dimarts, 16 de desembre de 2014

Les nostres cançons del 2014. Un breu repàs a l'any del Tricentenari

Aquest any que estem a punt d'acabar,  els terrícoles hem tornat a protagonitzar incidents, que podrien figurar en un recull que portaria per nom Moments kafkians de la humanitat i que complementaria el conegut llibre de Zweig. Al nostre país, el fet més destacat, juntament amb la celebració del Tricentenari, l'abdicació d'en Juanca i la irrupció de Podemos; porta el títol d'un llibre de Kafka: El procés. A nivell internacional, desgraciadament, destaquen els bàrbars de l' Estat Islàmic, la guerra de Síria, la nafra d'Israel que continua sagnant, la rebel·lió ucraïnesa i el pols de Putin amb Occident. 



Merkel intentant emular, sense èxit, Ángel Cristo 



A escala bibliotecària destaca la implantació per part del gobierno d'una taxa de compensació als autors, pel préstec de documents a les biblioteques públiques de municipis amb més de 5.000 habitants. Aquesta taxa no ha estat ben rebuda ni per les societats de gestió de drets d'autor ni pels professionals de les biblioteques. A principis d'aquests mes, l'Ampli publicava un article on s'explicava com afectaria aquesta taxa al préstec de cd's. I entre tanta "desgràcia", una bona notícia: la propera obertura de la biblioteca Carles Rahola de Girona a finals d'any. La Carles Rahola serà la biblioteca més gran del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. 

Exterior de la Biblioteca Carles Rahola (foto: Diari de Girona)


Interior de la Carles Rahola (foto: Diari de Girona)


L'obertura d'aquest nou equipament, no ha sigut l'únic moment dolç que ha viscut el 2014 la immortal. La celebració dels cinquanta anys de la publicació de Charlie i la Fàbrica de Xocolata a les Biblioteques Municipals de Girona, va tenir un ampli ressò mediàtic

Aparador de la Biblioteca Antònia Adroher (Foto: Biblioteques Girona)

També enguany, les biblioteques s'han posat #ensolfa amb un cicle de presentació de segells discogràfics i concerts dels seus grups. 

El silenci també forma part de la música 

I nosaltres els musictecaris, hem fet dotze seleccions musicals pels dotze Ipunts del Tricentenari.  Fa res que hem acabat i com que ja enyoràvem fer llistes, per dir adéu a l'any hem escollit les cançons que més ens han molat del 2014. La llista es diu Les nostres cançons del 2014  perquè: "Proposo canviar les "millors cançons" per " cançons que ens han molat mazo" o " cançons que m'agradaria que escoltéssiu" o algo així. "Millor" és un terme que s'hauria de revisar, igual que "normal". : P ". Una vegada escollit el nom de la llista va començar la tria de cançons amb entusiasme: " I've just arrived from Medellín amb els ulls carregats de coses bones i les orelles de música!. "Jo sols escolto música antiga, però aviam que trobo". Alguna decepció: " Aquest dies he estat escoltant coses publicades aquest any. Suposava que us recomanaria alguna cosa dels Raveonettes o la Karen O, que tant m'havien agradat "antany"...Però els darrers discos no m'han dit res. Two Door Cinema Club no han publicat res aquest any :( . I recomanar-vos la versió d' "Ancora" de la Roisin Murphy (Ep: Mi senti), em semblava poc serio. És poc serio, però escolteu-la fa tres dies que no puc parar de cantarla."  I finalment van arribar les cançons, no totes del 2014, algunes acompanyades de comentaris com aquests: 

" "El gran pájaro de los Andes", de Meridian Brothers. Quan sentim "Love me Tender" d'Elvis Presley, hem de ser conscients que als anys 50 no es podien fer explícites moltes coses. Per tant darrere de "Love me Tender", podien bullir-hi moltes coses. Sembla que els Meridian Brothers fan el mateix amb la música tradicional llatina. Ells han sabut el que no es podia dir (per censura cultural, social o tècnica). Allà on sembla que passa el còndor, ells hi veuen un fotó que va a la velocitat predita per Einstein".  


Portada de l'àlbum de Meridian Brothers "Salvadora Robot"




" "Por eso" de Centavrvs. Els anys ens aniran evitant  l'ànsia d'estar al tanto de tot allò nou. Millor així, evitarem molts estrèpits i potser ens concentrarem en escoltar més i més una mateixa cosa. Jo crec que serà així d'aquí uns anys amb el disc de debut dels mexicans Centavrvs, que el podré seguint escoltant i no podré calibrar l'època, ni en quin moment es va començar a barrejar el ritme llatí amb sonoritats més cool. El que no és futura tradició és futur plagi". 


Portada del disc dels mexicans 

" "Everyday Robots" sona com sonaven els àlbums de Tricky quan era jove...I "Nicotine Love" sona com el primer àlbum d' Hercules & The Love Affair (que m'agradava fins a dir prou). Per cert, Hercules & The Love Affair han tret disc nou enguany, però no us el puc recomanar perquè encara no l'he escoltat. "


Portada del nou disc de Damon Albarn


I ara sí, sense més dilació us deixem amb la llista de "Les nostres cançons del 2014", que ha estat elaborada per Marta Bramon, Jordi Corvillo, Julián Figueres, Lídia Noguerol, Rosa Núñez, Oriol Planas, Joan Puchades, Mont Sureda, Jaume Vilarrubí i Josep Lluís Villanueva Fontanella. 




BONUS TRACKS: 

No trobareu els Frantic Rockers  a l'Spotify, però sí que corren pel youtube:



Ja seria estrany que per una vegada, fes les coses fàcils. Per si no el podeu escoltar a la llista: 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...