dilluns, 31 d’agost del 2009

La cançó de l'estiu # 13 : any 1965, The Endless Summer


L'estiu que mai no acaba ...

Per a molts de nosaltres, una veritable utopia de llibertat i vida simple, despreocupada, a prop del mar, dels amics, la natura

... la vida al paradís ...

La filosofia dels descobridors del surf, un nou esport que en si mateix implica una nova manera de viure a cavall de les onades que ens regala el mar.

A principis dels anys 60 el director cinematogràfic Bruce Brown segueix amb la seva càmera a dos d'aquests pioners, Mike Hynson i Robert August, en un viatge a voltant del món.

Malgrat l'agradable clima de la seva Califòrnia natal, durant l'hivern, les fredes corrents oceàniques fan inhòspites les seves platges. Viatgen a les costes d'Àfrica, Austràlia, Nova Zelanda, Tahití i Hawaii a la recerca de nous spots on practicar surf i introduïnt l'esport a la població local. També apareixen altres importants surfistes de l'època, tals com Miki Dora, Phil Edwards i Butch Van Artsdalen.

Un film influent i emblemàtic en diferents aspectes, des del propi disseny gràfic del cartell ...


... fins la banda sonora que avui portem al bloc

The Sandals
van ser el primer grup de surf-rock en composar la banda sonora per a una pel·lícula, definint virtualment el so d'aquest gènere.



















L'estiu, per a nosaltres sí que arriba al final ... si més no, aquest mes d'agost de sol i platja a l'AMPLI. Ens queden, com sempre, les imatges i sensacions inoblidables enregistrades al disc dur del nostre cervell i el nostre cor, somiant en un lluminós Estiu Sense Fi ...




.

dijous, 27 d’agost del 2009

Rhythm and Blues Revue (1955)


Dins del fabulós catàleg d'arxius digitals de l'Internet Archive seleccionem avui un deliciós document que ens aproxima a un gènere musical de gran valor artístic en la cultura popular: el Rhythm & Blues.

Els interessats per aprofundir en aquesta música podeu trobar bona informació d'inici en aquest article a la Viquipèdia.

El film que us presentem captura un show de varietats musicals filmat a l'Apollo Theatre, Harlem, New York City amb actuacions en directe d'alguns dels grans de l'època daurada del Rhythm and Blues: Willie Bryant, Freddie Robinson, Lionel Hampton, Count Basie, Faye Adams, Bill Bailey, Herb Jeffries, Amos Milburn, Sarah Vaughan, Nipsey Russell, Big Joe Turner, Martha Davis, Little Buck, Nat 'King' Cole, Mantan Moreland, Cab Calloway i Ruth Brown.


Rhythm and Blues Revue
(1955)

Dirigida per Joseph Kohn & Leonard Reed
duració: 70 minuts

Enllaç a la pàgina IA





.

dimecres, 26 d’agost del 2009

Arxiu torrent amb tots els continguts indexats a Pirate Bay

Amplificació de l'article d'avui a Vilaweb.cat a propòsit del tancament del portal Pirate Bay per ordre del govern suec:


The Pirate Bay, venut a l'empresa de videojocs Global Gaming Factory, ha de canviar de mans d'aquí a pocs dies. Els nous propietaris diuen que el volen convertir en un negoci sense conflictes legals i dilluns les autoritats sueques van ordenar al proveïdor d'internet del portal que el desconnectés de la xarxa. Tot i que ahir tornava a ser accessible, pot desaparèixer aviat i un internauta ha publicat un arxiu torrent amb tot l'índex del portal.

Es tracta d'un arxiu de 21,3 GB amb tots els documents que hi ha indexats als servidors de The Pirate Bay. Són 873.671 'trackers', la mena de documents que necessiten els programes de descàrrega via BitTorrent per a trobar els usuaris que tenen la pel·lícula, programa, cançó, etc. que us voleu descarregar. Cal recordar que The Pirate Bay funciona amb la xarxa d'intercanvi P2P BitTorrent, en què els usuaris no es descarreguen els arxius d'un servidor central, sinó d'altres usuaris connectats a internet. The Pirate Bay només fa d'intermediari perquè uns i altres es puguin trobar: indexa els arxius que els usuaris comparteixen i els dóna un 'tracker'. Així, quan algú cerca una pel·lícula determinada, se la descarrega alhora de tots els usuaris que siguin connectats a internet i tinguin un arxiu amb el 'tracker' corresponent.

Això sí, per a descarregar aquest índex us caldrà paciència, pot ser que hàgiu de tenir l'ordinador treballant-hi durant diversos dies. Si aquesta opció no us convenç també podeu fer servir portals alternatius que no són tan coneguts ni tenen tants arxius indexats com The Pirate Bay, però que us podeu ser útils. Aquí trobareu vint-i-cinc.

.

dilluns, 24 d’agost del 2009

La cançó de l'estiu # 12 : any 1963, Sapore di sale


Gino Paoli, un dels principals talents de la cançó italiana dels anys '60 i '70 es va fer mundialment famós amb aquesta cançó de la qual és també autor i compta amb arranjaments d'Ennio Morricone. La seva carrera artística és extensa i polifacètica com a compositor, intèrpret i descobridor de nous talents. Autor de gran influència al seu país, ha estat també un personatge compromès amb la vida social i política. Recomanem una petita visita al seu article a la wikipèdia.

Sapore di sale és una preciosa cançó de l'estiu. Romàntica i poètica, evoca amb senzillesa el sentiment nostàlgic de la fi de l'amor estival. Molt en sintonia amb el so de l'època, el so dels Festivals de San Remo (al qual va participar moltes vegades i mai va guanyar) ens transporta directament un temps que avui ens pot semblar extremadament ingenu.

Gino Paoli i Ornella Vanoni al 1963

Una ingenuïtat discutible si tenim en compte que poc després de triomfar massivament amb aquesta cançó, el mateix any Gino Paoli es dispara un tret al cor sense aconseguir acabar amb la seva vida ... Gino havia escrit la cançó per a l'actriu Stefania Sandrelli, qui en aquell moment només tenia 16 anys i estava embarassada d'ell. A més, Paoli estava casat i la seva dona també esperava un fill seu. Davant la pressió mediàtica i l'escàndol que suposava va intentar suicidar-se. La bala segueix allotjada al pericardi, ja que treure-la podria ser fatal per a la seva vida.

De fet, observant la seva imatge, Gino seria l'antítesi del pop star, recordant una mica la imatge trista i malgirbada del gran Roy Orbison.

El vídeo original de la RAI que es pot trobar a internet, aquest que us presentem, dura escassament 2 minuts i és d'una simplicitat efectiva per l'època: un plató que porta al televident a una platja solitària amb un decorat minimalista de tumbones i para-sols.

La noia està sola damunt la sorra, Gino s'acosta a ella, s'enamoren, però poc després ell s'en va i ella es queda trista i sola. Només queda el sabor de la sal ...

Eren altres temps i altres maneres d'explicar els mateixos sentiments universals de sempre.



Sapore di sale, sapore di mare
che hai sulla pelle, che hai sulle labbra
quando esci dall'acqua e ti vieni a sdraiare
vicino a me, vicino a me.
sapore di sale, sapore di mare
un gusto un po' amaro di cose perdute
di cose lasciate lontano da noi
dove il mondo è diverso, diverso da qui.

Il tempo è nei giorni che passano pigri
e lasciano in bocca il gusto del sale
ti butti nell'acqua e mi lasci a guardarti
e rimango da solo nella sabbia e nel sol.
poi torni vicino e ti lasci cadere
così nella sabbia e nelle mie braccia
e mentre ti bacio sapore di sale
sapore di mare, sapore di te.


.

dissabte, 22 d’agost del 2009

La cançó de l'estiu # 11 : any 1989, La Lambada

El single que va sonar tot l’estiu del 1989 el vam conèixer amb aquest nom: la Lambada.
En realitat lambada és el nom genèric del ball brasiler, una barreja de carimbó, reggae, salsa i merengue. Podeu llegir l’explicació de la Wikipedia (en castellà) si cliqueu aquí (...no us perdeu els enllaços al Youtube amb un curs per aprendre a ballar-la!!!).
El nom real de la cançó era Chorando se foi, i la cantava el grup francès Kaoma.
El productor del grup viatjant per Brasil va “descobrir” la lambada, va comprar-ne els drets de 300 cançons i havent tornat a França va crear el Grup Kaoma que va fer fortuna amb el hit que coneixem.



L’estiu de 1989 jo tenia 10 anys... I recordo, no d’ara d’haver vist el vídeo varies vegades, sinó recordo de veritat de veure’l per la tele i sentir la música allà on fos. Recordo el nen i la nena rossa que volen ballar i el cambrer xungo que no els deixa, recordo les faldilles curtes i les dues parelles ballant juntes com si fossin una sola... Potser per mi és la primera cançó de l’estiu de la que tinc consciència. Potser per això ara que l’escolto no em sona tan patxanguera (en el mal sentit de la paraula) com les altres que he anat recordant aquests dies llegint l’Ampli o preparant els posts. Potser vosaltres, si la vau viure una xic més d’adults, la trobeu tan cutre com qualsevol altra cançó de l’estiu?

(suspir)

Una curiositat: la Wikipèdia castellana, sota l’entrada Lambada, diu:
“El video de la Lambada, que popularizó este baile en todo el mundo, se filmó en un chiringuito de la isla de Tagomago, en el noreste de la isla Ibiza.”
La Wikipèdia inglesa, sota l’entrada Lambada (Kaoma Song) es pot llegir:
“The video, filmed on Cocos beach in the city of Trancoso, in the state of Bahia, Brazil, features the Brazilian children duet Chico and Roberta.”
... així que ens quedem amb les ganes de saber on coi es va filmar el vídeo.

Podeu mirar el vídeo i fer votacions. El guanyador/a tindrà el privilegi de ballar una lambada amb qualsevol dels musictecaris que participem a l'Ampli (hehehe).


Chorando se foi és un plagi força descarat d’una cançó titulada Llorando se fué del grup bolivià Los Kjarkas. Aquest van denunciar Kaoma i van guanyar el plet.

Vegeu el vídeo (imperdible!!!) de la cançó original:

dijous, 20 d’agost del 2009

La cançó de l'estiu # 10 : any 1991, Tractor amarillo

Aquest és el videoclip:



Aquesta la meva estrofa preferida:

PAPAPAPAPA
PAPAPAPAPA

HAY QUE COMPRAR UN TRACTOR
YA LO DECÍA MI MADRE
Y ES LA FORMA MÁS BARATA
DE TENER DESCAPOTABLE

PAPAPAPAPA
PAPAPAPAPA


I aquest trio tan simpàtic els intèrprets de la cançoneta:



Era enganxosa, enganxosa, enganxosa com un xiclet desfet al sol ficat sota la sola d'una sandàlia.

dimecres, 19 d’agost del 2009

La cançó de l'estiu # 9 : any 1996, Cachete, pechito y ombligo


Una petita mostra d'aquest autèntic monstre de l'estiu conegut per totes les generacions, autor de cançons tontes, enganxoses, inoblidables i divertides; entranyable trobador francès, professional i aficionat als "monos", les coreografies i les lletres més horteres possibles, destinades a tota mena de balls i verbenes estivals.


Georgie Dann o simplement El Rei de l'Estiu



El vídeo que presentem aquí és, però, una petita gamberrada de les que abunden al Youtube.
No hem trobat la pertinent cançó interpretada i coreografiada per Ell.
No en condicions decents. Així que hem optat per posar aquest meritori muntatge on l'escultural Beyoncé fa la coreografia. Una coreografia (en realitat la del hit Single Ladies) que, si bé guanya en contundència, perd aquell punt ridícul i deliciós dels balls del gran Georgie.




Y que tal si salimos todos a bailar,
todos a bailar, todos a bailar
Y que tal si salimos todos a bailar,
todos a bailar, todos a bailar
Si bailas cachete con cachete
Pechito con pechito y ombligo con ombligo
Así me animo a bailar contigo
Bailar contigo si tiene motivo...
Porque si juntamos lo cachetes
Juntamos lo pechitos y juntamos el ombligo
Moviendo así se siente de lo lindo
Bailando así se siente divertido...
Bailamos Cachete con cachete
Juntamos pechito con pechito
Movemos ombligo con ombligo
Y si nos gusta juntos todos lo seguimos...
Y que tal si salimos todos a bailar
Y que tal si salimos todos a bailar
Aquello con aquello lo de ella con lo de ello
Lo tuyo con lo mío, con ritmo nos movemos...

Web de l'artista: http://www.georgiedann.com/

.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...