PLÀSTICA MUSICAL -4-: H.R. Giger, des de l'abisme

Sexe, mort, mecànica i biologia, són els elements principals que configuren l'imaginari de l'artista suís Hans Rudi Giger, nascut a Chur l'any 1940.
Giger és un autor polifacètic: dibuixant, pintor, escultor, escriptor i dissenyador de cartells, d'objectes i d'espais arquitectònics. És un artista poc reconegut per determinats sectors artístics de la cultura oficial, que rebutgen la tècnica de l'aerògraf, emprada per Giger en la seva obra pictòrica, i les col·laboracions cinematogràfiques de l'artista amb Hollywood. Perquè Giger, és sobretot conegut per ser el dissenyador del monstre d'Alien i de la criatura alienígena Sil a la pel·lícula Species.


Alien monster I. 1978.














L'estil de Giger va ser batejat per ell mateix com a biomecànic ja que sintetitza formes d'origen natural (biològic) i artificial (mecànic) traduït a nivell iconogràfic amb la unió de la matèria orgànica amb la inorgànica, fusionant la carn i el metall. Aquesta simbiosi no formula paisatges agradables, ben al contrari, genera por i ansietat, representa el costat fosc de la integració de l'home amb la màquina. L'obra de Giger suposa una metàfora posmoderna de l'impacte que la tecnologia té i tindrà en la vida dels humans. El desenvolupament d'aquest simbolisme el porta a representar una nova anatomia de la què sorgirà la figura dels biomecanoides, meitat monstres, meitat cyborgs.

Inversament proporcional al rebuig de l'obra de Giger per part de l'art oficial, la seva repercussió en moltes manifestacions de la cultura popular contemporània ha estat enorme. La seva influència abarca diferents camps creatius:
- la literatura i concretament el subgènere cyberpunk;
- el cinema fantàstic;
- el sector del videojoc i el videoclip;
- l'art del tatuatge;
- l'art fantàstic i el còmic.

Menció a part mereix les connexions de Giger amb el món de la música, sobretot amb el rock, el punk, el heavy metal i la música electrònica. L'estètica gigeriana ha causat fascinació a molts músics, per als quals Giger és una figura de culte. Trent Reznor (NIN), Marilyn Manson, Skinny Puppy, Rammstein o Korn són alguns dels admiradors de l'artista suís.

La relació de Giger amb la música sobretot la trobem en la seva faceta com a dissenyador de portades de discos, trayectòria que comença l'any 1969, quan va dissenyar la seva primera portada per al grup suís Walpurgis.


WALPURGIS. The Shiver. Maris Musik, 1969

La següent portada realitzada pel disc Brain Salad Surgery dels Emerson Like and Palmer l'any 1973 li va comportar gran èxit. En aquell moment, els E.L.P eren un grup molt famós i aquest disc, en concret, va ser àmpliament comercialitzat.




EMERSON, LAKE & PALMER. Brain Salad Surgery. Atlantic, 1973
Track: Karn Evil 9: 1st Impression, Pt 1.

La revista Rolling Stones va publicar l'any 1991 una enquesta sobre les millors portades de discos segons els criteris dels crítics més importants, d'especialistes i gent del negoci discogràfic que van constituir un jurat per crear la selecció de les 100 portades del segle. En aquesta selecció apareixen dues portades fetes per Giger: la del disc Brain Salad Surgery i la de la cantant Debbie Harry, al seu disc Koo Koo.





DEBBIE HARRY. Àlbum: KooKoo. Razor & Tie, 1981
Track: The Jam Was Moving

Giger relata que per al disseny de la portada va treballar de manera surrealista sense predeterminar el que anava a fer, interpretant el resultat posteriorment. Segons la interpretació de Giger, la imatge de la cantant es connecta amb cinc elements represetats simbòlicament amb agulles d'acupuntura. L’agulla que travessa els ulls, simbolitza el foc; la del nas, l’aire; la de la boca, l’aigua i la del coll, la terra.

El póster promocional amb la reproducció de la portada del disc de Debbie Harry, Koo Koo, va ser censurat a Anglaterra. Al metro de Londres va estar prohibit penjar el póster del disc.



Debbie Harry + Giger.














Giger ha dissenyat sis portades de discos en exclusiva i les seves imatges han aparegut en d'altres. Al primer grup pertanyen les encarregades per E.L.P, Debbie Harry, Floh de Cologne, Magma i Steve Stevens. Aquestes són les portades més importants i famoses.


FLOH DE COLOGNE. Mumien. 1974


STEVE STEVENS. Atomic Playboys. Wea, 1989



MAGMA. Attahk. Tomato, 1990
Track: Loriik Necronomicus Kahnt.

Altres portades prenen alguna de les seves imatges:



CELTIC FROST. To Mega Therion. Noise, 1985
Track: The Usurper.


PANKOW. Freiheit fuer die Sklaven (aka Freedom for the Slaves). Wax Trax, 1988


SACROSANCT. Recesses for the Depraved. 2 Loud 4 U, 1991


ATROCITY. Hallucinations. Roadrunner, 1991


DANCIG. Dancig III: How the Gods Kill. American, 1992