dissabte, 3 d’octubre de 2009

La discoteca d'Ampli, XLIII: Kitty, Daisy & Lewis.

KITTY, DAISY & LEWIS. Kitty, Daisy & Lewis. Sunday Best, 2008.

Kitty, Daisy & Lewis són 3 germans de 16, 19 i 21 anys (no sé si els edats estan actualitzades... però si fa no fa...) de Londres, fills de Graeme Durham (guitarrista i enginyer de The Exchange Recordins de Londres) i de Ingrid Weiss, bateria de The RainCoats (substituta de PalmOlive). Amb uns pares així, es normal que es dediquin a la música. Però en lloc de calçar-se unes Vans i els texans ajustats i els barrets de pota de gall blanc i negres com fan la tots d’adolescents amb inquietuds musicals al Regne Unit i tirar-se de cap a l’indie... van saquejar botigues vintage i van sortir rockabillis! Visca!!

La seva música sona a rockabilly, a rock’n’roll, a country vintage i a blues antic. Al seu Myspace podeu veure les seves influències, que són les que li va inculcar el seu pares des de que van nèixer: gairebé tots els que es van dedicar a aquest tipus de música, des de Muddy Waters i John Lee Hooker a Johny Cash i Elvis Presley fins a Ray Charles...

Al Myspace també podeu llegir la història de com, sent encara pre-adolescents, van decidir formar el grup després d’un parell de bolos espontanis en algun club de la ciutat... bé... suposo que res surt espontàniament: ningú agafa una guitarra i una bateria i pot començar a tocar Folsom Prison Blues d’en Cash. Suposo que a aquests nens ja els hi venia de lluny.

Un cop decidits a formar un grup, es van repartir els instruments (que aniran rotant en cada cançó): guitarra, piano, banjo, harmònica, bateria, baix, ukelele, xilofon, trombó, acordió... La mare i el pare es van afegir al grup (guitarra rítmica i contrabaix) i van començar a donar-se a conèixer.
Es van muntar un estudi vintage a casa: equipat amb tots els trastos analògics que van poder recuperar i van enregistrar un primer single: Honolulu Rock, quan tenien 12 (Kitty), 16 (Daisy) i 14 (Lewis), més tard va sortir Mean son of a gun i al juliol de l’any passar van treure el tercer single: Going up the country. Poc després sortiria el disc del que us parlo avui, editat per Sunday Best en cd i vinil.
Tant el so, analògic 100%, com tota l’estètica, no només seva, sinó la imatge física del cd, són la que hauria pogut tenir qualsevol músic editat per Sun Records fa 50 anys.


De les 10 cançons que té l’àlbum, totes són versions, excepte Buggin’ blues, escrita per Lewis i la darrera Swinging in Hawaii (instrumental) que va signada pels tres germans. A l’edició americana de l’àlbum s’hi inclouen 3 temes nous signats per ells, que podeu escoltar al seu Myspace.

Fabulós el tema Going up the country que obre el disc (original dels Canned Heat) versionada a un rock’n roll canyero, cantada per la Daisy, amb solos d’harmònica i un ritme que s’encomana (és una llàstima no saber ballar r’n’r de veritat per poder-ho disfrutar del tot); Daisy canta també el blues original I got my mojo working o versiona a rocabilly Mean son of a gun original de Johnny Horton, transformades amb una força poc pròpia d’una noia de la seva edat!

Un parell de cançons amb reminiscències hawaianes (ja sabeu que a mi m’agraden!) Honolulu Rock-a Roll-a i Swinging Hawaii i el divertit Hillbilly Music acaben de donar a l’àlbum un punt diferent: els tres germans són tot terrenys dins de la la música rock clàssica.
El que fan no és res de nou... però està molt bé!!

El segon àlbum de Kitty, Daisy & Lewis està previst que surti al 2010.

Aquí podeu escoltar els singles...

Honolulu Rock-a Roll-a
Honolulu Rock-a Roll-a by Kitty, Daisy & Lewis on Grooveshark

Going up the country
Going Up the Country by Kitty, Daisy & Lewis on Grooveshark

Mean son of a gun

Mean Son Of A Gun by Kitty, Daisy & Lewis on Grooveshark

2 comentaris:

mon ha dit...

l'altre dia els vaig posar per tancar, seguint la teva recomanació... quina canya!

Emmaam ha dit...

Molt bona tria!! Vaig veure un concert per la Tele i vaig comprar el cd per la biblio..Molt bons!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...