Seyyan Hanım canta 'Hasret' : del gramòfon al fons del cor

Seyyan Hanım

No podria dir si m'agrada més la música en viu o enregistrada. I també em costaria escollir entre la màgia dels cassettes de la meva adolescència o els vinils que formen part consubstancial de la meva manera de ser, o els CDs a qui he dedicat bona part de la meva vida professional, o l'acumulació selectiva d'arxius sonors en el en el meu dispositiu mòbil, o la definitiva immensitat de l'streaming ...  Cada forma d'escoltar la música té un valor especial i per a mi tots són igualment fantàstics i compatibles. 

Si que puc dir, però, que poques vegades he experimentat una emoció tan intensa i colpidora com escoltar la música d'un vell disc de pissarra en un gramòfon. És la meva percepció, naturalment, però em pregunto no obstant si respón a una experiència subjectiva de musicòman, o si tal vegada es tracta d'un fenomen físic més universal: el fenomen de la connexió intima i directa amb una època llunyana a traves de la màgia del so, sigui musical o no.  

Aquesta captura d'un tros de temps real ens és molt familiar en la nostra època, però adquireix un altra dimensió si aquest fragment de temps real és un temps molt anterior al nostre propi naixement ... podríem fins i tot admetre que l'impacte augmenta a  mida que un enregistrament sonor s'allunya més i més en el passat. Així, els primers enregistrament en cilindres de cera o en plaques de pissarra de finals del segle XIX i principis del XX contenen un testimoni vital que sacseja les parts més sensibles del nostre sistema nerviós. 

Café amb gramòfon.  Jerusalem, 1910

L'experiència de posar l'agulla d'un gramòfon damunt els solcs d'una placa de pedra per escoltar el so projectat des d'un altaveu enorme amb forma de flor oberta, és tan misteriosament humana com vertiginosa. És un so únic, un so real que, més enllà del poder d'evocació, sembla fer-nos entrar en el túnel del temps i permetre'ns 'palpar' amb els nostres sentits un moment que va succeir fa moltes dècades però que podem percebre com si fos present. 

Reparador de gramòfons al Kapalıçarşı (Gran basar) 

Istanbul, Febrer del 2014

Aquesta sensació purament física pot arribar a posar la pell de gallina quan, a més,  el so resulta ser una música sublim ... com és el cas de l'enregistrament que presentem avui en aquest post.

A principi dels anys '30 anys del segle passat, el tango va conquerir el món. Des dels molls del Rio de la Plata va arribar a Paris i des d'allà fins als molls del Bòsfor i el Corn d'Or a Istanbul on va ser un gènere musical molt apreciat i adaptat a la sensibilitat d'una ciutat molt oberta a la influència occidental en aquell moment. Seyyan Hanım, la nostra protagonista d'avui, va ser la primera cantant que va enregistrar un tango turc ...

Seyyan Hanım

Seyyan va néixer el 1913 a Istanbul . Després de l'escola secundària i gràcies a la seva veu i el seu talent musical va entrar al Conservatori d'Istanbul començant a actuar als 16 anys al Süreyya Operası, el llegendàri teatre de Kadiköy, a la banda asiàtica del Bòsfor.  Del 1914 al 1920 va enregistrar diverses cançons que reflectien l'estil musical de les primeres obres de l'opereta turca per a la companyia Columbia.  Després de signar contracte amb un altra companyia gramofònica, la mítica  His Master's Voice, va estar actuant al Moulin Rouge de  Paris entre 1930 i 1931.  El 1932 va enregistrar la cançó Mazi (Passat) composta per Necip Celal, la primera gravació d'un tango turc. 

A partir d'aquell moment, es van produir una extraordinària quantitat de tangos a Turquia amb orquestres i cantants que incloïen a: Fehmi Ege, Mustafa Sükrü, Kadri Cerrahoglu, Necdet Koyuturk, Celal Ince, Secaattin Tanyerli, Birsen Alsan, Ibrahim Ozgur, Mefharet Atalay, Birsen Hanim, Afife Hanim, Saime Sengul, Nezahat Onaner, Zehra Eren, i Orhan Avsar (el primer bandoneonista local).

Encara que també va cantar rumba, foxtrot i altres gèneres de música de cabaret, Seyyan va ser coneguda gràcies als tangos i va enregistrar al voltant de 50 plaques gramofòniques.  Finalment va signar per al segell Odèon i després de gravar un parell de discos va deixar de cantar professionalment per complet. 

Tota aquesta introducció només per compartir amb els lectors de l'Ampli una de les cançons que més m'han impactat els darrers anys. La melodia, la poesia, la veu de Seyyan, la seva interpretació colpidora des del so d'un enregistrament gramofònic que ens fa sentir com si l'estiguéssim veient cantar just davant nostre transportats de sobte a l'Istanbul de principis dels anys '30.

Amb vosaltres, la gran Seyyan Hanım cantant el tango Hasret , Anhel ... 

Anhel

Aquests ulls se'm fan més estranys que abans

Aquest amor infinit dins el meu cor  

Els meus ulls estan plens de llàgrimes

pel dolor de la meva ànima

Gemegant de dolor

no sé que em passa

La nit que m'acull és la meva millor amiga

plorant d'amagat per qui em trobo lligada

Les ferides del meu cor 

són molt més profundes

Festival Strenes 2014. Les Biblioteques de Girona recomanen

Del 27 de març al 13 d'abril podreu cantar moltes vegades la cançó de La Brigada que diu: 
"Els llums s'han apagat/Ja no hi ha ningú a platea/Les dotze van tocant/ ha passat la nit d'estrena", perquè el Festival Strenes torna a Girona. Els espectadors d'aquest festival seran els primers de sentir els nous discos, de viure l'inici de gira o el naixement de nous projectes dels artistes catalans. Les Biblioteques Municipals de Girona, s'han sumat al festival amb una guia que recull els discos que tenen disponibles dels músics que actuaran al festival. La guia d'enguany també estrena una secció, la de recomanacions. Cada biblioteca municipal, n'hi ha quatre, ha recomanat un concert. Trobareu els espectacles escollits a la última pàgina del recull, que inclou una petita playlist amb cançons dels artistes recomanats. 

Fred Buscaglione : 50's Gangsters, Whisky 'n' Swing

Fred Buscaglione 

A l'Ampli sempre hem sentit especial simpatia per grans músics que per alguna o moltes raons no han trascendit o no han estat coneguts o valorats com hauria sigut just. Herois de la tercera filera, maleïts, incompresos, amagats... Artistes que tard o d'hora acaben per ser trobats i reconeguts com cal.
Presentem avui a un gran de la música popular italiana que segurament pocs coneixen ;-) 

Ferdinando 'Fred'  Buscaglione nascut a Torí el 1921. Cantant, compositor i actor, va tenir molt èxit a finals de la dècada dels 50's, però  mai va ser popular al nostre país com el seu amic napolità, el genial Renato Carosone, probablement a causa del personatge artístic de caire mafiós, amant del whisky i les dones que va adoptar tant en les seves cançons com en les seves pel·lícules.

Buscaglione va ser un músic precoç, fill de família humil, que va entrar al Conservatori de Torí on va mostrar de seguida gran talent pel violí. En aquells anys ja va començar també a cantar i tocar el violí i el contrabaix en clubs de jazz.

A principis dels anys 50's el seu amic Leo Chiosso, lletrista de moltes de les seves cançons, li explicava històries sobre gansters de Nova York i Chicago i les seves amants, homes durs que eren implacables amb els seus enemics però víctimes fàcils dels encants femenins.

Junts van escriure els hits que el van fer famós : Che bambola! (Quin troç de dona!) que va vendre un milió de còpies gairebé sense cap promoció , Teresa non sparare (Teresa no disparis!), Eri piccola così (Era així de petita), Guarda che luna (Mira quina lluna...), Love in Portofino, Criminalmente bella, Il dritto di Chicago (La llei de Chicago), Porfirio Villarosa, o Whisky facile. Cançons divertides, romàntiques i  banyades en un fantàstic swing fresc i contagiós.

Fred al 1959 

A més del seu llegat, en cançons i pel · lícules, Buscaglione mereix menció per haver animat els músics i cantants de les noves generacions (les influenciades per les primeres formes de rock and roll  que van començar a revolucionar l'escena de la música popular italiana a principis dels 60's) per fer front als conservadors productors i companyies discogràfiques de l'època, exigint el reconeixement pel seu art i el seu estil. 

Fred va morir quan el seu Ford Thunderbird rosa va xocar de matinada contra un camió just davant, ni més ni menys, de l'ambaixada dels EUA a Roma. Només tenia 38 anys.

El Thunderbird 1955 d'en Fred empotrat contra un  camió

Aqui va una mostra de la seva música inoblidable:

Bebop i Lula # 7: jazz, blues i altres fílies

Setè número del butlletí de novetats i recomanacions Bebop i Lula. Jazz, blues, soul, rock and roll, country i més sons provinents de l'altra banda de l'Atlàntic. Amb enllaços a Spotify per poder escoltar els discos que pots agafar en préstec a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents. El Cd encara és viu i batega!

Del Bebop i Lula d'aquest hivern destaquem:

JAZZ:

ROBERTO FONSECA. Akokan (2009).
Akokan en la llengua yoruba significa "Cor" i, com tot el que es fa amb l'òrgan detonador, aquest segon disc en solitari del compositor i intèrpret cubà és un esclat de sentiment i passió. Un àlbum acústic gravat a L'Havana inspirat en les vivències del músic, que el consolida com un pianista brillant obert a l'experimentació sense renunciar a l'herència de la música tradicional afrocubana.
Valoració Allmusic: 4* sobre 5.






BLUES, BLUES-ROCK: 

SEASICK STEVE. You can't teach an old dog new tricks (2011)
Seasick Steve encarna a la perfecció el músic de blues vagabund fet a si mateix. Durant el seu periple vital, va treballar com a músic d'estudi i tècnic de so abans de treure el primer àlbum a l'edat de 63 anys. La seva veu aspre i la seva música, inspirada en la millor tradició del blues rural, van cridar l'atenció de Jack White que va decidir publicar aquest cinquè àlbum del veterà bluesman en el seu segell Third Man Records.
Valoració Allmusic: 4* sobre 5.




COUNTRY:

HANK WILLIAMS III. Long gone daddy (2012).
Un recopilatori imprescindible per a iniciar-se en els sons hellbilly del net del mític Hank Williams, un dels pares de la música country. Metal, punk i hillbilly es donen la mà en la música del tercer dels Williams fugint del so Nashville edulcorat per abraçar la independència.
Valoració Allmusic: 3.5* sobre 5.

** Ei! encara no marxem: si vols rastrejar l'edició de la passada tardor del Bebop i Lula, aquí la tens:

1eres Jornades Musicals a la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia : el reportatge

Aquest mes de març a Caldes de Malavella hem celebrat la primera edició de Jornades Musicals organitzades per l’Escola de Música del poble. A la biblioteca municipal hi hem col·laborat activament. L’objectiu de l’Escola era anar més enllà de les audicions dels alumnes i integrar, d’alguna manera, a tot el poble en la celebració. I ho ha aconseguit.  Per uns dies, nens i grans hem anat amunt i avall, d’una activitat a l’altra. Ha estat bonic veure entrar un nen a la biblioteca mentre en Xevi tocava el didgeridoo o els hipnòtics bols tibetans, adonar-se’n que s’ha equivocat i marxar ràpid cap el taller de percussió que era on volia anar i que es feia simultàniament. O mirar la cua per a recollir entrades, una hora abans de posar-se a la venda, per al concert del Cor Geriona, on hi canten tres noies de Caldes, com si fos un concert d’en Bruce Springsteen. Dies amarats de música, amb audicions, concerts i tallers de consciència del cos per a instrumentistes,  de  Beat Box i de percussió. Tots de gran qualitat i amb èxit de públic.
A la biblioteca vam organitzar dues activitats.

- Per  als més petits: “Els sons de l’Univers” amb la Companyia Alquímia Sonora.
Aquesta és una activitat que ja ha girat per totes les biblioteques de les comarques gironines i ara també a les escoles. A través d’un conte els nens i les nenes descobreixen un nou univers sonor a partir de diferents instruments ètnics: bols tibetans, didgeridoo, tampura, monocordi, saltiri, gong xinès, diapasons i cant d’harmònics. En Xevi Compte és un músic de llarga trajectòria, pianista de formació, que domina tots els instruments que presenta a la perfecció. L’acompanya l’Enri, amb una clara vocació de conta-contes i molta química amb els nens. Una bona combinació.

- Per a nens i nenes d’entre 5 i 12 anys vam preparar un “Taller de Música electrònica” amb el músic de Caldes Pau Cabruja, conegut artísticament com Pauk.
Era el primer cop que organitzàvem un taller de música electrònica i es pot dir que ens el vam anar inventant sobre la marxa. En Pau va venir a la biblioteca amb totes les seves “joguines”: sintetitzador, sampler, caixa de ritmes, loop, gong electrònic, teclats, theremin....

Tot un món musical amb el qual els nens (i els grans) van gaudir de debò perquè ho van poder remenar tot. A més a més, vam picar de mans, vam obrir i tancar cremalleres, vam fer explotar bosses de plàstic i tot el que se’ns anava acudint.  Amb tota aquesta música i tots aquests sorolls, que en Pau va anar gravant i guardant, ha creat un tema nou, el resultat de tot el taller. No us confongueu, no és música electrònica, és el batec de la nostra biblioteca.











Si la biblioteca de Caldes fos un tema musical seria aquest. En Pau Cabruja (Pauk) l'ha creat a partir de tota la música, veus i sorolls que vam gravar al Taller de Música Electrònica del dia 11 de març. Estem emocionades i molt agraïdes a en Pau perquè ha transformat en música el batec de la biblioteca.

Mercè Barnadas Serrallonga

directora de la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

L'iPunt del Tricentenari 3 : Març. L'aportació musictecària

L’iPunt del Tricentenari és una col.lecció de 12 punts de llibre interactius amb una mostra literària del 1714 fins a l’actualitat i una banda sonora que contextualitza, acompanya, interpreta i basteix ponts entre la música de cada època i la d’avui en dia.

Després de l'iPunt 1 i l'iPunt 2 presentem la selecció musical corresponent al tercer tram històric.

1764-1814: classicisme. Il.lustració 2. 
Cap a la recuperació: els emprenedors ja existien el S. XVIII

Es creen les primeres escoles de formació professional: nàutica, dibuix, taquigrafia, química, mecànica, física... Renaixement cultural amb la il.lustració, el Segle de les Llums, que porta cap a la Revolució Francesa i la revolució industrial. La Enciclopèdia.  Educar la gent per acabar amb l’Antic Règim. Fe i pietat. Deïtat. Divisió del món cristià amb el protestantisme. Debilitació de l’església i auge del racionalisme. Naixement de capitalisme i socialisme. Es deixa que la gent acabi sent esclava de les seves pròpies propietats i aspiracions. Calaix de sastre”, del Baró de Maldà,dietari de la vida cultural de 1769 a 1819. Acaba amb la invasió napoleònica (1808)  
A partir del 1750 s’estableixen temporades d’òpera estable a Barcelona. Josep Duran estrena teatre de la Santa Creu. Ferran Sor, guitarrista. Josep Teixidor, deixeble de Soler, qui representa el classicisme en tot l’esplendor (quartets del 1800). Ramon Carnicer, el primer dedicat del tot a la composició d’òperes. Pel que fa a la música concertant, els concerts per a un o dos solistes i orquestra dels germans Joan, Josep i Manuel Pla es van adscriure a un estil galant preclàssic, mentre que els compostos per Sor, Baguer o Anselm Viola a la darreria del XVIII van participar de l’estil clàssic europeu. Violinistes, oboistes, flautistes, clavecinistes, organistes. Destaca Gabriel de Borbó (gran melòman) fill de Carles III.

Rafel Plana

iPUNT 3 

Ai!  Ovidi Montllor / Inadaptats 

Revolution Rock  The Clash

A las Barricadas !  Polish National Radio Symphony Orchestra

Quartet de corda en Sol menor, HIII.  1 mov : Allegro con spirito  J. Haydn / LA String Quartet 

Rèquiem en Re menor  K.626.  1 mov : Introitus  W.A. Mozart / Berliner Philharmoniker,  dir. C. Abbado

 Simfonia núm. 7.  4 mov : Allegro con brio  L. van Beethoven / NY Philharmonic, dir. A.Tamayo

Goya Marbert Rocel

Stars &Butterflies Dario Marianelli 

Napoleon The Mamzelles

La Batalla del Bruc Coetus

The Man Machine Señor Coconut

Aux armes et caetera Serge Gainsbourg

Sonata XVI (Presto-Rondo)  Josep Vinyals

Simfonia en Fa menor, B. 138, I: Allegro con spirito Ignaz Pleyel / Capella Istropolitana

Black Star Ynwie Malmsteen 

Josep Lluís Villanueva
Amb la revolució industrial neix la consciència individual de pertànyer no només a una determinada família sinó també a una classe social, la classe treballadora: una multitud d'individus enriqueix amb el seu esforç a una altra classe social molt inferior en nombre però molt més poderosa.
El socialisme (llibertari o marxista) apareix en un escenari social molt convuls com catalitzador d'una idea simple:  la unió fa la força.
Els tres temes que he escollit volen il·lustrar de diferents maneres aquest sentiment de consciència i de lluita per la llibertat i la dignitat de l'individu.

1. Inadaptats va ser un grup musical fundat a Vilafranca del Penedès a principis dels 90's. La seva música era una barreja de Hardcore Punk i Metal introduint en els seus últims àlbums pinzellades de rap o ska. Es definien a si mateixos com a comunistes, nacionalistes i independentistes catalans: «Inadaptats som un col · lectiu polític-musical contrainformatiu amb l'objectiu d'estendre la utopia als Països Catalans». Van publicar un total de set àlbums d'estudi fins a la seva dissolució el 2005, entre ells un homenatge a Ovidi Montllor.
Us convidem a escoltar Ai ! un d'aquests temes en homenatge a Ovidi, on aporten uns arranjaments encara més combatius al recitat original en la veu del propi autor.

2. The Clash, probablement el millor grup de rock de finals dels 70's i principis dels 80's,  van combinar sempre la seva extraordinària força musical amb una potent força social reivindicativa, apartant-se del nihilisme majoritari en els grups del punk original anglès o americà.
Dins el seu monumental àlbum 'London Calling' es troben joies com aquest Revolution Rock, en la que se'ns convida a sortir al carrer per defensar els nostres drets amb una música poderosa, optimista, divertida i contagiosa.

3. A las barricadas ! 
És difícil superar l'emoció que transmeten els himnes originals de les classes socials més maltractades.
Temes com 'La Marsellesa' o 'La Internacional' van aparéixer en aquest tram històric i han viatjat pel temps i la geografia mundial unint de forma natural a les persones en la lluita per la llibertat i els drets humans. Un d'aquests himnes que se segueix cantant a tot arreu, ara mateix i amb la mateixa intensitat, en els moviments socials reivindicatius en multitud d'idiomes és l'himne llibertari per excel·lència.
L'originalment anomenada Varsoviana va ser creada el 1883 pel poeta polonès Wacław Święcicki, mentre estava tancat en una presó de Varsòvia, en un moment en què el moviment obrer polonès sostenia dures bregues reivindicatives i lluitava contra l'ocupació russa. La cançó es basava en un tema popular polonès. Es va cantar per primera vegada a la manifestació obrera del 2 de març del 1885 a Varsòvia i popularitzar a tot Europa en solidaritat amb el moviment obrer polonès.
El novembre del 1933 es va publicar al suplement de la revista barcelonina Tierra y Libertad,  amb el nom de Marcha Triunfal i el subtítol A las barricadas!  La versió que us proposem escoltar és la d'un cor masculí polonès evocant aquesta darrera, popularitzada pel sindicat anarquista CNT, una de les més interpretades durant la Guerra Civil espanyola.


Julian Figueres

4. Quartet de corda en Sol menor, op, 20, num. 3 de Haydn
Per començar aquest període tornem a convidar al pare de la simfonia, però en l’art dels quartets de corda. Qui sentiria aquesta música fora del seu àmbit immediat de composició i mecenatge? Hi hauria tant sols una sola persona a prop que conegués aquesta obra? Probablement no, però l’aire d’Europa ja bufava amb la seva harmonia.

5. Rèquiem en Re menor  K.626 de Mozart
És gairebé impossible fer una playlist d’aquest període i no mencionar Mozart. Un encant gairebé sempre fresc aireja el segle XVIII amb la seva música. Malgrat tot, al final, i com si fos gairebé el final d’una època més que el final de la seva vida, trobem el Rèquiem. Amb un altre color, i un altre pes, Mozart deixa de respirar i coincidint amb ell també ho el món preindustrial.

6. Simfonia núm. 7 de Beethoven
Més que un home Beethoven és un huracà, un tità. Passar del classicisme al romanticisme, de la revolució a Napolió, de l’humanisme a la industrialització. Tot sol, com qui diu, culmina l’estètica anterior i prefigura la següent. A la setena simfonia, acabada el 1812, hi ha un domini perfecte del seu art, ja en tensió cap a una cosa indòmita encara. L’últim moviment és una festa bàquica, com un apocalipsi feliç.


Jaume Vilarrubí
Tres personalitats rellevants en aquest tram històric:

7.  Goya 
El grup alemany de ball Marbert Rocel, rendeix el seu particular homenatge a Francisco Goya amb aquest tema. El pintor de forta personalitat fou considerat com una de les personalitats més rellevants en aquest tram de segle dins l’àmbit de la cultura.

8.  Jane Austen
El music italià Dario Marianelli es l’encarregat de composar la banda sonora de l’adaptació al cinema de l’obra més reconeguda de l’escriptora britànica Jane Austen: Orgull i prejudici.
Stars and Butterflies es un tema que embolcalla totalment l’acció apoderant-se de l’escena de manera tranqui-la i pausada.

9. Napoleó
Les Mamzelles, jove grup produït per Miqui Puig, ens canten en el seu disc de debut (Que se desnude otra) aquesta divertida cançó sobre Napoleó, l’emperador cors que va fer tremolar Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX.


Lídia Noguerol

10. La batalla del bruc - Coetus
Les dues batalles del Bruc ( 4 i 14 de juny de 1808) van acabar amb el mite de la imbatibilitat de l'exèrcit de Napoleó i en van crear un altre: El del Timbaler del Bruc. La llegenda explica que un minyó -que s'identificà com a Isidre Lluçà i Casanovas- que tocava un tambor de les confraries va utilitzar la reverberació del so del seu instrument en xocar amb les parets de Montserrat, per fer creure els francesos que el nombre de soldats espanyols era molt superior al que hi havia realment.
L'Orquestra de Percussió Ibèrica Coetus, recrea l'estratègia prèvia a la batalla i la tensió del combat. Coetus és una orquestra que rescata un seguit d'instruments propis de la Península Ibèrica, la majoria poc o gens coneguts, que al llarg de la història han servit per acompanyar les cançons, els romanços, les processons, les festes i els balls de la pell de brau. Són instruments com els panderos, les canyes, estris d'ús quotidià (càntirs, morters, olles), tambors simbombes i tabals diversos.

11. Man Machine - Señor Coconut y su conjunto
L'any 2000 el "Señor Coconut" va publicar "El baile alemán", un disc on versionava les cançons de "Kraftwerk" en clau llatina. Adapta "Man Machine" al ritme del mambo i pica l'ullet a Pérez Prado. A l'ipunt de març, aquesta versió serveix com a banda sonora dels treballadors de la primera revolució, que va tenir lloc a finals del S. XVIII.

12. Aux armes et caetera - Serge Gainsbourg
Quan Napoleó va sentir "La Marsellesa" va dir que "aquesta música ens farà estalviar molts canons". L'himne nacional de França va ser compost el 1792 per Rouget de Lisle, quan França va declarar la guerra a Àustria. Gairebé dos segles després, Serge Gainsbourg va fer una versió reggae d'aquesta cançó amb "la créme de la créme" de la música jamaicana en el que seria el primer disc de reggae en francès. Sobre una tranquil·la base de reggae, de percussió suau i acompanyat per corus, Gainsbourg mig canta, mig recita els primers versos de l'himne nacional francès. Per aquesta versió de "La Marsellesa", Gainsbourg va rebre fortes crítiques de caràcter anti-semita. Per saber com va acabar la polèmica podeu recòrrer a les pàgines de "Serge Gainsbourg. La biografía. Sylvie Simmons. Mondadori. Barcelona 2007" (p. 157-168).


Joan Puchades

13.  Sonata XVI de Joan Vinyals
A més de la seva importància com a compositor, va dur a terme una important tasca com a copista, la qual cosa va permetre recuperar moltes obres anteriors de diferents autors.

14. Simfonia en fa menor d'Ignaz Pleyel
Menys conegut que Haydn i d’altres emblemàtiques músics coetanis, Pleyel va crear una prolífica obra musical que –en el seu temps- arribà geogràficament molt més lluny que la de la majoria dels seus col·legues. No sé, sempre m’han atret les persones que malgrat tenir molt de talent s’han vist aombrades per d’altres més talentoses encara o amb més carisma.

15.  Black Star 
Yngwie Malmsteen és un dels màxims exponents del rock metalero  nòrdic. Les seves composicions guitarreres sovint evoquen la grandiloqüència de moltes peces clàssiques de diferents èpoques, inclòs el final del S.XVIII.

* * *

Despedim el post d'avui amb un vídeo de presentació d'aquest projecte amb la musictecària Mercè Barnadas i els companys de la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona.

La Troba Kung-Fú al Music Spy Club (via Joan Garriga!)

El proper 21 de març, a les 19 h., hi haurà una nova sessió del Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell.

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre proper espia es JOAN GARRIGA, percutor de LA TROBA KUNG-FÚ.

Sorgint dels mítics Dusminguet, Joan Garriga va fundar La Troba Kung-Fú com una batedora de ritmes entre la modernitat i el folklore. Una íntima complexitat travessa els seus quatre discos en menys de 10 anys. Enguany ahn presentat Santalegria, que els confirma com una de les bandes més festives i originals de l’escena. 

I per anar obrint boca:

----------------------

I atenció a les properes dates!

LUIS GAVALDÀ (ELS PETS) – 10 d’abril, 19 h.

És l’artífex, cantant i compositor d’Els Pets una de les bandes senyeres del pop cantat en català, amb una evolució ferma disc rere disc.  Quasi 30 anys de carrera i 15 discos avalen la seva trajectoria, plena de cançons en estat de gràcia. Col·laborador actiu de premsa i televisió, és un melòman nat, un sorprenent i sensible degustador de música.

MARTI SALES – 24 d’abril, 19 h.

Agitador cultural tot terreny, és el percutor de la banda Surfing Sirles, que fa anys que afegeix energia al panorama musical de la ciutat. Escriptor vocacional, ha publicat el llibre Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans (Ara Llibres). A més, és un dels artífex del Festival Internacional de Poesía Barcelona Poesía. Tota una centrifugadora de referències artístiques que val la pena sondejar.

JOAN S. LUNA (Esbudellant el Primavera Sound)  – 16 de maig, 19 h.

Fa més de 15 anys que es dedica a la crítica musical. És cap de redacció de la revista MondoSonoro. Va escriure el capítol dedicat al hardcore a Teen Spirit: de viaje por el pop independiente. Exerceix regularment de DJ a sales catalanes. Ha publicat el llibre Los colores del underground, centrat en el món del surrealisme pop.

XAVI SÁNCHEZ PONS (Esbudellant el Primavera Sound)  – 16 de maig, 19 h.

Xavi Sánchez Pons és una de les firmes destacades per entendre la crítica musical independent. La seva trajectòria s’inicià anys enrere dins el món dels fanzines i de la ràdio, culminant en un decisiu paper a la revista MondoSonoro. Actualment publica articles sobre música i cinema a La razón.

JUAN MANUEL FREIRE (Especial Sónar) – 6 de juny, 19 h.

Periodista de música, cinema i, en general, tot allò relacionat amb la cultura en la seva vessant més pop. Publica a El Periódico de Catalunya i a la revistaRockdelux. Com a freelance ha passat per mitjans com Ultrapop, La Luna de El Mundo, Go Mag, Scope o GreenCine Daily. També ha col·laborat a festivals com Sónar, FIB, Gijón o Mecal. A més, va escriure dos capítols del llibre Loops: una historia de la música electrónica (Mondadori, 2002) i coordinà -amb Javier Blánquez- el volum Teen Spirit: de viaje por el pop independiente (Mondadori, 2004). 

La pàtria és el poble (19è Festival Barnasants). Expo a la Biblioteca d'El Carmel (Bcn)

Els companys musictecaris de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé en acció ! 

Des del 23 de gener (i fins el 14 d’abril) s’està duent a terme una nova edició del Barnasants, el festival de cançó d’autor, que enguany celebra la 19a edició; el cartell d’aquesta edició està ben atapeït de noms consagrats i de promeses i realitats ben suggerents, però sempre amb el seu esperit reivindicatiu i combatiu, com queda palès en el seu lema: LA PÀTRIA ÉS EL POBLE.

A la biblioteca hem preparat una petita exposició amb els documents que tenim dels artistes que estan participant en aquesta edició i us animem a que li feu una ullada i, que si podeu, assistiu a algun dels nombrosos concerts programats.

També hem creat una playlist al Spotify per què en tingueu un tast del que podeu trobar.

Guillamino al Black Music Festival'14

Estava cantat que una veu negra com la de Guillamino, acabaria passant pel Black Music Festival. Aprofitant que el blanc més negre de l'Empordà presenta el soul analògic d' "Un altre jo" al festival gironí, les Biblioteques Municipals de Girona hem fet un repàs a la seva discografia. Bankrobber, el segell on milita Guillamino, participa a l' #ensolfa, el cicle de presentacions de discogràfiques a les biblioteques. L' #ensolfa farà una parada a les Biblioteques Municipals de Girona, concretament a la Biblioteca Salvador Allende. Serà al setembre, el mes que feia ballar als Earth, Wind and Fire. 

Les Dones del Rock a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

The Runaways

L'aparició del rock va suposar el trencament amb les normes establertes per part d'una joventut que, gràcies a la seva activitat, aconseguia una via d'escapament i l'oportunitat de crear una cultura pròpia. Dins d'aquest trencament, el sexe va esdevenir un aspecte important en la formació de grans ídols de masses i d'icones sexuals: Elvis, Mick Jagger, entre d'altres, van saber jugar aquest paper. Però, i les dones? Quins és el paper que el rock els hi atorgava? Simples fans o groupies? Només explotació de la seva imatge?

Malgrat el masclisme i la dominància masculina en el món del rock i del pop, dones com Patti Smith, PJ Harvey o Björk, s’han reivindicat com artistes, enriquint amb la seva potència i creativitat els diferents gèneres musicals. Des d’una perspectiva històrica, social i artística, analitzarem el paper de les dones en la música popular contemporània.

La cita: El proper dimarts 11 de març a les 19h, les dones del rock assaltaran la Biblioteca Vallcarca i els Penitents guitarra en mà.
Activitat en col·laboració amb el Punt d'Informació i Atenció a les Dones de Gràcia. 

Si t'interessa el tema, a l'AMPLI fa uns anys vam dedicar una sèrie d'articles a les "Dames perilloses del Rock":

Dames Perilloses del Rock, SL. 1a part: Wendy O. Williams (Plasmatics), Vulpes, Lydia Lunch, Pauline Murray (Penetration), Gitane Demone (Christian Death), Siouxsie Sioux (Siouxsie & the Banshees), Babes in Toyland.

Dames Perilloses del Rock, SL. 2a part: Diamanda Galás, Nico, Marianne Faithfull, The Runaways, Joan Jett, Suzi Quatro, Courtney Love (The Hole), Tere Desechable (Desechables), Las Furias. 

Dames Perilloses del Rock, SL. Un Final: Le Butcherettes, Poison Ivy (The Cramps), Nina Hagen, Mika Miko, Alice Armandariz (The Bags) i Patricia Morrison (The Bags, The Sisters of Mercy, The Damned), Texas Terri, The Slits, Cherry Vanilla, Supersnazz, Ruyter Suys (Nashville Pussy), Patti Smith, Jayne County. 

1eres Jornades Musicals a Caldes de Malavella. Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Entrar a la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella és com apretar el "play" d'un reproductor: està plena de música. Mima el seu fons musical -cuida molt tota la música que es fa aquí-, cada estiu organitza concerts al seu jardí i enguany participa en el cicle de presentacions de discogràfiques i concerts #ensolfa. Lluny de pitjar la "pausa", la Biblioteca de Caldes apreta el "forward" i suma una altre activitat a la seva programació musical amb la participació a les 1res Jornades Musicals organitzades per l'Escola de Música de Caldes. 

Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella

La Biblioteca acollirà dues activitats d'aquestes primeres jornades, que comencen el diumenge 9 de març i acaben el diumenge 16 de març. 

Dilluns 10 de Març a les 17.00h

Els sons de l'univers (Xavier Compte)

Taller Musical per a nens de 3 a 10 anys. 

A través d'un conte els nens i nenes descobreixen un nou univers sonor a partir de diferents instruments ètnics. 

Bols tibetans a punt 

Dimarts 11 de març a les 17.00h

Taller de música electrònica (Pau Cabruja)

En aquest taller s'explicarà, s'experimentarà i es jugarà amb els principals conceptes i tècniques de la música electrònica com el sampler, sintetitzadors, caixes de ritmes i loops. 

Per a nens de 5 a 12 anys. 

Pauk en acció 

Aquí podeu consultar la resta de la programació. 

L'iPunt del Tricentenari 2 : Febrer. L'aportació musictecària

L’iPunt del Tricentenari: una col.lecció de 12 punts de llibre interactius amb una mostra literària del 1714 fins a l’actualitat i una banda sonora que contextualitza, acompanya, interpreta i basteix ponts entre la música de cada època i la d’avui en dia. 

Enllaç a Spotify:   iPUNT  Tricentenari Febrer

Després de la presentació del projecte i els continguts del primer iPunt (gener) , presentem en aquest post el perquè de les seleccions musicals del segón iPunt , corresponent al mes de febrer.  

Refent-nos de la desfeta. 1714-1764: barroc literari i clacissisme musical. Il·lustració 1

Catalunya es centra en recuperar-se econòmicament, canviant de l’agricultura de substistència a la de mercat, amb avenços tècnics, promovent ports i l’intercanvi comercial amb Anglaterra, Holanda, les colònies, creixement dels comerços...
Els Borbons tanquen les Universitats. Aquí ens centrem en tèxtil i metal.lúrgia,i la beguda (vinyes, licors) que viatgen a Amèrica i s’intercanvien per nous productes com la xocolata. 

La cultura va rebre un fort impuls marcat per la fundació de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1729), de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1770), de la Reial Acadèmia de Medicina pràctica (1786) i del Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760). Neoclassicisme artístic, rococó interior, teatre útil amb les tres unitats. La cort de Carles II instal.lada a Barcelona permet l’arribada d’influències de fora.  Classicisme musical. Influències de la música vocal italiana i simfonisme centreeuropeu.Domènec Tarradelles (operista, sobretot a Itàlia), Carles Baguer (simfonista), Josep Duran.La música de cambra és molt important sobretot a final del barroc.  La música religiosa. La d’origen més popular que va cap a la cantata i l’oratori principalment en castellà. La litúrgica evoluciona fins a formes amb solista i orquestra. L’escola de Montserrat marca la pauta, ja que els seus mestres de capella estaven al dia: misses, salms, cors, àries, duos, trios, orquestra...

Antoni Soler: gran exponent. Representant de les formes barroques i la nova Sonata. Hi havia concerts als teatres, als salons privats i a les esglésies,o s’interpretava a Haydn i als principals autors del classicisme.  Hi ha molta afició pel cant líric italià.  La música teatral té força afeccionats i és Esteve qui triomfa a Madrid amb “tonadillas” i sarsueles. Gluck res!! Garcia Espuche: Barcelona 1700. Quina música? Quins instruments? Crisi Àustries i interès per França. Capelles religioses: música llatina, música popular (villancicos, etc). Oratoris i misses d emúsica policoral (la passió). Francesc Valls: format a Sta. Maria del Mar. Té unes 600 obres corals (missa escalaretina). Famosa per un fragment molt concret en què un interval de 9ª s’ataca molt. La polèmica va durar de 1715 fins 1737. Es conserva la gravació de Gustav Leonhardt.  Músics italians portats per l’Arxiduc Carles. Es creen acadèmies com l’acadèmia dels desconfiats que es reunien al voltant del Palau Dalmases. S’importa l’òpera. Carles d’Anjou volia escoltar òpera aquí, i el primer que fa quan es casa encarrega una òpera a l’Antonio Caldara i Pietro Pariati. Al 2008 es torna a representar dirigida per Francesc Bonastre. CD “il piu bel nome” editat pel centre Robert Gerhard.  Baró d’Astorga, Emmanuelle d’Astorga molt famós per una pastoral que es va estrenar. Fa el seu Stabat Mater (dirigit per Thomas Hengelbrock) També sonava a Europa al 1714 Bourrée d'Avignonez, interpretada per Jordi Savall i composicions d'Antonio Vivaldi i de Georg Friedrich Haendel.

Rafel Plana

El perquè de les seleccions dels musictecaris

Lídia Noguerol 

1. Vivaldi - Four Seasons Recomposed by Max Richter  Una versió moderna d'un clàssic barroc. Max Richter descontextualitza un clàssic molt popular amb menys instruments, menys notes i més loops, perquè soni més actual, però igual de reconeixible. 

2. Ull de llebre - Guillamino . Després de la desfeta de 1714, Catalunya es centra en recuperar-se econòmicament. Una font d'ingressos prové de l'exportació de vi. A "Somnis de Llop", el seu segon disc, Guillamino va dedicar una cançó a una varietat de raïm que en castellà es coneix amb el nom de "Tempranillo" i en català com a "Ull de llebre". 

3. Puerto - Calexico.  La Catalunya dels ultramarinos. En aquesta època els ports i els intercanvis comercials també van ser molt importants per l'economia catalana. El maridatge de sons de Calexico és un retrat de la varietat de persones, productes i destinacions dels ports.  


Joan Puchades 
1: Al Tall – Lladres
Tenint en compte la data en la qual arranquem, m’he vist temptat de 
començar la selecció amb algun tema apocalíptic. El “The End” de The Doors o
algun de semblant hagués estat vàlid. Però finalment he optat pel “Lladres”
d’Altall com a punt de partida.

2: Bill Fay – Cosmic Concerto - Life Is People
Les composicions de Bill Fay desprenen un misticisme que assoleix la 
seva màxima expressió en aquest tema del seu darrer disc, “Life is people”.
L’autor britànic aborda temes místics i transcendentals, però no desproveïts
d’un caire humà i proper. Tant la simfonia com la instrumentació rememoren el
classicisme musical europeu. El caire religiós del seu discurs també evoca bona
part de la música del Segle XVIII.

3: Angelo Branduardi – Si può fare
Després de la desfeta del 1714 han passat alguns anys i el país comença 
a refer-se. L’última cançó triada per aquesta selecció introdueix la nota
d’optimisme que sempre resulta necessària per superar els moments difícils. El
“si può fare” d’Angelo Branduardi és una mena de crit contra la resignació, i
transmet un optimismes que (segons com t’agafi) pot engrescar o irritar a parts
iguals. Aquesta peça no recorda tant la música culta europea, com el so de les
festes de primavera on les classes populars fan córrer el pa i el vi abans de
lliurar-se als plaers carnals.

Julian Figueres 
Off Catalonia
Aquesta és una tria que es mou entre el principi, mig i final del període triat.  Ho fa amb composicions que no provenen de compositors catalans sinó d’aquells grans compositors europeus que podien influenciar als locals. La banda sonora d’una època sense amplificació ni reproducció magnètica. 

1.  Antonio Vivaldi – Antonio Vivaldi: La costanza trionfante , RV706 / Act 3, Scène 4 - Lascia almen che ti consegni
Venecia, 1716: La constança triomfa sobre l’amor i l’odi. Aquesta és la primera òpera d’Antonio Vivaldi, un drama en tres actes. En italià: La costanza trionfante degl'amori e degl'odii. 
Aquesta área és prova suficient d’allò que el bel canto donava de si al món preindustrial, i un bon punt de partida per la producció singular, prolífica i graciosa d’aquest compositor carismàtic. 

2. Glenn Gould – Bach: The Art of the Fugue, Fugues 1 - 9
Leipzig, 1738-1742. L’art de la fuga: Johann Sebastian Bach va escriure aquest recull de peces breus, denses i inabastables com la compressió que va donar pas al Big Bang. Les melodies es confonen fins a acompanyar-se unes a les altres en un joc que no sembla tenir fi. Aquí está l’obra completa, interpretada pel genial Glenn Gould.

3. Günther Herbig, Staatskapelle Berlin – I. Adagio, ma non troppo
Viena, 1762. Simfonia nº 9. Joseph Haydn és l’inventor de la simfonia, una forma musical perfecta emparentada amb la novel•la per la seva estructura de presentació, nus i desenllaç i pel seu recorregut i calat en l’emoció humana. En va escriure 104 en 50 anys de producció. La no. 9 és una mostra del seu geni amable, generador d’un mestratge que escapa a l’època. 


Jaume Vilarrubí 
1.  Joan Manuel Serrat - Cançó de matinada
Pensant amb el pas que suposa canviar l’agricultura de subsistència a la de mercat, no puc evitar que em vingui al cap aquesta evocadora cançó d’en Joan Manuel Serrat. En aquest cas acudi’m a una màgica versió instrumental arrengada per Jacqueline Hammerstehl dins el disc "Música sola". 

2. Carles Cases - Voluntat
Es curiós com el compositor manresà Carles Cases va introduir un tema barroc propi dins la banda sonora de El perquè de tot plegat (Ventura Pons) amb el títol de Voluntat. Amb una gran riquesa ornamental i grans variacions instrumentals gaudeix de l’orgue per connectar dos èpoques separades per casi tres-cents anys. 

3. Solistes Orquestra de Cadaqués - Folia Daliliana
Un bon exemple de música de cambra (molt popular durant el barroc) es aquesta boja Folia Daliliana, del mestre Xavier Montsalvatge, on els solistes de la Orquestra de Cadaqués interpreten en constants corredisses una partitura quasi psicodèlica. 

Tots plegats 

Jaume: 
La flauta dolça visqué esplendorosa durant el barroc i sovint acompanyava tant a viatjants, gent de l’espectacle, o soldats, com apareixia amb la travessera per lluir els grups de cambra a palau. Jean Pierre Rampal (1922-2000) va alçar fins a l’excel•lència aquests instruments interpretant gravacions de totes les èpoques. En aquest cas, es tracta d’una cançó infantil japonesa de mitjans dels segle XVIII que lloa la bellesa d’un pont, vessant una il•lusió relaxada i eterna. 
Jean-Pierre Rampal – Oedo Nihonbashi (Japanese Folk Song).

Joan:

No podia faltar una interpretació del Botifarra, especialista en fer “us” o “malaguenyes”, tan pròpies del Segle XVIII. Un crack, un ídol, una icona, Don Pep Gimeno el Botifarra. 

PepGimeno Botifarra - “L’u d’Aielo”.

Julián: 

Aquí va un quart element per l’Off Catalonia. Hamburg, 1758: La pasión según San Mateo, de Georg Philipp Telemann. El més prolífic compositor de tots els temps (se li han registrat més de 800 obres, entre òperes, oratoris, música de cambra, etc.) va produïr una quantitat de bellesa ingent durant aquest període. Una mostra de la seva sensibilitat, i de la de l’època és aquesta peça sobre la passió de Jesús, un tema clàssic a l’inspiració musical, on els vents i el clavicordi semblen arribar al temps de la narració, on no existien. 

La passió segons Sant Mateu. Georg Philipp Telemann.

Lídia (Bonus tracks): 
A més de vi, Catalunya també exportava licors a Amèrica, on s'intercanviaven per productes nous, com per exemple, la xocolata. Joan Colomo parla en aquestes dues cançons de dos licors molt nostrats: El "Calisay" (Arenys) i l'estomacal "Bonet" (Sant Feliu de Guíxols). 
Joan Colomo. La Constitució i els Destil.lats I.

Joan Colomo. La Constitució i els Destil·lats II.   

De juerga al segle XVIII

[oli de William Hogarth II]