Les comparacions són odioses #1: Anna Roig i Ana Bacalhau

Les comparacions sempre són odioses? Jo penso que no. De totes maneres, no és la intenció d'aquest post. Es tracta només d'una simple i -espero que divertida i potser una mica interessant- comparativa entre dues bandes musicals contemporànies que -casualment?- s'assemblen. I molt. I si no em creieu, anem a comprovar-ho.

D'una banda tenim Deolinda, una banda portuguesa nascuda a Lisboa l'any 2006. Fins ara, han editat dos àlbums: Cançâo ao lado (2008) i Dois selos e um carimbo (2010). El grup el formen Ana Bacalhau, veu; Luis José Martins, guitarres i veu; Pedro da Silva Martins, guitarra clàssica i veu; i Zé Pedro Leitâo, contrabaix i veu. A la base de les seves composicions s'hi endevinen sempre influències de la música tradicional portuguesa.

Deolinda

Per altra banda, tenim Anna Roig i l'Ombre de ton chien, una banda catalana nascuda a Vilafranca del Penedès l'any 2009. Fins ara, han editat dos àlbums: Anna Roig i l'Ombre de ton chien (2009) i Bigotis (2011). El grup el formen: Anna Roig, veu; Carles Sanz, piano; Magí Batalla, guitarres; Carles Munts, contrabaix i baix elèctric; Ricard Parera, bateria. A la base de les seves composicions s'hi endevina sovint la influència de la música popular francesa.

Anna Roig i l'Ombre de ton chien

Qui és qui? Ana Bacalhau i Anna Roig.

No em podeu negar que la semblança física és evident. I què me'n dieu de la posada en escena tan teatral de les seves cançons?

Anna Roig interpreta Fais-moi mal Johnny


Ana Bacalhau interpreta Garçonete da casa de fado

I per si encara dubteu, us he triat dues cançons molt concretes (amb clara intenció, és clar):

Anna Roig i l'Ombre de ton chien interpreta La senyora tímida

És la història d'una dona a qui la timidesa no deixa expressar tot allò que ella voldria. I a les nits, hi somia.

A la nit, la senyora tímida, somia que no ho és,
Que damunt d’un escenari canta i balla pels demés,
Però al matí fins i tot dubta per sortir a passejar
Per si es troba un conegut i ella l’ha de saludar.

Quan està sola voldria poder estar amb algú,
Quan hi ha algú tot l’intimida, l’aire és tens i el soroll mut.
Guarda en un calaix amb balda tot el que voldria dir,
Pesen sobre les espatlles els seus somnis i desigs.

(La lletra sencera a Viasona)

Deolinda interpreta Nâo sei falar de amor

És la història d'un home a qui la timidesa no deixa declarar-se a la veïna i, en comptes de parlar-li d'amor, sempre li acaba parlant del temps.

E soubesse eu artifícios
de falar sem o dizer
não ia ser tão difícil
revelar-te o meu querer...

A timidez ata-me a pedras
e afunda-me no rio
quanto mais o amor medra
mais se afoga o desvario...

(Lletra sencera aquí)

Ara també podem jugar a buscar les diferències. Però això ja us ho deixo a vosaltres i, de pas, us garanteixo que escoltareu molt bones composicions. En això sí que són dues bandes idèntiques!!!

• Anna Roig i l'Ombre de ton chien al MySpace i al catàleg de les biblioteques públiques: Argus i Aladí.

• Deolinda al MySpace i al catàleg de les biblioteques públiques: Argus i Aladí.