Pauk: "Creo des de cero, esculpint els sons a les meves màquines"

Aquest divendres Pauk (Pau Cabruja) presentarà el seu nou disc "Melancholic Anger" a la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, on ja va fer un taller. Fanàtic dels botons i els knobs des de ben petit, divendres Pauk els pitjarà i els farà rodar en directe per fer-nos sentir sons de ciència-ficció i com seria la vida en altres planetes. Aprofitem que encara som a la Terra per parlar amb ell. 

Pauk en directe 

El títol del teu nou disc, “MelancholicAnger”, reflecteix molt bé el seu contingut. Moments més frenètics amb tornades a la calma amb un punt de cansament. Igual que quan t’enfades molt i després de l’enrabiada  et sents exhaust. Per què vas triar aquest títol? 

Crec que el títol reflecteix bé el meu estil de música, va ser una definició que en van fer en una ocasió en un mitjà i em va semblar tant encertat que s’ha convertit en un disc

Va sorgir primer la idea i vas fer les cançons pensant en un concepte o anaves fent les cançons de manera indenpendent? 

Normalment faig les cançons de manera independent, no les he creat mai pensant que aniran totes juntes en un treball, però sí que agafen alguna cosa en comú quan les treballo pel directe.

IDM, drum’n’bass, jazz futurista, modern classical (el piano) i moments cinematogràfics. També hi apareixen veus de gent parlant. Per què et decantes per aquests estils? Són els que millor et permeten combinar electrónica i els sons més orgànics?

Si que busco sons orgànics últimament, però partint de 0, a banda de les veus que sí són gravacions, la resta de material és creat gairebé tot des de 0, esculpint els sons a les meves màquines. Últimament busco un so molt de ciència ficció, imagino com seria la banda sonora d’altres planetes i de l’univers, i a part dels pianos que sempre son presents busco un equilibri entre allò sintètic i allò orgànic.

El disc i els aparells de Pauk 

Quant temps has trigat a fer el disc? Quines són les teves influències?  

Aquest últim disc ha sigut el que més m’ha costat, portava 5 anys sense treure massa cosa, però n’estic plenament satisfet, ha sigut un temps d’autoaprenentatge i de concreció en un estil molt personal que crec que no es porta molt. Tot i tenir influències molt clares en la música electrònica com Venetian Snares, Squarepusher, Flashbulb… també trobo molt presents influències molt allunyades que m’han marcat a la hora de crear com Yann Tiersen o clàssics compositors de bandes sonores.

Japó sembla tenir un pes important a “Melancholic Anger”. Algunes veus i títols de les cançons són en japonès. ¿A què es deu? 

M’agrada molt tant la llengua com part de la cultura, i, a l’hora de crear tenen molts termes que conceptualment simbolitzen molt més que les pròpies paraules. I no us enganyaré pas, com a dissenyador gràfic considero que la tipografia en si ja és una obra d’art. Gairebé sempre prefereixo posar noms als meus temes en altres idiomes que no pas en català o en castellà, d’aquesta manera sembla que tinguin nom propi.

El disseny de la portada és molt atractiu. L’has fet tu? 

Si, és meu, va ser un treball molt agraït, el client no va posar cap objecció. 

                                                      Portada del disc 

Ets un enamorat del monome. Què t’aporta aquest instrument i quin pes té en el teu nou disc?

Si, el monome ha sigut la clau, sobretot dels meus directes. Des que va aparèixer aquesta graella de botons vaig sentir que era una eina molt encertada per comunicar-me amb l’ordinador ja que és totalment programable. Ets tu qui decideix que fa cada botó, i amb 256 botons, li puc dir moltes coses a les màquines.
Sempre havia volgut fugir del músic electrònic amagat darrere la pantalla del portàtil, i el monome és la clau en el meu setup.

Monome de 256 botons 

El teu anterior treball el vas editar al el segell californià Enpeg i també has publicat amb Analog Industries.  Com va ser treballar amb ells?

Crec que vaig complir, tot i la il.lusió que em va fer que des d’allà s’interessessin per la meva música. Però treballem en uns estils tant minoritaris que si el que volem és sortir a tocar, tot funciona millor a nivell local.

¿Per què has decidit tornar a editar amb Discontinu Records? Ens podries explicar com vas conèixer aquest segell? 

De fet mai he deixat Discontinu, des de que l’Enric, responsable del segell em va escriure un mail cap allà al 2007, després d’escoltar-me per Myspace i vam descobrir que gairebé érem veïns, no només col.laboro amb ell editant el meu treball sinó que hi col.laboro a tots nivells. Sóc part de Discontinu.

                                                                 Logo 

Fa poc vas participar a les “24 hores sòniques” d’en Marc Egea a la biblioteca del poble. Ens podries explicar què vau tocar, l’instrument que vas portar? Us coneixíeu d’abans?

A les 24 hores ja vaig pensar que m’encantaria participar-hi. El tema improvisacions em crida molt. Amb en Marc no ens coneixíem pas, i de fet, com que durant l’esdeveniment no es parla, encara no el conec. Però vaig disfrutar moltíssim parlant amb ell amb un altre idioma, amb el musical. Personalment crec que ens vam entendre prou bé tot i l’antagonisme del seu instrument i el meu. Jo hi vaig anar al migdia amb el sintetitzador modular, i al vespre amb un petit sinte molt compacte, però molt versàtil.

Sintetitzador modular 

Sinte petit i compacte 

Aquest divendres toques al jardí de la biblioteca. Ens pots explicar una mica com serà el teu directe? 

Per aquest directe he reciclat part del que vaig fer al Sònar, però com sempre, vaig perfeccionant el set. Tinc un reguitzell de recursos amb els que anar improvisant, partint dels esquelets dels temes del disc. Porto molta màquina per divertir-me. 

I divendres, també estrenaré un petit sistema de llums que he creat que es sincronitza totalment amb els sintetizadors modulars, possiblement causaré alguna baixa per atac d’epilèpsia…