Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i, més concretament, la música a la biblioteca pública.
Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado, Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas, Maite Pinteño, Neus Castellano i Carme Ortiz, continuem la sèrie amb la Begonya Ferré, directora de la Biblioteca de Roquetes, a les Terres de l'Ebre.
De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
Jo de petita volia córrer per les muntanyes. Ara sóc bibliotecària, mare de dos nenes, i continuo corrent, per les muntanyes i al darrera de les meves filles.
Pel que fa a com vaig arribar aquí... quedaria molt bonic dir que vaig viure una infantesa envoltada de llibres o que els meus pares llegien de dia i de nit, de dilluns a diumenge, laborables i festius... però no és cert, a casa hi teníem les enciclopèdies regalades per Caixa Tarragona. El meu pare és pagès i la meva mare botiguera, i d’ells no vaig heretar l’esperit bibliotecari, però sí (i els estaré eternament agraïda) l’estima per la terra i per les persones. Les tardes de la meva infància les passava a la botiga de la mare, i en acabar els deures feia de botiguera. I allà, crec, és on em vaig fer com sóc.
Vaig acabar els estudis de Biblioteconomia al 98, i vaig tornar cap a les Terres de l’Ebre, vaig continuar estudiant i treballant. I ara sóc feliç fent de “botiguera” a la Biblioteca de Roquetes.
Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
Les persones. Les que vénen, les que marxen i les que es queden, les que parlen i les que callen. Les seves mirades de complicitat dient “m’agrada”. Les sinèrgies provocades per aquest anar i venir, per aquest espai que és meu i que és de tots. Aquesta lluita constant per aconseguir que cadascú senti seva la biblioteca, que hi trobi el seu racó, que siguem útils, que siguem necessaris, que les persones i només elles siguin el motor de la biblioteca.
Les paraules. Les que aprenc, les que oblido, i les que es queden amb mi, les que em fan créixer cada dia. Les que es lliguen unes darreres de les altres per fer frases, frases que es transformen en textos, textos que es transformen en llibres, llibres que em permeten aprendre, conèixer, viatjar, imaginar, somiar, estimar.
Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
Cada tres per quatre hi ha algun “sarao”, i això és fantàstic! Què seria de nosaltres envoltats de silenci, d’ordre, de personetes assegudes llegint sense moure’s, de consultes acadèmiques... buahhh (tanquem paradeta). La biblioteca ha d’estar viva a tot hora, plena d’activitats i persones, i així el “divertimento” està assegurat.
Tinc la gran sort de treballar amb dues persones excepcionals, Judit Tomé i Marc Jornet. Quan t’envoltes d’optimisme i de complicitat és fàcil somriure i sobretot riure!
Us recomano veure el nostre “Harlem Shake” per si voleu riure amb nosaltres! Allò va quedar enregistrat, però hem tingut (i confio continuar tenint per molts anys) moltes altres històries que quedaran per sempre a dins nostre, i que sempre ens faran riure.
Només una!: Una associació del municipi prepara un acte per commemorar els 25 anys. Els ajudo a organitzar tota la trobada (parlaments, guions, passi d’un vídeo d’imatges de tots els membres durant aquests 25 anys, etc). Dia D. L’àrea polivalent plena de gom a gom. Comença l’acte, bla, bla, bla, acaba l’acte i la Begonya dona al “play” del vídeo preparat (amb imatges i música dels anys 60, tal i com l’associació m’havia demanat), rialles de la gent veient les seves cares 25 anys enrera, jiji, jaja., tot acompanyat de música dels 60’. Últim minut de projecció, imatges alentides de les persones que, malauradament, ja no són entre nosaltres, mentre sona la cançó: “Que se mueran los feos, que se mueran los feos, que no quede ni uno, ni uno, ni uno, ni uno de feo” (Tierra tragame!)
Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Sempre arribarem molt més lluny amb imaginació i actitud positiva que amb diners, tant si els tenim com si no! Així que #yeswecan
No vaig viure l’època “daurada” de les biblioteques (en quan a bonança econòmica), per tant exprimeixo la imaginació des del primer dia. M’inflo els ànims a cops de “Rimas y leyendas” i publico i actuo en positiu, perquè per a fer-ho en negatiu em quedo a casa.
Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte?
Jo crec que estem preparats per això i per molt més. I si no ho estem ens formem i ens hi preparem. No m’agrada pensar que he de fer coses a la biblioteca per sobreviure jo, o fer-la sobreviure a ella. No. La biblioteca ha de viure, ha de crear, ha de generar, ha de promoure, ha d’interactuar, s’ha d’avançar i ho ha de fer de manera simpàtica, oberta, espavilada i desperta. Ha d’estar on està la gent (entre les quatre parets, pels carrers, pels bars, i a les xarxes socials) i hi ha de ser per donar servei, per ajudar, per aportar els nostre granet de felicitat a la nostra gent.
La societat actual i les seves necessitats res tenen a veure amb les de fa 20, 30 o 50 anys, aleshores és fàcil deduir que la biblioteca també hagi canviat. Malament anirem si ens aferrem al passat. Les biblioteques han de respondre a les necessitats actuals, i ho han de fer amb rapidesa, amb vivesa, amb actitud positiva, amb actitud de servei.
Crec fermament amb el valor de les biblioteques i amb les persones que hi treballem. Ara és el moment de treballar més que mai per a que la nostra gent continuï apostant per nosaltres. Els ho hem demostrat. Hem estat capaços de gestionar els nostres equipaments amb pressupostos ridículs, hem estat capaços de tirar endavant cinquanta mil projectes que s’han convertit en serveis útils i necessaris per la nostra població, hem aconseguit la complicitat de les persones i hem aconseguit que sentin les biblioteques com a seves. Els som útils, molt útils i en molts casos els som imprescindibles.
Seguint aquest fil, últimament ha aparegut la paraula ‘prescripció’ com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Ara més que mai, la cooperació i col·laboració entre professionals, i agents de diferents tipus, és la clau de l’èxit, la clau per tirar endavant allò que en solitari no podríem aconseguir.
L’exemple més clar el tenim cadascú a casa seva. Les biblioteques petites, com la nostra, no tenim sentit si no treballem de manera conjunta amb tots els agents del nostre territori, és fonamental tenir una extensa xarxa de contactes individuals i col·lectius, entre persones i entre organitzacions, per a poder tirar endavant la gran quantitat de projectes i activitats que realitzem des de les biblioteques.
A nivell de xarxa, pel que fa al Servei de Biblioteques, si algú tenia algun dubte al respecte, si algú no confiava en que cooperar és la clau, ara ho tenim ben clar. Mira’t a la Cap del Servei, mira el seu tarannà, la seva capacitat de treball, i sobretot mira com ha estat capaç de cooperar, col·laborar i contribuir amb tot “quisqui”, i d’això n’ hem tret molts beneficis, ja ho sabeu!
Des de la teva experiència personal a la biblioteca on treballes, quin és l'ús que en fan actualment els usuaris de la col·lecció de música? us demanen consell? es deixen recomanar? busquen descobrir coses noves o més aviat volen trobar el que ja coneixen?
Crec que en aquest aspecte tenim molt de camí per recórrer, encara. Som consellers literaris, ens demanen opinió per les lectures en el 50% dels casos. Una opinió que ens hem anat guanyant a pols a base de conèixer el terreny, i a base d’oferir moltíssima proximitat i confiança a cadascú dels nostres lectors.
En el terreny musical, al menys, per la meva pròpia experiència, les persones consumeixen allò que coneixen, i que els recomanen els seus coneguts, pocs cops, ens han demanat consell. I ara a sobre les nostres col·leccions musicals físiques no responen a les demanes de la nostra gent.
Hi ha feina per les dos bandes. En primer lloc fer-nos valdre de confiança i coneixements en l’àmbit musical per a guanyar-nos el client. I en segon lloc, posar-nos, ja de “totes totes”, a les plataformes musicals en línia, i oferir qualitat i varietat des d’aquest nou entorn, amb el nostre segell, el segell de biblioteques.cat.
Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?
Som referents en l’àmbit de la informació, en l’àmbit literari, i cada cop més en l’àmbit de les tecnologies. També ho hem de ser en l’àmbit musical, no tant amb un rol pedagògic, però sí amb un rol assessor. Si tenim les eines (físiques i virtuals) i tenim els coneixements podem assessorar generant continguts de qualitat en l’àmbit de les seleccions musicals.
El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
I tant, és vàlid,és viable, i ha de ser el camí a seguir. Oferir allò que la nostra gent vol, amb el format que li sigui més còmode i útil per al seu consum.
Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció?
Sense cap mena de dubte. No hem dubtat en saltar a les xarxes socials a través de Facebook, Twitter, Instagram... hem tingut ben clar que volíem ser on és la nostra gent, no només per “ser-hi”, sinó per aportar-hi contingut, per fer-nos visibles, per relacionar-nos, per apropar-nos, per donar servei, servei bibliotecari.
Escoltes música habitualment? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat?
Crec que no he passat un sol dia de la meva vida sense música! ;-)
Dels últims, hem quedo amb La Noche eterna. Los días no vividos, de Love of Lesbian.
Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado, Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas, Maite Pinteño, Neus Castellano i Carme Ortiz, continuem la sèrie amb la Begonya Ferré, directora de la Biblioteca de Roquetes, a les Terres de l'Ebre.
Begonya Ferré
De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
Jo de petita volia córrer per les muntanyes. Ara sóc bibliotecària, mare de dos nenes, i continuo corrent, per les muntanyes i al darrera de les meves filles.
Pel que fa a com vaig arribar aquí... quedaria molt bonic dir que vaig viure una infantesa envoltada de llibres o que els meus pares llegien de dia i de nit, de dilluns a diumenge, laborables i festius... però no és cert, a casa hi teníem les enciclopèdies regalades per Caixa Tarragona. El meu pare és pagès i la meva mare botiguera, i d’ells no vaig heretar l’esperit bibliotecari, però sí (i els estaré eternament agraïda) l’estima per la terra i per les persones. Les tardes de la meva infància les passava a la botiga de la mare, i en acabar els deures feia de botiguera. I allà, crec, és on em vaig fer com sóc.
Vaig acabar els estudis de Biblioteconomia al 98, i vaig tornar cap a les Terres de l’Ebre, vaig continuar estudiant i treballant. I ara sóc feliç fent de “botiguera” a la Biblioteca de Roquetes.
Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
Les persones. Les que vénen, les que marxen i les que es queden, les que parlen i les que callen. Les seves mirades de complicitat dient “m’agrada”. Les sinèrgies provocades per aquest anar i venir, per aquest espai que és meu i que és de tots. Aquesta lluita constant per aconseguir que cadascú senti seva la biblioteca, que hi trobi el seu racó, que siguem útils, que siguem necessaris, que les persones i només elles siguin el motor de la biblioteca.
Les paraules. Les que aprenc, les que oblido, i les que es queden amb mi, les que em fan créixer cada dia. Les que es lliguen unes darreres de les altres per fer frases, frases que es transformen en textos, textos que es transformen en llibres, llibres que em permeten aprendre, conèixer, viatjar, imaginar, somiar, estimar.
Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
Cada tres per quatre hi ha algun “sarao”, i això és fantàstic! Què seria de nosaltres envoltats de silenci, d’ordre, de personetes assegudes llegint sense moure’s, de consultes acadèmiques... buahhh (tanquem paradeta). La biblioteca ha d’estar viva a tot hora, plena d’activitats i persones, i així el “divertimento” està assegurat.
Tinc la gran sort de treballar amb dues persones excepcionals, Judit Tomé i Marc Jornet. Quan t’envoltes d’optimisme i de complicitat és fàcil somriure i sobretot riure!
Us recomano veure el nostre “Harlem Shake” per si voleu riure amb nosaltres! Allò va quedar enregistrat, però hem tingut (i confio continuar tenint per molts anys) moltes altres històries que quedaran per sempre a dins nostre, i que sempre ens faran riure.
Només una!: Una associació del municipi prepara un acte per commemorar els 25 anys. Els ajudo a organitzar tota la trobada (parlaments, guions, passi d’un vídeo d’imatges de tots els membres durant aquests 25 anys, etc). Dia D. L’àrea polivalent plena de gom a gom. Comença l’acte, bla, bla, bla, acaba l’acte i la Begonya dona al “play” del vídeo preparat (amb imatges i música dels anys 60, tal i com l’associació m’havia demanat), rialles de la gent veient les seves cares 25 anys enrera, jiji, jaja., tot acompanyat de música dels 60’. Últim minut de projecció, imatges alentides de les persones que, malauradament, ja no són entre nosaltres, mentre sona la cançó: “Que se mueran los feos, que se mueran los feos, que no quede ni uno, ni uno, ni uno, ni uno de feo” (Tierra tragame!)
Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Sempre arribarem molt més lluny amb imaginació i actitud positiva que amb diners, tant si els tenim com si no! Així que #yeswecan
No vaig viure l’època “daurada” de les biblioteques (en quan a bonança econòmica), per tant exprimeixo la imaginació des del primer dia. M’inflo els ànims a cops de “Rimas y leyendas” i publico i actuo en positiu, perquè per a fer-ho en negatiu em quedo a casa.
Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte?
Jo crec que estem preparats per això i per molt més. I si no ho estem ens formem i ens hi preparem. No m’agrada pensar que he de fer coses a la biblioteca per sobreviure jo, o fer-la sobreviure a ella. No. La biblioteca ha de viure, ha de crear, ha de generar, ha de promoure, ha d’interactuar, s’ha d’avançar i ho ha de fer de manera simpàtica, oberta, espavilada i desperta. Ha d’estar on està la gent (entre les quatre parets, pels carrers, pels bars, i a les xarxes socials) i hi ha de ser per donar servei, per ajudar, per aportar els nostre granet de felicitat a la nostra gent.
La societat actual i les seves necessitats res tenen a veure amb les de fa 20, 30 o 50 anys, aleshores és fàcil deduir que la biblioteca també hagi canviat. Malament anirem si ens aferrem al passat. Les biblioteques han de respondre a les necessitats actuals, i ho han de fer amb rapidesa, amb vivesa, amb actitud positiva, amb actitud de servei.
Crec fermament amb el valor de les biblioteques i amb les persones que hi treballem. Ara és el moment de treballar més que mai per a que la nostra gent continuï apostant per nosaltres. Els ho hem demostrat. Hem estat capaços de gestionar els nostres equipaments amb pressupostos ridículs, hem estat capaços de tirar endavant cinquanta mil projectes que s’han convertit en serveis útils i necessaris per la nostra població, hem aconseguit la complicitat de les persones i hem aconseguit que sentin les biblioteques com a seves. Els som útils, molt útils i en molts casos els som imprescindibles.
Seguint aquest fil, últimament ha aparegut la paraula ‘prescripció’ com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Ara més que mai, la cooperació i col·laboració entre professionals, i agents de diferents tipus, és la clau de l’èxit, la clau per tirar endavant allò que en solitari no podríem aconseguir.
L’exemple més clar el tenim cadascú a casa seva. Les biblioteques petites, com la nostra, no tenim sentit si no treballem de manera conjunta amb tots els agents del nostre territori, és fonamental tenir una extensa xarxa de contactes individuals i col·lectius, entre persones i entre organitzacions, per a poder tirar endavant la gran quantitat de projectes i activitats que realitzem des de les biblioteques.
A nivell de xarxa, pel que fa al Servei de Biblioteques, si algú tenia algun dubte al respecte, si algú no confiava en que cooperar és la clau, ara ho tenim ben clar. Mira’t a la Cap del Servei, mira el seu tarannà, la seva capacitat de treball, i sobretot mira com ha estat capaç de cooperar, col·laborar i contribuir amb tot “quisqui”, i d’això n’ hem tret molts beneficis, ja ho sabeu!
Des de la teva experiència personal a la biblioteca on treballes, quin és l'ús que en fan actualment els usuaris de la col·lecció de música? us demanen consell? es deixen recomanar? busquen descobrir coses noves o més aviat volen trobar el que ja coneixen?
Crec que en aquest aspecte tenim molt de camí per recórrer, encara. Som consellers literaris, ens demanen opinió per les lectures en el 50% dels casos. Una opinió que ens hem anat guanyant a pols a base de conèixer el terreny, i a base d’oferir moltíssima proximitat i confiança a cadascú dels nostres lectors.
En el terreny musical, al menys, per la meva pròpia experiència, les persones consumeixen allò que coneixen, i que els recomanen els seus coneguts, pocs cops, ens han demanat consell. I ara a sobre les nostres col·leccions musicals físiques no responen a les demanes de la nostra gent.
Hi ha feina per les dos bandes. En primer lloc fer-nos valdre de confiança i coneixements en l’àmbit musical per a guanyar-nos el client. I en segon lloc, posar-nos, ja de “totes totes”, a les plataformes musicals en línia, i oferir qualitat i varietat des d’aquest nou entorn, amb el nostre segell, el segell de biblioteques.cat.
Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?
Som referents en l’àmbit de la informació, en l’àmbit literari, i cada cop més en l’àmbit de les tecnologies. També ho hem de ser en l’àmbit musical, no tant amb un rol pedagògic, però sí amb un rol assessor. Si tenim les eines (físiques i virtuals) i tenim els coneixements podem assessorar generant continguts de qualitat en l’àmbit de les seleccions musicals.
El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
I tant, és vàlid,és viable, i ha de ser el camí a seguir. Oferir allò que la nostra gent vol, amb el format que li sigui més còmode i útil per al seu consum.
Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció?
Sense cap mena de dubte. No hem dubtat en saltar a les xarxes socials a través de Facebook, Twitter, Instagram... hem tingut ben clar que volíem ser on és la nostra gent, no només per “ser-hi”, sinó per aportar-hi contingut, per fer-nos visibles, per relacionar-nos, per apropar-nos, per donar servei, servei bibliotecari.
Escoltes música habitualment? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat?
Crec que no he passat un sol dia de la meva vida sense música! ;-)
Dels últims, hem quedo amb La Noche eterna. Los días no vividos, de Love of Lesbian.
La Begonya exposant la presentació
Pregó de Festes de Roquetes 2014 - Begonya Ferré, Directora de la Biblioteca de Roquetes
Moltes gràcies Begonya per la teva participació
