divendres, 23 de maig de 2014

L'iPunt del Tricentenari 5 : Maig. L'aportació musictecària

L’iPunt del Tricentenari és una iniciativa que consisteix en una col·lecció de 12 punts de llibre interactius amb una mostra literària del 1714 fins a l’actualitat i una banda sonora que contextualitza, acompanya, interpreta i estableix ponts entre la música de cada època i l’actual. L’objectiu és convertir una selecció commemorativa de la literatura catalana de 1714 fins a l’actualitat, en una porta d’accés de continguts musicals diversos. S’inclouran  obres  representatives dels diferents períodes, en trams de 25 a 50 anys, fins a hipotètiques bandes sonores que acompanyen  les lectures o seleccions de temes actuals que connecten amb el context històric de cada moment. La selecció musical es fruït de la col·laboració del músic Rafel Plana i el col·lectiu de musictecaris de l'associació AMPLI .

També s’imprimiran 30.000 exemplars dels  i-punts que es difondran des de les 10 biblioteques públiques participants  en el projecte #Ensolfa : Biblioteca Pública de Tarragona, Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona, Biblioteca Vapor Vell de Barcelona, Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, Biblioteca Pública de Lleida, Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, Biblioteca  Salvador Allende de Girona, Biblioteca Pública de Banyoles, Biblioteca Vallcarca-Els Penitents de Barcelona

Després dels articles dedicats a l'iPunt 1 , l'iPunt 2,  l'iPunt 3 i l'iPunt 4 presentem els fonaments de la selecció musical corresponent al cinquè tram històric.


1839-1864- Romanticisme i Renaixença. Comença l'edició de poesia culta




1. Toti Soler  L'autobús fa l'amor amb les Torres de Quart 
Un standard de l'ona laietana, tema compost per Xavier Batllés per a La Rondalla de la Costa en una psicodèlica interpretació en directe a la sala Zeleste pel Toti Soler i el seu grup l'any 1977. 
La imatge del títol és explícita i propicia per a interpretacions diverses. La meva és la projecció del moment present penetrant en la nostàlgia d'un passat mític i enyorat. Una actitud molt estesa en els poetes, pensadors i artistes europeus del romanticisme que va propiciar moviments intelectuals posteriors com per exemple el noucentisme a Catalunya. La idealització del classicisme grec com a bressol de la civilització occidental. Dins aquest context, la mediterraneitat comença a prendre forma a mitjans del segle XIX com a espai conceptual propi i exòtic a la vegada.  (Josep Lluís Villanueva) 

2. Franz Liszt  L’Estudi Transcendental, número 4
Probablement Liszt és el compositor virtuós del piano més reconegut de la història. Malauradament no el sentirem mai. Va morir abans de l’enregistrament sonor, així que ens queden les interpretacions de les seves obres, sempre al límit de les facultats del músic. Per sort, aquest límit tècnic no enfosqueix la bellesa harmònica i melòdica de les seves idees. L’aire del 1840 va conèixer aquesta peça de les seves mans. Nosaltres, a través d’unes altres, via Spotify. (Julian Figueres) 

3. Charles-Valentin Alkan  25 preludis, opus 31
Alkan és un desconegut pel gran públic (gran en tota la seva polisèmia) de la música clàssica. Donat que aquesta selecció va de pianistes (el piano és l’instrument màgic del romanticisme que ja impera a Europa) ell mateix és alumna de Liszt. Va ser un genial intèrpret, però compositor no gaire prolífic malgrat la seva longevitat. Gairebé totes les seves obres giren entorn del piano. Amic de Victor Hugo, va morir aplastat per la seva pròpia biblioteca, desgràcia física a més de simbòlica. (Julian Figueres)

4. Nick Cave & The Bad Seeds  Avalanche
El 3 de desembre de 1842, el general Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro (natural de Granátula de Calatrava, Ciudad Real)  va bombardejar Barcelona des de la muntanya de Montjuic. 
Es van disparar 1.014 projectils de canó que van afectar 462 cases, a més de l'hospital on van caure cinc bombes i el Saló de Cent de l'ajuntament que va quedar gairebé completament destruït. Van morir entre 20 i 30  habitants de la ciutat.  El poema-cançó de Leonard Cohen interpretat aquí per Nick Cave porta com a títol Allau i transmet el dolor d'un amant possessiu no correspost, que reacciona amb violència convertint l'objecte del seu desig en la seva víctima. (Josep Lluís Villanueva)

5. Companyia Elèctrica Dharma Renaixença
La companyia Elèctrica Dharma fundada el 1974 i versada en totes les fusions i tots els mestissatges possibles ens deliten en aquest directe en homenatge als seus 30 anys de carrera (La Dharma l’arma) amb un tema que porta de nom Renaixença...una veritable oda al retrobament de ressons antics. (Jaume Vilarrubí)

6. Luiz Bonfa Chopin  
El mestre brasiler de la guitarra interpreta en clau de bossa nova un tema dedicat al més gran dels compositors romàntics clàssics, Chopin. La coneguda delicadesa amb la que Bonfa es passeja per les cordes conclou aquest esperit apassionat i sensible. (Jaume Vilarrubí)

7. Coco Briaval  L'Internationale-The Internationale Swing 
Coco Briaval es un formació de jazz manouche originaria de França i formada per tres germans. Van gravar el seu primer disc el 1965, i avui en dia continuen en actiu.  El 1848 es publica per primer cop el manifest comunista, i en relació a aquest fet trobem aquesta particular adaptació de L’Internationale, un himne etern que sona aquí sorprenentment rejovenida amb aquesta barreja que aporta patxanga a la solemnitat inherent. (Jaume Vilarrubí)

8. Tete Montoliu & Dusko Goykovic Quintet  Bosna Calling
Continuant amb la celebració del concepte exòtic de mediterraneitat que apareix amb el romanticisme, us proposo escoltar una mostra perfecta del que es podria etiquetar com  Blues Mediterrani, o una cosa per l'estil (una altra mostra podria ser el llegendari tema A night in Tunisia del gran Dizzie Gillespie). O de com se sent un bluesman del Delta del Mississippi quan es banya en una platja balear o del Mar Egeu. (Josep Lluís Villanueva) 


iPunt 5 - Maig



9. Ovidi Montllor  Perquè vull 
A la Renaixença catalana va reviscolar el nacionalisme català, i pocs cantants han defensat amb tant de fervor aquest sentiment a través de les seves cançons. ”Perquè vull” és una reivindicació i crit de reafirmació, reafirmació d’allò que ets i del que vols ser... perquè vols. (Joan Puchades)

10. Bedřich Smetana  Trio per a piano en sol menor 
Durant la meitat del segle XIX, el nacionalisme no creixia només a Catalunya, també ho feia a diferents indrets del vell continent. Smetana va contribuir al desenvolupament d’un estil musical que estava molt lligat als desitjos d’independència de gran part del poble txec. Bedřich Smetana fou un compositor i esplèndid pianista que –com li va succeir a d’altres músics- va perdre la capacitat auditiva fins a quedar-se completament sord amb l’edat de 50 anys. (Joan Puchades)

11. Josep Anselm Clavé  Les flors de maig
A més de compositor, Josep Anselm Clavé i Camps va fundar el moviment coral a Barcelona i va impulsar i promoure un munt d’espectacles musicals, que tenien lloc als Jardins de la Nimfa, situats al Passeig de Gràcia, i als jardins d'Euterpe .Gran defensor del moviment associatiu, Clavé també fou un convençut activista polític, motiu pel qual fou deportat a les illes balears durant uns mesos. Va ser un gran defensor de les classes obreres, i portà endavant una important tasca de divulgació per a que aquestes arribessin a sentir-se identificades amb el moviment nacionalista. Al 1858 va composar la música i la lletra de les “Les flors de maig”.  (Joan Puchades)

12. Za!  Torrefacto wagneriano
Els marcians ZA! evoquen Wagner , almenys en el títol de la cançó. El música alemany va tenir un fort impacte a Catalunya, on va tenir detractors i aferrissats defensors que fundaren les primeres societats wagnerianes a Barcelona. I els ZA! és diverteixen sempre, ja sigui esborrant fronteres entre géneres o amb esbojarrades actuacions en directe. (Lidia Noguerol)

13. Richard Wagner Die Walküre (Ritt der Walküren) 
Una de les àries més populars de Wagner.  Ha sonat a "Star Trek" i "Apocalipse Now". La seva èpica també queda bé com a banda sonora de les disputes que hi va haver a Barcelona entre els wagneristes i els italians. (Lidia Noguerol)

14. Roger Mas  Preludi
A "Les cançons tel·lúriques", Roger Mas adapta sis poemes del llibre "Al cel", l'últim llibre de Jacint Verdaguer, un dels màxims exponents de la Renaixença catalana. En aquest disc,  Roger Mas barreja la cançó tradicional catalana, el blues i les harmonies orientals. (Lidia Noguerol)

15. Friedrich Burgmüller  Les études, op. 109
El nostre recorregut pel piano de mitjans del s.XIX ens deixa al peu del banc de Friedrich Burgmüller. La seva fama a l’època va ser a causa de les seves composicions per ball, valsos, ballets, rondós. El temps ha passat i ningú interpreta ja aquestes peces. En canvi, la resta de la seva fama, la que encara perdura a l’aire del segle XXI és la dels seus prodigiosos estudis per pianistes. Peces aparentment senzilles que ataquen dificultats tècniques i expressives de l’intèrpret. Una escola, encara vigent amb quasi dos segles. (Julian Figueres) 



Bombardeig de Barcelona des del castell de la muntanya de Montjuic el 3 de Desembre de 1842.
La població fugint per la Porta del Mar.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...