dijous, 29 de novembre de 2012

La Biblioteca d'AMPLI #13: Evguénie Sokolov




Serge Gainsbourg Evguénie Sokolov 
Madrid: Antonio Machado Libros, 2008. 88p.
ISBN: 978-84-774-822-9

Després de veure la caca del Festival d’Eurovisió, aconteixement que més que aplaudiments es mereix una sonora petarrellajada, és inevitable recordar i enyorar Serge Gainsbourg. Gainsbourg va composar una cançó, la irònica “Poupée de cire, poupée de son”, interpretada per Frances Gall, que també va guanyar el tronat festival.



A no ser que algú s’atreveixi amb una versió, no tornarem a sentir Gainsbourg a Eurovisió. Encara que de primer la idea pugui espantar una mica, una versió d’Evguénie Sokolov , una simfonia de pets sobre ritmes reggae, inclosa en l’àlbum Mauvaise nouvelles des étoiles, no desentonaria en l’ambient pestilent del festival. Mentre esperem que algun descerebrat s’atreveixi amb Gainsbourg, sempre podem buscar consol en la seva discografia, i en la única novel·la que va escriure i que té el mateix títol que la cançó: Evguénie Sokolov. Gainsbourg va escriure aquesta novel·la després de trencar amb la seva musa, Jane Birkin, i després d’aconseguir finalment l’éxit amb el seu disc de freggae Aux armes et caetera, que també va ser un escàndol per la polèmica versió de la Marsellesa que contenia.



Evguénie Sokolov, empesta. No perquè la novel·la sigui una merda, sinó perquè el seu protagonista, Evguénie Sokolov, és un pintor que pateix flatulències. Un dia mentres està pintant es tira un pet tan potent que sacseja amb tal violència el seu braç, que al mirar la tela que estava pintant s’adona que la seva creació és prodigiosa. Gràcies a aquesta nova tècnica, Sokolov comença a pintar “gasogrames”, unes obres que li reportaran éxit, diners i el favor de la crítica, però que també el destruiran.

Com a complement de la lectura d’Evguénie Sokolov, és recomanable llegir Serge Gainsbourg. La biografía (Random House Mondadori, 2007) de la periodista Sylvie Simmons. En aquest llibre, l’autora dedica un capítol sencer, El arte de tirarse pedos a la novel·la, sobre la que escriu:" Evguénie Sokolov es un erudito relato tragicómico de un joven que supera su sufrimiento (debido en su caso a unos fuertes gases intestinales) canalizándolo por medio del arte, lo que le reporta un gran éxito. Tratándose de Serge, su narración funciona a diversos niveles: como exposición de las profundidades a menudo infames desde las que puede surgir un arte exquisito, como análisis de la dualidad de la condición humana (al estilo Vu de l’extérieur) y como perspicaz disertación sobre la fama  y sobre el hecho de que los artistas de éxito sean adulados por producir, en ocasiones literalmente, mierda.”



1 comentari:

Fonti ha dit...

Ah Gainsbourg! my hero :-)

A propòsit del clàssic 'Poupée de cire' que ens has recordat, m'ha vingut a la memòria un altre dels diversos hits que Serge va proporcionar a France Gall, la fantàstica delícia porno-pop "Les sucettes" ("Els xupa-xups")... imagino l'estupor quan, ja adulta, la pobre noia s'en va adonar que el marrano de la nàpia gegant l'havia estat utilitzant per a materialitzar una de les seves fantasies: fer cantar a una innocent adolescent de casa bona sobre el plaer de fer una fel·lació.

Poques vegades un artista ha fet tantes gamberrades de forma tan sofisticada.

Molt bo l'article Dra. Goldfoot, merci ! :-)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...