dijous, 4 d’agost del 2011

The Sherman Brothers: la immortalitat anònima

Actualment són dos octogenaris, de 86 i 83 anys, que viuen retirats gaudint d'un gloriós anonimat entre les hordes que adoren la música popular. Però ells dos, Robert B. Sherman i Richard M. Sherman són el duo compositor amb més bandes sonores de la història i amb més cançons que han passat a l'imaginari popular. Són, senyores i senyors, THE SHERMAN BROTHERS.



Tots hem cantat desenes de cançons d'aquests duo compositor. La raó-com no podia ser d'una altra manera- és doble: per una banda, el fet que les seves cançons fossin la banda sonora de pel·lícules infantils en l'època de màxim esplendor de Disney. Aquí va una selecció perquè sapigueu de qui estem parlant:
Per altra, clar, la extraordinària qualitat i sensibilitat de les seves partitures que han arribat a trascendir les escenes per les quals van estar creades, i han saltat generacions , cultures i estils. Sembla mentida que puguem fixar l'autor d'aquest tema, que sembla tan clàssic i perfecte, que és de ningú:


Fills de compositor, els dos van començar a formar parella compositora al 1951. Més de 50 anys de carrera artística a Hoollywood els ha deparat honors de tota mena, Grammy's, Oscars, i fins i tot s'ha rodat una pel·lícula sobre la seva vida que trobareu aquí. The boys!




Autèntics genis del difícil equilibri que representa adaptar el propi geni a les necessitats de les cançons, van saber imprimir gràcia a infinitud d'escenes. Com aquesta inoblidable peça de El llibre de la Selva:



De fet, són autors de la cançó més cantada pels nens arreu del món, tot un himne fratern anomenat It's a small world que podria haver fet nadar en royalties als seus creadors: però no, van renunciar al seu copyright en favor de la Unicef. És un món petit, després de tot, i uns orientals ens el presenten des de Disney World per acabar asistint a una interpretació del propi Richard Sherman.



De la desena de bandes sonores magnífiques que van composar, cadascú podrà fer el seu top. Aquí ens inclinem per rendir-nos a Chitty Chitty Bang Bang, l'innocent pel·lícula on el gran Dick Van Dyke (un altre octogenari encara en acció) desplega tot el seu increïble carisme com actor, ballarí i cantant. Aquí va la balada que els hi canta als nens per fer-los dormir, una partitura a l'alçada de qualsevol stàndard de jazz de Duke Ellington o Gershwin, un Summertime infiltrat a una pel·lícular de Disney. Els ulls us reaccionaran immediatament:




O aquesta peça frenètica i divertida alhora que representa el moment en que el protagonista ha de camuflar-se entre uns ballarins per fugir dels seus perseguidors. Alegria i aventura amb un vell bamboo:




O aquest moment culminant de la pel·lícula en que els protagonistes, com a cavalls de Troia, s'infiltren al castell maleït fent-se passar per ninots. El seu ball és admirable, però la peça és ja una joia mineral sensible.



Aquí estan, els Sherman Brothers amb Walt Disney, el creador que va confiar en ells amb un ull visionari.






Cançons perquè les canti tothom sense importar l'edat, l'origen ni l'autor. Es pot imaginar una glòria popular superior? Llarga vida al compositor anònim, al creador de cultura popular. Longevitat definitiva i multitudinària la dels Sherman Brothers.



Per acabar, us mostrarem la versió d'un dels grans temes dels Sherman Brothers. La balada Hushabye mountain, una de les cançons més boniques mai composades, interpretada en directe per un dels grans cantants i guitarristes de la història de la música, David Gilmour de Pink Floyd.




Aquí trobareu part de la seva discografia en straming: Richard M. Sherman
Aquí una bonica cançó homenatge: The Hussy's – Sherman Brothers


dilluns, 1 d’agost del 2011

La Biblioteca 'Pompeu Fabra' de Mataró i la Música



Obrim el mes d'agost del 2011 amb un altre treball musictecari. La nostra companya
Mercè Garcia ens presenta un extens informe, amb les pertinents reflexions, al voltant de la difusió de l'art musical a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. Us deixem amb ella i aprofitem també per felicitar-la i agraïr la seva tasca plena de passió per la música i el servei públic.
















Des de la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró volem compartir amb tots i totes vosaltres la nostra feina i experiències en aquest difícil camí de la difusió musical a les biblioteques públiques.
Per començar, val la pena tenir en compte que l’Àrea de Música comparteix espai amb les publicacions periòdiques i que, per tant, l’Àrea té un clar enfocament com a zona tranquil·la i de lectura dins la biblioteca. Es troba localitzada a la planta baixa de l’edifici. Amb aquest fet se’ns presenta el primer dels inconvenients per a que els usuaris hi tinguin un accés de forma natural. L’usuari que normalment visita l’Àrea de Música i Revistes és perquè és un usuari habitual. Segurament, les Benvingudes que oferim quan un usuari s’acaba de fer el carnet, en les quals realitzem una breu visita a tots els espais de la biblioteca, ens ha ajudat a donar a conèixer aquesta Àrea. Encara avui en dia, hi ha usuaris que es sorprenen de trobar música a les biblioteques. Cal dir, però, que des de fa un temps s’està tenint la voluntat que la música tingui més presència, o si més no, sigui més visible, a la biblioteca, gràcies a l’aposta clara per part de la direcció i de l’aportació que les persones que hi treballem amb il·lusió, cadascuna de nosaltres des del seu àmbit de treball. A Mataró, som persones que ens engresquem i apostem per anar incorporant les noves tendències en la nostra professió, i com no, les noves tecnologies. En els darrers anys, ha vist la llum el web, el bloc, i ara el Facebook de la biblioteca, plataformes des de les quals, amb un treball constant i dinàmic, s’intenta donar a conèixer tot el que es fa a la biblioteca i molt més, tenint també com a objectiu, la participació i interacció amb els nostres usuaris, que en realitat són els que donen sentit a la nostra existència.
Tenint present aquesta premissa, que treballem per als nostres usuaris, per a formar-los, per a fer-los descobrir noves realitats i experiències, o per a informar-los, s’intenta que el fons musical de la biblioteca sigui sòlid, representatiu, actual, de qualitat i proper als nostres usuaris, no oblidant cap gènere musical, i complementant-lo amb una bona literatura musical, perquè entenem que un CD pot ser l’acompanyant perfecte d’una bona història de la música, d’una biografia d’un intèrpret, així com d’un visionat d’un concert del mateix. La música és un tot.




És per això que difondre el fons documental de l’Àrea de Música i Revistes ocupa una part important de la feina de l’Àrea. En què consisteix la nostra difusió? A part d’incloure les novetats discogràfiques adquirides al butlletí de novetats general i disposar d’una cartellera amb notícies relacionades amb la música (enregistraments propers d’algun cantant o grup, concerts recomanats, entrevistes, sobre la indústria discogràfica, els enregistraments sonors més prestats o festivals a la ciutat), el que fem és treure els documents dels prestatges i ensenyar-los, amb la intenció de fer una mica de supermercat. L’experiència ens diu que si no posem el producte, en aquest cas el CD, davant l’usuari, que se’l trobi, que ensopegui, si voleu, l’usuari sovint no n’és conscient de la seva existència. I fermament crec, que la culpa no és tant de l’usuari que no sap què busca o què vol, sovint, perquè senzillament tafaneja, sinó més aviat per una incapacitat per part nostra de generar-li una necessitat musical, un interès per la música. Val a dir que la “incultura” musical que tots i totes posseïm, i aquí m’incloc, també hi juga un paper important en aquesta desconeixença. Per tant, un dels objectius serà formar l’usuari en el gust musical, en el descobriment de nous sons, per a que els gaudeixi, donant-los-hi les eines per a que tinguin a l’abast el màxim de músiques possible, sigui de forma física i material (el CD), de forma virtual (webs musicals, Spotify, etc.) o de forma informativa (notícies, novetats discogràfiques, agenda de concerts, activitats, etc.).


Des de l’Àrea de Musica i Revistes es realitza una programació de mostres documentals anual, cadascuna de les quals amb el seu logo i cartell identificatiu. Aquestes mostres, que tenen uns espais permanents assignats dins la sala, es canvien mensualment, i inclouen un EN CONCERT (properes actuacions a la ciutat, comarca o Barcelona), Viatges musicals (música relacionada amb una zona geogràfica, acompanyada de documents que ajudin a descobrir-la), ABC de Compositors, Formes i Instruments musicals (es difon el fons sobre un compositor, una forma musical o instruments, per donar-hi sortida a la música clàssica i al jazz, bàsicament), Festivals musicals (intèrprets que actuen en els festivals seleccionats, com ara, el Barnasants, el Festival de Guitarra, el Festival Internacional de Jazz, el Tradicionàrius, etc.), o a l’estiu, els Festivals d’Estiu (de tots els gèneres musicals). Es presta atenció també als festivals o cicles musicals de la ciutat (Cicle de Músiques Tranquil·les, Cicle de Música Antiga, festa major de Les Santes) o el que programen les diferents sales musicals de Mataró, així com també la presentació de diferents gèneres musicals (jazz, teatre musical, BSO, country, etc.). Aquestes mostres documentals musicals conviuen a la sala amb d’altres relacionades amb l’esport (ja que l’Àrea també inclou el fons de la CDU 793-799) i les revistes. A part de les mostres documentals, la biblioteca organitza anualment recitals poètics i audicions musicals.


Aquest any s’ha engegat el projecte Dissabtes musicals, que bàsicament l’hem venut com el fil musical de la Pompeu per als dissabtes on, durant les hores d’obertura de la biblioteca, els usuaris de l’Àrea de Música i Revistes poden escoltar de fons una selecció de CDs amb la intenció de crear un espai agradable per a la lectura. Les músiques triades s’engloben per gèneres; de moment hem realitzat dissabtes musicals dedicats al fado, la música clàssica, el jazz, boleros, folk o música brasilera. La novetat d’aquest projecte rau en el fet que, a part de plasmar la tria documental musical en paper i demanar als usuaris la seva opinió respecte d’aquest nou projecte, s’ha traslladat la tria a l’Spotify, des d’on els usuaris que disposin d’aquesta eina, i a través del Facebook de la biblioteca, podran accedir a les músiques que s’han programat. D’una manera molt subtil es vol donar valor a l’especialització dels professionals que treballen a l’Àrea de Música, que amb el temps han anat adquirint els coneixements i els criteris que els permeten fer aquest tipus de recomanacions.

Reconeixem ésser molt joves i inexperts en aquesta eina que ens permet fer les nostres tries musicals i oferir-les als usuaris, tenint o no tenint el document musical físicament a la biblioteca. Tot just comencem a experimentar-hi, però hi detectem i esperem un gran futur, ja que creiem que es tracta d’una eina prou útil per les biblioteques, i que cal continuar investigant-hi per a treure’n el màxim profit.
Aprofitem la plataforma que ens ofereix l’AMPLI per a manifestar també l’alegria per part dels responsables de l’Àrea de Música, i per compartir amb tots i totes vosaltres, el darrer dels esdeveniments importants que té lloc a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró: la Mostra d’Estiu. La Mostra d’Estiu ha esdevingut una tradició entre nosaltres. En certa manera, posem potes enlaire la biblioteca, tirem la casa per la finestra (bé, ara no tant, que estem en temps de crisi). Tot el personal s’implica en treure el bo i millor dels documents de cada secció, i mostrar-ho als usuaris d’una forma diferent, més desenfadada i divertida. Però no us penseu que ens hem begut l’enteniment. Tot el que es treu del prestatge gira al voltant d’un fil argumental. Els darrers anys s’han fet mostres d’estiu potenciant el fons documental relacionat amb els viatges o els diferents gèneres novel·lístics. Aquest any, el fil conductor de la mostra és el ritme i la música (el ritme i les veus de la música, vides amb ritme, el ritme de la vida, històries amb ritme, contes amb ritme, novel·les amb ritme), identificat amb l’eslògan “La Biblioteca..., a bon ritme!”, una clara manifestació de que la biblioteca té bona salut, que és necessària, que no perd la il·lusió per tirar endavant malgrat els temps inestables que corren i que aposta clarament pel futur, per les noves maneres d’acostar-nos a la gent, als usuaris. Crec que aquest eslògan defineix perfectament les persones que treballem a la Pompeu. Gent dinàmica, inquieta, disposada a millorar i a superar-se.




De projectes, en tenim molts, i sempre per a millorar. Des de l’Àrea de Música i Revistes aquest any ens falta engegar un parell de projectes que ja fa temps que tenim al calaix: el projecte Músics d’aquí (una clara al·lusió i aposta per la difusió de la música local i comarcal, amb la creació d’un espai propi i amb la voluntat d’establir vincles amb els diferents col·lectius de músics, sales i d’altres institucions musicals de la ciutat, fent realitat una de les funcions de la biblioteca pública, la d’esdevenir una de les finestres a la ciutat, centre d’informació i difusió local) i el projecte Recomanem (insistint de nou en el valor, el treball i el criteri de les persones responsables de la secció).

En el camí, ens trobem aspectes amb els quals topem cada dia, i que cal treballar-hi per a millorar i superar-los: el descens del préstec del fons musical, la falta d’assistència a les activitats musicals, la necessitat de millora del Taller de Música per a les visites escolars, la manca d’espai físic (en el qual s’hi està treballant amb el traspàs del fons discogràfic a fundes de plàstic), la poca presència de l’Àrea de Música al bloc de la biblioteca, o la dificultat en l’adquisició del fons. Si bé alguns d’aquests aspectes no estan a les nostres mans, d’altres sí, i aquí és on entrem les persones que hi treballem, amb molta il·lusió i ganes de ser cada dia millors en el que fem.

Segurament que la difusió és una de les claus per a tirar endavant. I això és el que hem provat de fer amb aquestes línies. De moment, continuarem treballant-hi. Sigueu tots i totes benvinguts a la Pompeu!

.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...