Meeting Boulevard # 16 : Emma Armengod

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado,  Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas, Maite Pinteño, Neus Castellano, Carme Ortiz i Begonya Ferré , continuem la sèrie amb la Emma Armengod, directora de la Biblioteca Trinitat Vella - J. Barbero a la ciutat de Barcelona.

Emma Armengod

De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
De petita volia ser mestra com la meva mare. A casa no em van portar mai a la Biblioteca pública (si, sona fatal!)  i a l'escola no teníem una aula que fes de Biblioteca. Però els llibres sempre han estat molt presents en el meu entorn i he crescut envoltada de lectures tant a l'escola com a casa. Els nadals sempre em portaven còmics del tintin o del Massagran i els estius esperava el moment per anar amb la meva mare a comprar les lectures de les vacances. Els matins del cap de setmana m'agradava molt quedar-me al llit llegint i suposo que als meus pares encara més…
Amb les amigues que encara conservo de l’etapa escolar, sempre ens enrecordem dels llibres que ens havien fet llegir, era una escola molt oberta on no es feien les típiques lectures obligatòries. Per exemple, a setè d'EGB ens van fer llegir Blade runner!
Quan va arribar el moment de triar una carrera em vaig trobar amb el problema de que no tenia prou nota per fer periodisme que és el que més m'atreia, ja que m'havia relaxat força durant els anys d'institut. Així que em vaig decantar per Biblioteconomia i Documentació perquè m'agradava la vessant que feia referència als mitjans de comunicació. Els estudis no els recordo gaire enriquidors, la veritat i l’assignatura de biblioteca pública, que era optativa, la vaig suspendre. La professora em va arribar a dir que potser em replantegés que mai treballaria en una biblioteca pública...
Vaig començar a treballar a biblioteques públiques perquè dos bons amics, l'Oriol Planas bibliotecari de Vapor Vell i la Mont Sureda, directora de la Biblioteca Clarà, em van dir que em presentes per fer alguna substitució d'estiu. Així que l'estiu de 2004 vaig deixar una feina fixa per començar a fer substitucions i vaig tenir la sort de continuar molts més anys i podríem dir que m'he "reconciliat" amb les biblioteques públiques.


Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
M'agrada la constant adaptació que hem de tenir als canvis, a les realitats socials, etc. No m'agraden les feines mecàniques i reconec que soc una mica "cul inquiet" i aquesta professió de moment em segueix motivant. Tinc la sort que aquesta feina em permet dur a terme aquesta vessant més dinàmica i creativa que m’atrau. A més, m'agrada demostrar que la feina a les biblioteques no és només la de prestar llibres i que som un servei més enllà dels típics tòpics.


Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
És la típica pregunta que mai espero que em facin perquè tinc molt mala memòria… Molts cops parlem amb els companys de feina de hauríem d'escriure un llibre amb les anècdotes que ens passen perquè en tenim per donar i vendre i evitaríem quedar-nos en blanc com em passa a mi ara... Els meus amics i familiars es queden parats amb la quantitat de coses que ens passen a les biblioteques.
Recordo un cop a la Biblioteca Jaume Fuster que va venir un home a demanar-me libres "para leer con una sola mano" … en el moment no vaig captar per on anava. És una bona manera de definir una temàtica! Jo veig una guia de recomanacions de llibres que es tituli així!


Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Hi ha de tot, com a totes les professions. En general, crec que hi ha gran professionals a les biblioteques públiques i que gaudim molt el que fem i ho volem fer bé. A vegades tinc la sensació que fem tant bé les coses, que ens ensortim prou bé de tot que els nostres caps s'han acostumat a que ho puguem fer. I això és també negatiu.
Jo soc crítica i també em sento enganyada, desanimada, ... amb moltes coses i penso que el nostre col·lectiu està força relaxat en moltes de les coses que ens passen, és com si tots haguéssim assumit aquesta època difícil i ens haguéssim acostumat i aquesta costum fa molta por.


Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte?
La veritat és que des de que treballo a la Biblioteca de Trinitat Vella, el meu rol ha canviat molt, no té res a veure amb la feina que feia a altres biblioteques. Aquí duem a terme una tasca molt educativa i social. Jo no em vull sentir com una “transmissora” de res. Penso que en el nostre col·lectiu hi ha força esnobisme alhora de recomanar o de dir el que “s’hauria de llegir”. Si em demanen l’opinió, recomano i ajudo evidentment, però mai vull jutjar el que es llegeix o s’escolta.
Jo crec que els bibliotecaris hauríem d’estar preparats per el repte de sortir de les quatre parets de la Biblioteca i veure que passa al nostre voltant. En general, però, penso que som un col·lectiu implicat i que tenim assumit que hem de canviar el xip.


Des de la teva experiència personal a la biblioteca on treballes, quin és l'ús que en fan actualment els usuaris de la col·lecció de música? us demanen consell? es deixen recomanar? busquen descobrir coses noves o més aviat volen trobar el que ja coneixen?
A la Biblioteca de Trinitat Vella el primer cop que vem fer una exposició de cds, molts joves se’ls miraven de lluny i fins hi tot un ens va dir: “esto que es?”. Parlo molt dels joves, perquè és amb el col·lectiu que més treballem. Es baixen la música que volen, tenen el spotify, etc. La música surt molt poc en préstec però des de que vem obrir fins ara hem notat que la cosa millora, sobretot perquè els fem participar en les compres i a vegades al tancar els hi demanem que escullin ells la música. Jo vull saber que escolten i si de tant en tant els hi podem recomanar un altre tipus de música i que els hi agradi, doncs ja és la bomba!
Si hem de fer una compra de rap i hip hop i ells dominen més que nosaltres (que és així!) doncs que ens ajudin!
Molts divendres a la tarda posem música clàssica a la planta baixa on hi ha la sala dels nens i l’entrada de la Biblioteca. Potser ho fem amb la idea aquella de que “la música amansa les feres” però la veritat és que ens agrada, li dona un aire diferent a la Biblioteca.  


Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com? 
Hi ha un llibre de David Gilmour que es diu “Cineclub”, on un pare (el propí autor) accepta que el seu fill de 16 anys deixi d’estudiar a canvi de no consumir cap droga i de veure els dos junts tres pel·lícules a la setmana que escull el pare. Sembla un plan perfecte però no serà tan fàcil ... Això també podria ser aplicable a la música. A nosaltres, ens passa sovint pel cap, dur a terme un intercanvi de cançons, com un club de lectura però de música. Escoltar i saber perquè ens agrada allò o ens deixa d’agradar allò altre. Trencar amb allò del “no m’agradarà” tant per part nostre com dels usuaris.


Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció?
A Trinitat Vella tenim el Spotify i fem playlist diverses. Que les penjem al Facebook i també ho farem amb la pàgina web. Algunes les relacionem amb activitats, per exemple: una exposició sobre la transició doncs vem fer una playlist de cançons emblemàtiques que van marcar aquella època. També volem fer recomanacions particulars nostres o fins hi tot dels propis usuaris. Ens dona un ampli ventall de possibilitats i crec que és una eina més a tenir en compte. Ara ho estem provant i anirem veient si ens funciona. Lo important és que ho podem fer!


Escoltes música habitualment? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat?
Si! Escolto molt música, no m’imagino la vida sense música. Treballant en biblioteques he tingut la oportunitat de conèixer grups, tipus de música, etc. i quan viatjo sempre he de dur música amb mi.
He de reconèixer que soc força compulsiva, quan escolto alguna cosa que m’agrada em puc passar dies, setmanes i mesos escoltant el mateix. Per sort tinc gustos diversos i puc escoltar des de música clàssica a Los Chichos, per dir algo... També em faig playlist sobre temes, per exemple “música petarda” o per moments determinats. Ara fa dies que estic escoltant la Silvia Pérez Cruz però fa un mes estava amb la Lana del Rey. La qüestió és que la música no pari de sonar!

Moltes gràcies Emma per la teva participació