Dins el Velocirepte '18, la Biblioteca Vapor Vell ha preparat una petita guia de lectures musicals...
Ho trobareu tot aquí: http://bibarnabloc.cat/2018/05/31/aquest-llibre-em-sona/
No hi ha cap llenguatge més abstracte que la música. És gairebé impossible explicar amb paraules una melodia, uns acords, una fuga. I, no obstant això, hi ha escriptors que s’han atrevit a utilitzar la música com a eix o motiu evocador principal dels seus relats.
Les seves pàgines estan plenes de notes musicals, les referències musicals no tan sols són elements estètics, sinó que formen part de la història i tenen un paper destacat al conjunt de la novel·la.
Les referències musicals serveixen de complement a la imatge representada: són novel·les amb banda sonora.
En aquest 6è repte de lectura del Velocirepte us convidem a convertir-vos en lectors i escoltants. Us proposem la lectura d’un llibre que tingui la seva pròpia música de fons.
Històries on el paper de la música és molt més profund, perquè arrossega els personatges.
Ens despertem amb música, conduïm amb música, anem de compres amb música… És inevitable que la música acabi colant-se també als llibres.
Com us sonen aquestes novel·les?
Cuando canto la boca me sabe a sangre
Barcelona: Carena, 2013
Paul Martínez, un periodista d’esports de Le Parisien, es troba a la crisi dels quaranta. Cansat de la seva vida escrivint de futbol, ha de fer-se càrrec del seu nebot Boris, que ha quedat orfe després d’haver matat els seus pares en un accident. Viatgen a Jerez, bressol del flamenc, i s’instal·len a la casa familiar del seu cunyat mort. Allà coneixen la gènesi del flamenc i els intents de Paul per convertir-se en un flamenc FETEN. Després d’1 any, viatgen a Barcelona, on contacten amb l’ambient nacionalista. El conflicte sorgeix quan Boris esdevé independentista i Paul repassa la influència cabal de la societat civil catalana en la pervivència del flamenc, que és menysvalorat actualment perquè és considerat una icona espanyolista, quan el que interessa és construir identitat nacional amb materials “no contaminats”. Paul descorre el vel que tapa l’enorme influència del flamenc en la cultura catalana.
La calle Great Jones
Mitjans dels anys 60. Bucy Wunderlick, una jove estrella del rock, es troba insatisfet amb el tipus de vida que li ha donat riquesa i fama. A la meitat d’una gira, decideix separar-se de la seva banda per allotjar-se en un decrèpit apartament del carrer Great Jones, a Manhattan.A partir d’aquest moment, els seus incondicionals fans especularan sobre aquesta desaparició, creient-lo fins i tot mort. La seva estada al carrer Great Jones no serà el que esperava: la seva privacitat es veurà contínuament entorpida per variades i enigmàtiques visites. El carrer Great Jones reflecteix els malsons i al·lucinacions de la nostra era amb totes les seves escabroses ombres: una mirada penetrant a la barreja d’art, negoci i decadència urbana que conforma el rock and roll.
A la carretera
A hores d’ara, A la carretera ja és més que una novel·la: és un referent imprescindible per entendre el pensament i el discurs d’una generació -la generació beat– que, amb noms com Neal Cassady, Allan Ginsberg, William Burroughs i el mateix Jack Kerouac, va sotragar als anys cinquanta els fonaments de la societat americana, i, de retop, la seva literatura. A la carretera és la crònica apassionada, rebel i visceral dels viatges a través dels Estats Units d’una colla de joves amb ganes de conèixer el món i pervertir-lo, i és també un àcid retrat d’una joventut que buscava un món diferent, lluny del somni americà.
El Soroll del temps
És de matinada i un home fuma al replà de casa, davant de l’ascensor. A la maleta du una muda, pasta de dents i tres paquets de tabac. Es tracta de Dmitri Xostakóvitx, que espera, inquiet, la visita de la NKVD, la temuda policia secreta, i té encara l’esperança que se l’enduguin només a ell i no a tota la família. Sap que l’exili o Sibèria no serien les pitjors opcions. Així arrenca la novel·la de Julian Barnes, que recrea tres moments en què el compositor rus va sentir l’amenaça directa del Poder soviètic: Xostakóvitx va haver de viure i crear —sobreviure i subsistir— sota un règim totalitari.
Avinguda Telegraph
Archy Stallings i Nat Jaffe perseveren en el seu somni: mantenir viu Brokeland Records, el seu negoci, el paradís dels vinils de segona mà. Però l’aparició de l’exquarterback de la NFL Gobson Goode, el cinquè negre més ric d’Amèrica, amb plans per construir un gran centre comercial Dogpile ben a prop, pot suposar una amenaça o una condemna per a la seva petita i vulnerable empresa.
Vides desafinades
Vicky i Marta, dues noies en l’equador de la trentena, intenten salvar del naufragi la seva modesta discogràfica independent amb el llançament d’un prometedor nou grup. Amb el teló de fons del feixuc trànsit a la maduresa i dels rigors de la crisi econòmica que amenaça d’arrasar-ho tot, Vides desafinades, que ha merescut el Premi Joanot Martorell 2011, és una història de vides desconcertades, travessades per la música. Una novel·la on les relacions i les amistats s’entrellacen i es redefineixen a l’albir dels embats d’una realitat punyent. Un combat quotidià contra la infelicitat i el desencís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada