dimarts, 4 de març de 2014

L'iPunt del Tricentenari 2 : Febrer. L'aportació musictecària


L’iPunt del Tricentenari: una col.lecció de 12 punts de llibre interactius amb una mostra literària del 1714 fins a l’actualitat i una banda sonora que contextualitza, acompanya, interpreta i basteix ponts entre la música de cada època i la d’avui en dia. 



Enllaç a Spotify:   iPUNT  Tricentenari Febrer


Després de la presentació del projecte i els continguts del primer iPunt (gener) , presentem en aquest post el perquè de les seleccions musicals del segón iPunt , corresponent al mes de febrer.  


Refent-nos de la desfeta. 1714-1764: barroc literari i clacissisme musical. Il·lustració 1

Catalunya es centra en recuperar-se econòmicament, canviant de l’agricultura de substistència a la de mercat, amb avenços tècnics, promovent ports i l’intercanvi comercial amb Anglaterra, Holanda, les colònies, creixement dels comerços...
Els Borbons tanquen les Universitats. Aquí ens centrem en tèxtil i metal.lúrgia,i la beguda (vinyes, licors) que viatgen a Amèrica i s’intercanvien per nous productes com la xocolata. 
La cultura va rebre un fort impuls marcat per la fundació de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1729), de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1770), de la Reial Acadèmia de Medicina pràctica (1786) i del Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760). Neoclassicisme artístic, rococó interior, teatre útil amb les tres unitats. La cort de Carles II instal.lada a Barcelona permet l’arribada d’influències de fora.  Classicisme musical. Influències de la música vocal italiana i simfonisme centreeuropeu.Domènec Tarradelles (operista, sobretot a Itàlia), Carles Baguer (simfonista), Josep Duran.La música de cambra és molt important sobretot a final del barroc.  La música religiosa. La d’origen més popular que va cap a la cantata i l’oratori principalment en castellà. La litúrgica evoluciona fins a formes amb solista i orquestra. L’escola de Montserrat marca la pauta, ja que els seus mestres de capella estaven al dia: misses, salms, cors, àries, duos, trios, orquestra...
Antoni Soler: gran exponent. Representant de les formes barroques i la nova Sonata. Hi havia concerts als teatres, als salons privats i a les esglésies,o s’interpretava a Haydn i als principals autors del classicisme.  Hi ha molta afició pel cant líric italià.  La música teatral té força afeccionats i és Esteve qui triomfa a Madrid amb “tonadillas” i sarsueles. Gluck res!! Garcia Espuche: Barcelona 1700. Quina música? Quins instruments? Crisi Àustries i interès per França. Capelles religioses: música llatina, música popular (villancicos, etc). Oratoris i misses d emúsica policoral (la passió). Francesc Valls: format a Sta. Maria del Mar. Té unes 600 obres corals (missa escalaretina). Famosa per un fragment molt concret en què un interval de 9ª s’ataca molt. La polèmica va durar de 1715 fins 1737. Es conserva la gravació de Gustav Leonhardt.  Músics italians portats per l’Arxiduc Carles. Es creen acadèmies com l’acadèmia dels desconfiats que es reunien al voltant del Palau Dalmases. S’importa l’òpera. Carles d’Anjou volia escoltar òpera aquí, i el primer que fa quan es casa encarrega una òpera a l’Antonio Caldara i Pietro Pariati. Al 2008 es torna a representar dirigida per Francesc Bonastre. CD “il piu bel nome” editat pel centre Robert Gerhard.  Baró d’Astorga, Emmanuelle d’Astorga molt famós per una pastoral que es va estrenar. Fa el seu Stabat Mater (dirigit per Thomas Hengelbrock) També sonava a Europa al 1714 Bourrée d'Avignonez, interpretada per Jordi Savall i composicions d'Antonio Vivaldi i de Georg Friedrich Haendel.

Rafel Plana



El perquè de les seleccions dels musictecaris

Lídia Noguerol 
1. Vivaldi - Four Seasons Recomposed by Max Richter  Una versió moderna d'un clàssic barroc. Max Richter descontextualitza un clàssic molt popular amb menys instruments, menys notes i més loops, perquè soni més actual, però igual de reconeixible. 

2. Ull de llebre - Guillamino . Després de la desfeta de 1714, Catalunya es centra en recuperar-se econòmicament. Una font d'ingressos prové de l'exportació de vi. A "Somnis de Llop", el seu segon disc, Guillamino va dedicar una cançó a una varietat de raïm que en castellà es coneix amb el nom de "Tempranillo" i en català com a "Ull de llebre". 

3. Puerto - Calexico.  La Catalunya dels ultramarinos. En aquesta època els ports i els intercanvis comercials també van ser molt importants per l'economia catalana. El maridatge de sons de Calexico és un retrat de la varietat de persones, productes i destinacions dels ports.  


Joan Puchades 
1: Al Tall – Lladres
Tenint en compte la data en la qual arranquem, m’he vist temptat de 
començar la selecció amb algun tema apocalíptic. El “The End” de The Doors o
algun de semblant hagués estat vàlid. Però finalment he optat pel “Lladres”
d’Altall com a punt de partida.

2: Bill Fay – Cosmic Concerto - Life Is People
Les composicions de Bill Fay desprenen un misticisme que assoleix la 
seva màxima expressió en aquest tema del seu darrer disc, “Life is people”.
L’autor britànic aborda temes místics i transcendentals, però no desproveïts
d’un caire humà i proper. Tant la simfonia com la instrumentació rememoren el
classicisme musical europeu. El caire religiós del seu discurs també evoca bona
part de la música del Segle XVIII.

3: Angelo Branduardi – Si può fare
Després de la desfeta del 1714 han passat alguns anys i el país comença 
a refer-se. L’última cançó triada per aquesta selecció introdueix la nota
d’optimisme que sempre resulta necessària per superar els moments difícils. El
“si può fare” d’Angelo Branduardi és una mena de crit contra la resignació, i
transmet un optimismes que (segons com t’agafi) pot engrescar o irritar a parts
iguals. Aquesta peça no recorda tant la música culta europea, com el so de les
festes de primavera on les classes populars fan córrer el pa i el vi abans de
lliurar-se als plaers carnals.


Julian Figueres 
Off Catalonia
Aquesta és una tria que es mou entre el principi, mig i final del període triat.  Ho fa amb composicions que no provenen de compositors catalans sinó d’aquells grans compositors europeus que podien influenciar als locals. La banda sonora d’una època sense amplificació ni reproducció magnètica. 

1.  Antonio Vivaldi – Antonio Vivaldi: La costanza trionfante , RV706 / Act 3, Scène 4 - Lascia almen che ti consegni
Venecia, 1716: La constança triomfa sobre l’amor i l’odi. Aquesta és la primera òpera d’Antonio Vivaldi, un drama en tres actes. En italià: La costanza trionfante degl'amori e degl'odii. 
Aquesta área és prova suficient d’allò que el bel canto donava de si al món preindustrial, i un bon punt de partida per la producció singular, prolífica i graciosa d’aquest compositor carismàtic. 

2. Glenn Gould – Bach: The Art of the Fugue, Fugues 1 - 9
Leipzig, 1738-1742. L’art de la fuga: Johann Sebastian Bach va escriure aquest recull de peces breus, denses i inabastables com la compressió que va donar pas al Big Bang. Les melodies es confonen fins a acompanyar-se unes a les altres en un joc que no sembla tenir fi. Aquí está l’obra completa, interpretada pel genial Glenn Gould.

3. Günther Herbig, Staatskapelle Berlin – I. Adagio, ma non troppo
Viena, 1762. Simfonia nº 9. Joseph Haydn és l’inventor de la simfonia, una forma musical perfecta emparentada amb la novel•la per la seva estructura de presentació, nus i desenllaç i pel seu recorregut i calat en l’emoció humana. En va escriure 104 en 50 anys de producció. La no. 9 és una mostra del seu geni amable, generador d’un mestratge que escapa a l’època. 


Jaume Vilarrubí 
1.  Joan Manuel Serrat - Cançó de matinada
Pensant amb el pas que suposa canviar l’agricultura de subsistència a la de mercat, no puc evitar que em vingui al cap aquesta evocadora cançó d’en Joan Manuel Serrat. En aquest cas acudi’m a una màgica versió instrumental arrengada per Jacqueline Hammerstehl dins el disc "Música sola". 

2. Carles Cases - Voluntat
Es curiós com el compositor manresà Carles Cases va introduir un tema barroc propi dins la banda sonora de El perquè de tot plegat (Ventura Pons) amb el títol de Voluntat. Amb una gran riquesa ornamental i grans variacions instrumentals gaudeix de l’orgue per connectar dos èpoques separades per casi tres-cents anys. 

3. Solistes Orquestra de Cadaqués - Folia Daliliana
Un bon exemple de música de cambra (molt popular durant el barroc) es aquesta boja Folia Daliliana, del mestre Xavier Montsalvatge, on els solistes de la Orquestra de Cadaqués interpreten en constants corredisses una partitura quasi psicodèlica. 


Tots plegats 

Jaume: 
La flauta dolça visqué esplendorosa durant el barroc i sovint acompanyava tant a viatjants, gent de l’espectacle, o soldats, com apareixia amb la travessera per lluir els grups de cambra a palau. Jean Pierre Rampal (1922-2000) va alçar fins a l’excel•lència aquests instruments interpretant gravacions de totes les èpoques. En aquest cas, es tracta d’una cançó infantil japonesa de mitjans dels segle XVIII que lloa la bellesa d’un pont, vessant una il•lusió relaxada i eterna. 
Jean-Pierre Rampal – Oedo Nihonbashi (Japanese Folk Song).

Joan:
No podia faltar una interpretació del Botifarra, especialista en fer “us” o “malaguenyes”, tan pròpies del Segle XVIII. Un crack, un ídol, una icona, Don Pep Gimeno el Botifarra. 
PepGimeno Botifarra - “L’u d’Aielo”.

Julián: 
Aquí va un quart element per l’Off CataloniaHamburg, 1758: La pasión según San Mateo, de Georg Philipp Telemann. El més prolífic compositor de tots els temps (se li han registrat més de 800 obres, entre òperes, oratoris, música de cambra, etc.) va produïr una quantitat de bellesa ingent durant aquest període. Una mostra de la seva sensibilitat, i de la de l’època és aquesta peça sobre la passió de Jesús, un tema clàssic a l’inspiració musical, on els vents i el clavicordi semblen arribar al temps de la narració, on no existien. 
La passió segons Sant Mateu. Georg Philipp Telemann.

Lídia (Bonus tracks): 
A més de vi, Catalunya també exportava licors a Amèrica, on s'intercanviaven per productes nous, com per exemple, la xocolata. Joan Colomo parla en aquestes dues cançons de dos licors molt nostrats: El "Calisay" (Arenys) i l'estomacal "Bonet" (Sant Feliu de Guíxols). 
Joan Colomo. La Constitució i els Destil.lats I.
Joan Colomo. La Constitució i els Destil·lats II.   

De juerga al segle XVIII
[oli de William Hogarth II] 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...