dilluns, 10 de juny de 2013

Meeting Boulevard # 6 : Àngels Sola

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb Anna BröllCarme FenollGlòria Pérez-SalmerónDavid Cuadrado i  Marthe Himelfarb continuem la sèrie amb Àngels Sola, bibliotecària a Lleida i membre del Grup de Treball de Biblioteca i Còmic del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya.



Àngels Sola


De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
Als vuit anys jo ja volia ser igual que la Maria del Mar, la bibliotecària de la meva ciutat, anys més tard vaig treballar amb ella. 
Sóc de la promoció de la UB del 96, des de llavors he treballat en tot el que he trobat i amb tots els contractes possibles, el camí a la feina actual va ser llarg i dificultós, però m’ha servit per valorar la sort que he tingut de poder acabar treballant en allò que de veritat m’agrada.

Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió? 
L’atenció al públic, és una sorpresa contínua mai saps amb el que et trobaràs quan s’obre la porta, si al final de la setmana fas una valoració t’adones que et compensa la gent que has conegut i el que has aprés.

Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca? 
No sé si es pot dir divertida (potser l’usuari implicat no estaria d’acord), però és de les poques que encara no he oblidat: 
Era la primera setmana de feina de la guàrdia de seguretat que hi ha ara a la biblioteca a on treballo, va sortir a mitja tarda un moment, i de sobte li va caure una bossa del cel, quan la va obrir es va trobar amb un títol de la Taschen: “60's: all-american ads” de 959 pàgines, quasi la mata, pobreta. Es va indagar qui havia estat, i van trobar l’usuari, explicà que l’havia llençat perquè el número 6 li parlava, era el mateix usuari que renyava a la bibliotecària de referència perquè cada vegada que passava pel seu costat les lletres, del llibre que llegia, fugien corrents de la pàgina. El van sancionar amb uns mesos sense venir a la biblioteca, però aquí no va acabar: a la setmana següent me’l vaig trobar quan anàvem de compres amb la meva germana, que havia vingut a passar el cap de setmana, ell que em veu, deixa tirat el carret de la compra enmig de la carretera i surt corrents cap a mi: “Senyoreta, senyoreta! Que m’ha de deixar tornar a la biblioteca! Que jo no puc viure sense anar-hi!” la cara de la meva germana era un poema, se li va acabar dir que la biblioteca semblava molt avorrida.

Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
A les reunions que he assistit, tant de la biblioteca com les de la central del territori, jo els veig bé, sí que hi ha els comentaris típics: de com ens ho podem fer?, quan s’arreglarà això?, però també ha servit per a trobar camins diferents, noves propostes i alternatives. Els bibliotecaris estan acostumats a sobreviure amb poqueta cosa, a fer-ho tot ells... sobretot els de pobles petitets, així que tot això no ens ve de nou.

Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem prou preparats per aquest repte?
Els bibliotecaris de la pública sempre hem assumit aquest paper, molts dels nostres usuaris venen amb les idees clares, però n’hi ha un gran nombre que necessiten que els recomanis i els guiïs per tota l’oferta que hi ha al mercat cultural. Preparats ho estem, però mai va malament una ajuda, sempre és bo compartir experiències amb d’altres col·lectius, i amb el nostre també, per suposat.

Seguint aquest fil, la prescripció apareix com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, sembla ser la especialització y la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
És curiós, he fet un curs de prescripció aquest any, i una de les conclusions a les que vaig arribar sens dubte, ha estat a la necessitat que hi ha d’especialització i cooperació, tothom no pot saber de tot. A les biblioteques petites és necessari conèixer una mica de tot, en grans com la que jo treballo és possible que el personal s’especialitzi, i a part de tenir en compte en quina secció cada professional treballa, caldria potenciar també els interessos i coneixements que tenen i aprofitar-los. Hi ha biblioteques que això ho estan treballant i compartint amb la resta de professionals a través de blogs, i d’altres eines, però falta més cooperació entre administracions. De tota manera crec que a on no poden arribar les administracions ho fan els seus professionals a través d’eines com grups de treball, un exemple a tenir en compte són els del COBDC. 

Des de la teva experiència personal a Lleida ciutat, quin és l'ús que en fan actualment els usuaris de la col·lecció de música? demanen consell? es deixen recomanar? busquen descobrir coses noves o més aviat volen trobar el que ja coneixen?
No trobo que hagin canviat en aquests temps, el que sí han fet ha estat disminuir. Al llarg d’aquests anys he detectat diferents “tipus” d’usuaris:

  • l’emocionat”: Descobreix la biblioteca, al llarg d’uns mesos el veus entrar i sortir amb tota la música possible, i tens clar que el que fa és arribar a casa i copiar-ho, perquè no li dona temps a escoltar cinc cd’s cada dia. Aquest usuari al cap d’un temps, quan ja s’ho ha repassat tot, desapareix.
  • el dels clàssics”: A les biblioteques tenim un gran fons adquirit durant molts anys i que no s’ha fet malbé, ja que n’hi ha menys usuaris interessats, però els que ho són venen a buscar coses molt concretes i especialitzades que els costa trobar.
  • músiques del món”: Els usuaris eren principalment immigrants que cercaven grups/sons del seu país d’origen, són els que més han disminuït.
  • a veure què trobo”: Generalment els agrada un tipus de música: pop, jazz, bandes sonores i pregunten si hi ha aquest o aquell grup, però s’emporten el que troben, en molts casos són persones d’una edat que no tenen el costum de cercar música a través d’altres canals.

El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid? 
M’agrada el terme i comparteixo l’opinió, no han de ser incompatibles, és com els llibres, es pot llegir en paper i en e-book. El futur no és el que hi ha ara, l’estem començant a intuir i  no podem posar fre a la innovació tecnològica, ens hem d’adaptar, “el com” és la qüestió a respondre.

Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció? 
Tota la vida hem compartit, jo recordo intercanviar-nos els cassetes amb els companys de classe i també gravar les cançons de la ràdio, ara intercanviem recomanacions als nostres perfils de les xarxes socials, això com a usuaris. Com a professionals s’ha de buscar un camí per a poder-ho fer, és com tot, si la societat ho està fent no podem ignorar-ho, però no crec que sigui feina dels bibliotecaris en particular decidir com, si no dels serveis centrals, ja que són moltes les qüestions a resoldre començant pels drets d’autor. I cal trobar la manera, s’està buscant? Necessitem una resposta ja, que ens estem perdent una eina fantàstica.

Escoltes música regularment? Quin és el darrer disc que t'ha emocionat?
Sóc poc d’emocions jo, sóc més aviat de dèries, que em donen per èpoques. Si repasso el meu mp4, es troba la “banda sonora de la meva vida”. La música dels anys 80, que és la que ballo més a gust: Radio Futura, A-Ha, Madonna, Queen,Tina. La sarsuela i  per dir-ho d’alguna manera els “clàssics espanyols”: Manolo Escobar, les ranxeres de la Rocío Durcal, en Vicente Fernández, que era el que s’escoltava a casa quan jo era petita. Les bandes sonores del cinema i la televisió: els últims cd’s els de “Doctor Who”, m’agrada anar-hi quan hi ha algun concert orquestral. I concerts en directe: aquí ja tiro més cap a la música de Fangoria, las Nancys Rubias, la Terremoto de Alcorcón i d’altres grups en el que a més de la música, l’espectacle visual és un afegit important. Però al meu voltant, estic rodejada de família i amics bojos per la música, s’escolta de tot.


Moltes gràcies Àngels per la teva participació 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...