dimecres, 16 d’agost de 2017

La discoteca ambulant 8 - Randy Newman

Deia Juan Ramón Jiménez que l'escriptor que escriu com es parla arribarà més lluny i durarà més que l'escriptor que escriu com s'escriu. És una observació molt fina, i l'anem pensant mentre continuem corrent pel bosc. 

Juan Ramón era un home molt fi, i per un costat assenyalava l'art que només existeix pels tics dels seus temps, l'art artístic, diríem, i per l'altra planteja la dificultat de detectar la parla, la cultura espontània, sense sofisticacions tècniques, de l'ànima humana en cada època. 

Ens sembla que un dels últims en contribuir al cançoner natural del món és Randy Newman. L'estimen, i sembla mutu. 




Autor de trenta cinc discos (11 d'estudi, 24 bandes sonores) es pot dir que la seva música està feta de... cançons! Sembla mentida, què fàcil és dir-ho i què difícil arribar-hi. La seva música no necessita delays, reverbs, chorus, flangers, vocoders, bateries, processadors. Hi ha una veu, que pot ser dèbil, mig afinada, la veu de qualsevol, i una mà al piano o la guitarra. 


Aquest mes d'agost acaba de publicar un disc preciós. Es diu Dark Matter. Res ens ha animat més a oblidar les temperatures i seguir corrent pels camins de terra de Collserola. És, quina bendició, un altre disc de Randy Newman. Un altre lligall de cançons de cap època. El món exterior és una jungle. Amb Randy als auriculars estem a casa, a la casa més amorosa que vam estar mai. 



Aquí us deixem un concert de l'any 78. És Randy, cantant com es parla, cantant com es cantava, quan la gent encara cantava. Ara, si ha arribat més lluny o durarà més, ja no ho sabem. Tot passa, tot declina, tot es confon a l'immensa sopa cultural que ens distreu. De moment, a nosaltres ens consola la carrera, i un xic la vida, vull dir el dia. 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...