Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i, més concretament, la música a la biblioteca pública.
Després de
l'entrevista amb l'Anna Bröll, i l'
entrevista amb la Carme Fenoll, continuem la sèrie amb la
Glòria Pérez-Salmerón, directora de la
Biblioteca Nacional de España del 2010 al 2013.
Glòria Pérez-Salmerón
De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
Ho sóc de tot cor des fa molt, gairebé ni me’n recordo. Ho vaig ser primer de la meva classe, a l’escola; anys més tard vaig ser bibliotecària d’una biblioteca popular i després la directora de les biblioteques de la meva ciutat a
Badalona. A la
Diputació de Barcelona i a la
Generalitat de Catalunya vaig treballar ajudant a d’altres bibliotecaris a tirar endavant projectes de treball en xarxa des dels serveis centrals. El 2010 vaig tenir l’oportunitat i l’honor de dirigir la
Biblioteca Nacional de España.
Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
El servei a l’usuari és el que més em motiva. Avançar-me a les seves necessitats, planificar i oferir serveis públics de qualitat.
Ja sé que és fàcil dir-ho i difícil d’aconseguir, però és realment el que m’interessa. Suposo que per aquest motiu sempre m’ha agradat comandar projectes i equips de persones per desenvolupar serveis.
Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
Són moltes les situacions viscudes a la biblioteca que en recordar-les m’arrenquen un somriure, podríem dir que la més divertida, per grotesca, la vam provocar el mateix personal de la
Biblioteca Sant Anastasi de Badalona. Va ser en adonar-nos que una usuària d’uns quaranta anys demanava on era el lavabo, i al cap de cinc segons més tard, des de la porta de la sala de lectura, girava cua novament cap a la taula on tenia els seus llibres. Anava tota mullada, el que ens va fer concloure, sense que ens diguéssim ni una sola paraula, que no havia tingut pas temps d’arribar-hi. Joves com érem aleshores i amb ganes de xerinola, vam esclatar a riure i la lectora es va afegir a nosaltres tot dient: “nois, em sap greu, no he arribat a temps!”.
Durant els darrers tres anys has estat al front de la Biblioteca Nacional de España amb l'encàrrec de dirigir el pas del món anàlògic al digital. Has tingut temps suficient per marcar les principals línies d'actuació en aquest sentit? Que et sap més greu haver deixat per acabar?
A la
BNE igual que a d’altres llocs on he treballat he intentat tirar endavant projectes innovadors dels que ha calgut força temps per donar fruits.
A les institucions hi treballen moltes persones que fan possible que allò que s’inicia, si es planteja ben plantejat, es documenta i normalitza, es pugui desenvolupar sense grans problemes ja que els equips de treball segueixen la norma fins aconseguir-ho.
Un dels projectes més importants de la meva etapa a la
BNE ha estat el plantejament i aprovació de la nova llei de
Dipòsit Legal i el desenvolupament del seu decret. Aquesta llei de
DL porta la novetat del canvi de depositant, passant de l’impressor a l’editor -ara que cada cop més s’imprimeix fora de les nostres fronteres, és l’editor qui garanteix el dipòsit de l’obra – i també la introducció de l’obligació de la recollida de recursos electrònics tangibles, i d’autoritzar també la recollida selectiva dels arxius d’Internet tot pentinant la xarxa.
Per allotjar aquests arxius electrònics dipositats a les oficines de dipòsit d’Espanya, tan els tangibles com els que es recol·lecten de la web amb ‘
domini .es’ a la
BNE, es va signar un acord amb l’entitat estatal Red.es per tal de construir el gran ‘Repositorio Nacional’ i enquibir-hi també en ell els ‘big data’ de les obres de la
Biblioteca Digital Hispànica. Tot això està en marxa des de l’any passat i veurà la llum els propers mesos.
També, la memòria del Tricentenari de la
BNE que s’ha desenvolupat en una aplicació amb els continguts generats a les activitats celebrades al llarg del 2012. I en l’àmbit més tangible hi ha altres propostes ben engrescadores com és l’exposició dels Beats coproduïda amb la
Morgan Library de Nova York.
Està clar que són projectes ambiciosos ja iniciats que m’hauria agradat molt poder-los gaudir des de la pròpia BNE. Però ja ho faré des de on sigui, sé de sobres que han estat inspirats i engegats en la meva etapa juntament amb els bons companys de viatge de la
BNE.
Els bibliotecaris musicals sentim autèntica fascinació pels immensos fons sonors que conté la BNE i les seves inacabables possibilitats. Has pogut submergir-te en aquesta secció documental? Ens podries fer cinc cèntims sobre el moment actual de la seva digitalització?
Abans d’arribar a la BNE era força ignorant del que realment es custodia en matèria musical al seu
Departament de Música, sabia que la col·lecció era important però és realment impressionant. Una de les millors col·leccions del món!
Calia insistir en la seva digitalització. Haig de confessar que no va ser fàcil convèncer a Telefónica, el soci tecnològic i patrocinador de la ‘
Biblioteca Digital Hispánica’, que els documents sonors havien de ser accessibles també a través de la web de la
BNE. Ara estan dins del pla de digitalizació i accessibles avui més de 8.000
registres sonors la majoria d’ells musicals. Només cal donar un cop d’ull a la interfície de la Biblioteca Digital per localitzar-los a un clic.
Juntament amb la custodia dels registres és important la difusió dels continguts, per aquest motiu i ja des d’una altre perspectiva també lúdica vam posar en marxa a finals del 2011 la
Coral de la BNE que interpreta música dipositada en la
BNE incloent-hi obra inèdita.
La teva trajectòria és molt diversa: des del món de la biblioteca pública fins al de la biblioteca patrimonial, del món associatiu professional i polític fins al més purament tècnic. En quin d'ells et trobes més còmode personalment?
Del món associatiu nacional i internacional he après molt. Però, tot i enriquir-me professionalment parlant, no deixa de ser una espècie de voluntariat al que he dedicat i dedico moltes hores del meu temps lliure.
Parlant de feina remunerada he treballat sempre a nivell tècnic i ho he fet amb la diversitat de polítics que ens han governat i governen a nivell local i nacional. Amb alguns m’he sentit més còmode perquè sembla que s’apropen més que d’altres a l’oferta i resposta de servei públic.
M’he sentit bé treballant al món de la biblioteca pública i també ho he estat treballant a la principal biblioteca patrimonial d’Espanya. Penso que el més important és creure en el que estàs fent i tenir recolzament polític per aconseguir desenvolupar polítiques bibliotecàries d’interès. Quan això no es dóna i perceps resistències has de marxar i posar rumb cap a una altra tasca.
Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem prou preparats per aquest repte?
Als bibliotecaris encara ens costa d’acceptar del tot que som peça clau en el món de la informació. Ho érem abans que apareguessin les tecnologies de la informació i ho som ara, és ben clar. Per això mateix, hem de fer un creixement i desenvolupament professional alineat al món tecnològic per tal d’aconseguir el nostre posicionament en el mercat de treball. La informació es genera d’una forma àgil però cal tractar-la i servir-la, facilitar-ne l’accés. Aquesta és la nostra missió facilitar l’accés a la informació. I els qui no ens adaptem ens haurem de dedicar a un altre ofici.
Seguint aquest fil, la prescripció apareix com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, sembla ser la especialització y la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Crec que s’avança molt lentament en clarificar les competències de les distintes unitats del
Sistema bibliotecari de Catalunya. Encara són moltes les redundàncies que es donen i malauradament es dupliquen alguns recursos que s’hi esmercen. Fa segles que es parla d’un catàleg col·lectiu i en tenim diversos, així com també sistemes de gestió bibliotecària i catàleg de productes i serveis. Sent com som un país petit, hauríem de ser capaços de treure millor resultat dels recursos que administrem i construir, més enllà del paper (que ho aguanta tot), un veritable sistema bibliotecari que treballi en xarxa i en tregui profit dels recursos compartits.
El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
La coexistència de materials físics, electrònics i baixats del núvol confirma la ‘biblioteca musical híbrida’. Mentre existeixin materials físics, tangibles electrònics i també intangibles en línea, els bibliotecaris hem de ficar cullerada a tots els plats per apropar a la ciutadania una bona oferta musical. Cal però planificar estratègicament on volem posar l’accent i què volem aconseguir.
Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant la plataforma Spotify, Youtube o Grooveshark.., tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? com? amb quina funció?
I tant! Les xarxes socials creen nous canals, són plataformes que ens apropen la gent als nostres serveis. Perquè desaprofitar el potencial de les xarxes en general, i dels membres d’una xarxa fidel a un servei bibliotecari en concret?
El model de servei, dieu-li model de negoci si voleu, per accedir als continguts ha canviat exponencialment. Les biblioteques no podem quedar-se al marge. Som els bibliotecaris els responsables de fer-les entrar en aquest nou paradigma d’accés a la informació.
Crec que l’oferta de recursos musicals ha de contextualitzar-se i ha de ser servida en els canals i plataformes amb els que els usuaris estan més familiaritzats, si aquests canals són
Spotify,
Youtube,
Grooveshark, o
Netsounds ... endavant!
Els teus tres fills són músics. Ha estat la música un aspecte important en la teva vida?
Si, tots tres tenen formació musical. Un aspecte molt important a la nostra família. La música ajuda a la gimnàstica mental i fa feliç a les persones.
El gran, a més d’estudiar música al conservatori, després d’acabar enginyeria superior de telecomunicacions va estudiar també enginyeria musical a l’
IRCAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique) a París, i ara treballa en una empresa de tecnologies musicals a Barcelona. La mitjana va ser seleccionada a una feina del món empresarial just per tenir formació musical i ser molt ràpida en lectura vista i detecció d’errors; i la petita ja toca quatre instruments i de moment gaudeix de la interpretació musical.
Escoltes música de forma regular? Quin és el darrer disc que t'ha emocionat?
Escolto música sempre que puc, vull dir quan no estic treballant. Ho faig en els meus desplaçaments que són molts i també quan vaig a dormir. La música em reconforta, m’asserena, em fa vibrar i em fa estimar. I m’agrada tot tipus de musica que sigui de qualitat, la que s’interpreti bé. M’agrada molt la musica cantada perquè a més de poder gaudir de la música la lletra també aporta un missatge especial.
Digueu, coneixeu quelcom millor que la música?
El darrer disc d’
Antònia Font , ‘
Vostè és aquí’ fet de cançons innovadores curtes m’ha fet sentir rebé!
Moltes gràcies Glòria per la teva participació
