biblioteca de Caldes i et van proclamar baix de Catalunya. Per la quantitat de bandes i artistes amb els que has col·laborat l’afirmació no és gens exagerada: Refree, Mazoni, Xarim Aresté, SanJosex, Beth, The New Raemon i molts més. Com tries els projectes on toques? Et consideres un músic d’estudi com la Carol Kaye? 


Ostres!!, en Ramon [The New Raemon] sempre fa conya amb això, la veritat és que som un país molt petit i si vols viure d’això …..no hi ha un altre que tocar amb diferents projectes. I sí, toco i he tocat amb molta gent, sobretot de l’àmbit català, i de fet m’agrada fer-ho, se’n aprèn molt. La Carol Kaye em flipa, ja m’agradaria gravar una petita part dels discos que va fer ella ¡¡ una crack!!  M’encanta gravar, però crec que el que soc i que se' m dona millor es fer de sideman, fer directes. Ficar-me en un projecte, ja sigui desde la gravació o després i entendre´l, fer-lo meu i ajudar-lo a créixer.

El baix de Catalunya a la biblioteca de Caldes. Foto: Mercè Barnadas 

Conserves algun record o anècdota especial que vulguis compartir dels grups amb que has tocat o enregistrat? 

Com deia el gran Lemmy “no recordo res, però mai ho oblidaré” ja ja ja!!! Cada artista és un món i tothom té les seves coses, es part de la gràcia.

                                                                          Amb Mazoni 

Tot i que ets un tot terreny, quin és l’estil musical que més t’agrada tocar? I quin el que ofereix més possibilitats al baix elèctric? 

Jo crec que el que realment m’agrada son les cançons, tant és l’estil. De vegades aquestes cançons em demanen un baix molt contundent o un baix funky i farcit, o melòdic, o de vegades un baix auster o hipnòtic en plan Dub.

                                                                           Entregat 

Tot i que en una entrevista vas dir que et senties còmode en segon pla, el teu baix molts cops destaca sense imposar-se. Com ho fas? Del concert a la biblioteca de Caldes acompanyant en Xarim encara recordo un solo teu molt free que sonava líquid!

No en tinc ni idea … suposo que m’ho crec, m’agraden les cançons i això s’acaba transmetent. És curiós això dels solos amb en Xarim sempre fem la conya de que el baix no té cap solo….perquè faig solo tota l’estona ¡¡ja ja ja!! justament la definició líquid li encantaria al Xarim. Per tant vaig fer el que tocava.

Amb Sanjosex, Mazoni i Xarim Aresté

També tens un projecte personal. mistu-mistu va néixer per donar sortida al que no pots fer quan fas “d’acompanyant” i per canviar d’instrument i agafar la guitarra?

Ara ho tinc molt aturat això de mistu-mistu, però més aviat era per canviar de perspectiva. Per fer les coses desde la visió de l’autor, i així entendre millor la meva feina. Crec que tots els que acompanyem artistes ho hauríem de fer en algun moment, és molt enriquidor.

Logo del projecte personal de Sospedra

Com a mistu-mistu vas fer un petit concert a la biblioteca Agustí Centelles. A la biblioteca eres tu sol amb un petit amplificador. Tens altres formats? En quins altres llocs has tocat com a mistu-mistu?

Doncs, sí vaig tocar en altres formats, trio quartet i duo (molt divertit) vaig tocar a diferents sales, però ara mateix ho tinc parat… no tinc temps!! 

A la guitarra a la biblioteca Agustí Centelles (Bcn)

Del 16 al 23 de setembre es va celebrar el “Festival Jacophonic” a Girona. No sé si t’agrada. En cas que sí, ens podries dir que t’agrada d’ell? Quins són els baixistes que més tan influït?

Sí, és clar que m’agrada, tenia un llenguatge increïble, el va posar en un altre pla i va explorar l’instrument més enllà dels límits coneguts en aquell moment. N’hi ha una pila, en plan més old school, doncs la Carol Kaye, John Paul Jones, Jack Bruce, Mc Cartney, John Entwistle i més moderns Paul Jackson, Bobby Vega, Pino Paladino, Stuart Zender, Tina Weymouth, Flea, Justin Meldal, John Stirrat, Zac Cokrell, Britta Phillips, Joe Dart o Ricky Falkner, Cayo Bellver…..

Britta Phillips

Per acabar, ens pots avançar algun “truc” o consell dels que explicaràs al “Taller del Baix”?

El millor truc és que no hi ha truc, s’ha de tenir un equip equilibrat per tocar als llocs on toquis normalment i adequat per a la música que fas. I vaja, tocar, escoltar….

Escoltant

Bestiari musical!

BESTIARI MUSICAL

Sempre s’ha dit que la música tranquil·litza les feres. Això és així per què allà on hi ha feres hi ha música! Els animals mitològics han tocat la flauta, els músics han buscat al·legories al món salvatge, la música popular de tot arreu ha fet participar les bèsties, les balenes canten… El maridatge està clar: la música és una animalada.

Dates:

02 d’octubre, 19 h. 'Feres ferotges i altres bestioles'. La música popular és plena de cançons que tot i parlar d'animals ens ofereixen retrats divertits i crítics sobre el comportament dels éssers humans. En aquest zoològic musical hi haurà taurons, rates, galls i fins i tot uns gossos que estimen molt els escarabats. A càrrec de Nando Cruz (Biblioteca Vallcarca).

04 d’octubre, 19 h. Bèsties clàssiques: La fascinació de la literatura i la música per les criatures mitològiques europees. Des de les òperes dedicades a fades dels boscos passant pels contes infantils i les seves meravelloses criatures. . A càrrec Manu González. (Biblioteca Vapor Vell)

09 d’octubre, 19 h. “Música per llops”. Alguna vegada t’has plantejat la influència dels llops en la música rock? Et sorprendria. Anem a repassar algunes de les bandes que han fet de l’udol del canis lups la seva marca de fàbrica. Grups i artistes que van pensar que no hi ha millor nom per un grup de rock que el del llop. Auuuuuuuu! A càrrec d’Eduardo Izquierdo (Biblioteca Vallcarca)

11 d’octubre: El bestiari humà de Pink Floyd: la filosofia darrera d’Animals. Per molts, Animals és el disc més cru i hostil de Pink Floyd, el que té una visió més pessimista de la societat. A través de Gossos, Porcs i Ovelles, i amb l’ajuda de la filosofia, intentarem desentranyar què signifiquen aquestes metàfores bestials i si el món que ens envolta i les persones que l’habiten són tan bestials com sembla.  A càrrec de Jose Luís Vila (Biblioteca Vapor Vell)

Finestres de música electrònica

La biblioteca La Sagrera - Marina Clotet organitza per segon any el cicle de xerrades Finestres de música electrònica. Durant els mesos de setembre i octubre diferents veus autoritzades donaran conferències sobre música electrònica en les que es podran escoltar fragments d’obres seleccionades.

Com a novetat d’aquest any, al final de la sessió la persona responsable farà un dj set al voltant del tema escollit.
Aquí teniu el calendari d’activitats:

- 14 de setembre. Una història filosòfica del techno, a càrrec de David Casacuberta. 
- 28 de setembre. Berlin i el techno: del punk previ a la caiguda del mur a capital mundial de l’electrònica, a càrrec de Carles Novellas. 
- 19 Octubre. Barcelona i el trap: l’últim teixit musical de la ciutat, a càrrec d’Alicia Álvarez. 
- 26 Octubre. La creació musical a Àfrica, derribant tòpics, a càrrec de Cristina Checa. 
- 9 Novembre. Spaghetti disco, el ‘tio vivo’ musical de la meva infantesa, a càrrec de David Puente. 


Les activitats són gratuïtes i no requereixen inscripció prèvia. Començaran a les 18:30h i acabaran a les 22:00h. i es faran a la sala d’actes de la biblioteca La Sagrera-Marina Clotet.

Un viatge musical des de The Beatles al folk sudamericà passant per Àfrica

Rodrigo Carazo. Concert participatiu

Un viatge musical des de The Beatles al folk sudamericà passant per Àfrica

Dimecres 12 de setembre

17:30h

Entrada Lliure

Biblioteca Vapor Vell

El músic Rodrigo Carazo oferirà a la biblioteca Vapor Vell, un concert per a grans i petits en el qual ens mostrarà com s'alimenta de les músiques que coneix durant els seus viatges. A més de mostrar-nos la seva manera d'absorbir músiques tan diverses com la de The Bealtes, les músiques d'arrel d'àfrica i de Sud-amèrica, ens mostrarà com això l'ajuda a fer les seves pròpies cançons i fins i tot és possible que tots acabem cantant junts.

Music Spy Club... especial presons!

El passat mes de maig es van acomplir 50 anys de la publicació de At Folsom Prison...

... i per què no fer un Music Spy Club sobre “discos enregistrats a prisons”?

Surten uns quants, a part dels dos de Johnny Cash... B.B. King, Eric Burdon, David Allan Coe, Freddy Fender, Sex Pistols, Big Mama Throton, Sonny James....

La idea és molona y original, no? Tal qual ens ho ha presentat Eduardo Izquierdo, i així serà el 21 de setembre, a les 19 h.   a la Biblioteca Vapor Vell. 

Properes dates...

JOAN ANTON CARARACH / FESTIVAL DE JAZZ DE BCN – 6 d’octubre, 12 h.

Joan Anton Cararach va tenir un dia de l’any 2003 molta sort: els propietaris de l’empresa TheProject, propietària del Festival Internacional de Jazz de Barcelona des del 1989, li van oferir ser director artístic del festival. Des d’aleshores ha produït centenars de concerts. Toca el saxo alt, però amb tan poca traça que fa temps que el té aparcat a l’espera d’algun moment més fèrtil pel que fa a les seves aptituds com a artista.

IGNACIO JULIÀ (Ruta66) – 19 d’octubre, 19 h.

Periodista apassionat del cine underground i de la música rock, el 1985 funda la ja històrica Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloent-hi les biografies autoritzades de Velvet Underground i Sonic Youth. És autor de l’antologia, "Pulp-Rock: Artículos y entrevistas, 1982-2004", i  l'emocionant  "Estragos de una juventud sónica", sobre Sonic Youth i l’evocació discogràfica “Catálogo irracional” al voltant de Lou Reed.

BEGUN  – 16 de novembre, 19 h.

Ens trobem davant d’un dels projectes de música electrònica més eclèctics i internacionals del nostre panorama. Considerat com un dels millors representats de la New Wave Barcelona, Gunsal, el cervell darrera beGun, ha creat una música oberta, visual, coherent, que es presta al ball, a la meditació i al gaudi a tots els nivells.

SEWARD – 14 de desembre, 19 h.

Que la música és un art infinit ho recorden bandes com Seward, inclús amb una formació aparentment convencional: veu, baix, sintetitzadors, bateria... El resultat és una música d’estructura imprevisible, artesanal, amb ànima i sorpresa, amb gràcia i experimentació.