Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i, més concretament, la música a la biblioteca pública.
Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado, Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas, Maite Pinteño, Neus Castellano, Carme Ortiz, Begonya Ferré i Emma Armengod, continuem la sèrie amb la Núria Ventura directora de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, del 1986 al 1995. En el moment de la seva jubilació, el passat desembre del 2013, la Núria era cap de la Secció de Cooperació i Serveis Bibliotecaris de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Núria Ventura
De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
De petita m’agradava molt llegir: llegia tebeos que intercanviava pel balcó amb les veïnes de l’escala del costat, llegia els contes que em compraven els meus pares i buscava entre la biblioteca familiar qualsevol cosa que tingués text escrit i una mica d’il·lustració. Quan estava malalta era feliç, perquè sabia que podria llegir durant hores sense que ningú m’interrompés! Semblava lògic que si m’agradava tant llegir em dediqués a aquesta professió, amb la falsa idea que els bibliotecaris es passen el dia llegint llibres ! Vaig acabar la carrera l’any 1970 i me’n vaig anar amb una beca a París a fer unes pràctiques a la Biblioteca Infantil de Clamart, que aquella època era la biblioteca més innovadora en el camp infantil. A primers del 1971 vaig començar a treballar a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, primer fent una suplència a Arenys de Mar i desprès muntant la Biblioteca Sant Pau de Barcelona, sota el mestratge de la Teresa Rovira.
Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
El tracte amb la gent. Mentre treballava a les biblioteques el que m’encantava era aconsellar els usuaris en la cerca dels llibres més adequats a cadascú i a les seves necessitats, des d’ajudar-los a cercar una informació, fins a triar una novel·la o un conte adequat als seus gustos i edat .I també el poder organitzar activitats culturals i contribuir en la mesura del possible a crear un lligam cultural amb les entitats del barri o poble. Pel que fa a tots els anys que ocupat càrrecs de direcció, que no eren de tracte directa amb usuaris, m’ha agradat treballar en equip, poder canviar estructures que semblaven inamovibles, experimentar noves propostes, renovar i ampliar el fons documental, veure créixer nous edificis... I sobre tot comprovar que el públic respon i que les biblioteques són plenes de gent de totes les edats i condicions!
Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
Moltes relacionades amb les maneres tant diverses amb que la gent pretén explicar-te el tema d’un llibre del qual no recorden el títol. Concretament recordo un nen que em va demanar llibres sobre “aquells senyors tan antics que caminaven de perfil” ( i va imitar la posició) per aclarir que volia un llibre sobre els antics egipcis. I també situacions poc usuals, com una vegada que per la presentació d’ un llibre juvenil se’m va acudir obsequiar els assistents amb sangria i en vaig preparar tanta que desprès dubtava si muntar una barra lliure a l’exterior de la biblioteca per acabar amb tot aquell vi!
Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
La gent te molt clar que la situació és complicada, especialment en alguns ajuntaments que han estirat més el braç que la màniga i que cada euro s’ha de justificar i lluitar per tenir-lo al pressupost. Però disposem de bones estructures bibliotecàries , el treball en xarxa afavoreix el poder seguir avançant. L’intercanvi d’experiències, projectes i la col·laboració entre biblioteques són punts a favor. Veig els professionals animats i plens d’idees, buscant aliats per moltes bandes i crec que hi ha molt camí per corre encara, malgrat la crisi econòmica. Però hi ha un punt en que cal seguir insistint : l’adquisició de fons. El fons documental és la pedra angular de les biblioteques i aquí cal seguir comprant, perquè encara que se sigui molt emprenedor i ple d’idees, si no s’adquireixen les darreres novetats bibliogràfiques i no es disposa d’un fons atractiu que es renovi constantment, les biblioteques no estaran acomplint amb la seva missió.
Després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació sembla raonable pensar que el rol del bibliotecari hauria d'evolucionar assumint cada vegada més el paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte?
Crec que justament aquest és el paper que pot diferenciar als bibliotecaris: saber destriar el gra de la palla, que n’hi ha molta a les xarxes, i ajudar els ciutadans a buscar la informació verídica , fiable i a mida del que necessita cada persona segons la seva edat i nivells de coneixement. Justament fa pocs dies la periodista Milagros Pérez Oliva reflexionava sobre aquest tema , que també afecta molt als periodistes, i posava l’exemple de la informació sobre el càncer que es troba a internet, que tant pot provenir dels serveis sanitaris nacionals, que són clarament fiables, com d’un “curandero” que es faci passar per metge i presenti les alternatives més absurdes. I cal explicar a la gent quina és la informació fiable i com accedir-hi.
Crec que en general els bibliotecaris estan preparats, però de la meva experiència corregint exàmens i proves d’oposicions veia que a la gent li feia molta por contestar temes sobre novel·les i literatura en general, quan és un dels aspectes més engrescadors i amables de la professió. D’altra banda un gran percentatge dels usuaris van a les biblioteques a cercar llibres de ficció i crec que és un camp on cal estar molt preparats. Així mateix hi ha molt bibliotecaris especialistes en llibre infantil i juvenil, com per exemple els que formen part del grup Bib Botó. Curiosament potser en el camp de la novel·la hi hauria d’haver més prescriptors...
Seguint aquest fil, la ‘prescripció’ apareix com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Hi estàs d'acord? . En cas afirmatiu, et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Ara i sempre un dels valors més importants dels bibliotecaris ha estat el de ser uns bons prescriptors: parlar amb els usuaris per saber els gustos i interessos de cadascú i trobar el llibre més adequat, descobrir aquella música que li encantarà, o la informació més adient que li pot ajudar en la feina o en els estudis. Difícilment cap cercador pot substituir la intuïció i el saber d’una persona que et mira els ulls i intenta satisfer la teva demanda. I perquè davant l’allau d’informació que proporcionen els mitjans s’agraeix que algú et doni a triar entre tres llibres que coneix i no entre 300 d’aquell tema.
Evidentment estic d’acord en que l’especialització i la cooperació són els eixos per a un bon treball en tots els camps, perquè no som genis que puguem tocar de tot i és molt important ajuntar esforços i coneixements. En aquest sentit s’ha treballat en aquests darrers anys des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, amb els grups de treball que col·laboren en els prestatges virtuals temàtics de la Biblioteca Virtual, que estan fent molt bona feina, així com també amb tots els bibliotecaris d’àrees infantils que col·laboren amb el Gènius, aportant crítiques de llibres, bibliografies temàtiques etc.
Alguns creiem que, justament ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?
Des de que es van començar a implementar les seccions de música a les biblioteques he tingut la sensació que, amb honroses excepcions, es treballava poc en aquest camp, perquè la música ja es prestava molt. I ara que ja quasi no es presta, perquè la gent ja s’ho baixa directament al seu ordinador o telèfon, cal plantejar-se de nou què fer amb la música. Perquè malgrat l’esforç que han fet molts municipis creant escoles de música , així com el treball continuïtat de l’escola, manca formació musical i em pregunto per què no s’ensenya a gaudir de la música sense necessitat de fer una carrera o estudiar un instrument. Saber escoltar molts tipus de música, entendre els llenguatges musicals i les emocions que ens trameten, saber triar entre la multitud de gèneres musicals i en definitiva, cultivar la sensibilitat de les persones . Hi ha molt camí per corre i les biblioteques penso que hi poden treballar molt.
El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
Jo soc de les que no renuncio a escoltar CDs amb un amplificador de qualitat i trobo que això no està renyit amb utilitzar l’spotify o qualsevol altra plataforma. El camp és immens i molt enriquidor. D’altra banda observo com els disc-jockeys estan utilitzant discos de vinil i molts amics tornen a adquirir aparells per escoltar-los ( jo encara conservo discos “de pedra “ dels meus avis). Hi ha tecnologies que sumen, però és cert que es va al més fàcil, a portar-ho tot en una tablet o en un mp3 per la facilitat que suposen en qualsevol lloc o situació.
Tornant a les biblioteques penso que haurien de tenir reproductors de qualitat per poder treballar aquesta vessant pedagògica i escoltar música en una sala amplia, de manera que el so també es pugui sentir amb tot el cos, com quan hi ha un concert en directa, que t’envolta la música i que no es pot mai comparar amb una reproducció, per bona que sigui.
Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música a través d'internet. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció?
Crec que això formaria part del tema de les especialitzacions de les biblioteques, però em sembla que amb l’oferta actual n’hi ha per a tots els gustos i ja es fa prou presentant una oferta atractiva i variada a partir de les múltiples opcions que hi ha avui. En tot cas és un tema que no conec prou com per tenir-ne una opinió.
Has dedicat bona part de la teva vida a la biblioteca pública, ara que et retires de la vida professional activa quins són els teus projectes més il·lusionants? Penses seguir vinculada d'alguna manera amb el món bibliotecari ?
Pel que fa al món bibliotecari, desprès de quasi 43 anys dedicada a les biblioteques, el lligam és tan gran que no es pot interrompre de cop, encara que no hagi d’ anar a treballar cada dia. M’agradaria escriure sobre la memòria del canvi de les biblioteques, de com han evolucionat aquests anys, perquè ara tot sembla molt clar, però cal tenir present d’on veníem i com es va arribar al que som avui. I també com va sorgir l’ Associació de Bibliotecàries, que va ser l’embrió de l’actual Col·legi, de la qual vaig ser secretària durant set anys. I potser alguna altra cosa que es presenti... No faig plans a llarg termini!
De jove vas formar part del llegendari grup de música per a infants 'Ara va de bó' i sempre has sentit especial interès per la música tradicional. En quin moment musical et trobes actualment? T'agradaria tornar a fer música? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat?
No m’he desvinculat mai de la música: amb els amics sempre acabem les festes cantant, he estat 5 anys en corals de gospel, ara participo en una tertúlia musical que fem una colla d’amics un cop al mes.. La meva parella, el Tòfol Mus, ha escrit un centenar de lletres de cançons, especialment havaneres ( algunes amb l’Ortega Monasterio), així com cançons marineres i algun musical i jo exerceixo de crític ferotge abans que les enviï cap a l’Empordà, perquè els amics músics li posin la tonada.
M’emocionen moltes músiques, especialment les cançons cantades des de molt endins. Crec que el millor instrument és la veu humana! M’agraden les grans dones del jazz i el blues, els cantants brasilers, el vells cubans del son i la seva cadència tan especial...
I un disc que he descobert darrerament d’ un jove pianista de jazz, menorquí, Marco Mezquida, que es diu “La hora fértil” (What about music).
De petita m’agradava molt llegir: llegia tebeos que intercanviava pel balcó amb les veïnes de l’escala del costat, llegia els contes que em compraven els meus pares i buscava entre la biblioteca familiar qualsevol cosa que tingués text escrit i una mica d’il·lustració. Quan estava malalta era feliç, perquè sabia que podria llegir durant hores sense que ningú m’interrompés! Semblava lògic que si m’agradava tant llegir em dediqués a aquesta professió, amb la falsa idea que els bibliotecaris es passen el dia llegint llibres ! Vaig acabar la carrera l’any 1970 i me’n vaig anar amb una beca a París a fer unes pràctiques a la Biblioteca Infantil de Clamart, que aquella època era la biblioteca més innovadora en el camp infantil. A primers del 1971 vaig començar a treballar a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, primer fent una suplència a Arenys de Mar i desprès muntant la Biblioteca Sant Pau de Barcelona, sota el mestratge de la Teresa Rovira.
Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
El tracte amb la gent. Mentre treballava a les biblioteques el que m’encantava era aconsellar els usuaris en la cerca dels llibres més adequats a cadascú i a les seves necessitats, des d’ajudar-los a cercar una informació, fins a triar una novel·la o un conte adequat als seus gustos i edat .I també el poder organitzar activitats culturals i contribuir en la mesura del possible a crear un lligam cultural amb les entitats del barri o poble. Pel que fa a tots els anys que ocupat càrrecs de direcció, que no eren de tracte directa amb usuaris, m’ha agradat treballar en equip, poder canviar estructures que semblaven inamovibles, experimentar noves propostes, renovar i ampliar el fons documental, veure créixer nous edificis... I sobre tot comprovar que el públic respon i que les biblioteques són plenes de gent de totes les edats i condicions!
Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
Moltes relacionades amb les maneres tant diverses amb que la gent pretén explicar-te el tema d’un llibre del qual no recorden el títol. Concretament recordo un nen que em va demanar llibres sobre “aquells senyors tan antics que caminaven de perfil” ( i va imitar la posició) per aclarir que volia un llibre sobre els antics egipcis. I també situacions poc usuals, com una vegada que per la presentació d’ un llibre juvenil se’m va acudir obsequiar els assistents amb sangria i en vaig preparar tanta que desprès dubtava si muntar una barra lliure a l’exterior de la biblioteca per acabar amb tot aquell vi!
Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
La gent te molt clar que la situació és complicada, especialment en alguns ajuntaments que han estirat més el braç que la màniga i que cada euro s’ha de justificar i lluitar per tenir-lo al pressupost. Però disposem de bones estructures bibliotecàries , el treball en xarxa afavoreix el poder seguir avançant. L’intercanvi d’experiències, projectes i la col·laboració entre biblioteques són punts a favor. Veig els professionals animats i plens d’idees, buscant aliats per moltes bandes i crec que hi ha molt camí per corre encara, malgrat la crisi econòmica. Però hi ha un punt en que cal seguir insistint : l’adquisició de fons. El fons documental és la pedra angular de les biblioteques i aquí cal seguir comprant, perquè encara que se sigui molt emprenedor i ple d’idees, si no s’adquireixen les darreres novetats bibliogràfiques i no es disposa d’un fons atractiu que es renovi constantment, les biblioteques no estaran acomplint amb la seva missió.
Després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació sembla raonable pensar que el rol del bibliotecari hauria d'evolucionar assumint cada vegada més el paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte?
Crec que justament aquest és el paper que pot diferenciar als bibliotecaris: saber destriar el gra de la palla, que n’hi ha molta a les xarxes, i ajudar els ciutadans a buscar la informació verídica , fiable i a mida del que necessita cada persona segons la seva edat i nivells de coneixement. Justament fa pocs dies la periodista Milagros Pérez Oliva reflexionava sobre aquest tema , que també afecta molt als periodistes, i posava l’exemple de la informació sobre el càncer que es troba a internet, que tant pot provenir dels serveis sanitaris nacionals, que són clarament fiables, com d’un “curandero” que es faci passar per metge i presenti les alternatives més absurdes. I cal explicar a la gent quina és la informació fiable i com accedir-hi.
Crec que en general els bibliotecaris estan preparats, però de la meva experiència corregint exàmens i proves d’oposicions veia que a la gent li feia molta por contestar temes sobre novel·les i literatura en general, quan és un dels aspectes més engrescadors i amables de la professió. D’altra banda un gran percentatge dels usuaris van a les biblioteques a cercar llibres de ficció i crec que és un camp on cal estar molt preparats. Així mateix hi ha molt bibliotecaris especialistes en llibre infantil i juvenil, com per exemple els que formen part del grup Bib Botó. Curiosament potser en el camp de la novel·la hi hauria d’haver més prescriptors...
Seguint aquest fil, la ‘prescripció’ apareix com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Hi estàs d'acord? . En cas afirmatiu, et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Ara i sempre un dels valors més importants dels bibliotecaris ha estat el de ser uns bons prescriptors: parlar amb els usuaris per saber els gustos i interessos de cadascú i trobar el llibre més adequat, descobrir aquella música que li encantarà, o la informació més adient que li pot ajudar en la feina o en els estudis. Difícilment cap cercador pot substituir la intuïció i el saber d’una persona que et mira els ulls i intenta satisfer la teva demanda. I perquè davant l’allau d’informació que proporcionen els mitjans s’agraeix que algú et doni a triar entre tres llibres que coneix i no entre 300 d’aquell tema.
Evidentment estic d’acord en que l’especialització i la cooperació són els eixos per a un bon treball en tots els camps, perquè no som genis que puguem tocar de tot i és molt important ajuntar esforços i coneixements. En aquest sentit s’ha treballat en aquests darrers anys des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, amb els grups de treball que col·laboren en els prestatges virtuals temàtics de la Biblioteca Virtual, que estan fent molt bona feina, així com també amb tots els bibliotecaris d’àrees infantils que col·laboren amb el Gènius, aportant crítiques de llibres, bibliografies temàtiques etc.
Alguns creiem que, justament ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?
Des de que es van començar a implementar les seccions de música a les biblioteques he tingut la sensació que, amb honroses excepcions, es treballava poc en aquest camp, perquè la música ja es prestava molt. I ara que ja quasi no es presta, perquè la gent ja s’ho baixa directament al seu ordinador o telèfon, cal plantejar-se de nou què fer amb la música. Perquè malgrat l’esforç que han fet molts municipis creant escoles de música , així com el treball continuïtat de l’escola, manca formació musical i em pregunto per què no s’ensenya a gaudir de la música sense necessitat de fer una carrera o estudiar un instrument. Saber escoltar molts tipus de música, entendre els llenguatges musicals i les emocions que ens trameten, saber triar entre la multitud de gèneres musicals i en definitiva, cultivar la sensibilitat de les persones . Hi ha molt camí per corre i les biblioteques penso que hi poden treballar molt.
El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
Jo soc de les que no renuncio a escoltar CDs amb un amplificador de qualitat i trobo que això no està renyit amb utilitzar l’spotify o qualsevol altra plataforma. El camp és immens i molt enriquidor. D’altra banda observo com els disc-jockeys estan utilitzant discos de vinil i molts amics tornen a adquirir aparells per escoltar-los ( jo encara conservo discos “de pedra “ dels meus avis). Hi ha tecnologies que sumen, però és cert que es va al més fàcil, a portar-ho tot en una tablet o en un mp3 per la facilitat que suposen en qualsevol lloc o situació.
Tornant a les biblioteques penso que haurien de tenir reproductors de qualitat per poder treballar aquesta vessant pedagògica i escoltar música en una sala amplia, de manera que el so també es pugui sentir amb tot el cos, com quan hi ha un concert en directa, que t’envolta la música i que no es pot mai comparar amb una reproducció, per bona que sigui.
Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música a través d'internet. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció?
Crec que això formaria part del tema de les especialitzacions de les biblioteques, però em sembla que amb l’oferta actual n’hi ha per a tots els gustos i ja es fa prou presentant una oferta atractiva i variada a partir de les múltiples opcions que hi ha avui. En tot cas és un tema que no conec prou com per tenir-ne una opinió.
Has dedicat bona part de la teva vida a la biblioteca pública, ara que et retires de la vida professional activa quins són els teus projectes més il·lusionants? Penses seguir vinculada d'alguna manera amb el món bibliotecari ?
Pel que fa al món bibliotecari, desprès de quasi 43 anys dedicada a les biblioteques, el lligam és tan gran que no es pot interrompre de cop, encara que no hagi d’ anar a treballar cada dia. M’agradaria escriure sobre la memòria del canvi de les biblioteques, de com han evolucionat aquests anys, perquè ara tot sembla molt clar, però cal tenir present d’on veníem i com es va arribar al que som avui. I també com va sorgir l’ Associació de Bibliotecàries, que va ser l’embrió de l’actual Col·legi, de la qual vaig ser secretària durant set anys. I potser alguna altra cosa que es presenti... No faig plans a llarg termini!
De jove vas formar part del llegendari grup de música per a infants 'Ara va de bó' i sempre has sentit especial interès per la música tradicional. En quin moment musical et trobes actualment? T'agradaria tornar a fer música? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat?
No m’he desvinculat mai de la música: amb els amics sempre acabem les festes cantant, he estat 5 anys en corals de gospel, ara participo en una tertúlia musical que fem una colla d’amics un cop al mes.. La meva parella, el Tòfol Mus, ha escrit un centenar de lletres de cançons, especialment havaneres ( algunes amb l’Ortega Monasterio), així com cançons marineres i algun musical i jo exerceixo de crític ferotge abans que les enviï cap a l’Empordà, perquè els amics músics li posin la tonada.
M’emocionen moltes músiques, especialment les cançons cantades des de molt endins. Crec que el millor instrument és la veu humana! M’agraden les grans dones del jazz i el blues, els cantants brasilers, el vells cubans del son i la seva cadència tan especial...
I un disc que he descobert darrerament d’ un jove pianista de jazz, menorquí, Marco Mezquida, que es diu “La hora fértil” (What about music).
La Núria al Port de Maó
Moltes gràcies Núria per la teva participació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada