dilluns, 22 d’octubre del 2018

Jep Cua i Tià Giró a Música de Tothom : "Junts però separats" (Entrevista)

Un sospitós habitual del "Música per a tothom" inaugura la temporada de "Música de tothom", aquesta vegada acompanyat d'un còmplice. Jep Cua (Josep Prats) tocarà amb Sebastià Giró el 23/10 al Centre Cívic Palau a les 20.00h. L'entrada com sempre és gratuïta. 


                                                                                                                                                                                                                                      Cartell de Jaime Rodríguez 


En Sebastià Giró es defineix com un cantautor novell d’edat avançada. D’esperit romàntic, desenvolupa una vocació latent per mitjà de ritmes senzills i lletres pròpies o poemes d’altri. Ha publicat un CD d’havaneres amb temes propis però en aquest concert mostrarà el seu aspecte més íntim. Aquesta vegada en Jep Cua serà  proper, amb la simplicitat de la veu i la guitarra. Els temes propis que interpretarà són maneres d’entendre la vida i el camí crític que fa per no caure en una mediocritat rutinària. El seu caminar musical és divers, van des de la música tradicional i popular fins el jazz i el rock, que es podran trobar en les seves interpretacions. Aquests temes els interpreta generalment amb “LA BANDA” en format rock. Avui és una trobada amb el cantautor! (Text: Magic Room) 

AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch.  (Text: Lídia Noguerol Fotos: Pau Pumarola).


                                                       Jep Cua i Tià Giró 


Sebastià et presentes com un cantautor novell d’edat avançada. Quan et vas decidir a cantar en públic? 

(Tià): Sempre havia cantat amb amics, vaig començar a composar i a cantar en públic als 56 anys amb la perspectiva d'ocupar el temps quan em jubilés. 

Per què vas escollir cantar i enregistrar un CD d’ havaneres? 

(Tià): Vaig fer temes de diversos estils simultàniament. Les havaneres tenien un entorn favorable i, per això mateix vaig estar en un grup i vam fer un CD amb una majoria de temes meus. 

Com us vau conèixer? 

(Jep): Doncs ja fa alguns anys, potser 5,  quan organitzava amb la Carme Cornet, propietària de “La Terrasseta de Púbol” uns petits concerts a l’estiu. Un dia, un parent de la Carme va suggerir-nos que en Sebastià feia cançons i que estaria disposat a venir a “La Terrasseta”. I a partir d’aquell dia vàrem conèixer-nos. Més tard em va proposar si m’interessaria acompanyar-lo fent segones veus o també amb algun instrument melòdic. I ho vaig provar i hem anant fent algunes actuacions amb el seu repertori.


Quins instruments tocarà cadascú al concert? 

(Jep): En aquesta ocasió pensava venir només amb una guitarra acústica per a interpretar les meves cançons, com a cantautor. Aquest repertori el faig actualment amb guitarra elèctrica amb “La Banda” [Es refereix a Jep Cua i la Banda], formada per Jordi Bonet al baix elèctric, en Quim Jordà a la guitarra elèctrica i Lluc Bonet a la bateria. 

Com heu decidit el repertori? Us ha costat posar-vos d’acord? 

(Jep): Jo presentaré algunes de les meves cançons a partir de les vivències musicals d’altres cançons. Doncs no, ja que cadascú ho farà a la seva manera. Em sembla que en Sebastià prepara unes imatges i les explicarà. Jo faré algunes cançons que m’han portat fins aquí, però cal tenir present que amb mitja hora cadascú no es pot fer molt llarg.

Tots dos cantareu temes propis? 

(Jep): Ens hem repartit el temps per igual i cadascú farà les seves cançons en solitari, ja que són estils molt diferents.

Heu fet altres concerts junts? 

(Jep): Amb aquest format no, és a dir com a dos cantautors no. Si que hem actuat en algunes ocasions amb el repertori d’en Sebastià i jo acompanyant-lo com a vocalista i instrumentista. 



Per acabar ens podríeu recomanar cadascú un disc que us hagi marcat especialment? 

(Jep): És difícil aquesta resposta per la dificultat de concentrar molta música i molta vida en un sol disc. Per a mi és impossible. De tota manera te’n dic un dels que m’ha fet sentir música, literatura i vida és “Corall Romput” de l’Ovidi Montllor per Vicent Andrés Estellés. Per en Sebastià un disc important va ser : Serrat-Machado.

LA SELECCIÓ DE LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH

El grup de Banyoles ha recollit versions d’arreu dels països catalans i les ha adaptat als instruments del folklore per repartir música tradicional arreu (Enderrock).



És un recopilatori que vol ser una retrospectiva que mira al present, amb cançons de Txarango, Ebri Knight o Ai, Ai, Ai, entre d’altres. Molts grups han festejat la cançó marinera i n’han fet versions, però també ha passat al revés, que grups d’havaneres han versionat cançons de pop-folk. Les trobareu en aquesta col·lecció (Enderrock). 








Música silenciada: el kurdistan

Gani Mirzo va marxar el 1994 del Kurdistan de Síria cansat de la repressió que vivien els kurds i buscant nous sons musicals. Actualment, la seva música és coneguda per la fusió d’estils com el kurd, l’oriental, el flamenc i el jazz. En aquesta conversa ens centrarem en el paper que pot jugar la música des de l’exili. Des d’un altre mitja per denunciar la situació del país fins a una potent eina d’expressió per a recordar-lo, la música també pot ser un altaveu eficient per transmetre històries de persecució.



El proper 26 d'octubre, a les 19 h. ens trobarem amb ell a la  Biblioteca Vapor Vell, per sentir les seves paraules i la seva música. No us ho perdeu!

dijous, 18 d’octubre del 2018

Taller de Dj's per adolescents


Els Professional Dj Kids ens ofereixen una masterclass de dues hores en els que components del col.lectiu de joves Dj “Pioneer Dj Kids” fan una demostració i els professors els ensenyen com s’han fet aquestes mescles i com s’han empalmat les cançons o com s'han fet petits arranjaments.







Es tracta d’una introducció al món del Dj tant artística i creativa com tècnica amb la que nenes, nens i joves poden veure si els agrada i passen una bona estona amb una disciplina i cultura que és molt del seu interès.



Dijous, 25 d'octubre, 17:30 h. 
Biblioteca Vapor Vell
Cal inscripció prèvia.
Aforament limitat.


diumenge, 14 d’octubre del 2018

Viatge musical a 1968: 50 discos que fan 50 anys!


No hi ha dubte que la collita musical de l’any 1968 va ser extraordinària. Només cal que repasseu la llista de discos que teniu a continuació. 50 discos essencials que podeu trobar a Vapor Vell.
Gaudiu d’aquest viatge en el temps!




dijous, 11 d’octubre del 2018

Ignacio Julià al Music Spy Club!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 19 d'octubre, a les 19 h. ens trobarem amb el nostre espia de capçalera: IGNACIO JULIÀ.  




IGNACIO JULIÀ (Ruta66) – 19 d’octubre, 19 h.
Periodista apassionat del cine underground i de la música rock, el 1985 funda la ja històrica Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloent-hi les biografies autoritzades de Velvet Underground i Sonic Youth. És autor de l’antologia, "Pulp-Rock: Artículos y entrevistas, 1982-2004", i  l'emocionant  "Estragos de una juventud sónica", sobre Sonic Youth i l’evocació discogràfica “Catálogo irracional” al voltant de Lou Reed.










Properes dates...


BEGUN  – 16 de novembre, 19 h.
Ens trobem davant d’un dels projectes de música electrònica més eclèctics i internacionals del nostre panorama. Considerat com un dels millors representats de la New Wave Barcelona, Gunsal, el cervell darrera beGun, ha creat una música oberta, visual, coherent, que es presta al ball, a la meditació i al gaudi a tots els nivells.


SEWARD – 14 de desembre, 19 h.
Que la música és un art infinit ho recorden bandes com Seward, inclús amb una formació aparentment convencional: veu, baix, sintetitzadors, bateria... El resultat és una música d’estructura imprevisible, artesanal, amb ànima i sorpresa, amb gràcia i experimentació.



dilluns, 8 d’octubre del 2018

Jordi Parés a Música per a tothom (Entrevista): "Algunes músiques orientals són matemàticament més evolucionades"


Jordi Parés (Girona, 1974). És un músic polifacètic, mestre d'Educació Musical i pedagog. Ha realitzat estudis de músiques orientals (Índia, Síria, Turquia, Marroc...) i és intèrpret de piano, teclats, sintetitzadors, instruments de vent i flautes: bansuri, ney, qavala, duduk, clarinet, hulusi, fujara, didjeridoo, etc. També toca instruments de percussió, canta i domina la serra musical. Ha col·laborat amb Tripijoc Teatre i ha format part de Zoumbia, Abdeljalil Kodsi, Boughaleb Laarif, Möondo, Albert Pla, José Domingo, Isaac Ulam i Sarmiento entre d'altres. Des de l'any 2005 realitza audicions, tallers musicals i espectacles per a centres educatius, teatres, ajuntaments i festivals de tota la península: "Els Vents del Món", "Instruments d'arreu",  "L'home dels Vents", "El perquè del So", etc. Actualment és músic i director de Khan Cartrö Factoria Artística i membre de la Cia Migrasönics i la cia BotTeatre.




Més enllà del comerç de la seda, entre Àsia i Europa, que es va començar a produir fa més de 2000 anys, es comercialitzaven i s'intercanviaven moltes altres mercaderies i béns preuats. Els instruments musicals i els seus sons no en van ser una excepció. Els  instruments canviaven de mans. I els seus ritmes i melodies es fusionaven i viatjaven molt lluny de les seves contrades. Jordi Parés ens oferirà una audició/concert comentat amb instruments musicals (vent, corda i percussió) de l'Àsia i dels països mediterranis, des de la Xina fins als països àrabs i Turquia. Farem un acostament al fet sonor, al per què i com del so dels instruments, a partir d'instruments de sonoritats màgiques, especials i exòtiques. 

















Ruta de la Seda

L'Ampli continua col·laborant amb l'Associació Magic Room amb una petita entrevista a Jordi Parés i amb una selecció de fons relacionada amb l'audició concert de la biblioteca Ernest Lluch (Girona). (Text: Lídia Noguerol Fotos: Pau Pumarola) 

Has fet mai alguna de les Rutes de la Seda? 

No he pogut fer-ne mai cap, ja m'agradaria ja, però he pogut estar en alguns països que la conformen: Turquia, Síria, Índia i Egipte, entre d'altres.  




Com va néixer el teu interès per la música asiàtica i els seus instruments? 

Suposo que la curiositat em va empènyer a voler saber més sobre aquells sons, instruments, músiques i llenguatges. En definitiva de saber més sobre diferents cultures i maneres d'entendre el món i la vida. A occident tenim molta riquesa musical, però a la resta del món encara més, i és que el món és mooolt gran i divers.




A grans trets ens podries explicar les diferències entre la música 
Occidental i la Oriental? 

La diferència més audible, almenys per a mi, és que a occident utilitzem el semitó com a distància (altura) més petita, mentre que a la música d'Anatolia, la música àrab, persa o hindú, tenen el “quart de to”, i també el vuitè. Això fa que algunes d'aquestes músiques orientals tinguin més notes que no pas les 12 d'Occident. Això suposo més possibilitats melòdiques i  expressives. Encara que per una altra banda, també en limita l'harmonia. 
Dien-t'ho des d'un altre punt de vista, he arribat a la conclusió, que algunes músiques orientals (les que he esmentat en el paràgraf anterior) són matemàticament més evolucionades.

Però bé, a tall general, és com buscar les diferències entre diferents religions, sembla que hagin de ser moltes, però en el fons totes volen el mateix. La veritat és que n'hi ha moltes, i al mateix temps no tantes. Abans a occident teníem molt més riquesa musical, però al uniformar i normativitzar la música, es van perdre veritables tresors immaterials, com en tot. Ens sembla que hi ha una part de la música oriental que és molt meditativa, lenta, espiritual (així és), però el poc que ens queda del cant gregorià, d'allà surt. També és sufisme, música devocional, meditació. I és que podem trobar músiques a ambdós llocs, totalment emparentades, quasi idèntiques, que comparteixen llenguatge, instruments, ritme...  És la mateixa història de la humanitat: guerres, imperis, civilitzacions, migracions, rutes comercials, etc.  




És en el mar mediterrani (mare nostrum) on conflueixen les dues tradicions? 

Sí, per suposat és un lloc on hi ha hagut múltiples influències i intercanvis: el cas d'en Zyriab, un músic i erudit que va viatjar de Pèrsia fins a Còrdova als s.VIII i IX, portant llenguatges, instruments i molt més, a l'Al-Andalus;  O també  com molts habitants del Punjab (Hindustan)  que van viatjar fa molts segles i van establir-se en molts països i avui dia els coneixem com a poble gitano. El flamenc té el seu origen al Punjab (Índia/Pakistan)




Quins són els instruments asiàtics més rars, ja sigui per la seva sonoritat o per la seva forma? 

Potser la veu humana és el més rar: cant gutural i d'harmònics a Tuva i Mongòlia,  la utilització de la veu en algunes músiques populars de Japó, Xina, les dues Korees, veus de falset. A part de la veu, alguns instruments de l'Hindús (dilruba, sarangi, veena), Mongòlia (Morin hur), Xina i Japó (arpes, llaüts i vents: samishem, pipa, erhu, koto, guzheng, hulusi, bawu), Vietnam i Laos (angklung, kaen, dan bao), Thailandia i Indonèsia (gamelan). La veritat és que des del nostre punt de vista, molts i molts instruments asiàtics són rars en tots els seus sentits. I és que hi ha tants països i cultures, que no te'ls acabes. Només a Xina n'hi ha moltíssims.



Foto: Khan Cartrö

Has estudiat música oriental. Ens podries recomanar 3 compositors, músics o intèrprets asiàtics? 

Hariprasad Chaurasia (bansuri hindú), Vilayat Khan o Shahid Parvesh (sitar), Nusrat Fateh Ali Khan (música qwuali, Pakistan), Hoosoo i Transmongolia, Oumkeltoum (Síria/Líban), Mercan Dede (Turquia, tradicional + modern i experimental).


 A LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH TROBAREU: 

NUSRAT FATEH ALI KHAN: 

-En concert vol.1: Pakistan
-Dust to Gold
-Ectasy
-Faiz Ali Faiz. L'amour de toi me fait danser. Hommage à Nusrat Fateh Ali Khan. 

MERCAN DEDE (Turquia)

-Su.

LA TRIA DE LA BIBLIOTECA 

Turquia 
(Us recomanem la sèrie de l'Ampli "El llegat de la música otomana").

-Burhan Öçal. Istanbul Oriental Ensemble. "Sultan's Secret Door"

Índia 

-Lalith Rao. Raga Darbari Kanhada |Raga Desh (Música Clàssica Hindustaní)

-L. Subramaniam. Le violon de l'Inde du Sud |Karnatic Violin 

(Música Antiga del Sud de l'Índia)


Vietnam


Ensemble Nguyên Vinh Bao. 
Nhac Tai Tu Nam Bo (literalment música amateur) es considerada música per entretenir i ve de la tradició del sud. Tot i dir-se "amateur" la toquen músics professionals i es pot considerar com a música de cambra si considerem aquesta com a música tocada per un nombre petit d'instruments, per una audiència restringida i com a una música que no forma part de cap cerimònia ni de cap rutina diària. 


China 


-Música Clàssica 
(Comparable a la nostra música de cambra) 
-Música Clàssica Contemporània. Circle for Popular Art. 


Japó


-Gagaku.
Literalment música elegant. S'interpretava a la Cort Imperial i encara avui és una font de la que beu la música contemporània japonesa. 


-Tajima Tadashi. Master of Shakuhachi. 
El Shakuhachi és una flauta de bambú que es toca en vertical sense introduir-la a la boca. 






diumenge, 7 d’octubre del 2018

El playlist de la Fira de la Mediterrània

La Fira Mediterrània de Manresa és un mercat d'espectacles que, amb la tradició mediterrània com a eix, es mou en dos àmbits principals: la cultura popular (basada en elements com la transmissió del patrimoni, el creuament entre creació contemporània i arrel tradicional, la participació i l’ampliació de la base social de la cultura) i les músiques del món i folk (músiques vinculades a l’arrel des d’òptiques tant tradicionals com contemporànies).


Se celebra anualment des de l'any 1998 i ha esdevingut un marc d'intercanvis entre professionals del sector que venen i compren espectacles.
La Fira Mediterrània té un caràcter interdisciplinari i aglutina els diferents llenguatges artístics: arts visuals, circ, dansa, exposicions, música, narració oral i teatre. Els espectacles programats són de diferents formats -petit, mig o gran-, de sala o de carrer, i adreçats tant al públic adult com al familiar.
La 21a edició se celebrarà a Manresa del 4 al 7 d’octubre de 2018.

Els companys de la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz han fet un playlist per portar-lo acasa. Podeu seguirlo al link següent.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...