dimarts, 26 de gener de 2016

El "Hit Emocional" de Juanjo Sáez i els hits emocionals d'uns quants músics







Cartell de l'acte (Nirvana Jiménez) 

El proper dijous 28 de gener a les 19.00h el dibuixant Juanjo Sáez presentarà "Hit Emocional", el seu darrer llibre a l'Espai Marfà - Biblioteca Salvador Allende. Aquest volum recull les pàgines que el dibuixant barceloní ha anat publicant cada mes a la revista "Rockdelux" perquè creia que la revista "necesitaba aunque sólo fuera una página donde se tratará el tema musical desde lo subjetivo y emocional. A fin de cuentas, eso es lo que es la música una experiencia subjetiva y emocional. En un origen, este libro iba a ser una simple recopilación, pero como siempre me pasa, al final esas páginas solo ocupan un pequeño porcentaje del libro y ha terminado siendo un recorrido emocional por mi experiencia musical, relacionada con mi vida y con las personas que se han ido cruzando por ella". 



Juanjo Sáez sempre escoltant música

Aprofitant la presentació de "Hit Emocional" a Girona, des de l'Ampli hem demanat a uns quants músics un dels seus hits emocionals.

XAVIER CALVET 

Xavier Calvet tocant a la galeria Error Design (Foto: Mireyuki)

El cantant dels Bullitt ha començat un nou projecte en solitari sota el seu nom. Ha tocat a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols i al Folkyou. El proper diumenge 31 de gener estarà tocant a Vidreres a casa dels amics de Soroll. A més de cantar en Xavier Calvet també dibuixa i dissenya -alguns dels cartells de l'Atzavara Club són seus- amb el nom de BROTX . Recentment ha fet la portada del disc dels Balloon Flights. La cançó que ha triat, sobretot pel que explica, a mi m'ha recordat una cançó dels Bullitt, "Friendship never ends"

Grup: THE SMASHING PUMPKINS
Cançó: 1979
Àlbum: Mellon Collie & the Infinite Sadness (1995) 



Per en Xavier Calvet : "1979 dels Smashing Pumpinks és un hit emocional fort. Des que vaig escoltar-la per primera vegada em va atrapar i no m'he cansat mai d'escoltar-la. L'he triat, entre d'altres motius, perquè em teletransporta automàticament a una de les èpoques més felices de la meva vida. Aquella en la qual anava amunt i avall amb els colegues tot el dia, sense preocupacions,  disfrutant del temps pel sol fet de disfrutar-ne, sense pensar en l'endemà. En diuen adolescència, i aquesta és la B.S.O de la meva. El videoclip és tan aclaridor que no cal que hi afegeixi res més. Durant uns anys, la meva vida també va ser aquesta. I si, jo també em vestia com ells, i encara ho faig. Us deixo amb una mica de roba del vintage market extreta directament dels protas del vídeoclip (un vídeoclip, per cert, que va ser multipremiat en el seu moment, com el disc, i que aguanta prou bé el pas del temps). Ready to go! 


Ratlles i xandalls indies 


 La roba dibuixada pel senyor BROTX 


Abans dels hipsters 


Xavier Calvet en directe 



MAZONI 


Jaume Pla

Jaume Pla està preparant el seu nou disc, "Seven songs for a endless night", que serà la continuació del seu primer disc com a Mazoni, "Seven songs for a sleepless night",  també ens ha fet arribar el seu hit emocional. És una cançó que va tocar a la seva gira de 2005 "31 concerts en 31 dies": "Recordo la primera vegada que la vaig sentir. Era una època grisa i em vaig baixar aquest disc. Ja sabia qui era en Neil Young però no hi havia entrat mai i quan va sonar "Tell me why", que és la primera del disc, tot es va il·luminar durant tres minuts". 

Grup: Neil Young
Cançó: Tell me why
Àlbum: After the gold rush (1970) 



L'any passat Mazoni per commemorar els cinc anys d'aquesta gira es va tancar al Centre d'Art Santa Mònica on va passar 31 dies composant. De la gira del 2010 i de la tancada del 2015 en va sortir el llibre "Mazoni: 31 dies de gira/Mazoni: 31 dies composant" (La Breu Edicions) de Nando Cruz. Mazoni explica que "em va costar molt treure el llibre perquè era molt íntim i en alguns moments no m'agrado gens, però és la realitat i crec que millor haver-ho fet". 


Honestedat brutal 


JOSE GUERRERO 
(BETUNIZER, CUELLO, JUPITER LION, SEGUNDA PERSONA, DISCOS MASCARPONE, ETC)

Jose Guerrero. Segunda Persona

Jose Guerrero és l'home de les mil bandes i cap de dolenta. Acaba de publicar el seu primer disco en solitari, "Faro Sencillo" sota el nom de "Segunda Persona" al seu segell Mascarpone Discos

Portada del disc. Punk-Rock acústic

Tot i que Guerrero toca molts pals el seu hit segur que sorpendrà a més d'un, tot i que la cançó de Betunizer, "Cadera Española" ja donava alguna pista sobre el seus gustos: "Son mis raíces, toda mi familia, hermanos,padres, primos, tios son andaluces. A punto he estado de poner unas sevillanas que me emocionaban desde que era niño, pero en el vídeo que he visto de you tube de esas sevillanas salía una corrida de toros y soy antitaurino...Así que mejor Carmen Amaya y esa fuerza que tiene cantando que me vuelve loco". 

Grup: Carmen Amaya
Cançó: Fiesta jerezana
Àlbum: Grabaciones Discos Pizarras 1948 -1949



    

MISS CARRUSSEL 


Miss Carrussel tridimensional

Una altra que també està posada en mil-i-un projectes és la Mireia Madroñero, una de les ànimes del desaparegut popArb, una de les mestresses del segell Sones i Miss Carrussel quan puja a un escenari. Sobre els hits emocionals comenta que "escollir-ne un em costa molt i molt i si te'n calen més he fet una llista molt llarga, però aquí va. He triat aquesta perquè és una traca de focs artificials al cor". 

Grup: Todd Rundgren 
Cançó: I saw the light 
Àlbum: Something/Anything? (1972)



Una de les útlimes cançons que ha compost Miss Carrussel ha estat "Fuga" a mitges amb en Marc Andreu per a la B.S.O de la pel·li "Sara a la fuga"




ALBERTO MONTERO 


Alberto Montero per "Arco Mediterráneo"

És un sospitós habitual de l'Ampli. Té dos discos excel·lents i les seves cançons segur que són els hits emocionals de molta gent. És díficil triar entre "Puerto Príncipe" i "Arco Mediterráneo" i davant el dubte el millor que es pot fer es quedar-se amb tots dos. Estarà tocant el pròxim mes de juny al Primavera Sound. El hit que ha triat resona a la seva pròpia música: "El sábado por la noche, al volver a casa del concierto de homenaje a las Vainica con el coche de mi madre me puse a escuchar la cinta que había puesta: El "Forever Changes" de Love, esa cinta la debí poner yo en 2006 y todavía está ahí. El caso es que al llegar al minuto 2:07 de esta canción me di cuenta de que este es el disco de mi vida". 

Grup: Love
Cançó: Red Telephone
Àlbum: Forever Changes (1967)






THE MISSING LEECH (MAURICI RIBERA) 

L'incombustible Maurici Ribera 

En Maurici no només ha passat un parell de cops per l'Ampli, sinó que també ha passat per l'Espai Marfà, on va assistir a la presentació del documental "This is the unfinished story of the Missing Leech (a film about something called anti-folk) i ens va fer una playlist amb anti-folk del millor. Entre concert i concert, la feina, el blog  i la ràdio, en Maurici ha tingut temps de fer-nos arribar el seu hit: "Crec que és un hit emocional ja que la cançó compta amb una emoció especial i unes ganes de seguir endavant i d'expectativa de fer coses i no estancar-se. Passi el que passi cal seguir. Amb un so "mínimament" net i acústic entre el jungle i el kiwi sap mantenir-te emocionat totalment". 

Grup: The Clean 
Cançó: Anything could happen 
Àlbum: Boodle Boodle Boodle (Ep) (1981)



El dia que The Missing Leech va telonejar Daniel Johnston (a qui Jose Guerrero també va acompanyar) 




JAIME LUÍS PANTALEÓN

Jaime L. Pantaleón a "Hit Emocional"



El Jaime L. Pantaleón "de veritat"

Jaime Luis Pantaleón és un dels protagonistes de "Hit Emocional". Explica que "en Juanjo i jo vam anar junts a l'institut i vam ser cul i merda durant molts anys. Vam començar a escoltar metal extrem molt jovenets i ens encantava la cançó "Beneath de Remains" de Sepultura. 



Enciclopèdia musical, melòman i com no, músic, la seva banda més coneguda va ser 12twelve que va volar molt alt, però en Jaime ha tocat en molts altres projectes com Liquid Machine (stoner), Bélmez (slowcore), Lords of Bukkake (sludge), AtletA (post-rock) i Ruizpantaleón (Electrònica/Post-Rock). També ha tocat la guitarra amb "La Estrella de David" i ha publicat un disc en solitari "La ley del sí" on fa una interessant reelectura d'alguns gèneres llatin. Actualment toca amb Cuzo (hard rock psicodèlic), Rebuig (doom) i Gambardella (Jazz Rock Instrumental). 


CUZO 



  
JAIME L. PANTALEÓN. LA LEY DEL SÍ 



REBUIG 



GAMBARDELLA 




La presentació del llibre compta amb el suport de Moritz. 





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...