dimecres, 24 de setembre de 2014

Un petit repte per l'#ensolfa de tardor

Al setembre cauen les fulles, els quioscos s'omplen de fascicles, i com si fos un col·lecionable més, arriba una nova sessió de l'#ensolfa. L'edició que inaugura la tardor tindrà lloc a la Biblioteca Salvador Allende/Espai Musical Marfà (Baix, 2, Girona) i acollirà, a partir de les 19h,  els concerts acústics El conte de l'Eriçó Bru. Espectacle infantil (Propaganda pel Fet), Damià Olivella (RGB Suports) i Toni Beiro (Satélite K). 


Biblioteca Salvador Allende/Espai Marfà

Com que l'#ensolfa està entrant en la seva recta final -només queden tres presentacions- des de l'Ampli hem pensat que per animar el tema podríem proposar als segells participants a la sessió de l'Allende, que cadascun d'ells triés un disc de la competència. El primer en acceptar el repte va ser Xavi Angulo. De la seva discogràfica, Propaganda pel Fet, en Xavi va dir al col·lectiu bibliotecari que "no me sufran por el asunto de són punkis, són massa polítics, això és massa canyero, etc. Fa més de dues dècades que ens dediquem al "negoci" musical, i per nosaltres la base continua sent la mateixa: aprofitar les possibilitats de la música per enviar el missatge (el missatge per nosaltres és força alternatiu, si voleu, però el compromís amb la llengua, el país i la classe treballadora, no hauria de ser una alternativa, sinó una elecció generalitzada). I sí, punkis ho som, clar! Ho preferim, certament a considerar la música un mer producte que es pot vendre com qui ven aspiradores (amb tot el respecte per les aspiradores)". 

Dues dècades esbombant el missatge


 El disc que en Xavi Angulo va triar va ser  "Força Vita!" de Pantanito (Satélite K, 2014). 
"A petició dels meus amics musictecaris de l'Ampli tinc per bé de criticar un disc de la "competència". Normalment, això, els del sector ho fem semi en privat i amb unes birres, estripant més o menys (depèn de les birres, sobretot). Així, en obert, certament no ho havia fet mai, però m'ha anat d'allò més bé: tenia pendent fotre-li mà al nou disc del Pantanito des de feia temps, però encara no ho havia fet. Aprofito l'avinentesa per fer-ho ara, doncs els amics de Satélite K són els responsables de l'edició de Força Vita!, nou disc del rei del neocalorrisme. El disc comença força bé fins i tot abans de pitjar el play: la portada entre fineta per la vista amb el disseny del gran Txarly Brown. Mitjonet únic de criatura i agulla d'estendre. La vida segueix em fa entendre (no sé, peró si els canvis són perquè tot segueixi igual). Vaig disfrutar i riure bastant amb el seu anterior llarga durada homónim (i de massa anys). No li havia perdut totalment la pista, al Pantanito, i he estat una mica alerta de les coses que m'han arribat seves els darrers set anys, doncs comparteixo amb el Jose referents també de la rumba més calorra, abans que no la popularitzessin els Òscars de la "Competència"

Portada del disc

I el nou disc, com m'enredo, m'ha agradat. Tot i no ser tan fresquet i novedós com em semblÀ (i posà) el primer, amb  "Força Vita!"he tornat a riure i m'he trobat repicant un altre cop davant l'ordinador mentre l'escolto. Sí el nou disco és potser més reposadet, però amb més groove encara i el Pantanito fa anar el seu art per explicar les coses amb unes cançons que arriben. El seu univers simbòlic, alerta, no és el que més s'estila o s'imposa o es radia (l'alcalde Trias no entendrà mai "Antorchas por las plazas", però bueno, també està clar que no li dediquen precisament a ell, per dedicatòries escolteu "En los barrios"). Però aquí rau la cosa del Pantanito, trobo que tot i inspirar-se en la rumba calorra (i oblidada), canta amb veu pròpia d'unes coses i d'una manera que m'arriba, m'abelleix i m'enorgulleix de poder sentir el 2014, entre massa uniformitat musical. Per ballar i corejar em quedaria amb els fantàstics caminars de "Cosas que tienen vida" (obre el disc) i "Ropa Mojada"; i per anar sentint i anar somrient ara i assentint després, trio la genial "Gatopardo" i "El Arroz" (per qüestions generacionals i de cocció, sí), sense oblidar el tribut calorro de "Los royos tribales" i "Por buscar una salida", ni tampoc els coros guapos de l'Elena Blay a tot l'àlbum. Barcelona mestissa i/o autocomplaent? Bé, no era (només) això, no..."
Des de Salt 

Algú que té al seu catàleg els autors de "Llença't" un dels grans èxits de la música en català dels últims temps, estava cantat que s'afegiria a la proposta. RGB Suports inicia la seva activitat amb sis referències l'1 d'abril del 2008, incloent els seus artistes en el concepte global d'empresa musical, donant cobertura i recollint rendiments dels tres aspectes bàsics de la indústria discogràfica: segell discogràfic, management i editorial. L'empresa porta vint anys  en el management sense cap tipus de suport institucional. Dins del catàleg del segell trobem artistes de gran qualitat dins el panorama musical a Catalunya, com Els Pets, Lax'n'Busto i Cris Juanico. Va recollir el guant Xavi Vilar i va respondre Jordi Puig, responsable de comunicació . Puig va tenir en compte l'advertència d'Angulo que "no s'hi valien els musicassettes ni res Skatobeat". Aquesta és la seva tria:

Feliu Ventura"Referents" (Propaganda pel Fet, 2014)

"Quan em van dir que havia de fer una crítica d'un disc dels companys de Propaganda pel Fet! vaig dir "-Com? Nosaltres?" i em van respondre: "Sí, sí, nosaltres". Després em van explicar de què anava tot, i vaig pensar fantàstic. El primer que vaig fer va ser preguntar de quin cd i de quin artista? I em van dir del que vulguis, però que sigui novetat del 2014. 
Ho vaig tenir claríssim, Feliu Ventura i els seus "Referents". Un disc que només està en format digital.  Com m'agrada el cantautor de Xàtiva i com m'agraden les versions i rareses d'aquest disc, com m'agrada la portada, que sigui un K7 atrotinat de 60 minuts, amb tons marrons i grisos. Tot el contrari del que podem trobar a dins. Versions de cantautors com Víctor Jara, Sílvio Rodríguez, Raimon, Ovidi Montllor, Pi de la Serra... i un dels meus referents U2. Si sumen grans cançons amb un gran artista, aquesta fòrmula no pot fallar, i si a sobre les noves versions de temes propis són millors  que les originals tenim un discàs. Cançons per escoltar tranquil·lament i sense presses. Un disc que és novetat, però que sona a clàssic. Com m'agrada Feliu Ventura, com m'agrada!

Posant música en òrbita 

De Satélite K, (Houston, tenemos un poema?) no en sabem res. Bé, sabem que és una companyia independent de Barcelona amb més de 20 anys d'experiència. Formen part o han format part de la companyia artistes com Fundación Toni Manero, Ojos de Brujo, Love of Lesbian, Roger Mas, Peret, Jaume Sisa, Muchachito Bombo Infierno, entre molts altres. Satélite K, a més és una de les pioneres de la distribució musical a tota Espanya tant física com digital. Aquí podeu llegir una entrevista de fa uns anys al seu fundador, Enric Pedascoll, entrevistat per Marçal Lladó, membre del segell Bankrobber, que també ha participat en l'#ensolfa.  

Musictecària

I finalment els musictecaris , hem escollit un disc de RGB Suports que té una cançó que fa referència a les lumbars, però que fa moure tot l'esquelet.  Estem parlant de "Gnaposs Groove" de Gnaposs. L'hem escollit perquè RGB també organitza el Black Music Festival, i gràcies a aquest festival han trepitjat les comarques gironines llegendes del soul com The Impressions. 

 Portada del disc. Instrumental i ballable

David Muñoz "Gnaposs", és  guitarrista i col·laborador habitual de "Els Pets". "Gnaposs Groove" és el seu primer disc instrumental i eclèctic, una versió més funk, accessible i ballable dels seus treballs anteriors. A la bases funk s'hi afegeixen el rock, el blues, l'electrònica i fins i tot el surf. Aquí podeu llegir una entrevista amb Gnaposs. 

Moltes gràcies a tots per la participació!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...