L’iPunt del Tricentenari és una iniciativa que consisteix en una col·lecció de 12 punts de llibre interactius amb una mostra literària del 1714 fins a l’actualitat i una banda sonora que contextualitza, acompanya, interpreta i estableix ponts entre la música de cada època i l’actual. L’objectiu és convertir una selecció commemorativa de la literatura catalana de 1714 fins a l’actualitat, en una porta d’accés de continguts musicals diversos. S’inclouran obres representatives dels diferents períodes, en trams de 25 a 50 anys, fins a hipotètiques bandes sonores que acompanyen les lectures o seleccions de temes actuals que connecten amb el context històric de cada moment. La selecció musical es fruït de la col·laboració del músic Rafel Plana i el col·lectiu de musictecaris de l'associació AMPLI .
També s’imprimiran 30.000 exemplars dels i-punts que es difondran des de les 10 biblioteques públiques participants en el projecte #Ensolfa : Biblioteca Pública de Tarragona, Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona, Biblioteca Vapor Vell de Barcelona, Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, Biblioteca Pública de Lleida, Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, Biblioteca Salvador Allende de Girona, Biblioteca Pública de Banyoles, Biblioteca Vallcarca-Els Penitents de Barcelona.
Després dels articles dedicats a l'iPunt 1, l'iPunt 2, l'iPunt 3, l'iPunt 4, l'iPunt 5, l'iPunt 6 i l'iPunt 7, presentem els fonaments de la selecció musical corresponent al vuitè tram històric.
1914-1939 Primo de Rivera 1923
1. Orfeó Català A las barricadas d'Angel Miret i Valeriano Orobón Fernández
Aquesta popular cançó de la Guerra Civil Espanyola té el seu origen en una cançó polaca del 1883, anomenada La Varsoviana, que fou escrita per un poeta polonès. L’adaptació espanyola fou elaborada per Àngel Miret, que va fer els arranjaments musicals, i per Valeriano Orobon, que va escriure la lletra. Incloem una versió de l’Orfeo Català que també va interpretar aquesta cançó, la qual es va convertir en himne de la CNT. Joan Puchades
2. Hidrogenesse El vestir d'en Pascual
Dels cabarets de Berlín, al Paral·lel de Barcelona amb una versió glam d'un cuplet també molt conegut. Un dels pocs que sobreviu a la Guerra Civil i arriba fins els nostres dies, cantat per Núria Feliu, Guillermina Motta i Hidrogenesse. Jaume Collell va dedicar un llibre al compositor d'aquesta peça -que també és l'autor de Fumando Espero, Joan Viladomat 'el músic de l'americana vermella'. Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint. Aquesta obra és la biografia d'un dels músics més excepcionals i desconeguts d'aquest país, i, alhora, la història de la Barcelona del Paral·lel. Joan Collell explica sobre "El vestir d'en Pasqual": "Per tot plegat a l'acadèmia de Viladomat ja no s'hi veu tanta concurrència. Convé abandonar el principal i traslladar les classes a alguna habitació de la tercera planta, on hi ha l'habitatge familiar. Ara, la placa de sempre que diu "Mestre Viladomat" és a la porta de casa. El senyor Pasqual, propietari del pis, s'allotja en una de les habitacions. Aquest és un tracte habitual entre amos i llogaters. Vés a saber si l'home és l'inspirador d'"Elàstics blaus", el cuplet més estrafolari del compositor, que amb el pas del temps ocupa un lloc permanent a la llista dels títols més aplaudits de la cançó catalana. En els pentagrames manuscrits originals hi figura la classificació de foxtrot. Entre les claus de sol i fa del piano el tema desplega una eclosió rítmica tan característica que s'assimila a les formes més genuïnes del xarleston, alhora que combina als cops de taló i punta de l'acrobàtic claqué americà" (p. 46-50). Lidia Noguerol
3. Maurice Ravel (London Symphony Orchestra & Arpád Jóo) Boléro
Avui ningú ho diria, però quan es va estrenar, el 1928, aquesta composició va suscitar cert escàndol pel seu caràcter experimental. Concebuda originalment com un ballet, aquesta peça, molt coneguda, consta d' un tema i un contra tema que es van repetint una vegada i una altra amb un tempo immutable des del principi fins al final, mentre diferents instruments s'hi van afegint fins arribar al crescendo final. Jean Echenoz parla a la novel·la "Ravel" de la composició del "Bolero" i dels últims deu anys de la vida del seu autor. Lidia Noguerol
4. Ute Lemper Die Dreigroschenoper: Morität von Mackie Messer
Lletra de Bertolt Brecht i música de Kurt Weill, per a una cançó molt popular. Composta durant la convulsa República de Weimar, formava part de "L'òpera dels tres rals". Aquesta obra explica les aventures del fascinerós Mackie Messer. Frank Sinatra la va versionar en anglès amb el títol de "Mack The Knife" i Rubén Bladés en castellà com a "Pedro Navaja". A l'iPunt podeu escoltar aquesta cançó cantada per Ute Lemper, coneguda per la seves interpretacions de Kurt Weill. Atenció a com canta les erres. Lidia Noguerol
5. The Clash Spanish Bombs
Inclosa a l'àlbum "London Calling", és un homenatge del grup de punk britànic a la Guerra Civil Espanyola. La musictecària Miss Danger va dedicar un post molt divertit a aquesta cançó. Per saber més coses de la relació de Joe Strummer amb Andalusia, podeu mirar el documental "Quiero tener una ferretería en Andalucía". Lidia Noguerol
6. Billy Stewart Summertime Single Version
Versió de la cançó "Summertime", de l'òpera de George i Ira Gershwin "Porgy and Bess". Billy Stewart va convertir pel segell Chess de Chicago, aquesta cançó de bressol en un desgasta soles, amb el seu singular scat-singing -cantar síl·labes sense sentit- que encara avui és capaç d'encendre les pistes de molts allnighters de soul i r&b. Lidia Noguerol
7. The Durutti Column For belgian friends
The Durutti column es van donar a conèixer a The Factory, el club de Manchester fundat per Tony Wilson on també es van popularitzar els Joy Division. Mentre que la banda de Ian Curtis portava per nom el qualificatiu que els nazis feien servir per referir-se a les dones jueves que eren utilitzades com a esclaves sexuals als camps de concentració nazis, The Durutti Column homenatjaven amb el seu nom al revolucionari anarquista espanyol Buenaventura Durruti i a la seva columna de milicians en la guerra civil espanyola. La banda mai va assolir la popularitat d’altres bandes del mateix segell (Factory records), però ens van deixar un bon grapat de cançons, algunes de les quals fou força coneguda als anys 80, com és el cas d’aquest “For belgian friends. Joan Puchades
8. Louis Amstrong West End Blues
L’any 1928 Joe “King” Oliver va composer aquest tema que fou enregistrat el mateix any per Louis Amstrong en el seu disc Hot Fives And Sevens, Vol. 3.
Mentre Catalunya patia la dictadura de Primo de Rivera, als Estats Units emergien moviments socials que començaven a reivindicar els drets de les minories, tot i que l’esclavitud continuava molt present al país nord-americà. Però la música va donar protagonisme a moltes minories, i músics com Louis Amstrong començaven a escriure les primeres línies d’una historia que amb els anys aniria creixent fins a convertir-se en llegenda. Joan Puchades
9. Al Tall Per culpa
Del ja llegendari disc “Quan el mal ve d’Almansa”, aquesta cançó parla de la Guerra Civil i les seves conseqüències, així com de la represàlia i certes actituds pròpies d’aquells moments, com el canvi de bàndol. Les cançons d’Al tall són un retrat de diferents èpoques del nostre país, a més d’un vehicle de recuperació de la nostra música popular. Una banda imprescindible. Joan Puchades
10. Eduard Toldrà i Soler Soneti de la rosada
La Biblioteca de Catalunya conserva el fons personal d’Eduard Toldrà, que fou considerat una de les grans figures del Noucentisme musical. A més de compositor, fou també violinista, professor de violí i de direcció d'orquestra a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i, posteriorment, director titular de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Aquest “Sonetí de la rosada” fou creat per Toldrà l’any 1922. Joan Puchades
11. Julian Cope The Armenian Genocide
El primer genocidi planejat i desenvolupat sistemàticament contra un grup de població per raó del seu origen, religió o llengua. Es calcula que 1 milió i mig d'armenis van ser deportats i exterminats de forma implacable i calculada durant el triunvirat dels generals Talat, Enver i Cemal que va dirigir l'imperi otomà des del 1908 fins al 1918. La República de Turquía, creada per Mustafa Kemal 'Atatürk', un dels companys dels generals esmentats, mai ha reconegut el genocidi. Actualment, estan sortint a la llum documents que apunten a alguns generals de l'Imperi Germànic, aliats dels otomans durant la I Guerra Mundial, com a freds autors i assessors del disseny tècnic de la massacre. L'inclassificable músic i musicòleg Julian Cope ens presenta una sentida narració d'aquesta tragèdia del 1915. Josep Lluís Villanueva
12. Hüsnü Senlendirici Izmir'in Kavaklari
Durant els 600 anys de l'Imperi Otomà, les comunitats grega i turca, cristians i musulmans, comunitats jueves o armènies i moltes altres comunitats de diferents orígens, costums, creences i llengües varen conviure en una harmonia admirable especialment en grans aglomeracions urbanes com Constantinoble, Tessalònica o Izmir (Esmirna). Amb la decadència de l'imperi i l'aparició dels nacionalismes romàntics, el segle XIX i part del XX van convertir els territoris otomans en un enorme camp de batalla amb continues guerres i massacres de tota mena. El 1922 els generals en el poder als seus respectius països, Kemal i Venizelos, van acordar una brutal neteja ètnica expulsant milers de musulmans fora de Grècia i de cristians fora de Turquia. Les cançons però encara són testimoni de que ambdós comunitats en formaven, en realitat una sola. La cançó İzmir'in kavakları (Els àlbers d'Izmir) n'és només un exemple, ambdós comunitats la reconeixen com seva. Aquesta versió moderna està interpretada pel virtuós clarinetista gitano-turc Hüsnü Selendirici, nascut a Pèrgam, a prop de la ciutat d'Izmir, a la costa egea oriental, juntament amb el Trio Chios : Markellos Poupalos (guitarra, oud i veu), Manolis Stathis (buzuki) i Stamatis Poupalos (violí), músics de la costa egea occidental. Josep Lluís Villanueva
13. Roberto Murolo Dicitencello vuje
La cançó napolitana és, resumint, un tresor musical de valor incalculable que no para de creixer des del segle XIII. Centenars de cançons precioses que han cantat centenars d'artistes de primera fila així com milions de persones, napolitanes o no al llag dels temps i per tot arreu. He seleccionat una de les meves favorites que data de l'any 1930. Dicitencellu vuje (Digues-li) és una desesperada cançó d'amor d'una bellesa impressionant. El protagonista parla amb una amiga de la noia a qui estima amb bogeria: "dígues-li que l'amor per ella m'aturmenta l'ànima" però al final de la cançó el noi no pot dissimular més i entre llàgrimes confessa que és ella, i no l'amiga, qui l'està matant d'amor. La passió napolitana al màxim. Tota una òpera concentrada en 3 minuts i mig en la versió pura i despullada del millor dels intèrprets de la canzone napuletana, l'etern Roberto Murolo. Josep Lluís Villanueva
14. Ferrante & Teicher Theme From "Lawrence Of Arabia" de Maurice Jarre
Un dels personatges més famosos de la I Guerra Mundial va ser l'oficial britànic Thomas Edward Lawrence, qui durant els seus anys destinat a l'Aràbia va aconseguir agrupar les tribus àrabs per lluitar contra els turcs i per la seva independència, convertint-se en un mite vivent. El 1962, s'en va fer una celebrada i molt premiada pel·lícula amb actors com Peter O'Toole, Anthony Quinn, Omar Sharif i Alec Guinness. La banda sonora de Maurice Jarre contenia un tema que molt aviat es va convertir en clàssic de la música ambiental de tots els temps. Presentem una versió en autèntic muzak a carrec de Ferrante & Teicher, un duet professional de l'Easy Listening més estricte. L'èpica heroica convertida en deliciosa melodia d'ascensor. Josep Lluís Villanueva
15. Gökmen Dı Nav Çanakkaleye
La I Guerra Mundial va tenir molts episodis de gran crueltat però un dels moments més significatius del dramàtic absurd que significa tota guerra és, tal vegada, la coneguda com la batalla de Gal·lípoli o campanya dels Dardanels, una operació militar que es desenvolupà a la península de Gal·lípoli entre 1915 i 1916. L'operació s'inicià com un esforç conjunt del Regne Unit i França per obrir un nou front a l'est contra l'imperi otomà, aliat de les potències centrals, i finalment capturar la seva capital, Constantinoble. A Turquia l'operació es coneix com a Çanakkale Savaşları, per raó de l'escenari on va tenir lloc (la província de Çanakkale). A Çanakkale, en ple Mediterrani Oriental, van morir 8.141 homes provinents... d'Austràlia i Nova Zelanda !!!, com a soldats de la Commonwealth .... La cançó interpretada per l'aşık (cantant i interpret de saz) kurd, Gökmen, és una de les moltes que rememoren aquesta bogeria. Josep Lluís Villanueva
Terrassa del Café Español, al Paral·lel de Barcelona (ca. 1920-1930)
foto: Joan Gaspar
