La nostra incredulitat és doble. Per una banda el Music Spy Club està celebrant 10 anys. 10 anys! El temps passa, tot puja i baixa, i aquí segueix la música. Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents.
El proper 9 de juny comptarem amb... LA BIEN QUERIDA!!
Sota aquest magnífic nom, s’amaga una artista original i subtil. Dedicada des de l’adolescència a la pintura, va ser al 2007 quan va decidir fer un pas endavant i llençar-se a la carrera musical. Des de llavors, cada disc ha estat més agosarat i més marcat que l’anterior, passant de la cançó més penetrant a la música de ball més elegant. Un cocktail de referències musicals!
Hem fet 10 anys! 10! Els hem resumit en 24 flyers!
Música. Amb Carles Fontova. Divendres 26 de maig, a les 19 h, a la B. Vapor Vell
Monòleg i concert de piano, amb Carles Fontova, pianista
La música com a vehicle de connexió amb un mateix i amb els altres que va més enllà del temps i de l’espai.
Lluny de ser una proposta de música comentada, el text ens porta a conèixer la història d’un pianista, György Sebök, i la seva relació amb un gran mestre i amb la música mateixa, passant per episodis de les seves vides que aniran apropant els espectadors a descobrir tot allò que hi ha darrere la música, darrere les mateixes notes musicals.
L’invisible que realment els dona sentit i empeny algunes persones a dedicar la seva vida a la comunicació de la bellesa. Una reflexió emocionant sobre la música com a vehicle de “memòria essencial” (una connexió amb un mateix i amb els altres que escapa al temps i l’espai), i que permet als espectadors experimentar-ho en els moments en què el piano i la música són els protagonistes.
La nostra incredulitat és doble. Per una banda el Music Spy Club està celebrant 10 anys. 10 anys! El temps passa, tot puja i baixa, i aquí segueix la música. Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. ... per altra banda, el proper 19 de maig ens dedicarem a esbudellar un festival enorme, a exprimir-lo i descobrir el que amaga. Ho farem amb els nostres amics Joan S. Luna i Xavi Sánchez Pons.-
JOAN S. LUNA
Fa més de 15 anys que es dedica a la crítica musical. Éscapde redacció de la revistaMondoSonoro.Va escriure el capítol dedicat al hardcore aTeen Spirit: de viaje por el pop independiente. Exerceix regularment de DJ a sales catalanes. Ha publicat el llibreLos colores del underground, centrat en el món del surrealisme pop.
XAVI SÁNCHEZ PONS
Xavi Sánchez Pons és una de les firmes destacades per entendre la crítica musical independent. La seva trajectòria s’inicià anys enrere dins el món dels fanzines i de la ràdio, culminant en un decisiu paper a la revistaMondoSonoro. Actualment publica articles sobre música i cinema aLa razón.
Us hi esperem!
----------------------
I la última data de la temporada...
LA BIEN QUERIDA – 9 de juny, 19 h.
Sota aquest magnífic nom, s’amaga una artista original i subtil. Dedicada des de l’adolescència a la pintura, va ser al 2007 quan va decidir fer un pas endavant i llençar-se a la carrera musical. Des de llavors, cada disc ha estat més agosarat i més marcat que l’anterior, passant de la cançó més penetrant a la música de ball més elegant. Un cocktail de referències musicals!
Un any més, i aquest cop per commemorar
els 450 anys del naixement de Claudio Monteverdi, la Biblioteca Clarà celebra
la Setmana
de l’Òpera pels volts del Dia Internacional
de l’Òpera, 8 de maig.
Aquesta iniciativa, que va néixer per difondre el Centre
d’Interès en Òpera de la biblioteca, arriba a la setena edició i oferirà, del 9
al 13 de maig, les següents propostes:
DIMARTS 9 de maig, 18:30h. Presentació
del llibre L’Amor et farà immortal, amb Ramon Gener, autor, divulgador musical
i presentador. Un llibre amb molta música, moltes històries relacionades
amb la mort i també algunes curiositats. Hi col·labora: ARA llibres
DIJOUS 11 de maig, 19h. Presentació del llibre En to d’aventura,
memòries de l’Òpera Club de la Biblioteca Clarà. Amb Edgar Villanueva, autor i coordinador de l’Òpera
Club de la biblioteca. Podrem gaudir també de la performance “Lament d’Arianna”,
de Claudio Monteverdi, amb Marta Rodrigo (mezzo-soprano) i Andreas Martin
(tiorba) i farem un sorteig d’entrades per veure l’espectacle La fille du Régiment, de Donizetti, al
Gran Teatre del Liceu.Amb
aquesta activitat, la biblioteca celebra els seus 15 anys de l’Òpera Club.
DIVENDRES 12 de maig, 18h. Menuda
òpera, a càrrec d’Elena Martinell, soprano i Susanna del Saz,
mezzo-soprano, Companyia Òpera Prima. Un petit concert, una audició de fragments
de les àries més properes i conegudes de l’òpera, perquè els nens les escoltin
de ben a prop. Activitat familiar
DISSABTE 13 de maig, 13h. Cinema i òpera: tast de fragments d’òpera a
través del cinema. A càrrec de Rosa Maria Carbonell, periodista i divulgadora. Totes les activitats es realitzaran a
la Sala d’actes de la Biblioteca Clarà. Per a més informació, podeu consultar
la pàgina web de la
biblioteca o el programa
complet de la Setmana.
La Setmana de l’Òpera de la Biblioteca
Clarà està inclosa en el cicle Òpera en ruta, esdeveniment que es realitza al districte
de Sarrià-Sant Gervasi, i que del 2 al 14 de maig
oferirà en diferents equipaments i espais del districte activitats i propostes
diverses per difondre aquest gènere musical.
La 6a edició de l’Òpera en ruta
s’inaugura dimarts dia 2 al Centre Cívic Pere Pruna (c/Ganduxer, 130) amb un Recital de cambra i
una conversa distesa amb el músic i presentador Xavier Chavarria. L’Òpera en Ruta
compta amb la col·laboració del Palau de la Música, Orfeó Català, del Gran
Teatre del Liceu i de la Fundació Victoria de los Ángeles.
Entre les propostes
d’enguany d’aquest cicle s’hi poden trobar també les de la resta de
biblioteques del districte:
DIMECRES 3 de maig, 17:30h.
Sessió de contes Òperes contades. A càrrec de Núria Clemares. Biblioteca Sant
Gervasi-Joan Maragall.
DIJOUS 4 de maig, 19:30h.
Conferència Les mil lires d’Orfeu: de Mantova a Rio de Janeiro. A càrrec de
David Guzmán, tenor. Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall.
DIMECRES 10 de maig, 18h.
Representació d’òpera Òpera secreta. A càrrec de Laia
Camps, soprano i Joan Martínez Colás, tenor. Biblioteca Collserola-Josep
Miracle.
DIVENDRES 12 de maig, 17:30h.
Espectacle familiar Papageno & Papagena, La flauta màgica amb ulls d’infant. A
càrrec de la Companyia Òpera-Collage. Biblioteca Collserola-Josep Miracle.
Propostes, doncs, que en
la seva varietat pretenen captar l’atenció i fer arribar l’òpera a iniciats i
experts, a petits i grans. Podeu consultar tota la programació aquí.
El somni d’una Europa sense fronteres
sembla esvair-se. La crisi econòmica ha provocat un enduriment de les
polítiques migratòries i el Brexit britànic és una expressió més del
malestar.
El cas, però, és que les migracions
no solament aporten beneficis a l’economia dels països d’acollida, sinó que
també enriqueixen la seva cultura.
En trobem un exemple al Regne Unit,
on la música negra procedent de l’Àfrica, els Estats Units i el Carib ha estat
tradicionalment una font d’influència per a moltes bandes locals, el motor generador de diferents
subcultures juvenils i de corrents musicals a l’avantguarda.
El professor universitari Daniel J. Levitin, antic músic i productor discogràfic des de mitjans dels anys 70 fins a principis dels 2000, aplica la investigació neurocientífica en el camp de la música per intentar explicar perquè algunes cançons o sons ens emocionen, ens porten a reviure moments, sensacions i sentiments i perquè tenim la capacitat de desestructurar mentalment cançons, fer-ne abstraccions i variar lliurement el seu tempo i ritme, sempre mantenint viva l'essència pròpia del tema.
Daniel J. Levitin
Aquest camp d'estudi de la neurociència que s'alia amb la psicologia cognitiva per explicar la influència de la música en el nostre cervell i el paper que juga en la vida dels humans, és el que Daniel J. Levitin desenvolupa al seu llibre Tu cerebro y la música. El estudio científico de una obsesión humana(2006), considerat el primer best seller sobre el tema, seguit per Musicofília d'Oliver Sacks (2007).
Partint dels aspectes fonamental del so i la música, amb una especial atenció al to com a element clau per a transmetre emocions a través d'ella, l'autor desenvolupa el seu treball investigant quines són les reaccions que es produeixen en el cervell amb l'escolta de determinades cançons i sons. També ens explica perquè som capaços d'esbrinar quina cançó estem escoltant encara que el seu tempo o instrumentalització siguin totalment diferents a la versió original.
A base d'experiments, Levitin va traçant un mapa de les reaccions que es produeixen al cervell amb determinats sons, tons, timbres, ritmes, harmonies, etc. a mida que va fent petits descobriments, com per exemple: la preferència del nostre cervell pels ritmes senzills; la realització per part del cervell de càlculs neuronals molt complexos per aconseguir identificar els girs melòdics o ritmes destacats en les diferents versions de temes musicals; com funciona la memorització de les lletres o el timbre d'una cançó i com les podem recuperar per reconèixer els temes en diferents instrumentalitzacions.
Per il·lustrar tots aquests temes, s'utilitzen múltiples exemples sonors, que són els que recollim a la playlist d'Spotify que us oferim. Una llista amb totes les cançons que l'autor va citant ordenades a mida que van apareixent. El complement ideal per a descobrir com reacciona el nostre cervell davant la música a través d'aquesta obra recomanable tant per a professionals i estudiants, com per al públic en general.
“Si todos oímos la música de forma diferente, ¿cómo podemos
explicar que algunas composiciones puedan conmover a tantas personas, el Mesías de Haendel o “Vincent (Starry
Starry Night)” de Don McLean, por ejemplo? Por otra parte, si todos oímos la
música del mismo modo, ¿cómo podemos explicar las amplias diferencias de
preferencia musical? ¿Por qué el Mozart de un individuo es la Madonna de
otro?”.
Les seves lletres la delaten. Lidia Damunt a més de tocar música també llegeix. En el seu últim disc "Telepatía"hi ha referències a clàssics de la literatura que també han esdevingut clàssics del cinema. Per mèrits propis també té una cançó en un punt de llibre del tricentenari i no és la primera vegada que passa pel blog de l'Ampli. Aprofitant el seu concert a Barcelona li vam preguntar pels últims llibres que havia llegit i que més li havien agradat. Si encara no sabeu què llegir, comprar o regalar, les seves recomanacions són una bona opció.
Lidia Damunt també llegeix la ment LLIBRES
"Las chicas" de Emma Cline
Ofrece una perspectiva bastante original en cuanto al tema de cómo una persona puede dejarse llevar y acabar en una secta. En este caso pasando tres pueblos del líder y más bien por sentirse atraída por una de las chicas que forman parte de ella. Dice mucho de cómo a veces las cosas parecen desde fuera y cómo son en realidad desde dentro. Hace pensar en la historia oficial, y en las miles de historias pequeñas y secretas que sucedieron y no conocemos.
"A Virginia le gustaba Vita" Pilar Bellver
Utilizando la correspondencia amorosa entre Virginia Woolf y Vita Sackville-West, Pilar Bellver construye una novela de ficción. Me pareció entretenida y me dio ganas de leerme algún libro de Woolf que tengo pendiente. También me hizo pensar mucho en el snail mail, estoy deseando encontrar pen pals y ponerme a escribir cartas larguísimas con boli, aunque dudo que encuentre a alguien que quiera recibirlas. En cualquier caso, te transporta a otra era, y eso siempre refresca.
"Mancha" Ana Flecha (ed. Bombas para Desayunar)
Es el relato de una chica que se va a vivir a un pequeño pueblo de Noruega, y ahí, en medio de la nada, vemos qué piensa, qué hace, cómo reacciona a lo que pasa, o a lo que nunca pasa. Una historia que hace pensar en lo importante que es el contexto, así en general. Me gustó también mucho su sentido del humor.
"No soy ese tipo de chica" Lena Dunham
Hace ya un tiempo que me leí este libro pero aún me acuerdo mucho de él. Dunham tiene mucho arte para contar historias, salta de un tema a otro con una soltura increíble, ahora te cuento un trastorno alimentario ahora te hago un chiste de veganos, ahora te cuento una historia de acoso sexual. Y todo con gracia, te ries y a la vez te transmite una energía que es como si te tomas un espresso triple con hielo. A mí me dejó con los ojos como platos, una sonrisa y ganas de hacer cosas.
"Crash" J. G. Ballard (ed. Minotauro)
Hace poco me releí este libro. Llegué con dificultad hasta el final porque la traducción (al menos de la edición en castellano que yo tengo) no es ninguna maravilla. Me encanta esta historia. Estas personas que se excitan con los accidentes de coche y su existencia gira en torno a eso. Lo que más me gusta del libro es cómo describe el interior de los coches, los tableros de instrumentos, las cajas de marchas, todas las formas con precisión y detalle. Toda esta reflexión sobre las personas y su relación con la tecnología me inspiró bastante para escribir una canción como "Tu teléfono ".
